Qui enganya qui? Cinc preguntes amb resposta

«Clar i català: cerquen la manera que no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.11.2017 - 11:10
Actualització: 15.11.2017 - 12:10
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels votants.

El fet és que estan preocupats pel que van veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots. Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer.

Miraré d’explicar-me responent cinc preguntes.

1. Un poc de sentit comú, primer: si tot era una farsa, com és que es va proclamar la independència?
Ja ho sé que la pregunta és gairebé de parvulari, però la manipulació ha arribat fins a aquest extrem. Com pot ser una farsa fer allò que havien promès que farien? Si es va proclamar la independència –com es va fer–, aleshores on és l’engany? Que la victòria encara no és completa? I qui diu que s’haja acabat, això, i que els independentistes hàgem perdut? És senzill: ho diuen els qui deien que això no passaria. Ho diuen els qui deien que els polítics catalans no s’atrevirien a fer el pas. Ho diuen els qui deien que l’independentisme no guanyaria les eleccions. Ho diuen els qui deien que no hi hauria referèndum. Ho diuen els qui van contra la independència i fan servir qualsevol excusa per oposar-s’hi. I la pregunta és quina credibilitat tenen precisament ells per a fer acusacions de farsa i engany?

2. Un aclariment: què va passar a l’octubre?
L’expressió de Sergi Sabrià en el sentit que el govern no estava ‘preparat’ per a allò que va passar després de la proclamació de la independència ha servit de gran argument per a desencadenar la campanya que ara vivim. Les seues declaracions han estat tretes de context i manipulades, igual que les declaracions del president Puigdemont a Le Soir (desintoxicació) i les de Joan Tardà (desintoxicació) en el sentit que cal continuar augmentant la majoria independentista.

Repassem els fets. El colp d’estat del 20 de setembre, amb la detenció de càrrecs importants de Vice-presidència i Economia, va malmetre la preparació del referèndum. Semblava que no es podria fer però en deu dies es va muntar de nou. I el primer d’octubre vam votar però vam viure una repressió mai no vista i una agressió impròpia d’un règim democràtic. El govern va entendre aleshores dues coses. La primera, que havia de proclamar la República precisament per donar resposta a l’heroïcitat de la gent. La segona, que l’estat espanyol seria molt més violent que no es preveia.

I aleshores va arribar l’aplicació d’això que en diuen el 155, que no ho és. La reacció a l’aplicació del 155 era a punt, preparada i documentada, però és que resulta que no van aplicar el 155. Van anar molt més enllà del que deixa fer el 155, van violar llur constitució completament i van aplicar coses que no únicament no eren previstes, sinó que havien estat descartades de manera explícita i prohibides pels , mateixos constituents espanyols –que, per exemple, van deixar escrit que no era possible la dissolució del parlament. I actuacions com aquesta, era impensable que el PP pogués dur-les a la pràctica. Perquè són completament il·legals, però sobretot perquè tothom pensava que el PSOE no acceptaria una violació tan flagrant de la constitució i que Europa tampoc no s’hi avindria. Però resulta que va passar.

I el dia de la proclamació de la independència, en vista de la nova situació creada per la violació flagrant de la constitució espanyola, el president Puigdemont va prendre una decisió. Que la nova república no naixeria de l’enfrontament armat entre les policies espanyola i catalana i que calia negociar. En aquest punt la consellera Ponsatí sí que ha fet una crítica raonable i molt interessant, quan s’ha demanat si l’estratègia negociadora del president era l’adequada. Però, en aquest cas, al final, no parlem sinó d’una decisió estratègica. Si el president hagués donat als Mossos l’ordre de defensar la població –cosa que estava preparada–, on seríem ara?

Catalunya havia d’haver previst que Espanya fins i tot violaria greument la seua constitució i que el PSOE i la Unió Europea acceptarien i aplaudirien un fet tan greu i inaudit com aquest? De debò? És això que es retreu al govern català? Doncs si és això, té poc a veure amb el fet d’estar preparats o no i, diguem-ho clar, no és cap engany als electors. Si de cas, qui enganya és qui viola la constitució després de passar el dia dient que és intocable i que cal complir-la en tot moment i en tota circumstància.

3. La gran qüestió: però la República estava preparada o no?
És clar que sí. Si la Generalitat va retre l’administració va ser únicament com a resposta a la violència de l’estat espanyol i per la voluntat d’evitar problemes als funcionaris i perills a la població civil. Però hauria funcionat la República si l’estat no hagués reaccionat amb tanta violència? Sí. La hisenda estava preparada, la diplomàcia estava preparada i els Mossos estaven preparats. Els Mossos, com havien demostrat durant els atemptats gihadistes, podien tenir i conservar el control del territori, i hi havia països disposats a reconèixer el nou estat. Tan obvis i evidents que no cal ni esmentar-los perquè fins i tot els antiindependentistes saben quins són.

Aquests que diuen que no s’havia preparat res amaguen fets tan tangibles com el desplegament de la hisenda pròpia, completat –tot i que avortat per mitjà d’una altra mesura il·legal: la intervenció dels comptes bancaris de la Generalitat. El desplegament de la diplomàcia catalana, per una altra banda, era tan evident i tan actiu que la primera cosa que ha fet el govern espanyol només d’ocupar la Generalitat és desmantellar Afers Exteriors. I, pel que fa a la capacitat dels Mossos, insistesc a posar de referència tot allò que va passar arran de l’atac gihadista i la crisi brutal que es va desencadenar amb el govern espanyol per aquells fets. Poden dir què vulguen, però la feina havia estat feta.

4. Una mica de perspectiva: qui ho diu que la República ha fracassat? Com continuarà viva després de les eleccions?
Imaginem-nos que els partits independentistes guanyen les eleccions. Imaginem-nos que obtenen la majoria al parlament. Imaginem-nos, posats a imaginar, que superen la barrera del 50% dels vots. No és una perspectiva estranya ni tan difícil. Imaginem-nos que, fet això, el parlament impulsa el procés constituent i comença a aplicar la llei de transitorietat. I que el carrer es mobilitza en la línia del dia 3 d’octubre o de dimecres de la setmana passada. Què passa aleshores?

La República és viva. El govern existeix i una bona part de la població hi dóna suport. Fins i tot dins l’administració, i això és molt important, comença a expressar la resistència a l’ocupació de la Generalitat pel PP. Si el parlament impulsa el procés constituent serà perquè la República ha estat proclamada i la llei de transitorietat és vigent –per més que el Constitucional espanyol haja emès una opinió contrària. La prova serà indiscutible. I aleshores com reaccionarà el govern espanyol? Rajoy diu que tornarà a aplicar el 155 i tornarà a dissoldre el parlament. Però a quin preu? Per a fer-ho la primera vegada ha necessitat el suport total i absolut del PSOE i de les institucions europees. El tindrà per a una segona dissolució? Del PSOE, no n’espere res, però la tensió a Europa pujaria molts graus. O és que hi ha ningú capaç de defensar que avui Europa mira Catalunya amb els mateixos ulls que la mirava a final de setembre? La qüestió no és convocar eleccions sinó guanyar-les i avui l’independentisme sembla més reforçat que no pas ara fa dos mesos. Quanta arbitrarietat més podrà suportar Europa? Quanta crisi podrà suportar Espanya?

(Atenció, per cert, que ahir l’Íbex ja va baixar dels 10.000 punts després d’encadenar deu dies seguits de baixades i va tornar al punt on havia caigut per la vaga general del 3 d’octubre, és a dir, perdé tot el que havia guanyat després de l’aplicació del 155. Sembla que no se’n refien…)

Hi ha qui, en vista d’això, demana si no hi hauria cap més camí que tornar a guanyar les eleccions. Jo no l’hi veig. Però, siga com vulga, la pregunta és una altra: i si ens rendim i perdem les eleccions, què en traiem? És que Catalunya estaria millor en mans del tripartit unionista? És que es resoldrà cap dels problemes que ens ha dut fins ací?

5 I que no ens passe per alt: el cinisme és digne de ser denunciat
La independència estava preparada i si no s’ha concretat més fins ara ha estat per l’agressió i la repressió brutals que Espanya va descarregar a Catalunya. Per això és d’un enorme cinisme arrecerar-se rere les porres de la Guàrdia Civil, aprofitar-se dels barrots dels Jordis i aixoplugar-se en el refugi de l’arbitrarietat judicial i política per bescantar els qui han lluitat per fer la República i han acomplert la tasca per a la qual van ser votats. De manera que lliçons dels qui han fet, fan i faran qualsevol cosa per impedir la República ni una, ni mitja, ni cap. Que el llautó es veu massa…

 

PD. I mentrestant continuen sense voler entendre que el carrer dirigeix el moviment independentista. I tornen a repetir l’esquema que havent foragitat Mas s’acaba l’independentisme. Com si la declaració d’aquest polític o aquell pogués desfer l’onada que va inundar Barcelona dissabte. Quines ganes de no entendre res.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
14.11.2017  ·  22:16

Aquest raonament és un injecció de moral en front d’intoxicacions periodístiques interessades. Moltes gràcies..!

Ramon Perera
Ramon Perera
14.11.2017  ·  22:17

El meu comentari és molt senzill i molt clar: faig la màxima difusió que puc d’aquest article editorial entre els meus amics i coneguts.

Kàtia Monés
Kàtia Monés
14.11.2017  ·  22:17

Benvolgut Vicent Partal,
Avui us heu superat (i és difícil) amb la vostra editorial. Concís i clar. L’haurien de llegir tots els independentistes, la veritat. Segur que ajudaria a aixecar els ànims i, sobretot, donar-nos força per poder, finalment, guanyar. Responeu allò que molta gent es pregunta, i més amb totes les informacions malintencionades que corren.
Per cert,avui he escoltat el telenotícies de IB3, i com tractaven la situació política de Catalunya i m’ha agradat molt. Potser ens caldria veure’l des del Principat, ja que és respectuós però s’ho miren des d’una certa distància, que potser ens ajudaria a tots plegats.

Josep Usó
Josep Usó
14.11.2017  ·  22:23

Un editorial molt aclaridor. I un petit comentari. Ells estan desesperats. Després d’haver fet tot el què han fet, no han aconseguit res. Tenen la República viva i a Brussel·les. Tenen la població en contra. Econòmicament s’estan enfonsant. I, segurament, la Unió Europea no els done altra oportunitat quan perden, que les perdran, les eleccions del 21 de desembre. No només perquè defensar un estat amb tants trets feixistes es fa molt difícil, sinó perquè el deute ja es veu que és impagable. De manera que cal fer el sord davant totes les mentides que ens vulguen abocar al damunt i anar a votar d’ací a un mes. I guanyar-los. Ara ja sabem que són molt més febles que no voldrien. Sense la violència són incapaços de tot.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
14.11.2017  ·  22:26

És molt necessari desmuntar aquestes campanyes d’intoxicació informativa. Jo proposo reduir al màxim el nombre de visites que fem a mitjans que manipulen tan barroerament. Cada clic és donar-los diners en forma d’anuncis visualitzats. Jo acostumava a mirar diàriament els titulars dels principals mitjans espanyols, però han arribat a tal punt de misèria que ara ja només em miro els catalans i els internacionals…

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
14.11.2017  ·  22:37

Avui calia un article com aquest.

M’uneixo a l’acció del Sr. Ramón Parera. Difussió.

Dolors Franch
Dolors Franch
14.11.2017  ·  22:51

Estic completament d’acord. Articles així ajuden a veure-hi més clar, a pujar els ànims i la moral. Moltes gràcies per l’anàlisi i la reflexió.

Oriol Junyent
Oriol Junyent
14.11.2017  ·  22:51

“Quanta arbitrarietat més podrà suportar Europa? Quanta crisi podrà suportar Espanya?”

Europa i Espanya han demostrat poder suportar molta arbitrarietat, i sense gens de vergonya. Particularment, no hi confiaria gens, gens, gens.

jaume vall
jaume vall
14.11.2017  ·  23:23

El cinisme és el privilegi del que té poder.
La ingenuïtat i la credulitat és el pecat que comporta la submissió com a penitència.
La ignorància és un luxe que no ens podem permetre.
La confiança -no acrítica- és la virtut a conrear envers els que han demostrat que se la mereixen.
(El càstig de presó / d’exili significa la redempció per algunes incompetències observades. Ja han pagat, no els recriminem res més. A votar el 21, amb intel·ligència, si convé amb escepticisme racional, però amb convicció)

Salvador Busquets
Salvador Busquets
14.11.2017  ·  23:29

Molt bona editorial, avui, Vicent. Es molt probable que si es dona la victoria independentista el 21D això porti a un nou 155, però a veure si Europa podrà continuar aguantant la pressió de les incendiaries mesures del estat espanyol. Sobretot si aconseguim més del 50% dels vots, que hauria de ser el gran objectiu!

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
14.11.2017  ·  23:37

Em sembla molt necessari el destacar que els partits obtinguin el màxim de vots i escons a les eleccions imposades del 21D, és fonamental. Afegiria la necessitat de tots plegats de mantenir l’optimisme, i evitar les males influències dels medias i discursos dels del 155 (no els mireu!, feu zapping si cal!). Al mateix temps, tot i confiant en els nostres polítics, hem d’ajudar-los confiant en nosaltres mateixos. Reconèixer individualment la República Catalana. Crear cada ú de nosaltres “microestructures d’estat”, sentir-nos lliures a la República Catalana (tot i temporalment ocupada), i defensar-la!

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
14.11.2017  ·  23:58

Be, tot això que explica el Vicent està molt be, però el tema català te més tela de la que ens expliquen, no es només un problema Catalunya Espanya, es també un tema Vella Europa Nova Europa, diuen que el rei Felip, s’ho passa molt malament aquests dies amb lo de Catalunya, es normal, rep fortes pressions per totes bandes, i una d’elles son las monarquies d’Europa, on es poden trobar com Espanya amb Catalunya,….perquè si la Nova Europa de las Nacions naturals s’obre pas, la Vella Europa de las monarquies i las Nacions-Estats, comença el compte enrere per el seu final, i això ho pot encetar o començar Catalunya, son molts el poders de tota mena que canviarien de mans, son molts els privilegis que perdrien molts, just els que ara ostenten tot el poder econòmic, per això mirant cap un altre banda, per això justifiquen lo injustificable, els interessa molt que Rajoy i el PP, PSOE, i C,s, els hi evitin mals de ventres, encara que aquests i sobre tot Rajoy es cremin definitivament, em ensopegat uns moments complicats, tot i així ens anem obrint camí, mentre ells han comes tants delictes de tota mena, que no els hi queda altre opció que passar de Constitució i posar tota la carn a la grella, saben que si no se’n surten, seran els tribunals internacionals qui els jutjaran, de moment però fan la feina bruta a la Vella Europa, per tant tinguem clar que la nostra volguda independència, te més connotacions, més enllà d’Espanya….i nosaltres tenim de capejar tot el temporal….

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.11.2017  ·  00:07

Ho aconseguirem segur ! és una divisa “inventada” quan n’érem quatre gats pel mitjans dels 1980′. No només a VLC sinó tots plegats al conjunt del país. Quan atonyinaven gent nostrada sense haver de donar cap explicació i tot restava entre petits cercles d’amics. Ara sembla que estem més enllà molt més interconnectats. Els mateixos mitjans d’intoxicació de l’estat espanyol són contrarestats en una tasca ímproba d’esclariment i cerca de la realitat. No hi ha marge de dubte per veure com és aquell estat i els seus súbdits. EStem restant esparverats com es condueixen no ja els òrgans de poder sinó àdhuc l’ultima mona d’aquell regne. Quina agressivitat, quin rebolcar-se en llurs fems. Quina manca capacitat crítica. I d’autorítia. Quina força desfermada és llur nacionalisme foll. Quina manera d’agombolar gent aparentment normal que es tornen uns hooligans embogits. Quin extravisme extrem entre el que viuen i hi veuen. Projecció de la seua paüra contra nosaltres en veure’ns serens i decidits. Pacífics i pacificants. Aquesta mateixa divergència que malgrat viure sota el mateix cel fa que tinguem horitzons ben diferents. El nostre naixement és la seua destrucció. I ho sabem: només cal atansar el 55 % dels vots i el 60 % d’escons el dia de les votades el seu castell de cartes apegades amb la sang de llurs víctimes s’esfondrà per a sempre més.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
15.11.2017  ·  00:12

M’uneixo a la proposta d’en Ramón Perera i na Silvia Ortuño. Aquest editorial d’avui mereix la màxima difusió.

A mi, que em preocupava la llargada dels meus posts perquè quant més amoïnat estava més llargs em sortien, veig preocupat que la llargada de les editorials d’ahir i d’avui del “jefe” ha crescut notablement.

Estic per començar a suggerir als qui considero més anímicament influenciables que simplement deixin de llegir o escoltar serveis de notícies procedents de fonts Ñ-istes, l a veritat …

Salut i República. Donec perficiam !

Vaig tirant cap a Twitter a començar la difusió ….

Maria Villarroya
Maria Villarroya
15.11.2017  ·  00:28

Un gran article. I sí el cinisme és descomunal.
Hauríem de cuidar-nos més…no llegir els mitjans que tots sabem…no escoltar les tertúlies!!Són un cau d’autonomisme! I confiar confiar en el nostre poble…de veritat penseu que tornarem endarrere?

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
15.11.2017  ·  00:29

En el moment en que guanyem en vots i escons el dilema d’Europa i d’Espanya serà si iniciar negociacions civilitzades per una independència pacífica o intentar seguir controlant i ocupant Catalunya en contra de la la voluntad de la majoria de Catalans. En qualsevol cas ja no serem una autonomia dins una constitució acceptada i consentida, serem un país ocupat per la força, es a dir una colònia.

Fins quan podran aguantar-ho? Si fossin intel·ligents i pensessin amb el cap ni un mnut. Si segueixen sent com son, fins que pateixin una crisi que els afelbeixi prou com perquè nosaltres puguem fer amb garanties d’èxit el que ara no hem fet.

I si d’una cosa podem estar-ne segurs és que de crisi ni haurà tard o d’hora. Potser no la que ens imaginem ni quan ens l’esperem. Però d’haver-n’hi segur que n’hi haurà. Es questió d’esperar ben preparats i a punt que passi la nostra oportunitat.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
15.11.2017  ·  00:43

I amb quina carona de raboser que no ha trencat mai cap promesa electoral ens deia Mariano que els independentistes haurien d’estar incapacitats per la política, per mentir!. que no es podia aguantar el riure, l’home.
I com intentava explicar això dels russos la Maria D’ozores del finiquito en diferido, que ni ella ni cap dels pepers i peperes que han sortit en tromba encerten a fer entendre de què parlen!
I el calderí Juncker dels doctorats honoris causa i princesa d’Astúries i altres suborns de xavalla preocupat per si Europa té massa estats, i té raó: sense Luxemburg i altres paradisos mafiosos com el seu guanyaria molt l’EU.
Quin gust poder-los pegar amb el vot enmig els nassos a tota la púrria, però els valencians no ho podrem fer. Llàstima!. A bona hora m’anava a quedar en casa el 21 D sense cantar-los la grossa de Nadal!

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
15.11.2017  ·  01:01

Volen embrutar, menystenir, ridiculitzar una República que va nàixer el passat dia 27 d’octubre, i que ara viu feble a la incubadora però que ja ha complert els vint dies i l’instint li diu,tens dues possibilitats, morir o sobreviure a les adversitats i ja sabem quina elecció a pres, ENDAVANT SOM-HI

Francesc Molins
Francesc Molins
15.11.2017  ·  01:13

Tot el que exposes és possible que sigui cert, però no ho és menys que el dia 22-D al mati, si hem guanyat, d’una forma o altre caldrà demostrar una força contundent per imposar el resultat contra aquest Estat opressor i venjatiu, que ens odia sense dissimuli.
Compte!, he dit força contundent, i aquesta, dissortadament s’acaba allà on no tenim els mitjans per fer-ho. I quan parlo de mitjans, no vull dir res més que el que utilitzaran ells. I per més lleig que soni dir-ho, cal que en siguem plenament conscients. Som un poble desarmat, i Espanya farà servir ARMES, per dissuadir-nos. Si no ens fem enrere, només una intervenció decidida de l’UE pot evitar un desenllaç tant apocalíptic com cert.
D’Europa i només d’Europa, dependrà que facin asseure l’Estat espanyol per establir els termes d’una negociació, que -no ens enganyem- no passaria més enllà de forçar la convocatòria d’un referèndum acordat, legal i vinculant per decidir realment el nostre futur.
Si no és així, oblidem-nos de fites més elevades; només podrem esdevenir una República independent, si es donen aquests supòsits.
I jo, ara mateix ho signaria.
Si l’UE segueix en la mateixa actitud, podem descartar definitivament qualsevol altre escenari

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
15.11.2017  ·  01:22

Calia un editorial clarificador com el d’avui, fonamentalment per dos aspectes, el primer i menys important perquè denigrar el Molt Honorable i el seu govern persegueix fomentar el desànim i la desmobilització de l’ independentisme. El desprestigi dels líders és el mètode clàssic per desbaratar la cohesió del bloc que els sosté. Quina satisfacciò la de l’espanyolisme si el bloc independentista arribava a les eleccions del 21D descentrat, sense nord ni rumb, a mercé de les onades! Hi ha, doncs, una clara intencionalitat electoral per part dels partits monàrquics (llegiu PP, C’s, PSC i Comuns), uns per pescar vots de la desbandada, uns altres perquè confien en l’abstenció republicanes.
El segon aspecte, al meu entendre més important perquè va més enllà de les eleccions, persegueix l’escapçament dels republicans. Siga per la via repressiva (presó, exili, incautació de béns), siga per la via del desprestigi moral i polític. I aquest objectiu sí que és veritablement greu perquè deixaria el republicanisme català sense dirigents durant molts anys.
Però la gent ha començat a veure el llautó a la maniobra monàrquica i, per això va eixir dissabte passat al carrer, per a dir que que eren al costat dels seus líders empresonats i exiliats, per a proclamar que ni el 155 ni la repressió ferotge de l’1O ni l’ocupació policial de Catalunya ni la dissolució del Parlament ni l’anihilació del Govern han rebaixat ni un bri les seues ànsies de llibertat.
Ara tenim eleccions. Falsedats, tergiversacions, mentides, falses llevantances, acusacions de mentiders, de covards i mil penjaments més abocaran als caps dels dirigents catalans. Però ells són en presó i exiliats per complir amb el que havien promés als electors, i aquest fet és inqüestionable i rebat totes les acusacions que se’ls puga fer.
I és un fet inqüestionable que el PP, amb el suport del PSC-PSOE i de Ciutadans, i amb la complicitat i el visiplau de la CE, van massacrar la gent l’1O i mantenen els presos i els exiliats. I això no ho pot rebatre ni gú.
I el 21 els dos milions i mig de republicans a votar tots.

Dolors Riera
Dolors Riera
15.11.2017  ·  01:23

Visca la Republica Catalana .A guanyar s’ha dit !

Maria Àngels Carrera
Maria Àngels Carrera
15.11.2017  ·  01:23

L’editorial d’avui la trobo genial, ho situa tot a lloc.

De cares als dies que ens esperen, en què ens hi juguem més que mai, voldria afegir:

1. Intuitivament em sembla que cal votar Puigdemont. Crec que el seu interès pel damunt de tot és la República Catalana..
Per tant si ens centrem en això, oblidem-nos de tota la resta. Crec que ell és el fil conductor. I que amb en totes aquestes maquinacions que Ñ està fent, en cas que sortís ell. seria el pitjor dels escenaris. Perquè tota la resta serà autonòmic. Crec que cal seguir el fil conductor de Brusselles.

2. Davant del pa que s’hi dóna, potser millor que en els dies que queden ens centrem en organitzar a milers d’interventors que puguin garantir que els contatges fets a peu d’urna quadrin amb el que digui Indra o el que sigui que presenti el contatge. Sinó jo no tinc clar que no ens tornin a enganyar. Ja s’ha d’anar acabant això d’anar amb el lliri a la ma. Ens van dir: tranquils, tot serà fiable. I ens hi quedem, de tranquils. I amb aquesta gent hem d’aprendre a desconfiar per naturalesa.
Sisplau, ANC, Omnium, CDRs, CRIDA i/o TAULA PER LA DEMOCRACIA, societat civil (la de veritat) en general, sisplau, organitzem la més amplia intervenció-control a peu d’urnes possible. PER UNS RESULTATS FIABLES!!!
A Ñ li va la vida en.això. I ja.coneixem quins mètodes utitzen. A nosaltres també ens hi va la vida. Deixem-nos d’histories i centrem-nos en això organitzar això, que és el que tenim a la ma de fer.

