17.09.2011 - 06:00
(Només he pogut llegir la sentència per sobre. Ho vull aclarir per tal que es doni a la meva opinió el valor que correspon a qui no ha tingut temps de digerir els més de cent folis).
En saber el veredicte, em vaig quedar paralitzat. No m’ho esperava, sobretot perquè aquí la gent ha percebut l’esforç d’un determinat grup de l’esquerra abertzale per canviar el seu plantejament i perquè al llarg d’aquests últims mesos s’ha vist un canvi, no només en l’opinió generalitzada sinó també en l’opinió il·lustrada. Magistrats, advocats i juristes han dit que cada cop era més difícil de mantenir l’acusació que ETA dirigia el procés que havia començat l’esquerra abertzale, sobretot quan tot apuntava a un esforç d’aquesta per tirar endavant el seu projecte polític amb autonomia fins a aconseguir el final de la lluita armada.
Prejudici
Tanmateix, ens hem trobat que els jutges (si més no, aquests) no ho entenen així. La raó? Un prejudici, que puc entendre com a històricament format i consolidat per la llarga trajectòria d’ETA i per la tardança de l’esquerra abertzale a veure com era de necessari, per al seu projecte polític, trencar amb ETA. Ens han donat l’esperança que això passaria dues o tres vegades i mai no ha passat definitivament, i això ha fet que s’instal·lés, en una part de la població i ja no diguem entre la judicatura, la impressió que tot és una trampa. Hem passat del ‘tot és ETA’ de Garzón al ‘tot és trampa’, que és la tesi que va posar Mayor Oreja. És a dir, que l’esquerra abertzale simula ser bona perquè només pot triomfar si dóna la impressió que està desconnectada amb ETA.
La majoria dels que vivim de prop aquest procés pensem el contrari: que justament els fets que el jutge construeix per demostrar la supeditació d’aquest projecte a ETA s’entenen com un esforç de l’esquerra abertzale per desvincular-se d’ETA, tenint en compte quina ha estat la història i la necessitat que hi ha perquè aquesta desvinculació es faci per les bones, per evitar escissions.
‘In dubio pro reo‘
Quan parlem de justícia, s’insisteix molt en dues qüestions: la presumpció d’innocència i el principi ‘in dubio pro reo’ [en cas de dubte, s’ha d’afavorir l’encausat]. I sincerament, vista l’evolució d’aquests últims dos anys, caldria, com a mínim, suposar el principi del dubte, que no existeix la seguretat que un jutge necessita per a condemnar algú, a la vista dels fets. I a sobre, com a dirigent d’ETA. Davant la convicció del jutge, només puc dir que al judici es van presentar proves molt poc convincents, i l’anomenat testimoni principal va haver de rectificar unes quantes vegades per acabar admetent que tampoc no tenia gaire clar allò que havia dit. Recordem que és sobre aquestes bases que es construeix la sentència.
Jutjar des dels budells
Hi ha molts jutges que, per la història d’ETA, són incapaços d’assumir que del nucli del moviment d’alliberament nacional basc pugui sortir res de bo. Per la meva experiència en el procés 18/98, em sembla que la jutgessa Murillo és una d’aquestes persones. Que ha jutjat des dels budells i que és incapaç de raonar sobre els fets.
La relació entre l’esquerra abertzale i ETA és històricament certa, però és amb els resultats que veiem ara que podem deduir si treballen per posar fi a la lluita armada o no. I és clar, un es demana com és que els jutges han pogut dictar una sentència com aquesta, que sembla tan allunyada de la sensibilitat social i que és tan inoportuna. Hi ha dues maneres de veure-ho. Pot ser que la justícia vulgui impulsar el final d’ETA i pressionar l’esquerra abertzale per fer-li veure que si vol fer camí en política ha de ser més clara i contundent en la lluita contra ETA. L’altra teoria és que l’èxit de Bildu planteja un problema, i pot ser més còmode per a l’estat combatre un independentisme associat a ETA que combatre un independentisme democràtic; de manera que miren de segar-los l’herba i dificultar l’estampida política que han començat. Costa de creure que un tribunal de justícia es presti a aquesta versió, però mentiria si digués que al llarg de tots aquests anys no hem estat molts els que hem tingut la sensació, per com actuaven, que preferien que ETA continués.
Seria molt important per a la constitució de l’esquerra abertzale com a força política que els dirigents que han impulsat aquest procés fossin presents. Però donat que l’esquerra abertzale ha dit que la seva aposta no és condicionada a allò que facin els altres sinó que és un procés decidit de manera unilateral, aquesta sentència pot servir per demostrar que el moviment és sincer, i que malgrat tots els peròs, continuen endavant.
Mariano Ferrer, periodista i analista basc i un dels fundadors del diari Egin.
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)
