15.11.2011 - 06:00
La candidatura d’Anticapitalistes a les eleccions espanyoles del 20 de novembre ha fet fins ara una campanya contundent amb algunes ocupacions de seus d’institucions i partits a Barcelona per ‘assenyalar els autèntics responsables de la crisi’. D’aquesta manera volen fer arribar les seves propostes als electors i ‘fer forat a l’esquerra de l’esquerra gestionària’, segons explica la seva candidata per Barcelona, Esther Vivas, en aquesta entrevista.
– La campanya agressiva d’ocupacions de seus que feu a Barcelona, us permet fer arribar les vostres propostes electorals?
Justament, les accions que estem fent volen assenyalar els autèntics responsables de la crisi i, per tant, plantejar quines alternatives posem damunt la taula per sortir-ne. Són alternatives centrades en els drets de les persones i en el respecte al medi ambient. Aquestes accions ens permeten explicar el nostre projecte i les propostes de la nostra candidatura.
– Quines són, a grans trets, les vostres propostes?
Proposem un pla de xoc per sortir de la crisi, centrat en unes mesures fiscals i polítiques molt diferents de les que s’apliquen ara. Pensem que cal una reforma fiscal progressiva, en la qual paguin més els qui més tenen. Demanem que es persegueixi el frau fiscal i que s’acabin les societats d’inversió de capital variable (SICAV). També proposem la nacionalització de la banca, perquè ha de ser un servei públic i no un negoci de pocs.
També proposem que es creïn nous llocs de treball disminuint la jornada laboral a trenta-cinc hores, amb els mateixos salaris. I fer-ho amb negocis sostenibles com l’agricultura ecològica, les energies renovables, serveis centrals com la sanitat i l’educació. I finalment, cal un pla de xoc en l’àmbit de l’habitatge, amb la prohibició dels desnonaments i la promoció d’un parc públic d’habitatge de lloguer social.
Però més enllà d’aquestes propostes concretes, també fem una crítica a la pràctica política professionalitzada. Per això, també proposem un eix de mesures pel control dels càrrecs electes, la limitació de dos mandats, i una regulació dels sous públics equiparables al sou mitjà interprofessional.
– Quin model de relació dels Països Catalans amb Espanya defenseu?
Pensem que cal trencar amb la constitució espanyola actual. És una constitució que va ser pactada amb el règim franquista i monàrquica. Defensem el dret dels pobles de decidir el seu futur, el dret d’autodeterminació, que és fonamental i que avui no és recollit en la constitució. Reivindiquem una república catalana que pugui decidir lliurament quina relació vol establir amb la resta de pobles d’Europa.
– Hom diu que l’anticapitalisme pot optar per l’abstenció en aquestes eleccions. Com ho evitareu?
En primer lloc, som conscients que el sistema no es pot canviar des de dins, però pensem que les institucions existeixen i decideixen moltes coses importants que ens afecten quotidianament i que és útil que hi hagi una veu que expliqui l’alternativa i es faci ressò de les lluites i les mobilitzacions socials. Pensem que el canvi social serà fruit tan sols de la lluita social, i no de la reforma del sistema. Però cal utilitzar aquests espais com un altaveu del malestar i de la lluita social.
En segon lloc, pensem que l’abstenció activa és una opció molt legítima, però que queda invisibilitzada en l’abstenció resignada. En definitiva, malgrat que sigui una actitud activa de protesta, no visualitza un projecte polític alternatiu. En unes eleccions cal visualitzar l’alternativa política i que això es pot fer millor amb un vot anticapitalista que amb l’abstenció.
– Quin resultat us farà sentir satisfets?
No ens plantegem objectius numèrics en aquests moments. Pensem que estem obrint una escletxa a l’esquerra de l’esquerra gestionària i, per tant, ens interessa que les eleccions ens permetin arribar al màxim de persones per construir l’alternativa anticapitalista que ha de ser la suma de les organitzacions, però també de les persones a títol individual.
