Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Més entrebancs per a la vaccinació. Johnson & Johnson ha anunciat que ajorna temporalment la distribució del vaccí de Janssen a Europa, que començava demà mateix. La farmacèutica ho ha decidit perquè aquest matí els Estats Units han aturat l’ús del vaccí arran de sis casos de trombosis entre els prop de set milions de persones que l’han rebut. Així i tot, l’agència nord-americana d’administració de medicaments ha dit que els casos de trombosis són “extremadament inusuals” (un 0,00009% respecte del total de vaccinats) i que tenen tractament. De fet, un dels motius de l’aturada és establir un protocol sobre el tractament i informar-ne la comunitat sanitària. Com en el cas del vaccí d’AstraZeneca, la incidència de trombosis comunicades és molt baixa i no supera la incidència entre població no vaccinada. Nombroses veus de la comunitat científica han remarcat aquests darrers dies que els vaccins d’AstraZeneca i Janssen, tots dos fets amb adenovirus, són clarament segurs. Tanmateix, els canvis de parer constants han fet que, ara com ara, el 10% de persones citades a vaccinar-se amb AstraZeneca al Principat no s’hagin presentat al metge.

La situació a tot el país és que la vaccinació amb Janssen s’ha aturat indefinidament i, en el cas d’AstraZeneca, s’ha limitat als qui tenen entre 60 anys i 69, que ja poden demanar hora per a vaccinar-se. El vaccí de Moderna s’administra a col·lectius de risc molt alt i el de Pfizer, a persones de més de setanta anys. En el cas de Pfizer, Vergés ha demanat que el govern espanyol avali que entre la primera dosi i la segona puguin passar quaranta-dos dies en lloc de vint-i-un. Aquesta separació més llarga ja s’aplica, per exemple, al Regne Unit, al Canadà, a l’estat francès i a Itàlia. Segons el departament, entre aquesta setmana i la vinent hi haurà 110.000 dosis de Pfizer que s’hauran d’administrar per protocol a pacients que ja han rebut la primera dosi i que, amb aquest augment de la separació, en canvi, permetrien de protegir 110.000 persones que no n’han rebut cap. “La primera dosi de Pfizer ja té molta protecció, i això és una evidència”, ha dit Vergés, que també ha criticat la “poca rapidesa de l’estat espanyol”.

Per una altra banda, la presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, ha dit que vol “tenir a l’abast totes les eines” legals que pugui necessitar per a establir restriccions de control de la pandèmia una vegada s’hagi acabat l’estat d’alarma, el 9 de maig. Armengol ha emfatitzat que no vol haver d’adoptar més mesures de limitació de mobilitat i activitats, però que “la cosa lògica” és que les comunitats autònomes tinguin marge de maniobra per a prendre-les. Finalment, empresaris i treballadors del lleure nocturn valencians han començat una acampada de tretze dies, amb tretze tendes de campanya durant tretze hores el dia davant el Palau de la Generalitat per a reclamar un pla de salvament urgent de 50 milions d’euros que els permeti de sobreviure després de “tretze mesos de tancament encobert”.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.031.872 casos, 29.960 morts i hi ha 659 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 137.724.113 casos confirmats i 2.964.777 morts. Del total de casos, 110.767.414 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 32.009.229 casos i 576.537 morts;
–L’Índia, amb 13.852.712 casos i 171.929 morts;
–El Brasil, amb 13.,521.409 i 355.031 morts;
–L’estat francès, amb 5.067.216 casos i 99.135 morts;
–Rússia, amb 4.657.883 casos i 103.601 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.376.548 casos i 76.625 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “Clima d’indignació profunda en el comerç català”

Aquest mes de març, el bon temps i l’arribada de Setmana Santa amb menys restriccions hem notat més afluència als carrers i en alguns centres comercials. Un any després de l’arribada de la pandèmia, les vendes encara no han tornat a la normalitat; no obstant això, hem notat que el consum s’ha començat a revifar. Són paraules de David Sánchez, president de Comertia, que aquest matí ha presentat l’estudi “Situació de les empreses de Retail de Comertia, un any després de la Covid-19”. Jo em quedo amb la paraula ‘revifada’ perquè aplega un sentiment positiu. Vol dir que s’ha normalitzat la situació? No, però és una flaire que, venint del comerç, indica que alguna cosa han notat en el públic consumidor.

En el mateix acte, la directora general de l’entitat, Elisabet Vilalta, ha presentat les xifres de l’indicador de vendes de març, i ha dit que encara són lluny de la normalitat, perquè, comparant-les amb les del març de l’any 2019 (per raons òbvies), s’observa que continuen essent inferiors, amb una variació del -8,4%. Ha culpat d’aquest descens de les vendes, principalment, les restriccions de bars i restaurants, amb el tancament als centres comercials i la restricció horària fins a les cinc de la tarda.

