Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  10.12.2011  17:29

Autor/s: Joan Sanchis i Muñoz, estudiant d’Economia a la Universitat de València

L’economia valenciana, un repte present i futur

Men?ame
 

Dins del context de crisi econòmica mundial, l’economia valenciana no és un simple jugador més. Ens hi juguem quin serà el nostre futur model econòmic i com incidirà això en el nostre desenvolupament com a país.

Ens trobem en un moment clau. El meu professor d’Economia del País Valencià a la Universitat de València, Vicent Soler, ho resumia en el mot ‘cruïlla’. És evident que la davallada econòmica per a l’economia valenciana ha suposat més que no una simple contracció econòmica. Ha significat el replantejament general d’un model econòmic basat en la competència via preus, en la construcció i en el turisme, que fins ara havia donat bons resultats en termes de creixement econòmic. Potser, siguen quatre ara mateix els interrogants més importants que tenim damunt la taula:

Replantejament del model econòmic. És el repte més ampli i més incert. La mà d’obra barata i el turisme havien estat les bases sobre les quals es fonamentà el model econòmic valencià, i ara la forta contracció del consum, la davallada del sector de la construcció i la competència internacional han deixat caduc aquest model. Així, caldrà que ens replantegem el model econòmic des de zero, tot apostant per revitalitzar el nostre teixit industrial des de la competència en qualitat i en valor afegit.

Corredor mediterrani i obertura cap a Europa. Ja fa anys i anys que experts en la matèria venien advertint de la importància del corredor mediterrani, de la importància d’una bona connexió de tot l’eix mediterrani amb Europa. L’obertura cap a Europa pot ser una bona oportunitat per revitalitzar el nostre teixit productiu. Lamentablement les polítiques centralistes de l’Estat Espanyol ens han condemnat a tindre unes deficients infraestructures de connexió amb Catalunya i amb Europa. Caldrà apostar fermament per la inversió en el corredor mediterrani, i no serà fàcil amb un govern dirigit des de Madrid -ara més centralista que mai- que intentarà prioritzar l’eix central i obstaculitzar la vertebració de l’eix mediterrani.

Sistema Financer. Una qüestió important i en la qual desafortunadament poc tenim ja a dir. El sistema financer valencià ha estat pràcticament desmantellat. Han desaparegut les entitats pròpies més importants, concentrant-se en grups aliens i desplaçant els centres de decisió cap a Madrid. Per a una economia àmpliament dependent del crèdit, com la nostra, l’estructuració d’un sistema financer propi és una qüestió clau per al desenvolupament present i futur del teixit productiu.

Model de finançament. El País Valencià sofreix d’un model de finançament marcat des de Madrid que perjudica clarament el nostre desenvolupament econòmic. Sofrim, en primer lloc, un infrafinançament respecte de la nostra població, i en segon lloc i més important, patim un dèficit fiscal superior al 6% del nostre PIB. La LOFCA, que determina el finançament de les comunitats autònomes dins l’Estat Espanyol, va establir la solidaritat interterritorial com a criteri de finançament. No obstant, els valencians, tot i estar per davall de la mitjana estatal quant a renda per càpita, seguim sofrint un espoli fiscal que alguns estudis xifraven el 2009 en més de 6.000 milions d’euros anuals. Caldrà fermesa davant Madrid per reivindicar allò que ens pertoca com a poble, i apostar pel concert econòmic com a forma de finançament autònoma.

Aquestes qüestions que hem comentat, la resposta que se’ls done, és el que condicionarà el nostre desenvolupament social i econòmic en els propers anys. De nosaltres depén quin camí de la cruïlla agafem.