Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  29.09.2011  20:00

'Benvolgut' de Manel, premi Cerverí a la millor lletra de cançó

El guardó es lliura avui en el marc dels Premis Literaris de Girona

Men?ame
 

Amb més de la meitat dels 1.856 vots, la cançó 'Benvolgut' de Manel ha assolit el premi Cerverí a la millor lletra de cançó publicada en català per votació popular. Concretament, el premi és per al cantant de Manel, Guillem Gisbert, com a autor de la lletra. La cançó 'Benvolgut' obre l'últim disc de Manel, '10 milles per veure una bona armadura', que en vuit setmanes ja s'havia convertit en un disc d'or. El premi Cerverí és un dels Premis Literaris de Girona que s'hi lliuren avui al vespre.

Els finalistes del Premi Cerverí, per ordre de vots rebuts:


'Me sobren paraules', Antònia Font (386 vots, 20,8%)
'Foc i brases', Inspira (151 vots, 8,14%)
'Partícules de déu', El Petit de Ca l'Eril (102 vots, 5,5%)
'L'home número 12', Mazoni (99 vots, 5,33%)
'Pastís', Mine (65 vots, 3,5%)
'Mil i un possibles finals', Refree (60 vots, 3,23%)
'El vers d'abans-d'ahir', Casasses i Comelade (51 vots, 2,75%)

I la lletra guanyadora, 'Benvolgut', fa:

'Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.

Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.

Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:

Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino --o ho intento-- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.

Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què, però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.

Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en 'som molt joves per tenir res massa clar',
amagat en 'no sé què és, però, nena, no puc respirar'.

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, 'veig que ara els busques alts',
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
'ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant'.'

Men?ame