09.11.2016 - 08:51
La pitjor hipòtesi de totes s’ha confirmat i Donald Trump serà el nou president dels Estats Units. La primera potència del món restarà, doncs, en les mans d’un home que, pel cap baix, es pot definir d’excèntric i imprevisible. Una persona certament perillosa, que pot menar el seu país i el món a situacions extremadament delicades.
El resultat ha arribat per sorpresa per a la majoria, però ja n’hi havia indicis. Fa uns quants dies, VilaWeb va publicar un article del cineasta Michael Moore, que ningú no pot acusar de tenir simpaties per Trump, en què ja avisava de què passaria. Amb molt d’encert.
Trump ha guanyat perquè ha tocat la tecla de la por. La por del multiculturalisme i la por de la globalització. La por dels afroamericans, de les dones, dels musulmans, dels sud-americans i en general de tothom que signifique un canvi respecte d’allò en què s’identifica l’Amèrica profunda.
Podem pensar, simplement, que Trump és un feixista i els americans uns imbècils. Hi ha una part d’això en aquest resultat, és clar. Però això no és la causa principal de tot plegat ni la lliçó més important que cal extreure’n. Per mi, la lliçó principal és molt clara i va més enllà dels Estats Units: simplement no es pot castigar la classe mitjana tal com ho fan la globalització i les polítiques d’austeritat irresponsable.
Hem volgut menystenir la història, però la història es repeteix. El capitalisme i la democràcia liberal funcionen bé quan la riquesa és redistribuïda raonablement i la gent pot viure de manera decent. Quan no és així –i és evident que ara no és així–, l’estabilitat desapareix i els votants castiguen els polítics de les maneres més variades i sovint errònies. Ho vam veure amb el Brexit, ho hem vist aquesta nit a l’Amèrica del Nord, ho hem vist en tots de països d’Europa, ho podrem veure d’ací a uns mesos amb Le Pen guanyant a França, ho veiem en l’augment del vot populista a tot arreu, etcètera. Podem aclucar-nos d’ulls i negligir el fenomen, si ho voleu, però això no canviarà absolutament res i la veritat és que ja fa una bona temporada que aguantem aquesta mena de notícies.
No cal fer grans elucubracions. Simplement no és possible de trepitjar les classes populars, afavorir descaradament les grans empreses fins i tot violant les regles més tradicionals de l’economia, permetent-los que tracten els ciutadans com deixalles i després esperar que la gent siga racional i no vote a favor de monstres com Trump. Això que, bàsicament, hem vist aquesta nit a Amèrica és un vot de frustració, de ràbia i de ressentiment contra Washington i contra Wall Street. Equivocat, però claríssim.
Trump, en definitiva, no ha aparegut del no-res.
Molt d’acord amb la teva anàlisi. Des de fa anys quan veia les ciutats dels estats vora el llac MIchigan desertes, edificis enderrocats, fàbriques tancades, gent sense saber on anar, pobresa en definitiva, conflictes racials, i la good life, progre de les grans ciutats, New York, o a Califòrnia, o corrupcions i enganyifes dels bancs i grans empreses, no podia ser d’una altra manera que la gent emprenyada voti a un individu com Trump i no a l’establishment. Tens raó, els vots a favor del Brexit van anar per aquí també. Ningú en parla de la pobresa de la classe mitjana al Regne Unit, però sí de les grans fortunes. L’ Amèrica profunda ha parlat i ha depositat un vot. Ara caldrà veure com s’ho fan als Republicans, perque de promeses n’ha fet i moltes.