La veritat sura

A terme mitjanament llarg, això que avui anomenem mercats, fins fa relativament poc la Borsa, reflecteix prou correctament la situació econòmica, política i social del nostre món, i també el futur immediat esperat, no pas desitjat. N’hi ha proves històriques.

En aquest moment, aquestes darreres setmanes i mesos, pot dir-se que els mercats responen les tres grans preguntes que es fa la gent. Primera: se n’ha fet net, de les causes de la crisi? Acceptat que ja només els ignorants i els mentiders són capaços de negar l’existència de la crisi econòmica, cal esbrinar si s’ha actuat prou i correctament sobre les causes que l’han provocada, sobre l’origen de la crisi. En termes mèdics, cal aclarir si el focus de la malaltia ha estat ben diagnosticat i si la teràpia aplicada ha estat adequada.

Les altres dues són il·lació lògica de les respostes de la primera. Feta la diagnosi i aplicada la teràpia, el malalt respon al tractament? Podem dir que millora? És a dir, on són, si hi són, els famosos brots verds de fa uns pocs mesos? En què han quedat? Hi eren? Cal dirimir, comprovar que efectivament s’ha començat a sortir de la crisi i que es pot parlar de recuperació econòmica.

I el tercer interrogant és molt més senzill: quin futur immediat i a terme mitjà ens espera? La gent vol saber, i té dret de saber-ho, si tindrà feina o no, si podrà pagar l’escola dels fills i la hipoteca del pis, si els seus estalvis donaran per a alguna cosa, arribat un cas d’emergència. La resta, avui, per a milers de famílies, és pur luxe.

Les respostes dels poders públics (polítics i econòmics de tots els àmbits) a aquestes preguntes han estat prou homogènies: primera, no hi ha crisi o, com a molt, és una recessió profunda, però convenient per a endreçar una miqueta la casa. No hi ha motiu de grans preocupacions i encara menys d’alarmar-se. Segona: ja s’ha tocat fons; s’han identificat els culpables (segons per a qui i el moment: els bancs, els especuladors, les immobiliàries, les agències de rating, els alemanys, els americans, els xinesos…), s’han posat a lloc en la mesura que es pot i tot comença a rutllar de bell nou pel camí de la prosperitat i de la felicitat. Tercera: per tant, el futur serà molt millor que no pas el present, sens dubte, tot i que caldrà esforçar-se més i patir més encara.

Com i per què serà magnífic el futur? Ah! ‘On verra’, que diuen els francesos. Ja es veurà.

Els poders públics, avui més que mai, sempre ens volen fer viure de la imatge que ells ens transmeten de la realitat.

Per desgràcia per a ells, i per a tots nosaltres, els mercats viuen de la realitat pura i dura –són faves comptades, diuen–, actual i objectivament previsible.

Vulguem o no, els mercats diuen tres coses: no s’ha encertat la diagnosi feta pública ni la teràpia aplicada; no hi ha proves prou sòlides del principi d’un canvi de cicle en positiu; el futur serà més problemàtic encara, si es mantenen les respostes dels poders públics als dos primers grans interrogants.’

Com diuen al meu poble: la veritat, sura. Com la llibertat.

Ernest Sena

Economista. Ha estat síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i director general de l’Institut Català de Finances