Per què ets “vell” per Tinder si tens més de 30 anys?

Quan cerqueu parella amb una aplicació de cites, sou vosaltres o l’algorisme qui tria? Els perfils d’usuaris que apareixen per connectar no són casuals: responen a estereotips de tota mena, siguin racials, de gènere i, fins i tot, d’edat. La conseqüència és la discriminació de gran part de la població a l’hora de trobar parella per internet, un fet que pot acabar afectant-ne l’autoestima.

El biaix d’edat, o edatisme, és una de les discriminacions més presents, i afecta a partir de 30 anys. Així ho denuncien els investigadors de la UOC Andrea Rosales i Juan Linares-Lanzman, que participen en una investigació amb més universitats en què s’estudia com funciona l’edatisme en sistemes i serveis que fan servir la intel·ligència artificial. La major part d’usuaris de Tinder, una de les aplicacions de cites més populars, té entre 25 anys i 45. A partir dels 45, el nombre d’usuaris baixa en picat. “L’algorisme ha après que les persones de menys de 30 anys són més populars, i, per tant, els dóna més visibilitat”, explica Rosales. Per això, és habitual de trobar-se amb cerques a Google com aquestes: “Si tinc 30 anys, sóc massa gran per a fer servir aplicacions de cites?” o “Com puc lligar a Tinder amb més de 30 anys?”.

Per què Tinder premia la joventut?

Rosales detalla que l’edatisme a les plataformes digitals s’explica pel principi de popularitat: “Es promocionen els usuaris amb més interaccions o més connexions, perquè l’aplicació vol que hi hagi més trànsit, que hi hagi més likes i més connexions. Per això identifica quins són els usuaris més populars i els fa més visibles.” I, gairebé sempre, els usuaris més populars són gent jove. De fet, Rosales diu que el moment de més popularitat de les dones és a 18 anys. “Evidentment, hi ha usuaris que prefereixen noies joves, però el risc és que la plataforma acaba reproduint i amplificant aquests comportaments.” Així, els estereotips socials s’afegeixen als “estereotips” de les aplicacions, i tot plegat acaba conformant un greuge comparatiu entre usuaris.

Les plataformes fan servir mètodes implícits i explícits per contribuir al biaix per edat. Rosales assenyala dos mètodes clars. D’una banda, et demanen que diguis l’edat i que estableixis un rang d’edat entre la gent que vols conèixer: “Això és una imposició algorítmica de l’amor, perquè et delimita i reforça els estereotips”, lamenta. D’una altra banda, alerta que Tinder ha estat acusat “sistemàticament” de cobrar més a la gent més gran.

Rosales admet que encara no se sap ben bé com funciona l’algorisme que treballa amb intel·ligència artificial: “No sabem com funciona l’algorisme realment. Aquest és un dels grans reptes que tenim, perquè ara per ara les grans corporacions digitals no són transparents sobre com fan servir la informació dels usuaris, per què la fan servir i com arriben a certs resultats.”

Sobre això, també parla de l’edatisme existent en les imatges generades amb intel·ligència artificial: “Quan demanes que et creï una imatge d’una persona adulta que es relaxa a la sala d’estar de casa, et mostra generalment algú bastant jove. En canvi, si li demanes que t’ensenyi una persona gran que es relaxa a casa seva, et mostrarà una persona gran, dependent, amb problemes de mobilitat, i amb una aura de certa tristesa o d’alegria exagerada.”

Com afecta els usuaris?

L’edatisme mina l’autoestima dels usuaris, perquè els posa en un lloc social en què no se senten identificats. “I no ets tu, és l’algorisme, que et tracta injustament”, recorda Rosales. En tot cas, reitera que l’edatisme digital afecta tothom: “També pot afectar una noia de vint anys, perquè, tot i que busqui una persona de la seva edat, s’hi posaran en contacte homes molt més grans que ella. I la volen no per qui és, sinó per la joventut que representa”, exemplifica.

En tot cas, Rosales anima els usuaris a oposar-se a la imposició de l’algorisme: “Hem de visibilitzar totes les situacions en què es discrimini una usuària per raó d’edat, raça o gènere. Buscar parella en línia es converteix en la manera més habitual de lligar. Per això cal anar amb compte amb els estereotips digitals que reforcen les plataformes digitals, perquè les regles del joc canvien”. Per la seva banda, Linares-Lanzman creu que no hi ha una solució senzilla: “Sovint ens volen fer creure que aquesta solució vindrà de la indústria tecnològica mateixa, perquè és un dels principals actors involucrats, però la seva fórmula busca la rendibilitat. Com més problemes socials hi ha, més solucions tecnològiques ens volen vendre”, explicava en un article de la UOC.

Més enllà de l’edatisme

Tanmateix, l’edatisme no és l’única discriminació papable a les aplicacions de cites. Els investigadors destaquen també el racisme o el sexisme. Així, Rosales explica que les plataformes faciliten la localització de persones amb unes característiques racials determinades. Per exemple, recorda el testimoni d’una usuària: “M’acostuma a connectar gent que somia amb uns estereotips determinats, és a dir, el d’estar amb una dona negra. I li semblo estupenda perquè sóc una dona negra, però no ha vist en mi res més enllà del fet de ser una dona negra”, es queixava. Amb tot, hi ha algunes aplicacions de cites dirigides específicament a un públic concret, que sol correspondre a col·lectius discriminats. Per exemple, existeix SeniorMatch, una aplicació per a més grans de cinquanta anys, EastMeetEast, una per a asiàtics, o Gaudi, una aplicació en català dirigida al col·lectiu LGTBI. Tanmateix, Rosales adverteix que s’hi continuen reproduint uns altres estereotips i formes de discriminació: “Hi ha uns altres biaixos. Les plataformes sempre premiaran els perfils més populars, i això també és una forma de discriminació.”