Per la llengua, per l’escola, pel que som

  • Col·lectivament, no és que parlem català perquè siguem catalans, sinó que és perquè parlem català que som catalans

Vicent Partal
29.11.2021 - 21:50
Actualització: 01.12.2021 - 17:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Som Escola va anunciar ahir la convocatòria d’una mobilització que es farà el 18 de desembre a l’Arc de Triomf de Barcelona. El mateix dia, però més tard, hi haurà el concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi, organitzat per Debat Constituent, de manera que tot indica que, a banda la gent de l’àrea metropolitana, molta més provinent de la resta del país aprofitarà el trasllat a la capital per expressar també el rebuig a les maniobres judicials que han liquidat la –més teòrica que real, però això ara tant hi fa– immersió lingüística.

Espere i desitge que siga així. I que la convocatòria tinga un gran èxit. Enorme. Perquè espere i desitge que aquesta nova agressió de la justícia espanyola servesca també per a recuperar la consideració necessària del català i per a escampar definitivament la boira que semblava qüestionar la importància de la llengua com a eix central i formador de la nostra nació, com a pilar de la mateixa.

El món de les nacions és molt complex i molt divers. Gairebé en totes les nacions la llengua és un factor d’afirmació enfront del veí, però és cert que hi ha nacions que es poden agafar a uns altres components per a ser allò que són. Per a presentar-se davant el planeta. La religió, en molts casos, i amb déus diferents, i generalment –ai!– enfrontats. El dret propi. O la història. La geografia. El clima, àdhuc. O, sens dubte,  l’estat, tenir un estat propi. Que no hauríem d’oblidar mai que no hi ha cap creador de nacions que s’hi puga comparar. I recordeu, si no, aquella proclama precisa de Massimo d’Azeglio: “Hem fet Itàlia, ara ens cal fer els italians!” I caram si els han fets…

En el cas dels catalans, d’aquesta fauna humana que circulem des de fa segles entre Salses i Guardamar, la llengua és l’única cosa tangible i real que ens fa imprescindibles i originals al món. Fins al punt que sense llengua no tenim pràcticament res a aportar com a conjunt humà diferenciat. Col·lectivament. Res més enllà del que puguem fer cadascú com a individus. Col·lectivament, no és que parlem català perquè siguem catalans, sinó que és perquè parlem català que som catalans, com va explicar magistralment i amb aquestes paraules tan precises l’enyorat rector de la Universitat de les Illes Balears, Nadal Batle.

La llengua és allò que ens fa una nació i sense llengua, simplement, no som. I això no passa tan sols de cara enfora. També en el debat regional i intern. És precisament perquè som catalans que ens podem dir amb propietat valencians, per exemple. Aquests valencians que ara tenim el nom com a propi i en usdefruit, com el tingueren un dia i ja no el tenen els àrabs o aquells esquius mossàrabs, o els romans si voleu; és així i no a l’inrevés. Sense el català, els habitants de les sis planes que defineixen els Països Catalans seríem uns simples gestors del territori, res massa a destacar ni destacable. Doneu, si no, un colp d’ull a la plana següent, cap al sud, passat Guardamar, i ja m’ho explicareu.

Aquest moment que vivim és un moment de rearmament col·lectiu. Ho necessitem. Ens cal repensar-nos per refer-nos tan de pressa com siga possible. I per això ens hem d’agafar amb més força que mai al català. A l’escola, als mitjans, en les relacions laborals, en les activitats d’esbarjo, a les pantalles de tota classe i condició, en la música, a cal metge, en tota mena de papers administratius… De ponent bufa un vent huracanat que vol anorrear-nos, aconseguir ara allò que no han pogut fer en els tressegles d’ençà de la invasió per Almansa. I si no han pogut en tot aquest temps no serem ara nosaltres qui els ho permetrem. Durant segles ens han fet de tot i amb tots els mecanismes imaginables. Hem aguantat guerres, dictadures, agressions quirúrgiques, intents –pocs– de seducció, befes, ordenances i lleis de tota mena. La mort del català ha estat decretada i celebrada unes quantes vegades; però, ves per on, som ací, vosaltres i jo llegint-nos en català, parlant-nos en català, escoltant-nos en català. I amb això i per això, només per aquesta cosa, som ací. La cosa és tan simple com això i tan gran alhora. Ens veurem el dia 18…

I per a continuar llegint-nos en català, a VilaWeb necessitem el vostre suport. Si podeu, i ho voleu, feu-vos-en subscriptors.

Només a VilaWeb

Barbados ha deixat de ser avui una monarquia i ha passat a ser una república, una més. La reina Isabel II ha perdut un altre territori, en un moviment que sembla prefigurar l’esbandida que pot haver-hi dins la Commonwealth en el moment que morirà. Àlex Solano ens explica les claus de tot plegat en aquest article.

La fotografia

Parlant de monarquies forasteres: ahir al vespre a Barcelona. Fotografia d’Albert Salamé.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.11.2021  ·  22:24

Sense llengua no som res. Per això cal defensar-la. I la millor manera és parlar-la a tot arreu. Amb tots, d’entrada. I assenyalar amb el dit aquells que ens han estat enganyant anys i panys amb el mantra que a les escoles es feia tot en català quan molts sabíem que no era cert. En general, vist el que fan aquells que cobren per fer política i no en saben, cal deixar-los enrere. Volem el futur i no tornar al passat.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
29.11.2021  ·  22:27

314 anys, Vicent 1707-2021.

I com vaig escriure fa poc en algun comentari d’ací….quan els nostres enemics cremaren Xàtiva (La Costera), Quart de Poblet (l’Horta oest) i Vila-real (La Plana Baixa)….ben prompte les brases arribaren a Lleida (El Segrià) i Barcelona (El Barcelonès).

Josep Blesa (València, l’Horta)

Estanislau Fons
Estanislau Fons
29.11.2021  ·  23:34

D’Almansa en fa 314, d’anys.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
29.11.2021  ·  23:37

Si no vaig equivocat la proclama de Massimo d’Azeglio anava referida en bona part a la llengua. En el moment de la unificació italiana l’italià el parlava un 2% de la població. En unes dècades van aconseguir que una llengua artificiosa (basada en el toscà amb aportacions de les altres) passés a ser l’hegemònica a costa de ridiculitzar la resta de llengües (el mot “dialecte” és molt pejoratiu a Itàlia)

Explico això perquè cal que ho tinguem molt en compte. Avui l’italià és una llengua reconeguda i respectada arreu inventada per un estat acabat de crear. Nosaltres estem en una situació millor de la que estava l’italià en el moment de la unificació, però ens manca un estat (un estat de debò).

Un altre exemple que sempre poso: L’hebreu era un idioma mort més enllà d’actes religiosos. Dos mil anys després es va recuperar (amb una òbvia posada al dia) i ara està reconegut i es fa servir per a tots els usos a Israel.
En aquest cas el fet de tenir un estat va ser fonamental per a recuperar la llengua però va haver un altre factor encara més important, molt més important. La voluntat de fer-ho.

Per molt malament que estem estem en una situació infinitament millor en que ho estava l’hebreu en el moment en que a Ben Jehuda se li va ficar al cap recuperar i actualitzar la llengua.
Però tenim prou força de voluntat per a aconseguir la recuperació total?

Joan Benavent
Joan Benavent
30.11.2021  ·  00:43

No dic pas que sóc valencià perquè parle català, ni tampoc no dic que parle català perquè sóc valencià. Tot plegat, massa enrevessat, per no dir una palla mental. Parle català o valencià perquè no en sé de cap més llengua, cert. Fins ací m’han dut les cirscumstàncies de la vida, que hi farem. El castellà la considere una llengua enemiga i ningú no es pot imaginar amb quanta passió la deteste. Deu ser aquest el motiu pel qual la vaig deixar de parlar i, a hores d’ara, gairebé me n’he oblidat del tot, de com es parla. I em fa l’efecte que respire i dorm més bé per això. I camine més lleuger, també. He descobert que tot són avantatges. Si algú ho troba exagerat, a mi més aviat em sembla d’allò més ridícul i patètic l’actitut d’aquests catalans que posen damunt d’un pedestal l’idioma dels veïns i en el fons meynstenen l’idioma de sa mare. I en alguns casos, fins i tot se’n foten, de la llengua que van aprendre mentre els donaven de mamar. Trist, molt trist. I fora bo que comencessim a assenyalar-los, per pocapenes i cagons. En realitat, les coses a la vida són més fàcils que no ens pensem. Amb una mica de voluntat i determinació, la major part de les vegades n’hi ha prou. La resta no són més que romanços, com diuen al meu poble. Romanços. És allò que li falta a la casta política dels nostres països (convicció, determinació, voluntat), i allò altre que, malauradament, li’n sobra (por, confusió, xerrameca). Per això ens van fallar l’octubre del 2017. Massa teories.

Joan López
Joan López
30.11.2021  ·  05:22

El botifler Aragonès,ahir sopan amb el “preparao”,la R de republicà tambè la venut,anem bè si no sortim al carrer. Doncs el 18 sera un bon dia per fer-ho i 19 omplir el Sant Jordi.
Donec Perficiem

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
30.11.2021  ·  06:01

Tot moviment social necessita una articulació política.

Fins i tot les revolucions exitoses, com ara la bolxevic o la revolució islàmica iraniana, que comencen amb un moviment social de fons (fixeu-vos que poso d’exemple dues revolucions que han comportat règims autoritaris i genocides) necessiten a la llarga una articulació política.

El mateix passa amb la defensa de drets fonamentals. És el que va intentar ser Podemos respecte del 15M. Com deia el professor Grosfoguel en una intervenció que volta per internet, el problema és quan dins el. moviment que tendeix a la revolució (poseu-li defensa de drets en comptes de revolució) hi ha tot un conjunt de gent que vol aigualir-la o desvirtuar-la. Això és el que passà amb Podemos, per exemple, ara ja plenament integrats al règim.

Dic tot això per indicar que a banda del clamor popular, necessitem una articulació política que defensi efectivament, amb fermesa i dignitat, l’escola i la llengua (ja deixo el tema nacional a banda). Això actualment no existeix, ni crec que amb els polítics actuals pugui existir. Són presoners de les seves fílies, fòbies i baralles de galliner. Ni PSC ni res que pugui pertànyer a l’entorn espanyolista o de la cosa colauica defensarà ni una coma de l’escola ni del català. Per principis i per la por que una cosa com C’s se’ls torni a menjar els vots a Tabarnia. ERC és evident que no farà res més enllà de quatre proclames, i dubto que JxCat, en cas que governés ho fes gaire millor, veient el que estem veient dels seus consellers autonòmics. Ja no parlo dels diletants majors del regne, els nostres entranyables sòmines de la CUUUP.

Ergo, crec que cal bastir un moviment polític nou amb líders polítics nous que articulin les esperances i la dignitat del país. Un moviment com l’ANC (malauradament amortitzada) i Òmnium dels primers anys del procés, liderat per gent com fou la Muriel Casals que- aquesta vegada sí- es fiqui en política. Un moviment transversal tipus SNP i on les baralles de galls de campanar quedin proscrites. No sé qui ho podria encapçalar actualment, ni si és possible, ja que entre els polítics zombies que no volen marxar, l’exili, el CxR que no acaba d’arrancar, la inveterada mania que tenim els catalans de barallar-nos, l’ofec econòmic, etc, la situació està molt embarbussada.

Tanmateix, crec que, o anem per aquí, o la nostra nació no aguanta una generació més. Ni políticament ni cultural.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
30.11.2021  ·  06:10

Com que curiosament avui no és notícia Aragonés amb el rei; jo us dic també la meva sensació davant la foto de la taula de la vergonya: Fastig.

Aitor Quiney
Aitor Quiney
30.11.2021  ·  06:52

Com a canari que viu a Catalunya, vaig decidir fa molt de temps de fer servir la llengua catalana com a posicionament polític. Sense oblidar mai les meves arrels illenques, la meva terra de volcans, sento que sóc d’aquí gràcies a la llengua. Si els conqueridors i colonitzadors no haguessin eliminat de bon principi la llengua canària, és el primer que van fer després d’assassinar milers d’aborígens, a les illes tindríem més força per reivindicar la independència. Així, en tot el que faig aquí, quan escric, quan publico, quan demano un tallat, ho faig en català i vaig decidir de no canviar de llengua si em contesten en castellà. Salut!

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
30.11.2021  ·  08:44

A la manifestació, ja hi anirem, però el govern que apliqui el 75% arreu del país, no s’ hi val un 74,9…..no, el 75%…a veure si son capaços….perque està molt bé queixar-se…però s’ han de fer les coses que es poden fer i aquests governs i altres de fa temps enrera que no fan el que poden fer i en altres ocasions com en la llei de successions no fan res més que putejar els catalans , que encara és pitjor, catalans putejats per catalans.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
30.11.2021  ·  10:12

Parlar, usar nostra llengua, és reafirmar nostra autoestima, nostra identitat. No anem contra ningú. No fer-ho, és anar contra nosaltres, en favor d’una assimilització colonitzadora. Espanya, ni ens respecta ni ens estima. Ens vol assimilats, administrats, dependents. Homologats a “sus loables leyes, costumbres y lengua castellana”. Y des d’ahí, econòmicament supeditats, sotmesos per engreixar-la. Dividits, i millor, enfrontats entre nosaltres.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
30.11.2021  ·  10:16

Tots el dia 18 tornarem a unir-nos per la nostra llengua ja que és la nostra identitat. Som-hi tots el dia 18

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
30.11.2021  ·  10:59

El català és l’ànima que ens aguanta i ens fa forts, cal que li siguem sempre fidels. Contundent el seu editorial d’avui senyor Partal.

Laura Modol
Laura Modol
30.11.2021  ·  12:46

Com a membre del sindicat majoritari de l’ensenyament a Catalunya USTEC-STES IAC, sindicat que des dels seus inicis ara fa 40 anys té la llengua com un dels seus eixos principals, ja fa anys que veiem i denunciem el relaxament que tant la mateixa administració com els parlants mostren, i en aquest cas parlo del col.lectiu docent, envers la llegua. A la secundària, al professorat castellanopartant ningú li ha imposat mai l’ús del català a les seves classes i aquells que les fan en català, en molts casos renucien a la llengua quan l’alumnat se’ls dirigeix en castellà, quan utilitzen les noves tecnologies a classe o fins i tot, quan deixen respondre un examen en castellà.
El dia 12 de setembre, USTEC juntament amb Plataforma per la Llengua i el sindicat CSC vam iniciar la campanya http://www.notexcusis.cat on volem que la comunitat educativa, tota, reflexioni a partir de la pregunta que pengem als centres i que diu : Segur que tenim una escola en català?
Amb aquesta campanya, volem que docents, alumnes, famílies, personal administratiu, personal de menjadors … prenguin consciència de l’ús de la llengua en l’entorn educatiu.
Fa 15 dies, el Departament d’educació ha llençat un Pla de xoc després que ha comprovat que el els darrers 15 anys, l’ús de la llengua a minvat de forma considerable en els centres educatius. Ens alegrem que després de tants anys de mirar cap a un altre cantó, sembla que vulguin començar a revertir la situació.
Caldria però, retornar a l’esperit dels primers anys d’immersió, quan l’administració va apostar de manera clara per la llenguai els mestres, vinguts d’arreu, van posar totes les ganes i voluntat perquè el que van reclamar les famílies, sobretot vingudes d’altres llocs de la geografia espanyola, fos una realitat.

Joan Royo
Joan Royo
30.11.2021  ·  13:19

Així de clar i senzill d’entendre. Som catalans perquè parlem català. I què diuen alguns il.lumitats d’una Catalunya independent amb dues llengües oficials? No saben que el bilingüisme és una etapa temporal cap al monolingüisme? I de quin monolingüisme parlem? No cal més que mirar la situació del gaèlic a Irlanda, en estat agònic, pràcticament aquest país ja és monolingüe anglès. Què ens espera a nosaltres? Quin serà el nostre monolingüisme? No cal la resposta, la pregunta és retòrica.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.11.2021  ·  13:53

Si algú no entén què és l’ànima d’un país, aquí en teniu la constatació de la seva existència: la persistència en ser. El català.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.11.2021  ·  14:54

…Però només tenim la llengua.

Des de l’abolició, per la força bruta de les armes, de les nostres lleis, Constitucions Catalanes i costums, quan ja érem una nació amb el nostre sistema propi d’eleccions (Sistema molt més democràtic que el de Castilla).
I ja teníem un Parlament Sobirà mentre la Corte absolutista castellana era dictada pels reis (Borbons, Habsburg, Àustries…) sense tenir en compte la voluntat del poble.

La llengua és important però estic en desacord amb el fet que les editorials de Vilaweb no tinguin en compte gairebé mai que una nació també la conformen les lleis i els milers de morts que han defensat una Pàtria sotmesa en tots els aspectes possibles.

Si oblidem la història estem condemnats a repetir tots els mals de Catalunya sotmesa de manera aterridora.

On dic Catalunya dic també Països Catalans.
Entesos?

Roser Caminals
Roser Caminals
30.11.2021  ·  15:48

Molt d’acord amb Miquel Gilibert.
No veig que la voluntat popular s’hagi extingit però està a l’espera de líders. Sense lideratge no hi ha moviment.
Atenció al CxR.

Quico Domingo
Quico Domingo
30.11.2021  ·  16:58

Molt bo l’article. Gràcies!

ernest ramos
ernest ramos
30.11.2021  ·  18:43

Gaziel diu : les llengües dels pobles són, doncs, l’expresió més perfecta d’una manera de ser, d’una ànima col.lectiva inconfusible…

És per això que el gobierno, ara, està fent un gran esforç per a anorrear-la, més intens que en altres moments, perque, havent esbotzat l’economia, el sistema financer, bona part del sistema sanitari, també bona part de l’ensenyament, li queda pendent, per a assimilar-nos al sistema castellà i poder munyirnos economicament al seu gust, el destruïr l’element més important de cohessió, que és el català.

david graupere
david graupere
30.11.2021  ·  19:46

Hem sobreviscut fins avui per haver tingut una demografia, com a mínim del rerepaís, real. Però avui la demografia de parla catalana és més petita que no pas el flux migratori espanyol i estranger. I la gent jove no practica la militància lingüística. Conceben la realitat de forma diferenta.

Hem sobreviscut fins avui perquè hi havia una universitat en català, un teatre en català… a la mateixa Barcelona. El català tenia un prestigi cultural. Avui això s’ha capgirat com un mitjó, la universitat s’ha venut la llengua, a canvi de màsters ben pagats. I el teatre…

Molt capficats amb la llengua, però la llengua és en perill perquè no tenim sobirania, poder, mercat… digueu-ne com us plagui. Sense clau de la caixa no hi haurà llengua.

I els nostres ninots de polítics, han jugat a la independència, sense creure-se-la. Un funest joc el seu per a tots nosaltres. Seus bancàries fora de la Catalunya sud, societats venudes a correcuita, multinacionals franceses d’obediència espanyola (carrefour, decathlon, bricodepot…) o directament blaveres valencianes (mercadona). El model català de creixement és de subsistència, llocs de treball de molt baixa qualitat i immigració controlada per Espanya i França per tal d’assimilar tot el que no sigui de matriu estatal.

Els ninots de polítics catalans, uns ninots maldestres, venuts al sou-i-cadira, han esgavellat el procés d’independència.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
30.11.2021  ·  23:35

Fil de llengua perseguida
https://twitter.com/jaumemoll/status/1423787333275504643?s=20
Quan s’admet que puguin ocupar un lloc de feina de cara a la gent en general, persones incompetents en una de les llengües oficials, s’està fent un atemptat contra els drets lingüístics de tots, i un atemptat contra els drets laborals de la gent que. … … perquè ha estudiat aquí, o perquè s’ha esforçat en aprendre-les de gran, les coneix i les entén sense problemes, i que ha de veure que llocs de feina que haguessin pogut ocupar ells són ocupats per gent que n’és incompetent.

Josep Gualló
Josep Gualló
01.12.2021  ·  00:30

EL CxR HAURIA DE SER DECISSIU PER RESODRE EL PROBLEMA.

Però no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat

Al CxR una part molt important dels integrans son de l’ANC i ja sabem que l’ANC té una deriva cap a ERC.

Això podria dificultar les coses. Deixem passar un temps raonable i veurem si aquesta por és fundada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes