Qui són els Germans Musulmans?

El govern egipci va obrir diumenge una ronda de negociacions amb uns quants grups de l’oposició per a parlar de la transició política del país. En aquests primers contactes el govern ha ignorat actors importants de la societat egípcia, com el moviment Sis d’Abril, convocant de les manifestacions multitudinàries de la plaça de Tahrir, i el premi Nobel de la pau Mohamed ElBaradei, que es va confessar disgustat per aquesta decisió. Sí que hi participen els Germans Musulmans, l’organització islamista il·legalitzada durant tots els anys de govern de Hosni Mubàrak, i que de moment continua demanant la dimissió del president egipci. La presència de la fraternitat no és anecdòtica, ans respon a la influència que té en la societat i en la política. Molts ulls, dins el país i fora, fiten ara aquest moviment panislàmic nascut fa vuit dècades a Egipte sota administració britànica.

Els Germans Musulmans van néixer a Egipte el 1928 de la mà d’un mestre de primària, Hassan al-Banna, per qui l’islam no sols havia d’ésser una pràctica religiosa, sinó la base sobre la qual s’havien d’establir l’estat i el govern; l’islam no era sols pregar i observar festivitats religioses, sinó tot un sistema de vida. Per al-Banna, la millor manera de combatre la progressiva occidentalització d’Egipte introduïda pel colonialisme britànic, que anava contra la seva identitat musulmana, era la introducció de la llei islàmica (xaria).

En tan solament deu anys els Germans Musulmans van obrir branques per tot el país, cadascuna amb la mesquita, l’escola i el club esportiu corresponents, i va arribar al milió d’afiliats. Després de la implantació inicial a Egipte, es va estendre progressivament pel món àrab: Síria (des del 1937), Jordània (1945), Líbia (1946), Algèria (1953), el Sudan (1949), l’Irac (1960) i sobretot Palestina (1935), on el 1987, amb la primera Intifada, la branca dels Germans Musulmans es va refundar, a Gaza, en l’organització Hamàs. Segons la confraria mateix, és el grup islàmic més ampli i influent del món, amb presència en una vuitantena de països.

Com a organització pionera en l’islamisme polític al món musulmà i oposada als governs laics àrabs, els Germans Musulmans han estat sovint declarats fora llei i reprimits a molts estats on s’han establert. A Egipte, bressol del moviment, durant una bona part de les vuit dècades d’història del grup no ha estat legal, i les lleis de l’estat d’emergència i els tribunals militars s’han aplicat amb tota la duresa als seus membres. Tot i la impossibilitat de presentar-se a les eleccions com a partit polític, del 2005 al 2010 ha tingut 88 diputats independents, de 454, a l’Assemblea del Poble, cosa que el converteix oficiosament en el primer grup d’oposició al partit oficialista del president Mubàrak.

Hi ha raons que expliquen la supervivència i l’auge dels Germans Musulmans a Egipte. D’una banda, la combinació de l’activisme polític amb la tasca assistencial. L’organització ha aprofitat sovint la manca d’una política social dels governs àrabs per guanyar-se les capes de la població més desafavorides, mantenint hospitals i endegant una xarxa de serveis socials (educatius, sanitaris, esportius) que cobreix les mancances de l’estat. Els Germans Musulmans disposen, fins i tot, d’un banc propi, al-Taqwa. A més a més, tenen l’avantatge dins el conglomerat de l’oposició egípcia d’haver superat amb una certa fermesa les dècades de repressió política. Ara mateix són l’actor polític més important d’Egipte, en contrast amb la feblesa de la resta de grups opositors. Amb el lema ‘l’islam és la solució’, els Germans Musulmans representen per a molts ciutadans l’única alternativa al règim.

Des dels anys 1990, a més, a Egipte la confraria ha experimentat una metamorfosi important, si més no de façana. Des de l’any passat és dirigida per un moderat, Mohamed Badie, es defineix públicament com un moviment respectuós de la democràcia i oficialment ha abandonat el projecte d’un estat teocràtic (tot i la desconfiança de molts analistes), seguint el model de moviments islamistes més pragmàtics, com el marroquí. En aquest sentit, ha publicat tres manifestos sobre ‘la indispensable democràcia’, sobre els drets de les minories (especialment dels ‘germans i compatriotes coptes’, la minoria cristiana d’Egipte) i sobre ‘l’estatut de la dona en l’islam’. Una dona, diuen els Germans Musulmans, que ‘en la societat occidental gairebé ha perdut la moralitat i la castedat’. El novembre del 2007, tot amb tot, l’organització va decidir que cap copte no era prou qualificat per a ésser president d’Egipte, ni cap dona tampoc.

Enllaços
Array