El govern espanyol prova de tapar les polèmiques de Borrell a Europa com a ministre

Josep Borrell va deixar de ser ministre d’Afers Estrangers espanyol el 30 de novembre de 2019, però el seu pas com a cap de la diplomàcia espanyola va estar marcat per les polèmiques recurrents que, encara ara, persegueixen l’executiu de Pedro Sánchez, que opta per amagar-les. El diputat al congrés espanyol de Bildu Jon Iñarritu ha presentat dues tandes de preguntes parlamentàries al govern sobre la qüestionable actuació de Borrell a Escòcia, on va forçar l’antic cònsol a boicotar la relació entre autoritats escoceses i catalanes, i a Suïssa, on un diputat va denunciar l’espionatge espanyol a parlamentaris i funcionaris.

L’ex-cònsol d’Espanya a Edimburg Miguel Ángel Vecino va acusar Borrell d’haver-li donat ‘ordres inconstitucionals’. D’una banda, Borrell va exigir-li que evités una visita d’un grup de parlamentaris catalans al parlament escocès per no perjudicar el govern de Sánchez abans de les eleccions del 28 d’abril. Vecino també va impedir per ordre de Borrell una visita de la Cambra de Comerç d’Edimburg a Barcelona i el viatge d’una delegació d’empresaris catalans a Escòcia. A més, va revelar que tenia indicacions de ‘vigilar el PNB’.

Arran de les preguntes d’Iñarritu, el govern espanyol nega que ‘sota cap circumstància, s’hagin emès o s’emetin instruccions i molt menys “ordres” que siguin contràries a la constitució’, i les circumscriuen a la ‘promoció dels interessos econòmics espanyols’. Ara, no respon amb precisió quines ordres es van donar a Vecino, de manera que Iñarritu ho tornarà a demanar, segons que ha dit ell mateix a Twitter.

ℹ️ El Gobierno niega que Borrell diera órdenes inconstitucionales al cónsul en Edimburgo. Dice que en todo caso, se le dieron instrucciones de tipo económico.

Solicitaremos cuáles son ya que se les ha olvidado responder. #PreguntasParlamentarias pic.twitter.com/CKuEEPF6Jc

— Jon Inarritu (@JonInarritu) February 14, 2020

A banda, el diputat de Bildu també ha preguntat sobre l’espionatge a polítics i funcionaris suïssos que va destapar el diputat Mathias Reynard. En un missatge a Twitter, va dir: ‘Espanya té elegits funcionaris suïssos. Mètodes inacceptables que mostren una vegada més la negativa de qualsevol debat democràtic sobre Catalunya (presos polítics, repressió durant la votació popular…).’ I va compartir l’article del periodista Fabian Eberhard en què explicava l’espionatge espanyol a Suïssa. Un dels informes diu que Espanya va pressionar Reynard perquè no rebés el vice-president primer del parlament, Josep Costa. Reynard co-presideix el grup d’amistat Catalunya-Suïssa, creat el 2016 per diputats de diversos partits polítics suïssos.

Però el govern espanyol nega que es pugui considerar espionatge la redacció d’informes sobre representants públics suïssos perquè, segons que diu, tota la informació que hi apareix és pública: ‘S’elabora a partir de fonts públiques (declaracions, actes públics, xarxes socials, etc.) i contactes personals, essent un procediment normal i absolutament legal.’

El Gobierno niega el espionaje a representantes políticos de Suiza 🇨🇭 y señala que son informes con información pública…Tan pública q la embajadora pidió apoyo del CNI. #PreguntasParlamentarias pic.twitter.com/MvNoLpwQ7R

— Jon Inarritu (@JonInarritu) February 14, 2020