22.09.2011 - 07:00
Pocs minuts abans de la una de la matinada (hora catalana), moment previst de l’execució de Troy Davis, han comunicat que s’ajornava. La intensa campanya internacional de defensa semblava que havia aconseguit l’objectiu, i que el cas era assumit a darrera hora per alguns jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units. Però, poc després de les cinc de la matinada, l’execució s’ha dut a terme. En una matinada cruel, doncs, Davis ha mort quatre hores i vuit minuts més tard, bo i proclamant per última vegada que era innocent.
L’estat de Geòrgia ha executat la sentència contra Troy Davis, acusat d’haver assassinat el policia de Savannah Mark MacPhail. I això malgrat que les proves de la condemna (el judici es va fer el 1991) han estat posades en dubte, especialment perquè alguns testimonis han reconegut que no havien vist res i que la policia els havia pressionats a declarar.
Poc abans de ser executat, Davis ha dit als familiars de Mark McPhail que s’equivocaven d’home. ‘No vaig matar el seu fill, pare i germà. Només puc demanar que revisin a fons el cas perquè es vegi finalment la veritat.’
Manca de proves
Concretament, dels nou testimonis que a la primeria van acusar Davis d’haver matat el policia Mark MacPhail el 1991, set se n’han desdit. La majoria han explicat que van ser pressionats per la policia i que els havien amenaçats, si no acusaven Davis. Els dos que no se n’han desdit són un individu que no vol parlar del cas des de fa vint anys i Sylvester Coles. Coles és qui primer va acusar Davis, però ara hi ha testimonis que coincideixen a dir que va ser ell i no Davis qui va matar el policia.
De fet, la policia no ha trobat proves físiques ni restes d’ADN que puguin incriminar Davis, mentre que, a casa de Coles, s’hi va trobar una pistola del mateix tipus que l’emprada per a assassinar MacPhail.
Els dubtes sobre el procés han mogut una gran campanya de suport a Davis, amb la participació de Desmond Tutu, Jimmy Carter, Joan Baez, Harry Belafonte i més defensors dels drets humans. El ressò que té a internet la campanya (etiquetes #TroyDavis i #toomuchdoubt) és considerable.
El cas Davis pot marcar un tomb pel que fa a la pena de mort als Estats Units. Ahir a Texas va ser executat un home acusat d’uns quants homicidis i militant d’extrema dreta, en aquest cas sense gaires protestes, perquè era judicialment provat. Però la possibilitat d’un error judicial en el cas de Davis ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si l’estat pot executar ningú i força països, sobretot europeus i americans, no han dubtat a atacar el sistema judicial americà que permet que alguns estats apliquin la pena de mort.
El president Obama es va limitar a dir, a través del seu portaveu de premsa, que no considerava apropiat de pronunciar-se sobre una condemna individual per no interferir el sistema judicial o els poders dels estats membres de la unió.
Als Estats Units la pena de mort ha estat abolida a setze estats, de cinquanta, però a la majoria fa molts anys que no s’hi fa cap execució. L’any 2010 el nombre d’execucions va ser de 44 i l’any abans ,de 37, el nombre més baix en unes quantes dècades.
