Notícies
Dijous 11.03.2010 06:00
La llei de consultes populars, aprovada tan sols amb el suport del tripartit
CiU i PP hi van votar contra · Caldrà l'autorització de l'estat per a convocar-ne
El ple del parlament (en directe i seguiment per Twitter) va aprovar ahir el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, únicament amb els vots dels tres socis de govern, PSC, ERC i ICV. Els diputats de CiU i PP hi van votar contra. CiU, perquè considera la llei poc ambiciosa, per tal com condiciona les consultes a l'autorització del govern espanyol. La llei regula les consultes populars sobre qüestions d'interès especial per a Catalunya, però també les consultes d'àmbit municipal, i sempre amb el permís de l'estat.
Segons el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ahir era un 'dia important per a la democràcia del país', perquè la llei dóna 'resposta a qualsevol pretensió de realització del principi democràtic del dret de decidir'; perquè és una llei 'radicalment democràtica i ambiciosa', que s'aprofita del tot l'espai de sobirania que permeten l'estatut i la constitució; perquè s'havia preparat amb la 'pulcritud jurídica necessària'.
Però Dolors Batalla, de CiU, va atacar durament tant la llei com ERC. Per ella, 'és una contradicció que ERC impulsi les consultes sobiranistes al territori i es negui a regular-les en aquest parlament, perquè aquestes consultes no es poden regular amb aquesta llei.' Amb relació a ERC va ser taxativa: 'No ha fet servir la seva condició de força decisiva dins el tripartit ni la seva influència perquè l'actitud envers el govern espanyol fos més ferma i exigent.' Pitjor, segons ella, ERC s'ha limitat a seguir a ulls clucs la política socialista.
També el PP i el Grup Mixt van oposar-se a la llei, però en un sentit ben diferent del de CiU. Per la parlamentària del PPC, Maria Àngels Olano 'aquesta llei no és fruit de la casualitat; forma part d'un pla sobiranista i és la crònica d'un estat propi'.
El parlamentari d'ICV-EUiA Lluís Postigo va defensar la normativa, que, tanmateix, va considerar dficient. 'Disposarem d'una bona eina, però es podria haver anat més enllà en els referèndums municipals; el regust que deixa la llei no és prou bo, perquè s'hauria pogut aconseguit una llei magnífica, molt millor.'
La llei regula les consultes des del parlament i des dels municipis
Segons la llei, de referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial, se'n podran fer de promoguts pel president de la Generalitat; pel parlament, a proposta d’una cinquena part dels diputats o de dos grups parlamentaris; per un 10% dels municipis del Principat, que han de representar no pas menys de mig milió d’habitants; per iniciativa popular amb el suport del 3% de la població. Totes aquestes consultes requereixen un acord per majoria absoluta del ple del parlament i l’autorització de l’estat.
La llei també regula els referèndums d’àmbit municipal sobre afers de la competència pròpia del municipi, a iniciativa del batlle, d’una tercera part dels regidors o amb l’aval de signatures de ciutadans empadronats. El ple de l’ajuntament haurà d'acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però sempre amb el permís de l’estat.
El PP va demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va avalar la constitucionalitat de la llei, llevat de cinc articles concrets, i tots els grups hi van presentar noves esmenes per a resoldre'ls.
Aquest projecte de llei va arribar al ple amb 449 esmenes, 357 de les quals de CiU, 58 del PP, 24 del grup mixt i 10 dels grups que donen suport al govern.
