Urbanitzacions, bous i militars: les claus de com ha arribat Vox al govern de Nàquera

  • Gràcies a un pacte amb el PP, la formació d’ultradreta va assolir la batllia, amb Iván Expósito al capdavant

VilaWeb
L'alcalde anterior de Nàquera, Damián Ibañez passa la vara de comandament al nou Ivan Expósito
Laura Escartí
14.07.2023 - 21:40

Nàquera (Camp de Túria) ha estat en el punt de mira d’ençà que Vox va guanyar les eleccions locals del 28 de maig. Gràcies a un pacte amb el PP, la formació d’ultradreta va assolir la batllia, amb Iván Expósito al capdavant. És l’únic municipi del país amb un batlle de Vox. El seu mandat va començar amb polèmica, perquè aprovà la prohibició de col·locar banderes amb l’arc de Sant Martí en els edificis municipals. La resposta popular no va trigar a organitzar-se i una manifestació plena de colors va omplir els carrers del poble el dia de l’Orgull LGBT.

I de seguida va arribar una altra polèmica: el batlle de Vox volia apujar-se el sou. En concret, proposava de tenir la dedicació exclusiva, en un municipi de menys de vuit mil habitants, i cobrar 45.000 euros anuals (13.000 més que l’anterior batlle). Va haver-hi tant ressò mediàtic, que van haver de fer-se enrere. Nàquera té totes les mirades damunt. Fins i tot, va ser un dels temes en el debat cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, candidats a la presidència del govern espanyol. Però, què ha passat en aquest poble del Camp de Túria per arribar a aquesta situació política? Les causes són unes quantes.

El descontentament de les urbanitzacions

Nàquera va experimentar un creixement progressiu de la població d’ençà de la dècada del 1970, quan s’hi van començar a construir les primeres urbanitzacions. En aquells moments, molta gent hi veia un poble bonic, a la muntanya, perfecte per a tenir-hi una segona residència a l’estiu. Amb el boom de la construcció de la dècada del 2000, el flux creixent de cases i gent va augmentar. Encara més, amb la pandèmia, molts van veure en Nàquera la fugida del confinament a la ciutat. Els qui hi tenien una segona residència s’hi van quedar, i molts altres en van comprar una. Hi ha un pic de creixement del cens entre el 2019 i el 2022, quan va passar de 6.577 habitants a 7.728. El perfil de la major part d’aquestes persones és de classe mitjana alta, conservadora.

La demanda va créixer tant, que ara l’oferta és pràcticament inexistent. Però moltes d’aquestes urbanitzacions s’havien construït feia cinquanta anys, i encara tenen alguns problemes de clavegueram, il·luminació, etc. Unes demandes històriques dels veïns que no s’han vist satisfetes pels governs municipals que hi ha hagut. I amb l’augment de població, també es van intensificar les reclamacions. A final del 2022, es va crear una plataforma amb el nom Urbanitzacions Nàquera, impulsada pel president del club Frontenis Nàquera i president de la comunitat de propietaris de la urbanització Sant Miquel. Segons que han informat fonts del municipi a VilaWeb, aquesta figura es va dedicar a fer campanya a favor de Vox i, d’una manera molt hostil, en contra de l’anterior batlle.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Urbanizaciones Naquera (@urbanizacionesnaquera)

A més a més, Vox va saber copar aquestes demandes i necessitats de les urbanitzacions per guanyar vots. És un fet habitual del partit d’ultradreta, aprofitar-se d’un col·lectiu descontent i abanderar-lo. Es va reunir amb la plataforma i va recórrer les diferents urbanitzacions per parlar amb els veïns. La plataforma, en les seues xarxes, va fer publicacions en què deia que l’únic partit que no s’havia volgut reunir amb ells havia estat UPdN (Unió Popular de Nàquera). Aquesta formació independent, amb Damián Ibáñez al capdavant, governava d’ençà del 2011 i ja acusava els dotze anys de mandat.

