Estel Solé: ‘L’evolució passa necessàriament pel fracàs’

  • L'actriu, que apareix a la sèrie ‘La Riera’ de TV3, ha guanyat el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits de menys de trenta anys

VilaWeb
M.S.
05.06.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jurat del XLVII Premi Amadeu Oller de poesia, destinat a autors inèdits de menys de trenta anys, es va sorprendre en obrir el sobre que contenia el nom de la guanyadora d’enguany: Estel Solé (Molins de Rei, 1987), una cara coneguda perquè és actriu i forma part del repartiment de l’elenc ‘La Riera’ de TV3. L’actriu-poetessa ha guanyat el premi pel llibre ‘Dones que somniaven ser altres dones’ (Galerada). Conté trenta-quatre poemes, la majoria curts, un parell de llargs, entre els quals hi ha el que dóna nom al recull i que és dedicat a les actrius. VilaWeb li ha fet unes preguntes per correu electrònic.

—És un llibre amb trets autobiogràfics? El món de l’artista és l’eix i alhora el nexe dels poemes?
—És totalment autobiogràfic. El món de l’artista és més un motiu o una característica interna que no pas l’eix del llibre. És a dir, hi ha un poema ‘Dones que somiaven ser altres dones’, que parla de les actriu, que vaig escollir com a títol pel llibre ja que la temàtica és la transformació, la necessitat de desconstrucció per tornar a construir, l’evolució que passa necessàriament pel fracàs. És a dir que el llibre parla de les múltiples dones que hi ha dins meu, de les moltes persones que tenim tots a dins. I aquest fet, aquesta temàtica, lliga amb el fet de ser actriu: construir personatges, múltiples personalitats, etc…
 
—Tinc entès que és un llibre que té una evolució interna (‘que traça una transformació’). M’ho podríeu comentar?
—El llibre té tres parts. La primera és més un ‘divertimento’ carregat d’humor, de quotidianitat urbana i d’ironia punyent. La segona, una mica més densa, és un bestiari on es parla del món de la parella, de l’ésser humà més primari. I la darrera part és la més realista, potser la més dura, potser seria el purgatori, que ens porta en el dos últims poemes a una petita esperança de cara al futur incert.
 
—Quines característiques més en destacaríeu, dels poemes?
—Crec que són poemes aparentment senzills però carregats de caràcter. Tenen un humor àcid i poc habitual en poesia. Parlen de temes i tenen un estil poc convencional.
 
—El jurat parla de la modernitat i contemporaneïtat dels vostres poemes. En aquest premi de joves poetes inèdits, vistes altres edicions, sembla que són trets que comparteixen molts premiats. Com entén aquests referents amb la vida diària i quotidiana? Què aporten a la seva poesia?
—Crec que la poesia, com totes les arts, s’adapta als nous temps i a les noves veus emergents. Està molt bé que a través de la poesia es parli d’allò més contemporani i es faci de manera moderna i innovadora. En el meu cas, referents com la poeta Anna Gual, Silvie Rotkovich, Mireia Calafell o Ferran Fernández m’han ajudat a atrevir-me a fer una poesia que fuig de la forma bella i que busca per damunt de tot la veritat i la comunicació propera amb el lector.
 
—Quin paper hi té l’humor?
—L’humor n’és gairebé el protagonista. En aquesta vida tan dura i exigent no som res sense l’humor. L’humor és la clau per a relativitzar-ho tot. La base.
 
—Què us va motivar a presentar-vos al Premi Amadeu Oller?
—Miquel Martí i Pol, fa anys, quan el vaig conèixer, em va dir que si volia arribar enlloc, m’havia de presentar a concursos. He trigat deu anys a decidir-m’hi i finalment ho he fet, quan el cor m’ho ha demanat. A vegades ens fa més por el triomf que no pas el fracàs…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any