01.05.2010 - 06:00
Aquest cap de setmana es fa a Nova York la conferència alternativa Per un món lliure d’armes nuclears, pacífic, just i sostenible per pressionar els estats membres de la Conferència de Revisió del Tractat de No-Proliferació de les Armes Nuclears (TNP) a concretar plans. Amb el nom de Projecte Manhattan es coneix la investigació duta a terme durant la segona guerra mundial pels EUA, la Gran Bretanya i el Canadà per a desenvolupar la bomba atòmica abans que l’Alemanya nazi. El projecte es va desenvolupar en uns quants laboratoris, alguns dels quals eren situats a l’illa de Manhattan de Nova York. Més de mig segle després, aquesta mateixa zona torna a ser l’epicentre de les armes nuclears. Dilluns comença a la seu de l’ONU a Nova York la conferència oficial del TNP. Els 189 estats signataris del tractat (text en pdf), que va entrar en vigor el 1970, es reuniran del 3 al 28 de maig amb l’objectiu de prevenir l’expansió de les armes i la tecnologia nuclears, promoure la cooperació en els usos pacífics de l’energia nuclear i avançar cap al desarmament.
L’objectiu de l’encontre d’ONG és reclamar als líders polítics perquè avancin efectivament cap a l’abolició de l’armament nuclear. En concret, les organitzacions participants (entre les quals hi ha la Fundació per la Pau) reclamen a les potències nuclears que compleixin l’article IV del tractat, que les obliga a obrir negociacions per eliminar completament els seus arsenals. Els dos actes principals del cap de setmana són la intervenció del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, dissabte a les set del vespre (emesa en directe per internet), i el dia d’acció (diumenge) amb actes, una manifestació i un festival de música per la pau. També s’ha previst de lliurar durant la primera setmana de reunions de la conferència a l’ONU milers de signatures amb les peticions de la societat civil als líders mundials.
Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, té previst de seguir la conferència d’ONG per mitjà d’apunts al seu bloc personal.
Al centre de l’agenda
La qüestió de l’armament nuclear ha tornat amb força a l’agenda política internacional amb l’arribada a la Casa Blanca del president Barack Obama. Poques setmanes després de jurar el càrrec, va advocar en un discurs a Praga (Txèquia) per un futur sense armes nuclears i es va comprometre, per responsabilitat moral, a fer tots els esforços en aquest sentit. El setembre passat, el consell de seguretat de l’ONU va aprovar per unanimitat una resolució contra la proliferació nuclear, en què s’instava tots els països que no han subscrit el Tractat de No-Proliferació a fer-ho, i demanava als signataris que mantinguin la promesa de no desenvolupar armes ni caps nuclears. Els cinc membres permanents del consell (els EUA, França, la Gran Bretanya, Rússia i la Xina) disposen de bombes atòmiques, fet pel qual va dotar de caràcter històric la unanimitat de la votació. La resolució aprovada també instava tots els països a pressionar Corea del Nord i l’Iran perquè aturin els seus programes nuclears. I fa un mes, el president dels EUA i el de Rússia, Dmitri Medvedev, van signar un acord bilateral que preveu la reducció d’un 30% dels seus arsenals nuclears. Es calcula que els EUA tenen desplegades unes 2.000 armes nuclears i Rússia, més de 2.500.
Enllaços
Array
Array
