Stefano Benni: ‘Jo ja no veuré una Itàlia millor’

‘El desastre ja és fet i ara cal treballar perquè Itàlia millori, però jo crec que ja no veuré una Itàlia millor.’ És amb aquestes paraules que l’escriptor i periodista bolonyès, Stefano Benni, tingut per un dels grans intel·lectuals de l’esquerra italiana, descriu la situació del seu país. Una situació que, així mateix, relata metafòricament en la seva novel·la ‘Elianto‘, que Moll acaba de publicar en traducció catalana. En aquesta entrevista amb VilaWeb TV Benni parla del llibre, d’Itàlia, de la televisió i d’internet.

‘Elianto’, escrita l’any 1996, parla d’un país ‘on anomenen desesperats els únics que encara tenen esperança’. Benni descrivia així l’Itàlia de fa catorze anys, dos després del començament del primer mandat de Silvio Berlusconi.

‘Allò que temíem ja ha esdevingut real, el desastre ja és fet’, diu Benni, que es declara ‘pessimista, però no desesperat’, car confia que les noves generacions d’italians de vint anys i trenta ‘podran veure una Itàlia millor’. De fet, ‘si continuo escrivint, és perquè crec que les coses encara poden canviar; si no, no ho faria’.

‘La televisió té por dels llibres, i té raó’

Amb un aire pausat, però amb una certa melangia, explica que ha deixat d’escriure articles a la premsa i que vol dedicar-se al teatre, una disciplina en què ha treballat aquests últims anys i que ‘probablement és la més viva de la Itàlia d’avui’. I que ja no es mira la televisió, un mitjà que ‘té por dels llibres, i amb raó, perquè la literatura té una profunditat que mai no tindrà la televisió’.

Internet, en canvi, ‘és amic dels llibres’, explica, perquè és capaç de moure debat i intercanvi d’idees molt de pressa. Benni diu que se sent fascinat per internet i que desitjaria de poder viure ‘vint anys o trenta més per veure com serà internet aleshores’.

La blasfèmia i la ironia

Benni també opina sobre l’agressió a Berlusconi, la possible sanció al porter de la Juventus, Gianluca Buffon, per haver blasfemat durant un partit i de la importància de la ironia: ‘si el primer ministre diu “voteu-me i tindreu diners, sexe i alegria”, i anys després ens trobem en plena crisi econòmica i els polítics italians resulta que han de pagar-se una dona per tenir sexe en lloc de seduir-la, bé hem de poder dir si en són, de mentiders, i la ironia és una bona manera de fer-ho’.

Benni també explica el seu renom, ‘Il Lupo’ (el Llop), que prové d’una visita al psiquiatre quan era molt jove.