28.05.2010 - 06:00
Avui Lleida serà la primera ciutat del país on no es podrà dur la burca, ni cap mena de vel que tapi la cara, a les dependències municipals. El ple aprovarà aquesta disposició, avalada per un dictamen jurídic municipal i proposada per CiU i PSC. Hi votaran a favor aquests dos partits i el PP; ERC s’abstindrà i ICV hi votarà contra. La prohibició ha aixecat força polèmica.
La moció, impulsada per CiU, modifica una ordenança de civisme i insta la Generalitat i el govern espanyol a regular els vels integrals en la via pública, perquè els ajuntaments no tenen capacitat per a fer-ho. Per això la prohibició se circumscriu als equipaments públics municipals de Lleida, com ara casals, centres cívics, esportius, culturals i educatius. CiU i PSC basen la moció en el respecte a valors bàsics com la igualtat de sexes, puix que tapar la cara de les dones ‘va contra aquesta igualtat’.
La comunitat musulmana vol recórrer la norma al TC
De seguida que es va saber que els serveis jurídics del consistori avalaven la proposta, la comunitat islàmica de Lleida va anunciar que presentaria un recurs d’inconstitucionalitat, si la prohibició tirava endavant. Segons el portaveu, Abdul Karim, la mesura és ‘partidista’ i inconstitucional, perquè ‘limita la llibertat prevista per la constitució espanyola’. Karim insisteix que la llei dóna els mateixos drets a tothom i que, per tant, si es prohibeix la burca també s’hauria de prohibir l’hàbit de les monges de clausura. A més, diu que les dones musulmanes són lliures de dur la burca o el nicab, segons el grau de compromís amb Al·là i amb el marit, i que ningú no les obligava a dur-lo.
Discrepàncies del govern i Amnistia Internacional
La posició de la Generalitat és que ara no és hora de discutir l’ús de la burca, i el delegat del govern a Lleida, Miquel Pueyo, va atribuir el fet al moment pre-electoral; a més, l’ús de la burca i del nicab és anecdòtic al nostre país.
Segons el secretari de la Immigració, Oriol Amorós, la prohibició d’aquest vestit no ajuda pas a emancipar les dones musulmanes, per això és contrari a la prohibició, encara que aquesta mena de vestits no li agradin: ‘Crec que allò que hem de fer és ajudar-les a treure-se’l elles mateixes.’
En una línia similar, Amnistia Internacional és del parer que la prohibició no resoldrà res: ‘Aquesta normativa no canviarà res; allò que fa falta és una política social i educativa perquè les dones no hagin de dur un vel integral per força’, va dir la coordinadora d’AI a Catalunya, Imma Guixé, que va distingir les dones que van amb burca perquè volen i les que hi van per força. En el primer cas, diu, cal respectar ‘la llibertat d’expressió i de creença religiosa’.