Tot això es va veure en els resultats electorals del 28 de maig. Vox va guanyar en totes les meses de les urbanitzacions. En el nucli urbà, per contra, el PSPV va ser el partit més votat, amb el 26,44%, però Vox tampoc no va quedar-ne gaire lluny (25,08%). UPdN es va desplomar i Ibáñez va perdre la batllia. El PP, que havia deixat un gran deute a l’ajuntament els anys que el va governar, es va presentar amb un candidat que havia estat partícip d’aquests entrebancs financers i que no el va afavorir en les urnes. Malgrat tot, va obtenir tres regidors, els mateixos que el PSPV. Vox en va assolir quatre, i UPdN va passar de quatre a dos. Per tant, els vots que UPdN va perdre els va arrossegar Vox, que ja havia guanyat les eleccions espanyoles del 2019 al municipi.

També cal assenyalar que Nàquera, d’ençà de les primeres eleccions democràtiques, sempre ha estat un municipi de tall conservador. De fet, UPdN no és sinó una escissió del Partit Popular, però amb un caràcter més populista. Se sol dir que als pobles molta gent vota les persones i no els partits. Damián Ibàñez era una d’aquestes figures carismàtiques que sabia guanyar-se tothom. Un dia podia posar una bandera espanyola gegant a l’entrada del poble i l’endemà acollir l’Aplec del Camp de Túria, un gran acte anual progressista i nacionalista amb caràcter rotatiu, amb actuacions com la de Botifarra. Malgrat tot, hi havia un desgast polític i un descontentament d’una part com més anava més important de la població de Nàquera, la de les urbanitzacions, que el van fer caure.

D’altra banda, un factor que assenyalen tots els veïns de Nàquera amb qui ha parlat VilaWeb és la presència de militars que hi habiten. A la localitat veïna de Bétera hi ha una base militar de l’OTAN, i molts d’ells han anat cap a Nàquera, amb uns preus de lloguer més baixos (si més no, fins abans de la pandèmia). Encara que no hi ha xifres objectives, alguns residents de les urbanitzacions indiquen que aquests darrers anys s’ha incrementat aquesta població i, com ja s’ha demostrat en altres estudis, les seccions censals on hi ha militars tendeixen a donar el vot a Vox.

La defensa dels bous i la caça

Un tercer punt que ha fet guanyar força a Vox ha estat la defensa dels bous. A Nàquera, tot i ser un poble petit, hi ha tres colles taurines. En el Facebook del partit local podem veure tot un seguit de publicacions que enalteixen els bous i els defensen com a cultura patriòtica. A més, fonts properes a l’ajuntament del municipi han dit a VilaWeb que hi ha hagut un acostament de Vox cap a aquestes colles. De fet, en el seu programa electoral es diu que promouran els esdeveniments taurins.

D’altra banda, Vox Nàquera també va signar un acord amb el club de caça del poble, el Gavilán. El document, que van compartir públicament a la xarxa social, inclou la defensa pública del caçador, la promoció de la caça en les activitats culturals, un pla d’ajuts per al control de les poblacions d’animals, entre més. També es recull en el programa que defensarien la caça com a esport i com a manera de controlar la fauna. En un poble com Nàquera, ubicat en el parc natural de la serra Calderona, on abunden els porcs senglars, els cabirols, les perdius, els conills, etc., la presència de la caça té un pes important. Novament, és un col·lectiu que té un malestar, perquè s’ha sentit atacat per les polítiques progressistes en defensa dels animals, i del qual Vox ha sabut traure profit.

La resposta popular

Ivan Expósito, que ni tan sols és fill del poble, va dir en una entrevista a un mitjà d’extrema dreta: “L’ajuntament no abanderarà en cap cas el terme ‘violència de gènere’. La violència és violència en general.” A més de prohibir la col·locació de banderes LGBT en els edificis municipals i negar la violència masclista, també ha eliminat la regidoria d’Igualtat per crear la de Família, Vida i Tercera Edat. Amb aquest govern local, la població ha començat a organitzar-se. Com ja es va veure el dia de l’Orgull, quan centenars de persones es van manifestar contra la LGBT-fòbia del seu batlle, el poble de Nàquera és divers.

Carmen Navarro, veïna del poble i una de les impulsores del grup Nàquera Inclusiva que ha sorgit després de les eleccions, assegura que no s’havia organitzat mai una resposta així. Veïns de totes les edats han començat a reunir-se per fer front a les possibles adversitats d’un govern d’extrema dreta. “Molta gent ha eixit de l’armari en el sentit polític”, diu un altre veí. “La resposta ha estat sorprenent per a un poble com Nàquera, però ara falta veure si són capaços d’articular una resposta més permanent”, diu un altre ciutadà.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor