Atutxa nega la legitimitat de la sentència condemnatòria del Suprem espanyol i la recorrerà

  • Condemnat a dos anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa, encara no concretada

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
22.01.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ex-president del Parlament basc, Juan María Atutxa, diu que tornaria a fer el mateix que el 2003, quan no va dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. El Tribunal Suprem espanyol l’ha condemnat, juntament amb els ex-membres de la mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr, atenent el recurs del grup Manos Limpias contra la sentència absolutòria del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, del gener del 2007.La sentència ha fet que Atutxa perdi gairebé tota la confiança en la justícia espanyola, perquè creu que s’ha convertit en un circ excessivament mediatitzat. Se sent perplex per la decisió judicial i anuncia que la recorrerà.

Els tres condemnats hauran de pagar una multa i restaran inhabilitats dos anys. La quantitat de la multa s’especificarà quan el Suprem faci pública la sentència. Atutxa, Bilbao i Knorr foren jutjats per desacatament, quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak, suposat hereu de Batasuna, que havia estat declarada fora de la llei.

Quan tots tres foren jutjats, el Tribunal Superior Basc va desestimar el recurs de Manos Limpias perquè va considerar que els acusats no havien trobat la manera formal de dissoldre Sozialista Abertzaleak, com demanava una resolució de la sala 61 del Suprem. Com que Manos Limpias va recórrer la sentència, el cas ha arribat al Suprem, que l’ha atès. En canvi, el fiscal i la defensa particular havien argumentat que, per més que hi hagués una resolució que obligava els acusats a dissoldre SA, el fet que la mesa de la cambra basca no l’apliqués no suposava que hi hagués una conducta delictiva. Perquè n’hi hagués, caldria que s’hagués planificat una desobediència premeditada dels designis del Suprem, cosa que el Tribunal Superior Basc va descartar.

La ‘doctrina Botín’

La defensa també havia demanat que s’apliqués la ‘doctrina Botín’, que limita el paper de les acusacions populars, arran d’una sentència del Suprem: aquest va arxivar el cas de les cessions de crèdit en què hi havia involucrat el president del Banc Santander, Emilio Botín, perquè va considerar que no es podia obrir el judici oral, si únicament hi havia una acusació popular, com en el cas del judici contra Atutxa, Knorr i Bilbao.

Enllaços
EITB: El Supremo condena a Atutxa, Knörr y Bilbao.
Deia: El Tribunal Supremo condena a Atutxa por no disolver a Sozialista Abertzaleak.
Berria: Auzitegi Gorenak bi urterako kargugabetu ditu Atutxa, Knörr eta Bilbao.
El Correo: El Supremo condena a Atutxa, Bilbao y Knörr a multas e inhabilitación por un delito de desobediencia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any