09.04.2018 - 09:57
|
Actualització: 09.04.2018 - 10:21
La visió crítica amb els procediments de la justícia espanyola s’estén en l’estament polític alemany. Aquest cap de setmana, Katarina Barley, ministra de Justícia, va dir que li semblava correcte l’alliberament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, decretat pel tribunal superior de Slesvig-Holstein. A més, va avisar Madrid que seria molt difícil de provar la malversació.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, va respondre a les declaracions de Barley com si fossin un estirabot personal i les va qualificar de desafortunades. ‘Creiem que comentar ara les decisions dels jutges no és apropiat’, va afegir. Tanmateix, Barley no està sola.
El vice-president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata alemany (SDP), Rolf Mützenich, s’ha manifestat en defensa de la ministra. ‘El govern espanyol ha d’acceptar que la justícia alemanya decideix indiferentment de les voluntats polítiques’, ha declarat al diari Handelsblatt. El vice-president també s’ha referit a l’alliberament de Puigdemont i ha exposat dubtes sobre la viabilitat de l’euroordre.
‘El govern federal hauria de reflexionar si l’euroordre i les ordres internacionals d’arrest, després de les experiències amb les justícies de Turquia, Espanya o Polònia, encara permeten un procediment adequat complint els principis de l’estat de dret democràtic’, afirma.
Una solució política per a Catalunya
Mützenich també ha fet una crida en favor d’una solució política per a Catalunya. ‘És l’hora que el govern espanyol cerqui una solució política per a Catalunya’, ha dit. I ha afegit que si totes les parts ho volen, hi pot haver una mediació d’un tercer país que podria ser un estat membre o bé fins i tot la UE.
La petició d’una solució política de Mützenich s’afegeix a la proposta que va fer ahir Elmar Brok perquè la UE faci mediadora entre el Principat i l’estat espanyol. Brok és eurodiputat de la CDU, el partit d’Angela Merkel. En declaracions al Frankfurter Allgemeine, afirmà que el pacte entre ambdues parts exigiria una renúncia de la independència en canvi d’una millora en l’autogovern català.