Dani Font
Dani Font
15.11.2017  ·  01:24

Jo aniré a votar, però em sento enganyat i no ajuden les declaracions cada día dels nostres representants. Que ens sorprengui la reacció de spain, davant la dui, per a mi és infantil. Hem fiat massa el procés a les reaccions dels altres i això no és actuar amb sobiranía, tan de bo estigui errat, però no crec q les eleccions del 21d, encara que les guanyem clarament, serveixin per defensar la república.

Josep Martín Gurgui
Josep Martín Gurgui
15.11.2017  ·  01:25

Ningú pot discutir que vilaweb ha estat important pel independentisme durant molt de temps.

Engresca molt a tots els convençuts que volien mes llum.
La llum, a partir d’ara, seria bo que s’alimentès de realitats ejpañoles i tingués en compte que la historia d’aquesta república ha estat sempre una història de submissió a la Castella borbònica.
Res a veure amb Alemanya o Anglaterra o Letònia. Per aquest camí de comparacions perdrem sempre. Espanya és diferent a tots els altres estats. I Catalunya s’ha mantingut com poques altres nacions sempre molt mal parada.
He dit sempre i això ha de quedar molt clar a tothom que ens interessi incloure dins de la resistència al tirà maltractador.. o creus que exagero?
Espanya, quedi clar, es va anar conformant i definint como nación exclusivament en la mida que s’aglutinava CONTRA els Països Catalans.
Abans del 1707-1714 no existia Espanya i menys encara España-Una. Ni es podia rompre .romper. de cap manera perquè no estava unida encara que els vencedors, després de fer la història a la seva mida, intentin ficar-nos-ho al cap i al cor. Principalment al cor dels nostres infants i a gent de bona fe com la Colau.

Podria seguir però no ho faig. Només et diré que nosaltres som de la República catalana. Tardà i Puigdemont no ho han demostrat. I menys l’entorn de Mas.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
15.11.2017  ·  01:26

Gràcies per la desintoxicació informativa, ens cal per la nostra salut mental. Sí, el llautó es veu massa… però la majoria de mitjans de comunicació fan de tot i més per amagar-ho i malauradament masses catalans, i no diguem espanyols, no se’n adonen.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.11.2017  ·  01:26

D’acord amb el que dius Vicent però hauries d’admetre el punt d’ingenuïtat en no preveure la repressió i l’agressivitat de l’estat, hi havia símptomes de sobres. Tinc molt clar que la repressió només es podrà aturar si el bloc independentista creix més, molt més. Si fóssim tres milions clars no hi tindrien res a fer. El que jo ni molts no esperàvem es la complicitat de la Unió Europea i dels països d’Europa amb la repressió i l’aplicació de mesures tan antidemocràtiques com els empresonaments o l’abolició de les nostres institucions. Aquest fet crec que es mereix una anàlisi per part teva, una anàlisi del que ha passat a la UE i del què en podem esperar.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.11.2017  ·  01:27

Jo veig dos problemes: 1) si l’escrutini el centralitza INDRA o el propi ministeri d’Interior espanyol, ningú no pot assegurar que no hi haurà tupinada electoral; 2) Europa ja ens ha demostrat que no s’hi pot comptar per res, i en especial més val que no comenti l’actuació de Juncker i Tusk en aquest afer. Així que val la pena considerar només les nostres pròpies forces, que tampoc no estan tan malament. De fet, si apaguem la tele i la ràdio i ens abstenim de reenviar qualsevol cosa que ens arribi per Whatsapp, tindrem molta feina feta. O en altres paraules, hem d’aprendre a informar-nos bé. Que per sort nosaltres hem establert una sèrie de mitjans per a poder informar-nos correctament, i els hem d’aprofitar.

Jordi Serrat
Jordi Serrat
15.11.2017  ·  01:28

Personalment no em sento gens enganyat. El govern català ha fet tot el que ha pogut i més i tot! Hem de tenir l’autoestima ben alta. L’únic que ha passat és que la nostra ingenuïtat no ens ha fet veure, fins ara, el cinisme de l’Estat. No m’hauria imaginat mai que arribarien a l’extrem d’inventar-se jurídicament una rebel·lió criminal violenta que no ha existit enlloc. Sense cap indici ni fonament! Ara per ara, és veritat que la República catalana no té ni govern ni reconeixements, però l’opinió pública internacional ens comença a fer cas.
Seguim? Omplim de vots les urnes!

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
15.11.2017  ·  01:28

a polèmica engegada per part dels unionistes en un sentit ampli, per agafar barroerament les paraules de líders independentistes dient que el procés va ser un engany és d’un cinisme total. El govern no va enganyar ningú perquè va fer el que havia dir que havia de fer. Que no es va culminar la proclamació de la República és veritat però el que cal tenir ben present és perquè es va aturar. Puigdemont i el govern sabia que si aplicava la llei de transitorietat jurídica, hi hauria un xoc total amb el govern espanyol i fer néixer un estat amb víctimes es pot entendre com un preu massa alt. Va ser una decisió estratègica per evitar un enfrontament entre policies que podia haver acabat molt malament per part de totes dues bandes, tenint en compte a més, que en aquest cas segurament que el govern espanyol hi hagués fet intervenir l’exèrcit. Calia tenir una república amb aquest precedent? Aquesta és la pregunta que cal que tothom l’entengui i respongui tot assumint la resposta.
Ara tenim un nou envit en les il·lícites i imposades eleccions del 21-D on cal que l’independentisme guanyi clarament en vots i escons i un cop constituït el nou govern i assolit tots els ressorts del poder -això vol dir no anar amb presses, tot i que hi haurà els judicis pendents i tot es podria precipitar- aplicar la llei que no es va poder fer efectiva abans. Com que això generarà un nou 155, serà el moment de prendre decisions valentes, adequades i intel·ligents per poder superar aquest nou cop d’estat i avançar decididament cap a la independència, amb la força del poble català i l’acompanyament dels demòcrates europeus i d’arreu del món.

Víctor Serra
Víctor Serra
15.11.2017  ·  01:32

Crec que si guanyem clarament les eleccions, com espero, el 155 per segona vegada és simplement inaplicable. I aquí és on podem discutir quina estratègia és l’adequada: iniciar el procés constituent desseguida, o recuperar les institucions ( qui ens ho pot discutir si guanyem) i exigir un referèndum pactat a l’escocesa ( també ens l’haurem guanyat). Jo crec que la segona opció és molt difícil de discutir per qualsevol demòcrata, encara que hem vist coses impensables. Mentre que amb la primera, tornem aplicar una unilateralitat que pot arribar a justificar la seva reacció davant la comunitat internacional.
Pensem-hi bé. Volem la República encara que potser s’hagi de fer una giragonsa per aconseguir-la.

Ricardo Juanola
Ricardo Juanola
15.11.2017  ·  01:32

Pregaría a tots els lectors que reenviin aquesta editorial de’n Partal a tot-hom que puguin, amb el desitg que produeixi en l’estat anímic del l’independentisme, l”efecte balsàmic que ha tingut amb mi, i que entre tots, com taca d’oli, hem de procurar escampar.

Núria Vilajeliu
Núria Vilajeliu
15.11.2017  ·  01:33

pas a pas I confiança amb els nostres dirigents. Ells saben el cami.Serem lliures.

Ramon Sans
Ramon Sans
15.11.2017  ·  01:40

SI TU NO VAS A VOTAR , ELLOS VIENEN… PP,albiol, CIUDADANOS , arrimades , PSC iceta …. y los de los aguiluchos en las banderas por la calle ….

SI NO VAS A VOTAR , ELLOS VIENEN.
TENDREMOS OTRA OPORTUNIDAD PARA LA REPUBLICA SI GANAMOS.

Antoni López
Antoni López
15.11.2017  ·  01:41

Això de mirar coses que saps que et faran emprenyar sembla, pel que llegeixo, l’esport nacional. Cinisme, mentides , grolleria, rabia i totes les virtuts dels desvirtuats, es el que ens poden oferir els honorables i els eminentissims rapsodes del PP i “”su mariachi”. Es la destil·lació de la bilis imperial. Pot produir al espectador pre-emprenyat ,tota mena de malures físiques i psíquiques. M’estimo mes que me les expliqui el Sr. Partal que ,com a Mestre que es, te les dóna mastegades, païdes i amb el bicarbonat inclòs. En el tercer acte de la vida saps que de tot el que has llegit, escoltat i mirat, que ha sigut molt, només recordes les poques coses que, realment valien la pena, que llegir-les era de precepte.
com diuen els castellans ” a palabras necias oídos sordos”. Nosaltres a votar , caminant recte i mirant a l’horitzó. Salut.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
15.11.2017  ·  03:43

“Rechtssicherheit” en alemany ó “Legal certainty” en anglès crec és el motiu pel qual la EU ha avalat i dirigit els pasos a seguir a Spain, curiosament aquest terme “Seguretat Jurídica” no existeix a la wikipedia en català, ho trobo molt estrany que no hi sigui.

Sense “Rechtssicherheit” hi hauria hagut un COLAPSE IMMEDIAT del sistema econòmic a Catalunya, totes les empreses internacionals haurien caigut en un vuit legal fins el punt de ser expropiades, ningú tindria motius per pagar impostos, etc, etc, hauria sigut kaos i anarkia econòmica (i social) potser el pà hagues pujat un 3000% en una setmana.. No ho sabem, s’hauria de mirar exemples on hagi passat que n’hi deuen haver molt pocs.. I això la EU no s’ho podia permetre, hagués estat la fi de la EU. (cosa que alguns desitjen, els russos entre ells diuen..)

Em baso en que la legalitat espanyola i europea que es pretenia seguir usant després de declarar la independència citada a la “llei de transitorietat” (que recomano llegir per curiositat) no hagués sigut aplicable a Catalunya.. Per no parlar que et quedes ‘en pilotes’ militarment i comencen a arrivar invasors o vaixells patera del sud del Mediterrani.. “Pais verge sense llei”.. Kaos a la EU..

A mi em sembla una criaturada declarar la independència i seguir usant les lleis de l’estat on marxes tant temps com et convingui mentre vas fent el teu procés constituent tranqulament, constitució, no tens jutges, no tens dades de la “vida laboral” de la gent que ha de demanar atur o jubilació, etc etc etc..

Si Espanya i la EU et mimen i t’ajuden i estan de super bon rotllo com diu la llei de transitorietat pitser sí que hagués funcionat..

Per no dir també que ja pots parar i cancelar tot el tràfic aeri perque t’acabes d’expulsar d’Eurocontrol, i a saber quan trigues a tornar a entrar-hi, ai has d’esperar 6 mesos a que et come in a reconèixer i tal.. Us imagineu la dimensió del kaos.. La EU no s’ho pot permetre això..

Dir que no hi entenc de lleis ni dret mercantil internacional, m’ho miro des del sentit comú i llegint cosetes..

“Legal certainty is a principle in national and international law which holds that the law must provide those subject to it with the ability to regulate their conduct. Legal certainty is internationally recognised as a central requirement for the rule of law.’

I parlant de procés constituent, jo em pensava que era aquí on es definia si erem República, o Democràcia Parlamentària, o el que sigui.. Jo amb see un estat independent en tinc prou, si és en forma de República o de Triangle o de Principat m’és ben igual, sempre i quan pugui anar a les olimpíades i mundials.

Jo crec que falten coses per pulir.. Referèndum I desconnexió ordenada..

Comencem fent un “a por ellos” el 21D, però de molt bon rotllo si pot ser.. 🙂 A veure si hi sóm tots els de sempre i més.

David Gallifa
David Gallifa
15.11.2017  ·  06:46

Molt important! Ara i fins les eleccions el camp de batalla es la propaganda i la contrapropaganda. Esforçem-nos! TV3 canya! Estigues a l altura. Cal intensificar els missatges, recordar els arguments, esposar la legitimitat, la barbarie dels altres, cada dia, repetitivament!!!

jordi Rovira
jordi Rovira
15.11.2017  ·  06:49

La moral ja la tenim, multiplicada i exponenciada per una ràbia constructiva imponent. Un estat que fa el que ha fet aquest, està molt corcat. La seguretat jurídica l’apliquen permantenir-li les constants vitals. Endavant, aquest pal d’estat ( estaca ) es trencarà.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
15.11.2017  ·  06:53

Molt bona explicació la seva Sr. Partal però jo em pregunto: Com pot ser que persones com la Sra Anna Simó, el Sr. Tardá, el Sr. Comín, el Sr. Mas,… ahir tots a la una dient que falta ampliar la majoria social per poder tirar endavant la República? Per mi això no és res més que donar “munició ” a l’adversari.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
15.11.2017  ·  07:08

Exacte, Vicent. És el que en penso, però no ho sabria explicar ni de bon tros tan bé com ho has fet. Moltes gràcies! Ho comparteixo immediatament, perquè em sembla que no tothom ho veu clar.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
15.11.2017  ·  07:41

Jo ja estic compartint l’article amb els meus contactes. Cal combatre la intoxicació amb arguments, i també cal advertir o fins i tot denunciar a aquells suposats sobiranistes o independentistes que fan el joc a la metròpoli. Estic pensant en concret amb el sr Bernat Dedéu, que cada tarda es dedica des de tv3 a matxacar-nos tot sembrant discòrdia i desconfiança fent-ho passar per autocrítica. Jo no sé si aquest personatge ho fa de forma conscient o no, si actua amb bona fe o mogut per pur egolatrisme, però el cert és que la seva actitud és més que sospitosa. Com un perfecte sembrador de zitzània, el definiria jo. Els lectors de les aventures d’Astèrix ja m’enteneu.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.11.2017  ·  07:57

D’acord amb el que dius Vicent però hauries d’admetre el punt d’ingenuïtat en no preveure la repressió i l’agressivitat de l’estat, hi havia símptomes de sobres. Tinc molt clar que la repressió només es podrà aturar si el bloc independentista creix més, molt més. Si fóssim tres milions clars no hi tindrien res a fer. El que jo ni molts no esperàvem es la complicitat de la Unió Europea i dels països d’Europa amb la repressió i l’aplicació de mesures tan antidemocràtiques com els empresonaments o l’abolició de les nostres institucions. Aquest fet crec que es mereix una anàlisi per part teva, una anàlisi del que ha passat a la UE i del què en podem esperar.

JOSEP ANTONI HERMOSILLA
JOSEP ANTONI HERMOSILLA
15.11.2017  ·  08:00

Vicent, el teu editorial, com sempre, genial. Gràcies.
El fem corre.
Llibertat presos polítics.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.11.2017  ·  08:50

Perfecte article d’en Vicent sobre la MediaStorm.
Però desde les nostres files republicanes (la preocupació d’Anna Casacoberta)… tanta autocrítica per fer què?

Sovintegen les autocrítiques sobre l’actuació del govern després del 1-O que es podrien resumir en : “no estavem preparats per aquesta guerra”. Si el 21-D els republicans guanyem s’haurà de donar un nou impuls revolucionari per aconseguir “descongelar” la república. La repressió no afluixerà (malgrat hi puguin haver sortides de presó preventiva). ¿És possible aquest canvi a menys de dos mesos? Amb quins polítics?

¿L’autocrítica vol anunciar la voluntat de superar aquesta reculada front la repressió implementant la República; o pel contrari està preparant el terreny d’una retirada difressada de guanyar temps per a obtenir una majoria més ampla en l’autonomia d’Espanya? Amb presos i exiliats!

El 22-D sabrem del perquè de la renuncia a una llista única atès que més enllà d’estratègies electorals, no es pot entendre políticament (o sí) aquesta pugna partidista encoberta en el camp de batalla de l’enemic. El potent missatge al món hagués sigut que el 155 no hauria servit de res perquè el govern republicà liquidat amb aquest article seria retornat al poder pel poble a través de les urnes per aquesta llista unitària. En la claretat actuarem com a poble.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
15.11.2017  ·  09:12

I si ho haguessin previst? Haurien hagut de fer quelcom diferent del que han fet?

Imagineu que haguessin previst que l’estat se saltaria les pròpies lleis i diria que aplica el 155 que no permet destituir càrrecs ni convocar eleccions però destituiria càrrecs i convocaria eleccions. Imagineu que haguessin previst que l’estat se saltaria les pròpies lleis que no permeten a la policia assaltar cap parlament i hagessin planificat l’assalt del parlament. Imagineu que hagessin previst que l’estat se saltaria les pròpies lleis que no permeten que la policia faci servir bales de goma o de plom contra els manifestants pacífics i tinguessin preparada l’ordre de disparar a matar. Imagineu que haguessin previst que l’estat se saltaria les pròpies lleis que no consideren delicte convocar un referèndum i tingués preparades querelles i ordres de presó preventiva per haver convocat un referèndum…

Haurien hagut de fer quelcom diferent del que han fet? Haurien hagut de desistir de fer el referèndum perquè il·legalment ens volien reprimir? Haurien hagut de desistir de proclamar el que el poble havia votat perquè ens volien agredir? Haurien hagut de ficar al país en una guerra sagnant vist què l’estat estava disposat a obrir foc?

Potser el més digne, intel·ligent i eficient per assolir la independència amb el mínim trauma hauria estat fer exactament el que han fet. Fer el referèndum. Proclamar la independència. Esquivar la guerra violenta i sagnant. Entomar la repressió. Denunciar el repressor. Seguir burxant i estirant fort per aquí i per allà fins que tombi i ens puguem alliberar.

SI volem la independència ràpida al preu d’una guerra sagnant, el govern ho ha fet malament. SI preferim independència una mica mes lenta però sense sang no sem acut com ho podien haver fet millor.

Ho tenim a tocar. Depèn només de nosaltres no fer cas de la propaganda derrotista i de les intoxicacions, guanyar les eleccions en vots i escons, recuperar el control de l’administració i ficar-los en una situació insostenible en que el PP i el PSOE es barallin entre ells, en que els creditors internacionals es vagin posant cada vegada més nerviosos, en que l’opinió pública internacional pressioni cada vegada més els governs , en que la pròpia opinió pública espanyola, en veure que en comptes de resoldre el problema, va a més, es giri en contra del govern espanyol i comenci a demanar dimissions i eleccions anticipades.

Guanyant les eleccions de forma clara i seguint el nostre camí, no trigarà gaire en que no ho podran aguantar i hauran de claudicar i negociar una independència civilitzada o s’afebliran tant que nosaltres podrem fer el pas amb garanties de guanyar sense sang.

No crec que de manera formal el govern català ho tingues tot previst al peu de la lletra. Però em dona la sensació que més d’un intuïa que passaria quelcom molt similar al que ha passat i ha fet que calia fer per assolir l’objectiu.

Imma Gassó
Imma Gassó
15.11.2017  ·  09:15

Si l’independentisme guanya les eleccions i el mariano torna a aplicar el 155, Europa tornara a donar carta blanca per segona vegada, però a la tercera ja no.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
15.11.2017  ·  09:18

Vots, no paraules. Els ciutadans hem donat mostra de gran intl·ligència. Ho entenem tot. Per tant, les campanyes adreçades a imbécils no faran forat. Quan a si estem preparats o no, és una llàstima que els funcionaris tinguem el deure del secret però un bon periodisme podria investigar sobre això i donar informació més tècnica i menys política. Aniria molt bé per saber on passem realment. Anem a buscar els vots que falten que el demés ja anirà venint.

Gemma R.
Gemma R.
15.11.2017  ·  09:20

Molt bon editorial. Subscric a Pep Agulló i em faig les mateixes preguntes, la renúncia a la llista única ha estat un desencert, i si no al temps… Ho dic dés del principi, i ho segueixo pensant. Els arguments per a no fer-la no m´han convençut en cap moment. Però bé, ja no hi ha res a fer, tots a una igualment, i a votar a partits independentistes, sigui qui sigui… El día 22 ho entendrem tot.

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
15.11.2017  ·  09:26

Tots a una.
Les seves armes només enganyen als desprevinguts. Un cop conegudes els mostra tal com són, dèbils i sense capacitat constructiva.

David Badia
David Badia
15.11.2017  ·  09:32

Els que van aplicar el 155 no fan ni volen fer autocritica, amb la benedicció i colaboració dels grans comunicadors com en Baste, Clapes, Terribes, i la majoria dels tertulians que porten en les seves tertulias. ni cal dir dels mitjans de comunicació com La Vanguardia, El Periodico i l’Ara ( Quina gran diferencia entre el antic director Capdevila (e.p.d..) i la Vera), ara toca que el independentisme fagi l’autocritica i la flageració en mig de la plaça publica.

Toby Willett
Toby Willett
15.11.2017  ·  09:48

A les files indepes sento massa comentaris del tipus “No ens imàginavem mai aquest grau de violència per part de l’estat”. Com que no?! És clar que sí, molt més i tot. Però durant tot aquest procés des d’Arenys de Munt hem tingut clar que, per primera vegada en la història, Espanya té les mans parcialment lligades. Pot exercir certa violència i la resta del món se’n rentarà les mans, però només fins a cert punt. No pot fer, en cap cas, el que va fer el 1939, o el que van fer els serbis a Bòsnia. Cal ser valents i recuperar els crits que no sento gaire des del 27 d’octubre: “no tinc por”, “ni un pas enrere”, “els carrers seran sempre nostres”. I cal que ANC, Òmnium i sobretot els CDRs siguin actius, al marge de l’alta política. Si ens hem d’arronsar davant la violència, més val no haver començat tot això. Gandhi ho tenia molt clar.

Enric Emo
Enric Emo
15.11.2017  ·  09:57

Vicens, estic d’acord amb tu que l’independentisme necessita que tothom vagi a votar el 21D i que la partida encara s’està jugant. Però hi ha un aspecte amb el que no estic d’acord: Si l’independentisme guanya i vol aplicar la llei de transitorietat, l’estat espanyol tornarà a reaccionar com ho ha fet fins ara i cal que l’independentisme estigui preparat. S’ha parlat molt d’agressivitat extrema, però l’estat espanyol no s’ha posat a disparar a matar a la gent! Això ni ho ha fet ni ho pot fer gratis. Des d’Europa li han posdast la línia vermella de la violència extrema. Els que des del independentisme i no des de l’unionisme, es queixen de la manca de previsió del govern de Catalunya son els que estan convençuts que sense la defensa de la República al carrer no hi ha independència possible. Hi ha prou independentistes diposats a fer-ho. Si l’independentisme no està disposat a defensar la República al carrer, com s’ha fet a totes les independències unilaterals recents a Europa, la independència no serà possible. Son els independentistes que pensen que els dirigents polítics han d’aprendre del seu greu error.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
15.11.2017  ·  10:30

“Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!…”

No és pas que vulgui esmenar el mestre, però després de “covarda, vella, tan salvatge terra,”, jo continuaria:

I tan pessimista, i tan negativa, i tan insegura, i tan mesquina, i tan acomplexada… I tants “tans” com vulguem. (Que consti que m’hi poso el primer).

Però és molt senzill, Vicent. Tenim memòria, estem acostumats que els polítics ens enganyin. I que Espanya ens torturi, ens humiliï, ens robi i ens derroti, que és normal que tinguem complex de perdedors i que dubtem fins de l’evidència.

Un cop més, tens raó i et mereixes un momument a la lucidesa. Merci, Vicent.

Endavant, companys!

David Badia
David Badia
15.11.2017  ·  10:35

Quan dic que ara toca que el independentisme fagi autocritica i flageració en mig de la plaça publica en refereixo el que volen els comunicadors i els mitjans digitas i de paper unionistes.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
15.11.2017  ·  11:27

Els unionistes ens volen desanimar perquè no omplim les urnes a favor de la independència, per això volen sembrar la desconfiança entre nosaltres mateixos convertint els empresonats i exiliats en “estafadors”. Es pensen que som imbècils o què? Els que ens han enganyat són els que deien que sense violència es pot parlar de tot; els que diuen que estem en un estat democràtic i de dret; els que diuen que hi ha separació de poders i que el poder judicial és independent, etc. Aquests són els que enganyen, els que estafen, els que no tenen cap credibilitat i els que mereixen ser derrotats a les urnes. Per tant, res de desanimar-se, que encara “hi ha lliga”, això no s’ha acabat, ni de bon tros; el 21D tot tornarà a començar i ho farem reforçats. Que ningú es quedi a casa! TOTHOM A VOTAR!!!

Albert Miret
Albert Miret
15.11.2017  ·  11:59

A mi la mort sempre m’ha fet ràbia més que pena, en canvi la baixesa humana, la immoralitat i l’afany de venjança, em deprimeix profundament. És per això que ahir vaig arribar a casa fet una merda perquè havia sentit per la ràdio del cotxe els brams del Presidente del “gobierno”, d’una fatxenderia i una tan baixa qualitat humana, que un borratxo de raval a les tres de la matinada hagués quedat com una eminència de la saviesa. Però avui quan m’he llevat he llegit l’editorial del Mestre Vicent i m’he posat content i amb unes ganes de continuar la lluita que em fan goig a mi mateix. Explico això com a constatació que el que dius a l’article sobre el mal i el desistiment que poden crear amb el seu verí verbal és absolutament cert, i això que jo em pensava que era inexpugnable a l’odi espanyol. Vicent, ets com l’elixir de la felicitat per als independentistes, i t’ho agraeixo amb tot el cor. Avui però, prefereixo no escoltar cap radio ni televisió per si un cas el gossam torna a lladrar. Gràcies Vicent!

Gerard Salvaterra
Gerard Salvaterra
15.11.2017  ·  12:10

No seré jo qui negui la major, a saber, que la culpa de tot això rau en
el feixisme de l’Estat envers Catalunya. Ara bé, si el govern no tenia
prevista una reacció desmesurada d’aquest i, endemés, fiava a Europa una
ampara que era ben evident que no vindria, aleshores és que tenim un
problema d’ingenuitat. I si, enmig de tot això, hem d’escoltar
declaracions del Sr. Vila dient-nos que no va fer res perquè “no veia la
jugada”, aleshores és que el govern anava ben perdut.

Com es pot pretendre fer una independència d’Espanya creient que aquesta
respectarà la seva pròpia Constitució si el partit que la presideix l’ha
vulnerat des que es va erigir en el poder? De veritat ens creiem que
Europa acabarà per reaccionar favorablement a la nostra causa després
del que veiem a Turquia i Polònia, o amb la crisi dels refugiats? Per
favor, no es pot ser tan innocent!

Es poden adoptar estratègies molt diverses per assolir una fita com la
independència. Però el que no es pot fer és pecar d’ingenuïtat i acabar
improvisant perquè “no es va veure la jugada”. I en tot moment s’ha
d’informar a la població, amb seguretat i determinació, de quina és
aquesta estratègia. Altrament, la imatge que es mostra és la de
corredisses als passadissos per veure com arreglar una situació que
sembla fora de control.

El 21-D alguns anirem a votar, bo i amb el nas tapat, en defensa del
nostre govern legítim, però jo segueixo sense entendre què va passar el
10-O i, sobretot, per què l’actitud de l’Estat no estava prevista
després de més 7 anys de procés. Em pensava que el llirisme era un mite.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
15.11.2017  ·  12:13

Moltes gracies Vicent. Em quedo amb la màxima que els que han estat fent ilegalitats i enganyant tohom fin ara (PP, Psoe i Cs) no tenen cap credibilitat per criticar un govern i parlament que ha arriscat tant per complir la seva paraula. També que l’unic camí clar que tenim és anar a votar massivament els partits que van declarar la independencia!

Secundí Mollà
Secundí Mollà
15.11.2017  ·  12:15

Article editorial molt adient per als temps que corren i per a escampar-lo per les xarxes.
Ara és fonamental no caure en el desànim que ens volen imposar per tal de desmobilitzar-nos.Tenim motius més que sobrats per sentir-nos orgullosos de nosaltres. Només cal mirar com va anar la manifestació de divendres passat. Tot un exemple.
El més important que tenim al davant són les eleccions del 21D. És vital un bon resultat en vots i escons per continuar fent el que estàvem fent. Repeteixo, per continuar fent el que estàvem fent. I a partir d’un bon resultat podem parlar d’estratègies que n’hi ha unes quantes. Sempre per continuar amb el que estàvem fent.

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
15.11.2017  ·  12:16

Comparteixo moltes, o totes?, coses peró insisteixo en el que ha escrit la Ma A Carrera
LK’estat es s’hi joga tot i és bèstia ferida… no deixarà que el resultat sigui el que volem, potser per eines encara poc utilitzada farà trampa
No torn,em a ser massa confiant que ‘tot està con,trolat’ i ‘previst’; NO! SI US PLAU

Recordop que La Ma A C escrivies:

‘Sisplau, ANC, Omnium, CDRs, CRIDA i/o TAULA PER LA DEMOCRACIA, societat civil (la de veritat) en general, sisplau, organitzem la més amplia intervenció-control a peu d’urnes possible. PER UNS RESULTATS FIABLES!!!
A Ñ li va la vida en.això. I ja coneixem quins mètodes utitzen. A nosaltres també ens hi va la vida. Deixem-nos d’histories i centrem-nos en això organitzar això, que és el que tenim a la ma de fer.’

* AFEGEIXO: altres eines també, quines i quan? No sé (abans la votació, mentre es voti, al recompta, desprès?

Albert López
Albert López
15.11.2017  ·  12:20

Moltes gràcies Vicent per l’article.
Dissabte es va veure que no ens aturaran, i articles com aquest són oli en la maquinària que ens durà a guanyar.
LLIBERTATPRESOSPOLÍTICS

Josep Salart
Josep Salart
15.11.2017  ·  13:23

Els que hem votat per deixar de ser esclaus, ho continuarm fent.

Del meu entorn, ningú s’ha desinflat, però no trobo la manera de convèncer a l’indecís i es degut al problema neuronal patológic que pateix tanta gent que viu a Catalunya. Els veus d’una hora lluny, t’esquiven, són covards i porucs.

Si guanyem, que no tinc rés més al cap que m’obsessioni tant, metafóricament i pràcticament sempre m’ha funcionat una cosa: a cada cop de porra, a cada putada, a cada malifeta m’hi he tornat sempre multiplicat per deu.

Per tant, si guanyem, hauríem de fer algo semblant. Això d’anar a remolc és un mal assumpte que ja superarem..

Josep Albà
Josep Albà
15.11.2017  ·  13:34

Ho lamento però a hores d’ara aquestes sobredosis d’optimisme ja no me les crec. Sobretot després de veure com totes les prediccions favorables fallaven i totes les desfavorables es complien.

I, si us plau, prou de repetir l’absurd argument de que no era previsible la reacció violentíssima de l’estat. D’Espanya és previsible, més en cara, són segures les màximes barbaritats a tots els nivells. Van crear els GAL només per assassinar bascos. Què no faran amb Catalunya? Tothom -ABSOLUTAMENT TOTHOM- que tenia un dit de seny sabia que la resposta d’Espanya seria brutal, repressiva, violenta i fora de tota llei democràtica. No val a dir que ens han enganxat desprevinguts.

Senzillament, ens hem cagat a les calces en el moment clau. És a dir, s’han cagat a les calces els nostres polítics, perquè realment el poble estàvem preparats per resistir com fos. Però ells, es veu que no.

Ells s’han oblidat de l’1 d’Octubre, dels compromisos, de la República i del dret a decidir. Ells s’han abocat a unes eleccions autonòmiques ordenades per Espanya, sense comptar amb nosaltres. Sentint-t’ho molt segueixo sense tenir cap intenció d’anar a sotmetre el meu vot el 21 de desembre.

Josep Salart
Josep Salart
15.11.2017  ·  13:39

Josep Albà, totalment d’acord amb tot, tot, tot. Menys amb que no vagis a votar, aquí intenta reflxionar, sé que aniràs i sé que ho faràs per mi, company.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
15.11.2017  ·  14:09

* Errada. La mani va ser dissabte passat dia 11 i no divendres com he posat.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
15.11.2017  ·  14:27

Josep Albà jo també estic molt d’acord amb tú. En un estat en que el territori valgui més que la vida des persones es pot esperar de tot, de violència física la justa doncs el 1O ja vam veure fins qui era el limit per la UE però la judicatura s’ha unit per fer el front que li calia.

Aniré a votar, el vot no me’l treuran mai, l’1O vaig lluitar per ell i sempre que tingui oportunitat parlaré a traves d’ell. Ara bé que em diguin ben clar perquè volen el meu vot, l’editorial d’en Partal és màgnifica i engresquedora però no tinc gens clar que les llistes independentistes, excepte les CUP, siguin clars en aquests comicis. Han fet declaracions molt ambigües i el colmo ha estat sentir a la Pascal en el matí de CatRàdio en el què no ha dit en cap moment si són majoria es constituirà la República i ja no diguem les declaracions d’Anna Simó.
El meu desitg és que siguem independents més aviat que tard però demano als nostres politics que siguin transparents, vull que em diguin sense ambigüitats per a què faran servir el meu vot.

És un plaer formar part d’aquesta comunitat, llegir els comentaris i l’editorial és un premi. Moltes gràcies!

Som República! Llibertat!

David Robres
David Robres
15.11.2017  ·  14:33

Quanta raó en l´article ! No perdem de vista el que és més important: guanyarem si no defallim. Cal votar i mostrar-ho al món. Ni un pas enrere.

Rosa M.M.S.
Rosa M.M.S.
15.11.2017  ·  15:22

Josep Albà és tic d’acord amb tot el que has dit però també estic d’acord amb Josep Salart. Hem pecat d’ingenus i de “bonisme” però aniré a votar i m’agradaria que tu també ho fessis. Saps què em va dir el meu Dr quan li vaig dir que havia fracasat de deixar de fumar per 3a vegada? Doncs que quants més cops ho intentés més a prop d’aconseguir-ho estaria. I ja fa 15 anys que no fumo. Doncs això.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
15.11.2017  ·  15:55

Lúcid com mai avui aquest article de Vicent. Només hem de seguir explicant i escampant la guerra de la intoxicació que ens envien des de l’estat espanyol. Ells són els que estan nerviosos, nosaltres segurs i contundents amb els nostre caminar, sense aturar-nos davant de tanta confusió injectada.
Som molts i estem convençuts que no hi ha una altra sortida que implementar la República. D’aquí al 21D hem de treballar per exemplar els vots independentistes. Cada cop és més fàcil explicar el què fan contra tots nosaltres, la victòria haurà de ser aclaparadora, per què el món i sobretot Europa, no puguin fer cap moviment per desautoritzar-ho.

Magda Pié
Magda Pié
15.11.2017  ·  15:55

Difusió de missatges encoratjadors, evitar missatges pessimistes i mentiders
Segon, viatget a Brussel·les
Votar
Moltes gràcies, Vicent, ets un referent lúcid

Magda Pié
Magda Pié
15.11.2017  ·  15:59

Tres objectius:
Difondre missatges lúcids, raonables, de transformació(com aquest) i evitar els contraris
Viatget de suport a Brussel·les
Votar república
Moltíssimes gràcies

Antoni Oller
Antoni Oller
15.11.2017  ·  16:10

Avui estic entusiasmat amb l’editorial i m’afegeixo al Ramon Perera, la Sílvia Fortuño, en Francesc R. LL., el Ricardo Juanola i el Josep Aixalà; no ha passat desapercebut, la prova son els 70 comentaris al moment que escric el meu, que no ho hauria de fer perquè amb el que diu Partal, ja està tot dit!, però em costa renunciar a “deixar també la meva pixadeta”. Com que molts comentaris son molt llargs i me’ls llegeixo sencers, no me n’estaré tampoc d’allargar el meu, dividint-lo en dos parts, una mirada als dies 26 i 27 d’octubre, i una mirada al 21D i el futur.
Respecte als dies 26 i 27, diu Partal que “El president Puigdemont va prendre una decisió. Que la nova república no naixeria de l’enfrontament armat entre les policies espanyola i catalana i que calia negociar … Si el president hagués donat als Mossos l’ordre de defensar la població –cosa que estava preparada–, on seríem ara?”; no soc capaç d’imaginar on seriem ara si s’hagués permès un bany de sang, però molt em temo el pitjor, tindríem màrtirs i no tindríem la independència; com diu Francesc Molins: “Som un poble desarmat, i Espanya farà servir ARMES, per dissuadir-nos”; a Balsareny, Partal em va aclarir el meu dubte sobre la pertinença de l’exercit espanyol a l’OTAN: l’OTAN no fa de filtre de les actuacions internes dels seus exercits associats, vegi’s Turquia; i per tant, la decisió va ser al meu entendre, la millor, tal com descriu Joan Rubiralta: “evitar un enfrontament entre policies que podia haver acabat molt malament per part de totes dues bandes, tenint en compte a més, que en aquest cas segurament que el govern espanyol hi hagués fet intervenir l’exèrcit”; per tant, les acusacions de falta de previsió son falses, i en tot cas, irrellevants, perquè tal com diu Joan Ramon Gomà, “I si ho haguessin previst? Haurien hagut de fer quelcom diferent del que han fet?”, per a mi, ara mateix, la resposta és NO.

Respecte a les eleccions del 21D i el futur, molts pensem que en petit grau hi ha Europa al darrere; però al tanto, hem pecat molt tots plegats d’una certa ingenuïtat; diu Partal respecte al cop d’estat disfressat de 155, que “ tothom pensava que el PSOE no acceptaria una violació tan flagrant de la constitució i que Europa tampoc no s’hi avindria” i en canvi tots veiem que Europa ha recolzat Rajoy fins al punt de gairebé girar els ulls a la violència de l’1-O; per tant cal pensar molt bé els passos a donar després del 21D; diu Partal: “Imaginem-nos que superem la barrera del 50% dels vots … Imaginem-nos que el parlament impulsa el procés constituent i comença a aplicar la llei de transitorietat … com reaccionarà el govern espanyol? Rajoy diu que tornarà a aplicar el 155 i tornarà a dissoldre el parlament … Del PSOE, no n’espere res, però la tensió a Europa pujaria molts graus. O és que hi ha ningú capaç de defensar que avui Europa mira Catalunya amb els mateixos ulls que la mirava a final de setembre? Quanta arbitrarietat més podrà suportar Europa?” Aquí és on em permeto discrepar lleugerament: el meu irreductible wishful thinking em porta a pensar que entre bambolines, Europa recomanarà keep calm al govern català (que estic segur que seguirà liderat pel MHP Puigdemont) i sense renunciar formalment a la Republica ja proclamada, tornar a evitar un enfrontament directe amb l’estat espanyol; més aviat soc de la opinió de Francesc Molins: “Si no ens fem enrere, només una intervenció decidida de l’UE pot evitar un desenllaç tant apocalíptic com cert … D’Europa i només d’Europa, dependrà que facin asseure l’Estat espanyol per establir els termes d’una negociació, que -no ens enganyem- no passaria més enllà de forçar la convocatòria d’un referèndum acordat, legal i vinculant per decidir realment el nostre futur … Si l’UE segueix en la mateixa actitud, podem descartar definitivament qualsevol altre escenari ”; i crec que la solució passa per Europa perquè cap altre estat no ens reconeixerà sabent que Europa hi està frontalment en contra, ni Rússia si creu que pot perillar la venda del seu gas. No em crec totes les plagues bíbliques que ens anuncia el Sergi Guitart si no assegurem la “Rechtssicherheit”, però és millor malfiar-se’n, i assegurar una sortida pactada. I mentrestant? Dons mentrestant l’apoderament!, Europa necessita una empenteta, Partal ens ho explica: “Ahir l’Íbex ja va baixar dels 10.000 punts després d’encadenar deu dies seguits de baixades i va tornar al punt on havia caigut per la vaga general del 3 d’octubre, és a dir, perdé tot el que havia guanyat després de l’aplicació del 155”, podem “ajudar” a la prima de risc. L’Iu Forn ho va escriure en un altre digital “Apunti, es diuen CdR”. Perdoneu la llargada.

Vicent Garrido
Vicent Garrido
15.11.2017  ·  16:43

Gràcies Vicent, et fas i respons preguntes que m’he fet i em faig aquests dies. Dies de muntanyes russes i que editorials com les teves em fan pujar a la part de dalt i mantenir-m’hi més temps. Les explicacions i raonaments que dones, com sempre, lúcides i profundes.

Ramon Panyella
Ramon Panyella
15.11.2017  ·  23:57

Bravo, Partal.
En dones claredat, força i arguments. Imposem el nostre discurs, no anem a remolc de la seva agenda desmobilitzadora i el seu discurs manipulador i ignominiós. El 21 D tots els independentistes a les urnes. Fem una campanya dura, sense pietat, defensant la República i combatent i denunciant la repressió de l’Estat. Sense pietat per guanyar. Ells juguen amb aquestes regles.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies