'Biutiful', comment tu t'appelles?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

La frontera és una membrana que copsa i incorpora, però que també calla i expulsa: dibuixa endins la imatge resplendent i, al límit, la nebulosa del soroll de llenguatges inconeguts. Uxbal, el protagonista de 'Biutiful', viu més enllà d’aquest límit boirós, i crema els últims dies en una zona d’exclusió, lluitant contra l’oblit i la fragilitat dels altres.

Els films de l’Alejandro González Iñárritu són atmosferes; i aquest, que és de llarg el millor que ha fet, va carregat de la deshumanització de la societat, que presenta amb cruesa, de la força de la vida i del misteri de la mort. El director mexicà no en fa espectacle ni lliçons morals, però ens retorça la mirada fins que tot allò que ignorem caminant per la ciutat ens posseeix. A 'Biutiful' no hi ha justícia, raonaments ni llocs comuns; la violència s'hi presenta brutal i amb fredor quotidiana, dolorosament al principi i amb naturalitat a mesura que el film avança. L’altre és tothom i algunes coses, que alhora són el subjecte inicial. Per això el relat captiva.

Després de fer films molt més tècnics narrativament, sembla que el director hagi pres consciència del món que dibuixa, i no fa servir tant la successió de seqüències ni l’execució d’accions en escena per capturar amb més sensibilitat el pas del temps i mostrar-nos amb més matisos l’ànima dels personatges.

Javier Bardem esborra el rastre de qualsevol dels seus altres papers i des del principi se’ns presenta com un desconegut. L’actor espanyol desenvolupa amb virtuositat inèdita l’absència que omple el film amb un buit sense angoixa i, a través d'això, es presenten imatges que són difícils de veure sense artifici en el cinema occidental –en això, potser és una cinta molt gitana. Bardem, l’equilibri d’un repartiment extraordinari i una direcció d’actors magistral contribueixen a fer ressaltar el conflicte autèntic de la història i a definir un context verídic i complex sense que les característiques particulars acabin essent decoració histriònica. 

Barcelona hi apareix com un altre lloc qualsevol d’un gran relat: en aquest cas, una ciutat bruta, corrupta, cruel i salvatge, però també bonica, brillant, diversa i vital.

'Biutiful' no perd mai la mesura humana i és un retrat inequívoc i imprescindible del nostre temps, allunyat de tota èpica i de tot romanticisme.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF