Quan Llarena i Juncker es posen a la defensiva…

«Mantenir el conflicte obert, no enfonsar-se de cap manera i continuar essent una paret contra la qual s'estavella dia a dia l'estratègia del govern espanyol dóna resultat»

Vicent Partal
Vicent Partal
10.05.2018 - 05:26
Actualització: 10.05.2018 - 07:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a les deu del vespre l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran l’endemà al diari. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

Ahir es van esdevenir dos fets ben interessants, independents l’un de l’altre, però clarament relacionats. El primer va ser que el jutge Llarena va fer pública la interlocutòria de confirmació del processament del govern i d’una part de la messa del parlament. El segon, el discurs de Juncker davant el parlament flamenc.

La lectura del text de Llarena és feixuga i confusa, d’una digestió molt carregosa, perquè aquest home, a més de tots els defectes que ja li sabem, escriu sense gens de gràcia ni traça. Però, entre la molta palla que hi posa, n’emergeix un detall lluminós: a la pàgina 31, el jutge instructor admet per primera vegada que és possible que no es puga demostrar la famosa acusació de rebel·lió, que ha estat el motor de tota l’ofensiva jurídica i política contra la Generalitat. I proposa que, si escau, els presos siguen jutjats per delictes menors. La confessió de Llarena és important, molt significativa. Amb aquest text, sembla que vaja preparant el terreny no solament del seu fracàs a Europa, sinó fins i tot d’un possible fracàs a Espanya, car hem de recordar que seran uns altres jutges que prendran el cas en consideració.

El segon fet va passar a Brussel·les, a la seu del parlament de Flandes. Us recomane molt, però molt, que mireu aquest vídeo del president de la Comissió Europea, el cèlebre Jean-Claude Juncker, parlant sobre Catalunya. Minuts abans, els diputats flamencs l’havien atacat per la insensibilitat de la Comissió, i sorprèn la seua resposta, que no és gens desafiadora sinó al contrari. Poca estona abans sí que havia estat provocador i fins i tot mal educat, parlant d’uns altres temes.

En canvi, de Catalunya Juncker en parla amb to greu, recolzant-se sobre el faristol, amb el cap cot i posant molta cura en tot allò que diu. El llenguatge corporal no s’assembla gens amb el que li havíem vist fins ara i les paraules encara menys. Insisteix a dir que la violència no és el camí i que cal diàleg entre els governs català i espanyol. No fa ni una sola crítica als polítics catalans i, en canvi, critica obertament l’ús de la violència. I, tot d’una, diu que la Unió Europea no pot fer de mitjancera si no li ho demanen totes dues parts i que això no ha passat. És evident que entre la irritant cantarella parlant de la qüestió catalana com un afer intern d’Espanya i aquesta declaració d’ahir, en què l’únic obstacle per a la mediació és que no li ho demanen totes dues parts, hi ha una enorme distància. Enorme. Que cal apreciar. Conceptualment, Juncker no refusa que la UE siga part de la solució. Simplement, diu que en la pràctica no ho demana qui ho hauria de demanar.

Aquests dos gests, doncs, són importants separadament, però encara ho són molt més posats l’un al costat de l’altre. Sobretot perquè s’esdevenen quan arribem a dos moments clau: la formació del govern, ni que siga provisional, de la Generalitat i les sentències de les quatre jurisdiccions europees sobre els membres del govern a l’exili. El primer significarà que hi ha un interlocutor indiscutible i impossible d’evitar, ja. I el segon, en el supòsit que el president i els consellers siguen posats en llibertat, pot trinxar completament el cas judicial i empentar Espanya cap a una situació política extraordinàriament difícil de sostenir.

Ve-t’ho aquí: mantenir el conflicte obert, no enfonsar-se de cap manera i continuar essent una paret contra la qual s’estavella dia a dia l’estratègia del govern espanyol dóna resultat. Perquè no us penseu que aquestes coses que vàrem veure ahir, que Llarena i Juncker ja es posen a la defensiva, passen perquè sí.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.05.2018  ·  22:41

Ja fa molts mesos que l’independentisme català va resistint els atacs que li venen de totes bandes. De l’Estat Espanyol per descomptat. Es podria resumir en aquell crit de “a por ellos”; però també per part de la Comissió Europea, que ha fet que molts ens mirem Europa com una cosa diferent del que ens havia semblat. Però totes les mentides, les manipulacions, els atacs injustificats i injustificables, tot, acaba per estavellar-se amb la realitat. I la gràcia del moviment independentista és que encara es manté ferm. I ha arribat un moment en el què els mentiders i manipuladors no tenen més remei que donar explicacions de per què, si estan tan carregats de raó, els catalans no defalleixen. I aquestes són les explicacions que mai faran creure a ningú. La riuada de la Revolució, també se’ls empassarà. I ahir es van començar a somoure els seus més ferms fonaments. Gràcies a que els nostres resisteixen. Per molts anys.

Antoni Oller
Antoni Oller
09.05.2018  ·  22:59

Tal com recomanava vivament l’editorial, m’he mirat el vídeo just al moment de llegir-ho; no he pogut entendre gaire el que deia per la deficiència de l’enregistrament d’àudio, però m’ha quedat claríssim el llenguatge corporal, i he pensat que d’això en faria un comentari. Llavors he continuat llegint l’editorial i patapam!, ja no em cal dir res més, ja ha quedat claríssim. De tota manera, jo segueixo sense gens de ganes de tirar coets; els dos fets tenen una explicació evident, que és però, absolutament independent l’una de l’altra: el Llarena comença a sospitar que a Schleswig-Holstein, on ja no va colar la rebel·lió, tampoc colarà la malversació; i suposo que la jurisprudència que emana d’un tribunal regional … ALEMANY!!, no pot ser menystinguda ni per Bèlgica ni per Suïssa ni per Escòcia sense provocar un daltabaix a la UE, que ja no està per aquests sustos. I pel que fa al Juncker, estaria temptat de dir que el seu posat de gata maula prové d’una actitud defensiva respecte del Selmayrgate, si no fos perquè Partal ens aclareix que “poca estona abans havia estat provocador i fins i tot maleducat, parlant d’uns altres temes” (maleducat COM SEMPRE, li ha faltat de remarcar a Partal).
De tota manera, i amb abstracció del llenguatge corporal, les paraules pronunciades en seu parlamentaria, ni que sigui del parlament regional flamenc (molt receptiu per tant, a un canvi de cantarella a la habitual del personatge), s’han de dir molt ben dites i pensades, i en aquest cas, el President de la CE ha dit sense embuts i en qualitat de tal, que l’únic obstacle per a una mediació de la UE és la negativa de Ñ. Estic d’acord que això té molt valor. Esperem… però esperem asseguts.
Jo ara mateix només pateixo perquè l’actual mes de maig català no desemboqui en una situació que faci caure a Puigdemont en l’oblit internacional, perquè llavors sí que bona nit i tapa-t. Això em fa patir, MOLT!, em fa patir molt més aquesta possibilitat que no l’inevitable allargament del 155, per molt govern que es faci.

pasqual sala
pasqual sala
09.05.2018  ·  23:26

la primera qüestió que se m´acut és que hi ha presos polítics engarjolats, i alguns més de mig any, com es repararà aquesta injustícia ja admesa per les noves accions que mamprendrà el jutge Llarena: delictes menors! parem-nos a pensar què coses hem fet des de fa sis mesos, les coses que hem vist, els llocs on hem anat. És terrible el que està passant, i ara aquest home jutjarà per delictes menors.
la segona qüestió referix a les paraules de Juncker. diu que la Unió europea no pot fer de mitjancera mentre les dues parts no ho demanen. el mateix argument va fer servir el president Montilla per negar o menystenir el procés de pau al País Basc. l´Estat Espanyol no volgué intervenir, per tant, no hi ha procés que valga. no trobeu o no troba Juncker que aquesta deriva arrogant diria jo no du enlloc? du al més estèril dels atzucacs? sent més clar, un mestre no resol conflictes entre alumnes si el més ganàpia no vol el més abusador. Propose que un mestre d´escola (i ho dic amb total admiració per aquest col.lectiu) vaja a explicar aquestes coses a Estrasburg.

Josep Salart
Josep Salart
10.05.2018  ·  02:18

Molt optimista l’editorial, però veient el poble com n’està, sembla que assumint el dia a dia, les bones notícies aniran succeint.

El tal Llarena, ja l’han cremat i el substituirà un jutge pitjor. Estem parlant de castellans i de represors, estem parlant de diners i de l’Ibex, estem parlant de presos polítics, estem parlant de lo mateix dels darrers cent anys.

Del depravat etílic europeu, per lo que li queda en el convent….

Ara estarem molt antents els propers dies per veure a qui volen engarxolar, però ells que vagin fent, ja s’ho trobarán.

I tota aquesta banda de macarres que treuen llaços grocs, també s’ho trobaran. Com els de Vox..

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
10.05.2018  ·  02:19

Déu ni dóna, llegir-ne tants fulls. Jo que sóc tècnic no ho podria fer…

He de dir que estic segur que tot això va canviar quan els consellers van canviar l’estratègia de defensa per passar a dir el que et deia unes setmanes abans: que són presos polítics. A veure quin jutge aguanta la cara de vergonya quan rep aquestes paraules. I espero que d’aquí un temps es prengui mesures per compensar les parts afectades. No sé com es pot pagar un temps de vida preciós gastat a la presó injustament. Però que ho paguin (el Llarena o qui sigui).

Et volia dir que no entenc per què dius en l’escrit:
car hem de recordar que seran uns altres jutges que prendran el cas en consideració.

Vols dir que canviaran de jutge? No sé si és una pregunta tonta, no entenc res de tot això.

Vicent Partal
Vicent Partal
10.05.2018  ·  02:20

Sí. Llarena és només el jutge instructor

Almar Bosch
Almar Bosch
10.05.2018  ·  02:20

Sí, potser són fets importants, no obstant, qué lent i llarg tot plegat. Imagineu els dies llargs pels presos i els exiliats? Em desesper, torno a llegir l’editorial i afageixo un temps més a la llarga espera. Paciència, perspectiva i perseverància. Puigdemont i Junqueras ja ens van avisar.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
10.05.2018  ·  02:21

Catalunya persistirà i seguirà existint, malgrat els junkers de torn!
Força i república!

jordi Rovira
jordi Rovira
10.05.2018  ·  07:14

Mantenir un conflicte obert és sinònim de desobediència pacifica, més quan ho adobem amb els qualificatius de no enfonsar-se i ser persistents. No cal ser ni pessimista, ni optimista, però és evident que un conflicte polític que no fa xocar institucions, que no les posa en rebel·lió, però sí davant la necessitat de resposta, esdevé ineludible.
Sempre repeteixo que les independències es perden. Després l’èpica natural i necessària a les societats humanes ho vesteix de victòria. Ja ho he dit abans, ni pessimista, ni optimista, les dues a la vegada; o ” depende del color con que se mira”
Que el farcit no ens faci perdre l’indiot. Aprenem dels errors del “gobierno de España”. La seva pretesa victòria sobre eta, vés que no els passi factura.

Albert Miret
Albert Miret
10.05.2018  ·  07:58

Que el Jutge Llarena comenci a baixar del cavall. Que el neo-nazi del Junker deixi la cantarella de què és un tema intern d’un país i digui que vol intervenir. Que el neo-nazi del Ribera li digui al “paleto” del Rajoy que ja no el recolza més, amb el seu oportunisme de sempre, és que sap que ja no el recolza Europa. Que el PSOE que resta, s’amagui darrere les cortines com sempre que veu a venir un xàfec. Que hi hagi manifestacions i vagues per tots els sectors de la ciutadania espanyola, i els propis jutges amenacin de fer vaga. Que gairebé tots els poders d’Europa ja sàpiguen que l’intent d’utilitzar la judicatura europea per a continuar amb la pútrida mentida, ha estat un rotund fracàs, quedant en evidència la truculència i partidisme d’una Justícia decrèpita que ja no la reconeix ningú. Que els altíssims Tribunals espanyols admetin a tràmit les peticions de llibertat d’uns presos que no ho haurien d’haver-ho estat mai. Tot són proves inapel·lables que el Procés, no només no està servint per a res, com asseguren quatre babaus que no veuen més enllà del nas, sinó que està removent tota Europa i fins i tot el sistema neo-lliberal que en realitat és neo-feixista.
El Rajoy i el seu PP ja tenen un peu aquí i un peu allà, i el somni daurat del Ribera d’acabar amb Catalunya, si tot segueix igual, ja se’l pot anar pintant a l’oli, perquè si arriba a ser president del govern espanyol, faltarà veure si nosaltres encara estem sota la seva jurisdicció, o ja ens hem alliberat.
A banda d’això, si el Junker diu que es vol reunir amb el President de la Generalitat de Catalunya, ho té ben fàcil, ja que està retingut a Berlin i per tant, pot fer-ho quan li doni la gana. Només li ha de demanar hora, i no m’estranyaria gens que ja ho estès fent. Salut companys. Continuem pujant, que ja s’albira el cim.

Alejandro Conesa
Alejandro Conesa
10.05.2018  ·  08:20

Seguim.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.05.2018  ·  08:31

jutge instructor o jutge creador d’una història cada dia més fantàtica amb el rei pel mig.
Qui va triar al jutge cal que assumeixi les responsabilitats de triar a un jutge poc professional i de nivell tirant a mínim

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
10.05.2018  ·  08:45

És tan fàcil com entendre que, en una situació de força i desigualtat a favor d’ells, no mantenir el conflicte equival a perdre’l. Eliminat el conflicte, eliminada la necessitat de solventar-lo.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
10.05.2018  ·  09:14

No ens fiem dels espanyols, menys dels riverabarrinadesgirautes.

Visca la República Independent de Catalunya.

Fent sal.

Emili Aguiló
Emili Aguiló
10.05.2018  ·  09:18

Es ben cert que les coses no van pitjor,pero tambe que seguim en el cami amb molts obtacles a vencer,tot i els grans esforços que hi estem esmercin.Serà tambe decissiu que seguim fent servir sens defallir totes les ocasions que sens presinti tant a dins resistint fins al mes minim detall,com els politics que tenim fora amb la seva constant actualitat. Tot pot canviar amb uns instants i hem de estar sempre amatents per si aixo passa. Seguim tenint opcions i sempre presents amb el que es diu al Cant de la Senyera : Llum als ulls i força al braç.

Ramon Sans
Ramon Sans
10.05.2018  ·  09:23

Potser seria el moment que EL PRESIDENT MAS s’exiliés, van a per ell, ja que no poden amb Puigdemont.

DEIXIN DE CONFIAR EN LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, ser un partit d’ordre i llei, tenir aquest ADN, NO VOL DIR QU ES TINGUI QUE CREURE EN LA JUSTÍCIA TURCA … NI TAMPOC A LA ESPANYOLA.

Sense renunciar a la via legal interna espanyola, seria bo acudir a la COMISSIÓ D’DETENCIONS ARBITRÀRIES DE L’ONU ….
L’ACCIÓ EXTERIOR FUNCIONA AMB LA BASE DE LA MOBILITZACIÓ INTERIOR DEL PAIS …

ESPANYA TÉ SIGNATS TRACTATS INTERNACIONALS QUE ÉS DRET INTERN ESPANYOL PEL TÍTOL III DE LA CONSTITUCION ESPANYOLA … APROBECHEMOS ESA VIA.

NO renunciem a RES.

LLIBERTAT PRESONERS POLÍTICS

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
10.05.2018  ·  10:55

No he vist encara el vídeo però em crec el que dius, Vicent. Penso, però, que cal ser molt malfiat amb aquest Juncker: d’acord, deixa anar llast, fa farina blana, però tot això podria no passar de ser una manera de cobrir-se les espatlles (si les coses van mal dades) i de guanyar temps a base de contemporitzar amb el problema. El decisiu seria que prengués la INICIATIVA de proposar (de manera ferma: d’instar, doncs) el diàleg, no sols d’afirmar la conveniència d’aquest i la disposició (futurible, merament “abstracta”) de la Comissió a fer de mitjancera…

A parer meu, en Juncker s’amaga, hipòcritament, darrera una suposada manca d’autoritat (tècnica i moral) per apel.lar, amb el degut to comminatori, a la necessitat d’entaular de manera peremptòria el diàleg. Si això no és una fugida d’estudi, un eclipsament de la seva responsabilitat, una injustificable (i per tant culpable) inhibició per part d’una de les persones més influents i amb més poder representatiu d’Europa (via la UE), no sé què és…

Gemma R.
Gemma R.
10.05.2018  ·  11:06

García Margallo a Catradio, ja li donava la volta a les declaracions de Junquers, diu que el que ell ha volgut dir és que Europa no pot mediar si els dos actors no estan en el mateix nivell (és a dir, si no són dos estats). Res de nou en la seva particular interpretació de la realitat, però comparteixo amb Vicent Partal, que la diferència de discurs 6 mesos després és estratosfèrica. Europa espera que a l´últim moment Espanya s´avingui a negociar. Per desgràcia están a un pas de descobrir com és Espanya de debò, ja que això no passarà mai. Haurem de passar un any molt dur encara, la batalla entre les dues dretes espanyoles ens farà patir molt. Però 2019 començarà amb grans canvis. I un d´ells vindrà del cansament de les institucions europees, que pressionades per diferents entitats i organitzacions civils, i partits minoritaris, decidirán que ja n´hi ha prou de la cantarella de que això “és un afer intern de l´Estat Espanyol”, i prendrán cartes en l´assumpte. Aquest serà el detonant que farà ampliar la base suficient per tenir una majoria incontestable. Per això Espanya està tant nerviosa amb la constant degradació de la seva imatge internacional. No perquè tinguin vergonya, ni principis, ni el mínim sentit democràtic que els remogui la consciència, si nó perquè són plenament conscients que molta gent poruga, no s´atreveix a donar el pas cap a una República, perquè no poden soportar sentir-se sols. Però en el moment que se sentin recolzats, no s´ho pensaran dos cops. Per això sempre he recolzat l´estratègia del President Puigdemont. Perquè estic convençuda que aquesta és la millor via i la més ràpida, per aconseguir la majoria que necessitem. L´altre estratègia només frustrarà els que no volem una autonomía de fireta per dues dècades, i no sumarà a ningú, doncs aquests porugs del que parlo, pensaran: “veus, els moderats tenien raó en dir que era una via morta, perquè ningú ens recolzaría. La indepèndencia de Catalunya és una utopía”.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
10.05.2018  ·  11:18

D’acord amb l’Editorial, Principalment pel tema Junker. El canvi de posicionament és un gir considerable. Hem deixat de ser un afer intern, ara som “una qüestió important”, és gairebé dir a Espanya que ja no tenen el seu suport al 100%.

Des Alemanya es fa molta feina.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
10.05.2018  ·  11:25

Semblen petits passos , de ben segur que mica en mica s’aniran fent grans fins arribar al punt del camí on serà inevitable la realitat de la República.
Gràcies, mil gràcies per treballar sense descans.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.05.2018  ·  11:36

I mentre, els Jordis, que no vivien de la política com en Junqueras, en presó.

Qui i com se’ls pagarà o compensarà per això?

El dany moral fet per la Ñ, fer per Lamela, fet per Llarena,…. esperonats per malfactors egoistes, sense escrúpols, que només cerquen enfrontaments per a treure rèdits electorals, i viure de la sopa boba de la política, Arrimadas, Rivera, Espejo, Levy, Albiol,…, aquest dany s’ha de compensar.

Com? ,
jutjant Llarena i Lamela, i el jutge del num. 13 de BCN, per prevaricació.
Jutjant els mitjans de comunicació a sou de la oligarquia econòmica espanyola per falsetat i manipulació i haver-se deixat subornar.

Però sobre tot la compensació total esdevindrà d’aconseguir la República Catalana Independent i en aquesta homenatjat per sempre aquests herois, els Jordis.

Ni un pas enrere, si no el seu sacrifici esdevindrà inútil.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.05.2018  ·  11:37

.

Josep Rodon
Josep Rodon
10.05.2018  ·  11:39

Almenys aquí ens estalviarem una medalla…

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
10.05.2018  ·  12:39

Sense negar la millora de la situaciò, amb aquests girs i declaracions, compte!
Els tribunals espanyols, amb un posible canvi d’acusacions, el que pretenen és l’extradiciò dels nostres exiliats, especialment del nostre President. Si un cop a les seves mans, li cauen quaranta anys per llençar un paper a terra (cosa que tampoc ha fet) ja es veurà. Compte!
Si la Comissió Europea entra a negociar, cal saber sobre qué volen negociar, de moment no sembla que sigui sobre els termes de la separaciò. Compte!
I el més important, per mi. No deixem que entre tots “apartin” al president Puigdemont sota cap excusa. Perderíem la millor estratègia, la veu i l’imatge més potents que tenim (per no dir l’ùnica). Negociar? A Berlin o a Waterloo. Compte!
Tot això dit desde l’optimisme, quedi clar.

jaume vall
jaume vall
10.05.2018  ·  13:22

D’acord amb Josep Salart. No ens podem refiar. La història ens demostra que no cal ser optimista. Quan hi ha interessos -grans- en joc, geoestratègics, econòmics, territorials interns, els drets humans i la bondat, es guarden en una carpeta, i es deix al fons del calaix.
La resistència pacífica, la cura extrema en les formes, el civisme mostrat, la voluntat de diàleg, la inclusió, ens han permès arribar a un camp base on mai abans ens havíem establert. Ara bé, el tram final fins a la cúspide del nostre objectiu només l’aconseguirem amb un atac final al cim, un cop de puny sobre la taula, una afectació econòmica general, dieu-ne com volgueu. Però no serà un passeig somrient. Que els espanyols s’hi juguen la seva còmode manera de viure. I el seu orgull. Cal ser perseverants, segurament optimistes, però no il·lusos.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
10.05.2018  ·  13:24

Ben vist Vicent. L’escenari comença a canviar i els decorats a trontollar severament. M.Rajoy ja parla de “diàleg”. Juncker de mediació, Llarena de “sedició” en lloc de rebel·lió….Alguns a la UE comenecen a estar-ne fins al capdamunt d’això de España-Catalunya i exigeixen una solució real i viable. I molt d’acord amb el que dius al final: tot això no passa perquè sí. Passa per la pressió que s’ha fet a dins i a fora, a Catalunya i a Europa. Per tant cal continuar pressionant des de tot arreu, com hem fet fins ara. I sense ingenuitats si us plau. Siguem realistes: que a Catalunya no hi hagi encara govern ha fet molt mal…. a España! A Catalunya obviament també, però mentre aquí no ha canviat l’escenari (la Generalitat porta intervinguda de facto fa molta estona i així seguirà a curt termini fem el que fem), a España i Europa l’escenari està canviant i molt. A España el règim del 78 està molt tocat,i l’autonomisme encara més, i la monarquia també. I a Europa comencen a ser conscients que cal trobar un estatut estable a la UE per a les nacions sense estat, sinó seran una permanent font de conflicte i inestabilitat politica i econòmica. Anem avançant!
Donec perficiam!

Pep Agulló
Pep Agulló
10.05.2018  ·  13:38

POTSER S’ACABA EL TOT S’HI VAL
Interessants les consideracions de l’editorial perquè l’arbitrarietat d’en Llarena amb què es treu del barret les condemnes, és esgarrifosa, i si aquestes canvien perquè no hi ha proves de res, només hi ha ràbia, perquè no canvia la presó cautelar que depèn de l’acusació? En fi, en Juncker ho veu preocupant i part de la judicatura que abans feia pinya amb el jutge, quan veuen que el vaixell fa aigües, es posicionen millor de cara a Europa no fos cas… Tot plegat símptomes de feblesa en uns moments importants: formació de govern i les sentències de les quatre jurisdiccions europees. Pot significar la fi de tanta arbitrarietat repressiva i això no és poca cosa quan la força de l’Estat s’estintola amb la repressió a la carta a costa del que sigui. I potser l’inici del fi de la lluna de mel entre jutges, polítics, mitjans.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Roser Caminals
Roser Caminals
10.05.2018  ·  16:04

Un altre fet, poc comentat, a tenir en compte: el 2019 hi ha canvi de lideratge a la Comissio Europea.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
10.05.2018  ·  16:08

Em sorprèn en els comentaris que ningú citi entre els culpables de la citació a les 🐀🐀🐀 del PSC
Força, llibertat i ni un pas enrere rua
👑🇪🇸

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies