Report diari sobre el coronavirus: Les Illes volen fer obligatori el certificat covid en els sanitaris, Puig diu que el debat és obert

Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Redacció
13.12.2021 - 18:51
Actualització: 13.12.2021 - 19:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Els professionals sanitaris de les Illes que no estiguis vaccinats hauran de fer-se tres proves diagnòstiques de la covid-19 cada setmana, dues de les quals hauran de ser PCR, i seran de franc. Ho ha anunciat el portaveu del govern, Iago Negueruela. Aquesta nova mesura, obligatòria en centres públics i privats, caldrà que la validi el Tribunal Superior de Justícia. Els sanitaris que hagin passat la malaltia n’estaran exempts durant els noranta dies posteriors al diagnòstic de la infecció. També s’hauran de fer una prova diagnòstica els sanitaris que comencin a treballar o que tornin d’un període de permís o de vacances. La prova s’haurà de fer 72 hores després de la incorporació al lloc de feina, a tot estirar.

D’altra banda, Negueruela ha informat sobre l’ampliació de l’ús del passaport covid a més espais. Concretament, caldrà mostrar-lo per accedir a bars i restaurants amb una cabuda de més de cinquanta persones a les illes de nivell de risc covid 1, on ja calia per accedir a discoteques, sales de festa i de ball, bars de copes, cafès, concerts i pubs.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, també s’ha referit a l’obligatorietat d’exigir el certificat de vaccinació al personal sanitari. Ha dit que hi havia un debat obert i que la qüestió s’estava discutint, però també ha recordat que vaccinar-se era una obligació moral.

Al Principat, les UCI poden arribar als 500 pacients crítics en una setmana i mitja si es manté el ritme d’increment actual, segons la presidenta del Comitè Científic Assessor del govern de Catalunya, Magda Campins, qui també ha alertat que ja hi havia hospitals que deixaven d’atendre patologies per l’empitjorament de la pandèmia. En declaracions a Ràdio 4, Campins ha insistit que era molt important d’administrar ràpidament la tercera dosi als més grans de seixanta anys i ha defensat que el vaccí era segur i recomanable per a infants. Precisament, d’ençà d’avui a les 14.00 a Catalunya ja es pot demanar hora per a vaccinar els nens entre cinc anys i onze.

Avui, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha explicat que la situació epidemiològica ja ha obligat a desprogramar operacions no urgents. A més, ha engegat la primera fase per a afrontar l’augment de la pressió assistencial, especialment a l’atenció primària. Inclou mesures com ara la reducció de trucades als contactes estrets, el trasllat de les proves de l’interior dels CAP a l’exterior o amb circuits diferenciats, més proves d’antígens en detriment de PCR als contactes i el canvi de proves a les residències. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha alertat que la situació epidemiològica entra en una àrea molt preocupant i ha fet una crida a la prudència social. Coincidint amb la proximitat de les festes de Nadal, i l’augment de la incidència, el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC), Jordi Casas, ha explicat que s’ha disparat la demanda de proves d’antígens a les farmàcies.

Al País Valencià, on la vaccinació en infants començarà dimecres, Puig ha dit que la voluntat era que els alumnes d’educació especial i la franja de nou anys a onze estiguin vaccinats abans de les vacances de Nadal. La resta, ha dit, se’ls administrarà la dosi del vaccí passat festes. Abans de demà, pares i tutors legals han de signar una autorització que validi la vaccinació en els infants.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.737.784 casos i 33.804 morts, i actualment hi ha 425 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Catalunya creix més que no la resta de l’estat

Cal agafar les dades amb pinces. Allò que avui és “X”, potser demà serà diferent i s’haurà de canviar. Fer estimacions i previsions és una feina molt arriscada en aquests moments i la probabilitat d’equivocar-se és més alta que no habitualment. Dit això, que em sembla necessari de destacar, el PIB de Catalunya ha registrat una variació interanual del 4,1% el tercer trimestre del 2021, segons que ha fet públic avui l’Idescat. Des del punt de vista de la demanda, l’evolució del PIB s’explica principalment per l’augment de la interna (4,2%), gràcies a l’evolució a l’alça de tots els seus components i amb una importància especial de la formació bruta de capital (8,9%), sobretot en béns d’equipament (14,2%).

Comparativament, el tercer trimestre l’economia catalana creix en termes interanuals un punt i quatre dècimes per sobre de l’economia espanyola (2,7%) i al mateix nivell que la UE-27 (4,1%). Tanmateix, la variació intertrimestral del PIB a Catalunya és d’un 1,3%, set dècimes per sota de la taxa espanyola i vuit de la corresponent a la UE-27. Cal recordar que els càlculs de l’Idescat segueixen una metodologia diferent dels de l’INE, de manera que és una comparació indicativa i prou. Però, sigui com sigui, em sembla interessant de veure com el salt interanual a Catalunya és més fort que no a la mitjana estatal.

Del punt de vista de l’oferta, el creixement interanual de l’economia catalana és superior en tots els sectors, llevat del d’activitats immobiliàries i professionals. Això vol dir que, en comparació amb el tercer trimestre de l’any passat, en alguns sectors hi ha diferències importants. Per exemple, a la construcció, que, si bé a Catalunya creix poc (+0,5%), a la resta de l’estat espanyol cau d’un -8,2%. O a la indústria, en què la diferència és del +2,7% al +0,4%. Cal remarcar que les branques que més han contribuït a assolir aquest resultat són les de la química i la metal·lúrgia. En canvi, la producció de vehicles de motor mostra una evolució negativa, coherent amb la reducció de les exportacions corresponents.

En termes interanuals, les diferències encara són més grans, si prenem les estimacions que va presentar fa un mes l’AIReF. En aquell cas, donava per a Catalunya un creixement del 4,4% interanual, en contrast amb el 2,7% estatal. I l’intertrimestral (sobre el segon trimestre), del 2,2% enfront del 2,0% de l’estat espanyol. En canvi, la Cambra fa un mes i mig rebaixava de 0,2 punts percentuals el creixement per a tot l’any i estimava un ritme del 0,8% intertrimestral i del 3,8% interanual al tercer trimestre, per sota de les dades de l’Idescat. En definitiva, les diferències entre les fonts de càlcul deixen ben clar allò que deia al començament sobre la dificultat actual de fer estimacions i previsions. Ara, tot plegat vol dir que si prenem les xifres de l’AIReF, el tercer trimestre Catalunya ha crescut més de pressa que no la resta de l’estat espanyol; en canvi, segons l’Idescat i la Cambra a Catalunya hi ha hagut un creixement més lent.

Bé, continuarem amb l’Idescat, que és el cas intermedi i aquell de què tenim més detalls. És clar que el ritme de creixement de l’activitat del tercer trimestre sobre el segon s’ha alentit força. En part, s’explica pel sistema de càlcul, perquè en aquest cas, durant el trimestre anterior, el creixement havia estat del 18% sobre el primer. Una xifra anormal i que condiciona el següent. De totes maneres, la dada intertrimestral que més pot cridar l’atenció és que la indústria baixa d’un -1,3%, un fet que realment no hauria de sorprendre, perquè és el reflex dels problemes de subministrament d’aquests últims mesos.

Aquí potser fa de bon recordar allò que deien la Cambra i l’Idescat en l’enquesta de clima empresarial en acabant el tercer trimestre, sobre aquest punt específic. Apuntaven que el 61% de les empreses industrials catalanes tenien problemes d’aprovisionament, un 56% en el cas de la construcció i un 53% en el comerç. Són percentatges superiors al del pitjor moment del tancament de fronteres per la covid-19, el 2020, quan va afectar el 52% d’empreses industrials. Sens dubte, els colls d’ampolla en el subministrament i el transport són una mala herència que deixem a l’any 2022.

Un fet que m’ha sorprès de les dades comparades és que el turisme estranger hagi tingut una repercussió menor a Catalunya durant el tercer trimestre. Segons l’Idescat, la despesa que s’hi ha fet ha estat només d’un 18% de la de l’estat espanyol; en canvi, per a tot el 2019, per exemple, fou d’un 28%. La gestió interna de la pandèmia i la comunicació deficient amb l’exterior, certament no ens va ajudar gaire.

Finalment, la taxa intertrimestral de creixement de l’economia catalana de l’Idescat m’ha semblat baixa. Pensava que, malgrat els problemes viscuts, el consum de les famílies, per exemple, no hauria baixat d’un 0,9% respecte del trimestre anterior i que les entrades per turisme haurien estat més bones. Ben entès que aquestes opinions no tenen més fonament que la flaire que m’ha semblat respirar en acabant l’estiu. Veurem si hi ha actualitzacions de totes aquestes dades més endavant.


A tot el món, les darreres xifres són de 270.692.202 casos confirmats i 5.325.507 morts. Del total de casos, 243.416.866 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 50.807.857 casos i 817.980 morts;
–L’Índia, amb 34.697.860 casos i 475.636 morts;
–El Brasil, amb 22.189.867 casos i 616.941 morts;
–Regne Unit, amb 10.873.468 casos i 146.477 morts.
–Rússia, amb 10.046.454 casos i 290.604 morts.

–L’estat francès, amb 8.258.692 casos i 120.431 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5,290.190 casos i 88.381 morts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Vox: Com fer front a (encara més) la incertesa de la covid (en anglès)
–Politico: Com el coronavirus va dividir la ciència en dos (en anglès)
–Franceinfo: Per què el Regne Unit té por d’una “onada” de la variant òmicron? (en anglès)
–South China Morning Post: Corea del Sud utilitzarà la tecnologia de reconeixement facial per fer un seguiment dels casos de la covid (en anglès)


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes