15.12.2010 - 01:07
A la primeria internet s’associava amb els ordinadors; ‘una xarxa d’ordinadors connectats’, en deien. Però no havien de passar ni quatre anys perquè VilaWeb es pogués veure en un aparell que ja no era un ordinador: un telèfon Nokia, amb tecnologia WAP.
El 5 de novembre de 1999 es va instal·lar el primer servidor WAP en un dels ordinadors de la casa perquè servís informació internètica als telèfons mòbils en català… i en qualsevol llengua llatina. I va ser des de la pantalleta verda d’un Nokia 7110 que es va visualitzar la primera connexió.
El WAP, de fet el llenguatge WML, era un protocol enginyat per les grans marques de telèfons perquè servís informació d’internet als mòbils. A ulls d’avui, i sobretot amb els telèfons mòbils d’avui, aquella tecnologia era molt limitada, perquè no permetia gràfics, restringia molt les possibilitats de fer enllaços i el nombre màxim de caràcters que es podien escriure en una pantalla. El protocol era del WAP Forum (1997), però havia tingut molt poc impacte. Va ser el 1998, i sobretot el 1999, que el WAP va començar a prendre forma, alhora que es popularitzaven els primers mòbils que se’n podien servir.
Sigui com sigui, el WAP alliberava del poder de les companyies telefòniques. Abans algunes companyies telefòniques havien experimentat serveis per a accedir a alguna mena de continguts de text; però eren continguts lligats als interessos de cada companyia. Era la companyia qui decidia quins continguts posava al mòbil; generalment eren de poques empreses o institucions i quasi mai en català. Amb el WAP qui volia podia servir informació accessible als telèfons mòbils, a qualsevol telèfon mòbil. Tan aviat com va ser possible de servir-se’n sense filtres, VilaWeb va fer-ho.
Un viatge a Ginebra a la fira Telecom d’aquell any va acabar de convèncer els responsables de VilaWeb de la necessitat de ser pioners també en aquell nou servei. L’Ericsson’s R380 WAP, amb una pantalla espectacular, era el telèfon de moda, al costat dels Nokia 8850 i 7110, i a les parades de totes les companyies la paraula de moda era WAP. Al Japó, mercès a i-Mode de Docomo, el WAP va saltar barreres ràpidament i Europa no va voler anar ressagada.
A la tornada de Ginebra, n’hi hagué prou amb l’ajut d’un parell de llibres adquirits a la Llibreria Hispanoamericana de Barcelona i d’algunes pàgines web per a posar en marxa el servei, que va ser acollit amb sorpresa i que va funcionar uns quants anys, encara que després calgué adaptar-lo a les primeres PDA.
L’aparició dels navegadors web per a mòbils va fer obsolets aquells mòbils i aquell protocol, que, si bé encara sobreviu, és en un entorn molt diferent. Ara és als mòbils on es juga el futur del periodisme i d’internet, i les aplicacions de mobilitat (per a l’iPhone, l’Android, el Symbian…) fan circular continguts lliurement sense que les companyies telefòniques hi puguin decidir res. Des d’aquesta òptica, la batalla del WAP és prehistòria. Però VilaWeb hi era…
Enllaços
Array
Array
