El llegat europeu de Josep Borrell: escàndols, pífies i obsessió amb l’independentisme

  • L'alt representant de la UE per a Afers Exteriors no repetirà en el càrrec, però deixa a Brussel·les una carretada de polèmiques

VilaWeb
Redacció
07.06.2024 - 21:40

Les eleccions europees s’emportaran de la primera fila política Josep Borrell, que no repetirà com a vice-president de la Comissió Europea i alt representant de la UE per a Afers Exteriors. Els cinc anys de mandat han estat marcats per les polèmiques i els escàndols –“El diplomàtic més propens a les pífies”, segons Politico–, però també per la seva obsessió antiindependentista, amb espectacles i escarafalls inclosos al Parlament Europeu. Aquests darrers mesos, en plena retirada, ha esquivat de fer grans declaracions sobre l’amnistia, tot i que durant la legislatura ha fet tota mena d’escarafalls amb “la qüestió catalana”.

Ara, mentre fa campanya pel PSOE a l’estat espanyol, la premsa europea especula amb els possibles candidats a rellevar-lo. Alguns dels noms que sonen amb força són, entre més, la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas; el primer ministre belga, Alexander De Croo; el vice-primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel; i el ministre d’Afers Estrangers polonès, Radek Sikorski.

Un bon amic de Borrell, el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel –el seu mandat s’acaba al desembre–, sembla que també es mou per intentar d’ocupar el segon lloc en la jerarquia de la Comissió. Tanmateix, les seves opcions són limitades, perquè el motor de la jugada és, sobretot, l’ambició personal i la voluntat de fer descarrilar Ursula von der Leyen de la carrera a la presidència.

Més enllà de la rellevància i el prestigi del càrrec, la cartera d’alt representant és una de les més sucoses. El salari supera els 23.000 mensuals i permet de col·locar una bona quantitat d’assessors i càrrec de confiança.

Diners? No són cap problema

Milers i milers d’euros. Algunes de les polèmiques que han esquitxat el mandat de Borrell anaven acompanyades de piles de diners. El 2022, The Times va destapar que complementava el seu sou amb una pensió del Parlament Europeu, d’on va ser president entre el 2004 i el 2007. “Sí, l’alt representant treu una pensió del seu fons de pensió voluntari”, és tot el que va dir el seu equip sobre l’afer. Cal dir que els diners provenen d’un fons de pensió complementari per a eurodiputats, que va estar obert entre el 1990 i el 2009 –només calia fer-hi aportacions durant un any–, i que és a un pas de la bancarrota, amb un forat de més de 300 milions d’euros. De fet, aquesta legislatura, s’han intentat d’emprendre mesures per a evitar un rescat amb diners dels contribuents.

Ara fa uns mesos, encara amb el fantasma del Catargate sobrevolant Brussel·les, Politico va revelar que Borrell i uns quants comissaris havien estat obsequiats amb allotjaments gratuïts. En el cas de l’alt representant, no va pagar hotel en les seves visites a Catar, Usbèquia i Jordània (dues voltes). Arran d’això, un portaveu de la Comissió va dir que Borrell havia de fer molts viatges i visites a països de fora de la UE per complir les obligacions del seu càrrec. “Les despeses d’aquestes missions han estat cobertes, sobretot, per la Comissió”, va dir. Ara, sobre Catar, Usbèquia i Jordània, va afegir: “L’allotjament va anar a compte de les autoritats nacionals respectives d’acord amb l’hospitalitat diplomàtica.” I va adduir que tot plegat no incomplia el codi de conducta.

La tercera polèmica no va implicar directament Borrell, però sí la seva antiga mà dreta, Pedro Serrano de Haro, ambaixador de la UE al Regne Unit. Aprofitant que s’acabava el contracte de lloguer de la delegació, el diplomàtic espanyol va provar de traslladar-se a una mansió més exclusiva. Una casa a Upper Cheyne Row –coneguda popularment per “Millionares’ Row”– de 645 metres quadrats, dels quals 559 són plenament utilitzables. També té una terrassa, dos patis i un garatge per a dos cotxes. El cost anual del lloguer seria d’un milió d’euros. “Sembla que només hi falten lavabos d’or, en aquesta residència real on l’ambaixador podria viure com un rei espanyol”, va declarar un diplomàtic europeu. Finalment, la fantasia de Serrano de Haro no va rebre l’aval de Brussel·les.

