Proliferen les cantades de nadales a la comarca

Sigui en l’àmbit es colar, als casals d’avis, sortint de missa del Gall o de Nadal, o pels carrers dels pobles, les nadales escampen les notes i les lletres per la comarca. La iniciativa de l’IES Csatell del Quer de portar-les a la Fira de Santa Llúcia de Pratsde Lluçanès el passat dia 13, ha estat una novetat d’enguany. La Roser Reixach ens en fa un tast en el seu escrit “Les nostres cançons de Nadal”.

Les nostres cançons de Nadal

Les nadales o cançons de Nadal  tradicionals fan referència sempre a uns mateixos temes: l’alegria del naixement de Jesús, la maternitat de la Verge, Sant Josep: “Sant Josep i la Mare de Déu”, “El pardal”, els Reis Mags: “Tres reis” o la fugida a Egipte: “El rei Herodes”, però sobretot tracten dels pastors. Entre les més conegudes que parlen d’aquests pastors hi ha “El rabadà”, “La Pastora Caterina”, “L’adoració dels pastors” o “L’àngel i els pastors”. La majoria d’aquestes nadales es caracteritzen per un refrany inicial o tornada que es va repetint després de les estrofes, motiu pels quals s’hi ha volgut veure una dansa en el seu origen.
Els primers reculls de nadales que coneixem daten del s. XV, i tres-cents anys més tard se’n comencen a crear de noves a partir d’aquestes, modificant-se per transmissió oral el seu contingut original. És al s. XIX quan s’inicien reculls de cançons tradicionals, entre les que hi ha les de Nadal, destacant com a recopiladors a Catalunya Manuel Milà i Fontanals, Pau Piferrer, Francesc Pelagi Briz i Marió Aguiló, completades més endavant amb altres recerques més extenses com les realitzades per l’Orfeó Català i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Encara que no es coneix del cert d’on van sorgir, alguns estudiosos les relacionen amb drames litúrgics medievals i consideren que part dels diàlegs que contenen provenen d’aquestes representacions. També per aquest motiu se suposa que a molts llocs fins a començaments del s. XX els pastors assistien a la missa del Gall amb ovelles i instruments diversos. Durant anys s’havien cantat al voltant de fogueres als carrers, i havia estat costum que després de la xocolatada o altres menges posteriors a la missa del Gall, la gent s’engresqués a cantar cançons nadalenques, primer serioses, i a mesura que avançava la diada més burlesques, per acabar interpretant-ne de qualsevol tipus. Actualment, a part d’acompanyar els oficis litúrgics, es continuen cantant sobretot a les escoles, grups d’esplai, corals… que solen oferir concerts públics per aquestes dates. A més hi ha concerts que s’han acabat quasi institucionalitzant com és el cas del que fa l’Orfeó Català per Sant Esteve, i que sol ser retransmès en directe per la televisió.  També és habitual que colles diverses surtin pels carrers dels nostres pobles a cantar nadales recollint la voluntat dels espectadors. Roser Reixach