17.01.2022 - 19:50
|
Actualització: 17.01.2022 - 19:51
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La Comissió Delegada per a la covid-19 de la Generalitat de Catalunya ha confirmat que el confinament nocturn decaurà aquesta setmana, tal com es va anunciar fa uns dies. La mesura va entrar en vigor el 24 de desembre i, avalada pel TSJC, s’havia prorrogat fins al 21 de gener
El Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya ha reconegut que l’alta demanda de proves d’antígens en l’àmbit escolar havia ocasionat problemes d’estoc en uns quants establiments. No obstant això, el proveïment estarà garantit les hores vinents, segons el president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya, Antoni Torres, i Salut ha anunciat que es repartiran unes 200.000 proves. Precisament, el conseller Josep Maria Argimon ha destacat que les farmàcies havien gestionat i fet 123.575 proves d’antígens a l’entorn escolar durant aquesta primera setmana de curs després de Nadal, la mateixa xifra que en tot el primer trimestre.
D’altra banda, Argimon ha constatat que havien detectat una desacceleració en els contagis aquests darrers dies, si bé ha demanat prudència abans de confirmar si s’havia arribat al pic de la sisena onada. Aquestes darreres hores, al Principat s’han notificat 14.810 casos nous de covid i 114 ingressat més, sis dels quals a les UCI. També s’ha notificat un mort. La xifra més alta de contagis notificats en un dia es va comunicar fa una setmana, el 10 de gener, amb 39.173 casos positius. Sobre restriccions, el conseller ha explicat que havia demanat un informe al Consell Científic Assessor perquè avaluï l’ús del certificat covid.
Al País Valencià, la conselleria de Sanitat ha notificat avui 34.774 nous casos de covid-19 i vuit morts. D’ençà de Nadal, cada dilluns s’han notificat xifres de casos elevades. L’últim dilluns de desembre es van notificar 10.089 casos; el primer dilluns de l’any en van ser 22.832 i la setmana passada es van comunicar 29.347 casos. Amb aquesta nova actualització, la xifra total de positius se situa en 851.441 d’ençà de l’inici de la pandèmia.
Sobre vaccinació, el govern de les Illes ha anunciat que havia obert la possibilitat de rebre la vaccinació de reforç als més grans de divuit anys, que des de les tres de la tarda poden demanar hora a la web de Bitcita. La franja cridada a vaccinar-se podrà rebre la punxada si han passat cinc mesos d’ençà de la darrera dosi o quatre setmanes en el cas que hagin tingut la covid-19. El govern també ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de prorrogar l’ús del certificat covid per a accedir a la restauració, el lleure nocturn i més equipaments culturals. La mesura serà vigent fins dilluns, 24 de gener.
Al món, el govern grec ha anunciat que començarà a multar amb 50 euros els més grans de seixanta anys que no estiguin vaccinats, després d’haver-los donat un marge de temps per a rebre el vaccí. El govern ha dit que el preu de la multa augmentarà cada mes que no s’hagin vaccinat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans s’han registrat 2.790.657 casos i actualment hi ha 844 pacients a les UCI.
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 329.501.665 casos confirmats i 5.560.046 morts segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 66.995.533 casos i 873.564 morts;
–L’Índia, amb 37.380.253 casos i 486.482 morts;
–El Brasil, amb 23.006.952 casos i 621.099 morts;
–Regne Unit, amb 15.305.410 casos i 152.075 morts.
–L’estat francès, amb 14.172.384 casos i 126.967 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 8.093.036 casos i 90.759 morts.
La píndola de Jordi Goula: Quant m’apujareu el sou enguany?
La pujada sorprenent dels preus al consum per sobre del 6% ha obert la porta, entre més coses, a una previsible negociació d’alt voltatge entre sindicats i patronals, a l’hora de definir els augments salarials d’enguany. Les primeres apreciacions que es van fer, tot just sortir l’avanç de l’IPC el 30 de desembre, van ser tan simples com punyents. “Si els salaris signats als convenis per terme mitjà han pujat d’un 1,5% i els preus d’un 6,5%, vol dir que els salaris han perdut 5 punts percentuals de poder adquisitiu.” El comentari es va poder llegir en grans titulars a primera plana de molts diaris.
Evidentment, era una conclusió mediàticament molt temptadora, però precipitada i errònia. Del gener a l’agost, els preus van pujar d’un 1,8%, és a dir, pràcticament tant com els salaris, augment que es va aplicar d’ençà del primer d’any. El problema, doncs, està en l’últim trimestre, quan l’IPC va créixer més del 3%. Per comparar d’una manera més real l’evolució de preus i els salaris cal tenir en compte l’augment mitjà anual de l’IPC, que ha estat del 3,1%. Llavors, la pèrdua de poder adquisitiu es redueix a 1,6 punts percentuals, que no és pas negligible, però ni de bon tros tan espectacular com els 5 punts esmentats per molts mitjans.
Ben entès que parlem d’un assalariat teòric, perquè a molta gent els guanys no els han pas crescut tant, amb totes les trifulgues que hem passat per culpa de la pandèmia. I també d’un consumidor imaginari, que ha mantingut una estructura de despesa com la que reflecteix l’IPC. Ben segur que no som cap de nosaltres. Però d’alguna manera s’han de fer els càlculs. I, en aquest cas, hi ha un acord tàcit que aquests dos són els protagonistes.
Això vol dir que, en la vida real, uns hi han perdut més que uns altres. Cal recordar que només un 7% dels convenis col·lectius (que cobreixen més de set milions de treballadors) van signar una pujada salarial del 3% per al 2021. El 45% van pactar una pujada salarial entre un 1% i un 2%, i un 30% dels convenis signats van pactar un augment de sou menor a l’1%. I, de tots, només un treballador de cada sis té una clàusula que revisa el sou, d’acord amb l’augment de l’IPC.
El cas és que la CEOE i els sindicals ja han deixat anar comentaris des que es va saber l’avanç de l’IPC. I, com és natural, les posicions són allunyades. Uns i altres saben que la clau de volta està a saber la inflació d’enguany. Fins ara, les autoritats monetàries havien dit que era un fenomen transitori relativament curt. La Reserva Federal dels EUA ho continua dient, però amb veu més baixa. I aquí, el vice-president del BCE, Luis de Guindos, ha estat l’encarregat de modular el discurs, tot dient: “Potser l’alta inflació no és tan transitòria com prevèiem ara fa uns quants mesos.” Amb tot, encara espera que la inflació es mantingui per sota de l’objectiu del BCE el 2023 i el 2024, és a dir, inferior al 2%.
“La inflació serà més alta durant més temps, però acabarà baixant”, va afegir, tot advertint de la necessitat d’evitar “efectes de segona ronda” que transformarien les pujades en un fenomen més persistent. Amb aquest eufemisme es refereix als augments salarials. Al BCE li fa por que es facin realitat alguns models que apunten que els salaris negociats sota conveni creixeran d’un 2,6% el 2022, la taxa més alta per a la zona euro d’ençà del 2009. A més, és conscient que aquestes estimacions corren el risc d’inclinar-se a l’alça.
El Banc d’Espanya també ha fet la seva previsió. Segons que ha publicat, la taxa de variació interanual de l’IPC general havia d’arribar al nivell màxim entre el darrer trimestre del 2021 i el primer del 2022, i ha de baixar intensament al final de l’any vinent. En mitjanes anuals, el creixement de l’IPC repuntaria des del 3,1% del 2021 fins al 3,7% el 2022 i disminuiria fins a l’1,2% el 2023. Fixeu-vos que aquí ja dóna una dada important: una mitjana del 3,7%. Per una altra banda, en una enquesta presentada per l’entitat a mitjan desembre, afirmava que gairebé dues empreses de cada tres anticipaven augments dels costs laborals el 2022.
De moment, després de saber-se la dada definitiva de l’IPC, la CEOE va fer una ràpida petició a les seves empreses: els demanà moderació per evitar el trasllat de l’augment de l’IPC als preus finals de béns i serveis i als salaris, per no allargar-ne l’efecte. Amb això, la patronal pretén que els empresaris no contribueixin a prolongar aquesta situació inflacionista, tot i saber que la contenció que demana implica una reducció significativa dels marges, en un moment molt delicat. De totes maneres, les empreses saben que hauran d’apujar els salaris; de moment, es parla d’un 2%. En aquest punt, moltes hi estaran d’acord; quant a mantenir els preus, no ho crec. Segons l’enquesta esmentada del Banc d’Espanya, “gairebé el 44% dels productors preveuen d’augmentar els preus el primer trimestre, i un 60% durant l’any”.
Òbviament, els sindicats no comparteixen aquesta petició empresarial, si bé les primeres declaracions no sembla que vagin per la via maximalista, que podria complicar més la situació. Comissions Obreres, per exemple, demana principalment d’asseure’s amb els empresaris a negociar les pujades salarials per als anys vinents i també a estudiar com es compensarà el “desfasament” de l’any passat. “Proposarem a les taules de negociació augments salarials del 3%”, deia ahir en un diari barceloní Javier Pacheco, secretari general de CC OO de Catalunya.
Alhora, la UGT diu que cal traslladar l’alça de preus i en els convenis d’enguany reclamarà pujades salarials a partir del 3,7% –xifra estimada pel Banc d’Espanya. “A Espanya, tenim els salaris congelats pràcticament d’ençà de l’any 2008. Per això, per a nosaltres, la pujada dels salaris, dins la negociació dels convenis col·lectius d’enguany, serà absolutament prioritària”, va dir Pepe Álvarez, secretari general de la UGT.
Entrarem ben aviat en les negociacions i hi ha moltes preguntes en l’aire. Per exemple, les autoritats monetàries flexibilitzaran les ortodoxes recomanacions sobre les puges salarials? I els funcionaris que ja han pactat un 2%, què faran? Què passarà amb l’SMI? I, cosa que em sembla més important, es recuperaran de manera generalitzada les clàusules de revisió salarial? Recordem que pràcticament van desaparèixer durant la crisi del 2008. De moment, cal tenir present la recomanació que va fer fa pocs dies el president espanyol, Pedro Sánchez, quan ens convidava a ajustar-nos el cinturó…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–Stat: La lluita contra la covid-19 a Kibera, un dels assentaments informals més grans d’Àfrica (en anglès)
–CNN: La Xina s’arrisca a un gran impacte econòmic i a les cadenes de subministrament amb un enfocament d’òmicron zero (en anglès)
–Infobae: Itàlia registra un augment en la quantitat d’immunitzacions després d’establir l’obligatorietat del vaccí (en castellà)
–Euronews: Com la covid ha anunciat una edat daurada per a la cultura rural txeca (en anglès)
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
–On i quan cal mostrar el passaport covid?
–Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