La vida d’un bocamoll

La carrera política de Borrell és marcada pels estirabots i les atzagaiades, però cap no supera la indiscreció del febrer del 2022, quan va explicar a uns quants periodistes que la UE tenia previst de lliurar avions de combat a Ucraïna perquè es pogués defensar de la invasió russa. El problema? Tot plegat era un pla secret, que implicava els EUA i els països europeus, però que encara s’havia de consensuar i tenia serrells pendents de tancar. “L’anunci va significar un xoc per a molts, segons els diplomàtics de la UE i els EUA consultats, entre els quals hi ha els representants dels països de l’est que confiaven a mantenir l’operació en silenci”, explicava Politico.

Uns mesos més tard, la boca de l’alt representant el va tornar a col·locar al centre de la polèmica, quan va ser acusat de racisme i colonialista per haver comparat Europa amb un jardí i la resta del món amb una jungla. “Europa és un jardí. Hem construït un jardí. La major part de la resta del món una selva. I la selva podria envair el jardí”, va dir, abans d’endinsar-se encara més en la metàfora, tot dient que “els jardiners”, en referència als polítics de la UE, havien de tenir cura del jardí: “La selva té una forta capacitat de creixement i les barreres no seran mai prou altes per a protegir els jardins. Els jardiners han d’anar a la jungla.” El més irònic és que Borrell va fer aquestes declaracions en la inauguració del pla pilot de l’Acadèmia Diplomàtica Europea a Bruges.

No content amb això, l’alt representant també va flirtejar amb el malaurat xou masclista que va acompanyar la victòria de la selecció espanyola en la Copa del Món de futbol. En declaracions a TVE, va comparar la gesta esportiva amb la victòria de la selecció masculina al Mundial de Sud-àfrica del 2010, però va estirar massa el paral·lelisme: “Les nostres dones aprenen a jugar tan bé al futbol com els homes. Això, en si, ja és una bona notícia.”

L’obsessió amb el procés i Puigdemont

El procés ha obsessionat i rosegat per dins Borrell, tal com va demostrar en la seva etapa com a ministre d’Afers Estrangers espanyol, quan va vetar i espiar delegacions de la Generalitat, va utilitzar la diplomàcia espanyola per a boicotar l’acció exterior i va vigilar que els cònsols a Barcelona no simpatitzessin amb l’independentisme. Dit això, la primera polèmica com a alt representant li va esclatar abans de ser nomenat oficialment per al càrrec. El novembre del 2019, la Comissió Europea li va fer un toc d’atenció per haver compartit a les xarxes socials informació confidencial sobre l’euroordre de Clara Ponsatí.

Uns dies més tard, ja formalment vice-president i cap de la diplomàcia, Borrell va atacar Bèlgica per haver posat entrebancs a l’extradició de Carles Puigdemont a l’estat espanyol. “Si les autoritats judicials de Flandes encara no han fet cas de l’ordre europea d’una coneguda etarra [en referència a Natividad Jauregui], a la qual es reclamen delictes de sang i continua a Bèlgica tranquil·lament perquè els jutges no han considerat oportú que sigui jutjada a Espanya, si això passa des de fa anys, no ens ha d’estranyar que passin altres coses”, va dir. La Comissió el va desautoritzar.

Més endavant, Borrell va aprofitar la invasió d’Ucraïna per fer escarn públic de Puigdemont. En una conferència de premsa posterior a la reunió virtual dels ministres de Defensa europeus, va fer una menció velada al president. “Gràcies a Déu, Zelenski no és la mena de líder que s’escapa amagat en un cotxe. Ell es quedarà allà [a Ucraïna] resistint”, va dir com a resposta a una pregunta d’un periodista italià sobre la dependència europea del sector energètic rus. Més tard, l’alt representat es va intentar d’excusar dient que feia referència a la fugidaa de Víktor Ianukóvitx.

De totes maneres, un dels moments més recordats del seu mandat serà la visita a Moscou –a començament del 2021– per a reunir-se amb el ministre Serguei Lavrov. En la conferència de premsa posterior, Borrell va reclamar l’alliberament de l’opositor Aleksei Navalni i el seu homòleg rus li va respondre que la UE fes igual amb els presos polítics catalans. En aquest sentit, el va acusar d’aplicar dobles estàndards i va denunciar que el Kremlin havia estat acusat “sense proves” d’ajudar en el referèndum del Primer d’Octubre.

Uns mesos més tard, Borrell es va provar de justificar i va assegurar que no havia replicat a Lavrov sobre Catalunya perquè li ho havien demanat els seus assessors. “Tinc una capacitat dialèctica reconeguda i un caràcter poc pacífic, però els meus assessors em van dir que no contestés. I això és el que vaig fer”, va dir en un acte del Fòrum Europa. “No vaig anar a Moscou a parlar de l’independentisme català. Ara que m’he alliberat de rebre insults al parlament –en referència al congrés espanyol–, no ho faré a Moscou”, va concloure.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any