Si jo fos Angela Merkel

  • «Si jo fos Angela Merkel, estaria molt enfadada amb Mariano Rajoy i amb la desídia i la incompetència mostrades pel seu govern a l’hora d’encarar el tema català»

Martí Estruch Axmacher
09.04.2018 - 22:00
Actualització: 10.04.2018 - 15:59
VilaWeb

Si jo fos Angela Merkel, tindria molts maldecaps i cap especial interès d’afegir-ne un de nou. Per això, enyoraria els dies en què Catalunya era efectivament un afer intern de l’estat espanyol. Fins i tot enyoraria els dies en què, ja sense ser-ho, es podia continuar dient que era un afer intern de l’estat espanyol sense massa problemes i, sobretot, sense tenir el president català vivint a la mateixa ciutat on jo tinc la meva cancelleria i fent-hi conferències de premsa multitudinàries i reunions de caire polític.

Si jo fos Angela Merkel, voldria saber si la jugada ‘mestra’ és de Puigdemont, fent passar el seu cotxe per Alemanya per fer-se enxampar i internacionalitzar ben internacionalitzat, o dels serveis secrets espanyols, deixant-lo passar per Dinamarca i activant la captura un cop a terres alemanyes. No per res, només per saber-ho.

Si jo fos Angela Merkel, no em preocuparia gaire que els ex-comunistes de Die Linke mostressin les seves simpaties cap a Puigdemont i la causa catalana. Però certament prendria nota dels comentaris de la meva ministra socialdemòcrata de Justícia, Katarina Barley, dient que li sembla correcte l’alliberament de Puigdemont i que a Madrid li costarà de demostrar les acusacions de malversació. Potser fins i tot em faria somriure que el meu soci de govern, l’SPD, sempre fidel aliat del PSOE en aquesta qüestió, ara surti en defensa de Barley, demani una solució política per a Catalunya i compari indirectament la justícia espanyola amb la turca i la polonesa.

Si jo fos Angela Merkel, estaria contenta que l’SPD no hagi agafat la iniciativa en aquest tema i que l’eurodiputat del meu partit i veu influent a Europa Elmar Brok hagi proposat que la UE faci de mediadora entre Catalunya i Espanya i crear l’escenari perquè cap de les dues parts s’hi pogués oposar. Brok seguia les passes del president del Bundestag, el veterà Wolfgang Schäuble, que uns dies abans ja havia demanat a l’estat espanyol que solucionés aquest problema perquè els catalans hi poguessin conviure, amb els espanyols.

Si jo fos Angela Merkel, no ignoraria els articles i editorials dels dos principals diaris del país, Süddeutsche Zeitung i FAZ, celebrant l’alliberament de Puigdemont i reclamant a Alemanya que intervingui en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Comprovaria que aquesta actitud és compartida per la majoria de mitjans de comunicació i, per tant, mai se sap si a causa o com a conseqüència, també majoritària entre l’opinió pública dels ciutadans. D’altra banda, tampoc em passarien desapercebudes les impresentables mostres de germanofòbia d’alguns periodistes i de certa premsa espanyola, especialment desafortunades les que feien referència a l’atropellament de Münster.

Si jo fos Angela Merkel, estaria molt enfadada amb Mariano Rajoy i amb la desídia i la incompetència mostrades pel seu govern a l’hora d’encarar el tema català. Li retrauria haver deixat que un afer intern es convertís en un afer europeu de primera magnitud, li parlaria de Cameron i d’Escòcia i li diria que s’ha acabat el bròquil, que ara toca negociar políticament i deixar de banda la via repressiva. Res que la fundació del meu partit, la Konrad-Adenauer-Stiftung, no hagués fet públic en un parell d’ocasions com a mínim.

Si jo fos Angela Merkel, ara mateix agafaria el telèfon i demanaria de parlar amb l’intèrpret de Mariano Rajoy.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor