Milers de persones clamen a Perpinyà en la desena mobilització contra la reforma de les pensions

Avui hi ha hagut a Perpinyà la desena jornada de mobilització contra la reforma de les pensions, que ha reunit uns 7.000 manifestants a Perpinyà. Hi ha hagut un seguiment important a Prada de Conflent, amb 1.500 manifestant. A Prada, la setmana passada la policia va reprimir la manifestació amb gasos lacrimògens, una protesta en què hi havia gent de totes les edats, fins i tot nens. Avui no hi ha hagut cap incident.

Com en les protestes anteriors, la vaga general ha estat molt seguida als transports, a la indústria, a l’ensenyament i als serveis públics. Els treballadors ferroviaris i els de la principal distribuïdora elèctrica han decidit de renovar la vaga i la del sector dels carburants comença a causar estralls en moltes estacions de servei.

Els sindicats mantenen així la pressió contra el govern francès, després de l’èxit de mobilització de la vaga general de dijous, tot i haver-se aprovat ja la llei, i haver passat la moció de censura per un marge més estret del que es preveia. Aquesta tarda mateix es reunirà la intersindical per a decidir els passos a seguir.

Una batalla legal incerta

Una vegada desestimades les mocions de censura, el darrer pas per a promulgar la llei sobre la reforma de les pensions és el Consell Constitucional francès que, arran dels recursos que ha rebut, ha de decidir abans del 21 d’abril si el projecte de llei s’ajusta a la constitució francesa.

El procediment ha estat polèmic per uns quants motius. El govern ha optat per aprovar la reforma de les pensions amb un pressupost rectificatiu de la llei de finançament de la seguretat social, que permet de limitar els dies de debat i eliminar esmenes i, a més, ha activat l’article 49.3 per a eludir la votació.

Primer de tot, doncs, el Consell Constitucional haurà de decidir si s’ha mantingut el principi de sinceritat en els debats. En teoria, el pressupost rectificatiu és pensat per a modificar la previsió d’ingressos i despeses de l’any, però s’ha utilitzat per a una reforma estructural que afecta l’edat de jubilació.

Caldrà sentenciar, doncs, si la reforma tenia una veritable urgència que avali aquest procediment abreujat. En relació amb això, cal recordar que l’any 2012 el Consell Constitucional va censurar totalment la llei Duflot d’habitatge social perquè no s’havia respectat “l’exigència constitucional de claredat i sinceritat dels debats parlamentaris”.

Per una altra banda, si bé ja és discutible que la reforma s’emmarqui en una modificació de les finances del règim de pensions, hi ha qüestions que encara tenen menys a veure amb l’àmbit financer, com ara nous índexs o un nou contracte de treball per als treballadors més grans. Sobre això, s’ha publicat que el president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, ja havia fet advertiments privats sobre la manera com es duien a terme els tràmits.

Els membres del Consell Constitucional decidiran article per article, de manera que pot ser que sigui impugnada tota la llei o tan sols uns quants articles. Ara, encara que l’esmena no sigui total, una de parcial pot reforçar les demandes dels sindicats i mantenir l’impuls de les protestes. Les decisions de la màxima autoritat constitucional són vinculants per a tothom i no s’hi pot recórrer en contra.

El Consell Constitucional també ha de revisar una sol·licitud de referèndum d’iniciativa compartida promoguda per l’esquerra parlamentària i té un mes per a decidir-ne l’admissió. Si s’acceptés, començaria un període de nou mesos de recollida d’un mínim de 4,7 milions de signatures perquè fos validat. I, en acabat, la proposta seria examinada per l’Assemblea francesa.