Durant aquests quatre anys de guerra d’Ucraïna, VilaWeb ha fet un gran esforç per a mantenir informats els lectors de la situació sobre el terreny i de les conseqüències del conflicte. Ací teniu, en ordre cronològic, alguns dels articles més importants que hem publicat.

Deu preguntes des de l’independentisme català sobre Ucraïna, Rússia, l’autodeterminació i l’imperialisme. Editorial de Vicent Partal, publicat hores abans de començar la invasió.

Rússia ataca Ucraïna: la guerra ha començat. El minut-a-minut de les primeres hores de la guerra amb l’atac llampec de l’exèrcit rus sobre Ucraïna.

Kalàixnikovs i barricades a l’Òpera d’Odessa. La crònica d’Alfons Cabrera, d’Odessa estant, sobre com es preparaven els ciutadans d’Odessa per plantar cara a un assalt de les tropes de l’exèrcit rus que no va arribar mai. Publicat el 6 de març de 2022.

“Recordo l’època soviètica, però això d’ara és més perillós”. Josep Nualart Casulleras va entrevistar el març del 2022 una activista russa de llarga trajectòria en la defensa dels drets humans, que relatava la por que passaven i que fer que volgués mantenir l’anonimat.

“Tornarem per reconstruir Mariúpol”. Esperança Camps, a Albaida, va recollir l’abril del 2022 el relat emocionat d’una ucraïnesa que acabava d’abandonar el seu país.

Per què la guerra d’Ucraïna és tan aturada, mig any després d’haver començat? Una anàlisi publicada el 20 d’agost de 2022, quan cap dels dos exèrcits no havia aconseguit avenços significatius, de principi de juliol ençà.

L’històric discurs d’annexió de Putin, en català. El 30 de setembre de 2022 vam oferir en català el discurs amb què Putin va decretar l’annexió de les regions ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson.

La vida a Kherson, destruïda i assetjada. El desembre del 2022 vam publicar una col·lecció de fotografies del fotògraf Roman Pilipey, que treballa a la zona des que va començar la guerra.

Amb en Víktor, un dia més en la vida de Kíiv. El febrer del 2023, Tomáš Bella retratava la vida d’un ciutadà normal de Kíiv un dia qualsevol enmig de la guerra. Quan les coses més quotidianes i normals –dormir, per exemple– passen a ser decisions de vida o mort.

Rússia controla Bakhmut mentre Ucraïna en compta el cost en vides i mutilats. El juny del 2023, Samantha Schmidt i Kostantin Khudov ens explicaven les històries de sis combatents ucraïnesos que havien estat víctimes de ferides importants i es recuperaven a Lviv, mentre pensaven en tot allò que havien deixat enrere.

Rafael Poch: “Ucraïna perd la guerra”. El juny del 2023, Andreu Barnils va entrevistar el periodista català que durant molts anys ha treballat de corresponsal a Moscou.

Les estacions de metro de Khàrkiv es transformen en escoles per a protegir els nens. El setembre del 2023, Alex Horton, Serhii Korolchuk i Heidi Levine van viatjar fins a Khàrkiv, en un dels moments més durs de l’atac rus.

Cròniques des d’Ucraïna de Vicent Partal. El novembre del 2023, el director de VilaWeb va viatjar fins a Ucraïna, on va publicar una sèrie de cinc cròniques: “Tren nocturn a Kíiv”; “L’horror, la mort, la guerra i un grafit de Banksy”; “‘Palianitsia!, Palianitsia!’ Una guerra, també, cultural a Ucraïna”; “Dos soldats. Dues històries”, i “El paper renovat dels tàtars de Crimea, desafiant una història de persecució”.

Rússia i Ucraïna lluiten per una ciutat morta: la batalla d’Avdiivka. El novembre del 2023, Francesca Ebel i Serhii Korolchuk van entrar a la ciutat on ja es lliurava la batalla més dura de la guerra.

Danylo Mokryk: “No es pot entendre la guerra d’Ucraïna sense entendre la mentalitat genocida”. Una entrevista al company del diari The Kyiv Independent, autor d’un documentari en què es pregunta si l’agressió russa constitueix un genocidi o no.

Cedir territori en canvi de la pau: l’antic tabú que ara guanya força entre els aliats d’Ucraïna. Ellen Francis analitzava el novembre del 2024 els primers senyals que els aliats començaven a estar cansats de la guerra.

Volodímir Iermolenko: “Rússia no està en guerra amb Ucraïna i prou, sinó amb Europa”. El juny del 2024 entrevistàvem el filòsof ucraïnès.

“Benvinguts a Rússia!”, entrem amb les tropes ucraïneses al territori rus que han ocupat. L’agost del 2024 les tropes ucraïneses entraven a Rússia i, juntament amb ells, Siobhán O’Grady i Tetiana Burianova per explicar-nos què es trobaven.

La promesa d’un futur en pau, al cim del Canigó ucraïnès. L’Hoverla, la muntanya més alta d’Ucraïna, ha esdevingut un punt de pelegrinatge dels ucraïnesos que volen fugir de l’angoixa de la guerra; i l’octubre del 2024 Kostiantin Khudov ens en descrivia el pelegrinatge.

Tots sols contra el perill, aquests voluntaris protegeixen Kíiv dels atacs nocturns dels drons russos. A punt de fer tres anys de la guerra, coneixíem de primera mà en aquest reportatge un grup de voluntaris que cada nit s’enfrontava als atacs russos contra la capital d’Ucraïna.

Ucraïna s’encomana als “caçadrons” per plantar cara al poder aeri rus. El mes de juny, Olèsia Safronova i Aliaksandr Kudritski mostraven, arran de l’escalada aèria, l’aparició dels anomenats “caçadrons”, dissenyats amb l’objectiu d’identificar i abatre vehicles aeris no tripulats.

Guerra híbrida: com Rússia ha traslladat el conflicte d’Ucraïna a la resta d’Europa. El setembre de 2025, Kati Pohjanpalo i Jordan Robertson explicaven un aspecte menys visible del conflicte: la guerra soterrada de Rússia a Europa, amb incursions a l’espai aeri europeu, els ciberatacs i les campanyes desinformació. En aquesta línia, un mes més tard es publicava de Berlín estant: Drons i desinformació: la “guerra híbrida” de Rússia posa a prova les defenses analògiques i digitals d’Europa.

Com funcionaria el “mur antidrons” amb què Europa vol protegir-se de Rússia?. Enmig d’aquesta guerra híbrida, es parlava del projecte dels aliats de l’OTAN de desenvolupar un “mur antidrons” per a protegir el cel d’Europa d’incursions foranes. Ho abordaven Gerry Doyle i Jake Rudnitski.

Empresonada perquè cantava: la Rússia de Putin estreny el setge contra els artistes crítics. La guerra ha augmentat els esforços de les autoritats russes per a silenciar les veus crítiques. Mary Iliuxiina ens relatava l’octubre del 2025 com es persegueix severament qualsevol declaració pública que s’allunyi de les opinions del Kremlin.

Com dividiria el territori d’Ucraïna el pla de pau de Trump. La intervenció del president nord-americà Donald Trump perquè totes dues parts acceptin un acord ha marcat aquest darrer any de guerra. Un dels principals esculls és la cessió de territori per part d’Ucraïna. Aquest article d’Aliaksandr Kudritski, Darina Krasnolutska i Katerina Txursina, el mes de novembre i, un mes després, l’article Per què el Donbàs tindrà la clau de la pau a Ucraïna?, d’Aliaksandr Kudritski, Darina Krasnolutska i Katerina Txursina, n’expliquen les posicions.

La corrupció deixa el govern de Zelenski contra les cordes en el moment més delicat de la guerra. Enmig de les negociacions de pau, els escàndols de corrupció al seu cercle més pròxim ha marcat l’estabilitat de l’executiu ucraïnès. A principi de desembre, Siobhán O’Grady i Kostiantin Khudov ho explicaven de Kíiv estant.

I si Rússia vol evitar una escalada de la tensió amb l’OTAN?. Tot just abans d’acabar l’any, Ott Tammik explicava que Moscou havia pres una posició més cautelosa amb l’Europa de l’est arran de la contundència amb què l’OTAN havia respost als atacs híbrids.

“És una zona de guerra”: a Belgorod, Ucraïna fa tastar a Rússia la seva medecina. Els atacs ucraïnesos, seguint el model que Moscou aplica a Ucraïna, han portat el dia a dia de la guerra a l’altra banda de la frontera. Ho explicava aquest mes de gener Robyn Dixon i Natalia Abbakumova.

Viure la crisi humanitària a Kíiv. També el mes passat, Darina Xevtxenko, directora executiva del diari The Kyiv Independent, detallava com era un dia qualsevol a la vida de molts ucraïnesos.

‘La taca d’oli’: El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Fa tot just una setmana, Ot Bou conversava sobre l’estat de la guerra amb Abel Riu, cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.