De fet, aquesta flaire una mica més positiva lliga amb més dades del març que hem anat desgranant a la píndola, com els índexs de directors de compres (PMI), la baixada de la desocupació i la retirada d’afectats per ERTO, la millora en les previsions de l’AIReF, el creixement de la despesa en targetes de crèdit del BBVA… Símptomes, tots, que fan que el març es desmarqui positivament dels dos mesos anteriors, que van ser molt dolents i que hauran dut finalment a un creixement negatiu del PIB del primer trimestre del -0,4%, segons el Banc d’Espanya, i a les retallades per a tot l’any de què ens fèiem ressò a la píndola de divendres.

L’estudi presentat avui analitza l’impacte econòmic i emocional de la covid-19 de les empreses associades a Comertia, quan fa un any que va començar la pandèmia. Unes empreses que tenen un perfil mitjà en facturació de 10 a 50 milions d’euros, una plantilla de 51 a 250 treballadors i una xarxa de 20 a 100 punts de venda al mercat de l’estat espanyol.

Les conclusions són clares i contundents en un any per a oblidar ben aviat. Com a punt de partida, la variació anual de vendes al conjunt d’empreses és d’un -20,6%. I l’estudi destaca que la crisi ha perjudicat la majoria de companyies. Concretament, el 90% ha reduït la facturació respecte del 2019 i només el 56% ha rebut ajuts. En volums totals, les pèrdues que presenten impressionen: el 43% d’empreses diu que són entre un milió i cinc milions d’euros i el 36%, menys d’un milió. Hi ha gran malestar perquè els ajuts econòmics no han estat proporcionals, i molt menys semblants als dels seus col·legues de diversos països europeus. David Sánchez  ha ressaltat que, més enllà del vessant quantitatiu, “els empresaris han hagut d’encarar una gestió empresarial amb molta incertesa, fet que els ha causat angoixa, impotència, por i, finalment, resignació”.

Mirant al futur, el 68,3% dels empresaris creu que no recuperarà l’activitat fins el 2022 o més enllà, és a dir, que aquest any el dóna per mig perdut. Això no vol dir que vulguin acotar el cap, sinó que les marques opten per potenciar els canals de vendes, amb el comerç en línia al capdavant, però també les xarxes socials i les botigues físiques. I per a fer-ho, enguany el 95% d’empreses diu que inverteix fort en tecnologies que li millorin el negoci. Això porta a unes altres àrees importants, on també invertiran enguany: captació de talent i sostenibilitat. D’aquí ve que els perfils professionals que es preveu que seran més demanats són el de gestor de transformació digital, l’analista de dades i l’especialista en tecnologies emergents.

Acabat l’acte, he parlat amb David Sánchez i li he demanat quina és la conclusió més important, a parer seu. “Els tancaments successius ens han fet caure els ingressos, cosa que ens ha obligat en molts casos a exhaurir els recursos i la capacitat de demanar nous crèdits. Veient els ajuts directes d’uns altres països, els d’aquí semblen –permeteu-me el símil– com si volguessin apagar un foc d’una nau de mil metres quadrats amb un extintor. Han fet tard, són pocs diners i mal distribuïts. Podeu entendre que al sector, la indignació sigui total.”

I en comenta què demanen amb urgència. Són dues coses. “La primera és que s’acceleri al màxim la vacunació. Que s’acabi la incertesa de les vacunes, que totes les administracions treballin per fer entendre a la gent que són positives i no es faci política amb aquesta matèria. I la segona és que, si bé hem d’acceptar irremeiablement els mals col·laterals que ens ha causat l’actuació administrativa fins ara, cal demanar a les autoritats que mirin bé què fan. Ens preocupa sobretot la mortalitat d’empreses. Cal evitar-la com sigui, sobretot amb més ajuts directes i urgents. A la Generalitat li demanem que pensi en la restauració, a obrir la dels centres comercials i a recuperar els sopars, amb totes les mesures de seguretat que calguin. Però que es faci. La restauració a Catalunya aplega més de 187.000 persones. I al govern de Madrid, que doni més ajuts directes, menys fiscalitat mentre duri la pandèmia, com han fet a l’estranger, i rapidesa en la distribució dels ajuts directes –insuficients– que han concedit.” No cal afegir-hi res més.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Carlos Molina: “La covid fa créixer d’un 17% el risc de trombosis i la vacuna, d’un 0,004%”
–Deutsche Welle: Fins a quin punt són efectius els confinaments nocturns? (en anglès)
–Franceinfo: Per què la variant identificada al Brasil, més contagiosa, preocupa a França (en francès)
–BBC: Els vaccins per si sols no detindran la propagació de la covid: vegeu per què (en anglès)
–Le Monde: Els dubtes sobre l’eficàcia dels vaccins xinesos debiliten la diplomàcia de Pequín (en francès)
–The Straits Times: Amb quina freqüència es renta la màscara? Així és com es veu una màscara després de sis hores d’ús (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Així és el vaccí de Janssen que acaba d’arribar i que permetrà d’impulsar la campanya de vaccinació
Representants del lleure nocturn valencià acampen davant el Palau de la Generalitat per demanar un pla de rescat urgent
Ja es poden vaccinar les persones de 69 anys: com demanar cita
Armengol vol “totes les eines” per a gestionar la pandèmia quan s’acabi l’estat d’alarma


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Puc sortir de la meva comarca? Quins documents necessito?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits