19.04.2011 - 06:00
L’arquebisbat de Barcelona no excomunicarà Manel Pousa, més conegut per pare Manel. L’arquebisbat va començar un procés administratiu el 16 de març arran de les declaracions que Pousa feia al llibre ‘Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel’, on deia que havia pagat l’avortament a una adolescent. Els responsables del procés administratiu han conclòs que Pousa no va incórrer ‘en la censura d’excomunió latae sententiae’, perquè no va tenir intenció de procurar l’avortament ni va ser còmplice dels avortaments decidits i duts a terme per dues noies en situació econòmica molt precària’, segons un comunicat.
Tot amb tot, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha dit al pare Manel que, la feina en favor dels més pobres i marginats, l’havia de fer ‘sempre d’acord amb l’ensenyament i la doctrina social de l’església, bo i respectant tota vida humana des de la concepció fins a la mort natural’.
Sistach va designar el delegat episcopal Xavier Bastida com a vicari judicial emèrit de l’arquebisbat i dos assessors, Joan Benito, vicari judicial, i Ramon Batlle, membre del Tribunal Eclesiàstic de l’arquebisbat. Tots tres han estudiat el cas del pare Manel i han considerat que no va cometre cap acte que el fes mereixedor d’una excomunió.
Per a prendre aquesta decisió també han tingut en compte l’escrit del secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe del 15 d’octubre del 2009, segons el qual Pousa ‘no sembla que hagi incorregut en cap pena canònica’.
L’arquebisbat tanca així la polèmica suscitada arran del passatge del llibre que tracta de l’avortament. El pare Manel hi reconeix que havia donat diners a una noia de catorze anys perquè pogués avortar, però que el diari que ho va publicar no ho havia contextualitzat correctament.
Era una noia de catorze anys que va dir-li que avortaria igualment i que tot el cas es va tractar amb una educadora social. ‘Jo no vaig recomanar mai a aquestes nenes que avortessin, els vaig donar l’opció de donar el fill en adopció o d’ajudar-les fins que el nen tingués divuit anys.’
