31.01.2011 - 20:00
Ja fa set dies que Egipte viu una protesta sense precedents contra el president Hosni Mubàrak, aferrat al poder des de 1981. La revolta, inspirada en la de Tunísia, va començar fa una setmana sense una direcció clara. Amb tot, des del 27 de gener, un nom s’ha consolidat com a cara visible de l’heterogènia oposició a Mubàrak. Des que va aterrar al Caire, dijous, el premi Nobel de la pau de 2005 Mohammed ElBaradei s’associa, jornada rere jornada, al moviment de protesta pro democratitzadora. Nascut al Caire fa seixanta-vuit anys al si d’una família acomodada, ElBaradei ha treballat durant les últimes tres dècades fora d’Egipte. Per això hi ha veus que el qualifiquen d’oportunista i poc conegut al país. Tot amb tot, la implicació d’ElBaradei per introduir reformes polítiques i socials a Egipte no són noves. Fa just un any va reunir a casa seva al Caire un ampli grup d’intel·lectuals i d’opositors (els influents Germans Musulmans inclosos) per constituir l’Associació Nacional pel Canvi.
Formació
Fill del president del Col·legi d’Advocats d’Egipte durant el mandat de Gamal Abdel Nasser, ElBaradei va seguir l’educació bàsica en escoles privades de la capital i va arribar a ser campió d’esquaix amb dinou anys. Va fer la carrera de dret a la Universitat del Caire (1962), estudis que va completar posteriorment amb un mestratge en dret internacional a l’Institut d’Alts Estudis Internacionals i del Desenvolupament de Ginebra (l’escola de relacions internacionals més antiga d’Europa) i amb un doctorat de la mateixa matèria a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York (una de les més selectes i prestigioses dels EUA).
Trajectòria professional
Amb aquest bagatge, Mohamed ElBaradei va fer els primers passos laborals el 1964 adscrit al servei diplomàtic. Va treballar dues vegades a la missió permanent d’Egipte a l’ONU, tant a Nova York com a Ginebra, i de 1974 a 1978 va ésser assistent especial del ministre d’Afers Estrangers. En aquest període va participar en l’equip negociador dels acords de Camp David (1978), que van permetre l’establiment de relacions entre Egipte i Israel. El 1980 va deixar el cos diplomàtic per encarregar-se del programa de dret internacional de l’Institut de les Nacions Unides per la Formació Professional i la Investigació, i el 1984 va entrar a l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA), a Viena, primer com a assessor legal (de 1984 a 1993) i després com a assistent de relacions exteriors (de 1993 a 1997).
Per sorpresa, l’1 de desembre de 1997 va substituir el suec Hans Blix al capdavant de l’IAEA, un càrrec que va detenir fins el 2009. Segons sembla, els candidats proposats no van obtenir els vots necessaris i el representant nord-americà a l’agència, John Ritch, va moure fils per col·locar-hi el seu amic ElBaradei. Durant tres mandats consecutius, es va destacar per la seva tasca en la verificació de les instal·lacions nuclears iranianes i, sobretot, en les missions d’inspecció internacionals per determinar si l’Irac disposava d’armes de destrucció en massa. Davant el consell de seguretat de l’ONU, el març de 2003, ElBaradei va anunciar que no havia trobat indicis que Saddam Hussein hagués reprès el programa nuclear. Tot i això, la invasió de l’Irac, amb els EUA i la Gran Bretanya al capdavant, va tirar endavant aquell mateix any.
El 2005, els EUA van ser l’únic país que es va oposar a la reelecció d’ElBaradei a la secretaria general de l’IAEA. Amb tot, no va trobar prou suports i no va poder aturar el tercer mandat, que va començar el 13 de juny de 2005. Pocs mesos després, ElBaradei va rebre el premi Nobel de la pau pel seu esforç ‘a prevenir l’ús de l’energia nuclear amb finalitats militars i per esperonar-ne l’ús amb finalitats pacífiques i de la manera més segura possible’. El comitè dels Nobel va valorar la seva tasca com a verificador nuclear, però també el seu entestament a difondre la tecnologia nuclear per a usos civils. En aquest sentit, el 2004 l’agència va llançar un programa mundial de lluita contra el càncer, amb els aparells de radioteràpia com a element central.
El 2009, quan va deixar la secretaria general de l’IAEA, ElBaradei ja va insinuar plans de disputar a Hosni Mubàrak la presidència d’Egipte, en les eleccions previstes per al setembre vinent. En una conferència a la Harvard Kennedy School of Government, l’abril de 2010, va fer broma dient que buscava feina i que rumiava esdevenir un ‘agent de canvi i un advocat de la democràcia’ en la política egípcia.
