Dijous de cassoleta

Dijous: cinquè dia de la setmana començant pel diumenge, o el quart dia si es comença a comptar la setmana pel dilluns. Dia dedicat a Júpiter si pensem en els antics romans.

Dijous gras o dijous llarder: el darrer dijous anterior al carnestoltes.
Dijous de les comares: l’anterior al dijous llarder.
Dijous dels compares: l’anterior al de les comares.
En el cristianisme han tingut molta importància els dijous. Com a mostra el Dijous Sant, l’Ascensió o Corpus, encara que avui dia les celebracions religioses corresponents als esmentats dijous se celebren el diumenge vinent per motiu de les festes laborals.Ja fa anys els dijous llarder, de les comares i dels compares, els xiquets/etes i els majorets també els celebràvem anant al camp d’excursió a menjar-nos la cassoleta que ens havien preparat i si era molta molèstia, amb un entrepà ens apanyàvem. Avui dia encara queda el costum en els col·legis per tal de no perdre les tradicions.

Com que el dijous s’escau a mitjan setmana, rep familiarment el nom de Sant Mitger. Se’l considera com a dia de mitja festa i és tingut per molt favorable en sentit general. Els infants no anaven a costura la vesprada d’aquest dia, i sembla que alguns dels grans també volien descansar dels treballs de la primera mitja setmanada: Quin dia porta galvana? El que parteix la setmana. (Això era quan es treballava tot el dissabte).

Ja que hem parlat de dijous, parlem també de cassoles: recipient de terra o de metall de poca fondària que serveix per a coure-hi diversos guisats.

També es diu cassola la menja tradicional del Dijous gras, feta d’arròs, peus, morro i orella de porc.

El costum de fer cassoles paregudes a l’anterior també es duia a terme en les festes de Sant Antoni del porquet i com que abans la gent no tenia forns a casa l’havien de dur a coure al forn de la localitat i aleshores es deia cassola passejada ja que anava de casa al forn i del forn a casa.

Quant al refranyer, com és de caixó, es referirà tant a la cassola com al dijous:

-La cassola plena, a molts trau de pena

-Pardal que vola, a la cassola

-Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s’escapa: vol dir que si el sol es pon entre núvols el dijous, plourà abans de diumenge.

-Si Nadal cau en dijous, plega l’arada i ven els bous: ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany.

I com no podia ser d’altra manera, la recepta d’avui tractarà sobre la cassola d’arròs al forn:

CASSOLA D’ARRÒS AL FORN

Ingredients (4 persones):

1/4 de quilo de cigrons remullats

1 creïlla tallada a rodanxes

1 nap, una tomaca i una cabeça d’alls

4 tasses mitjanes d’arròs

2 tasses d’aigua per cadascuna d’arròs

1 gotet d’oli, sal i safrà

2 costelles de porc per comensal

1 maneta de porc en 4 trossos

1 botifarra de ceba

4 pilotes mitjanes fetes amb magre, ou, pa ratllat, pinyonets, canyella, pebre negre i clau.

A la faena:

En una paella amb oli es sofregeixen els alls, la creïlla, la tomaca i la botifarra.

Es posa l’arròs a la cassola i se li aboca el sofregit. A continuació s’afegeixen els cigrons, les costelletes, el peu de porc i el nap que hem bullit a part; finalment es posen les pilotes.

Es posa la cassola al forn prèviament escalfat a 250 graus fins que s’observe que s’ha eixugat l’arròs (uns 20 minuts).

Salut i bon profit

El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero

Enllaços
Webs de gastronomia
Hemeroteca: El plaer de guisar