Les mentides contra CiU van funcionar també perquè molta gent se les volia creure

Havia d’haver prevalgut en tot moment, i hauria de prevaler encara, la desconfiança envers l’aparell estatal de la nació de què ens volem independitzar

Vicent Partal
Vicent Partal
18.05.2022 - 21:40
Actualització: 18.05.2022 - 21:42
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Cada dia apareixen més exemples de la guerra bruta contra l’independentisme desencadenada en tots els fronts per Espanya a partir de la consulta del 9-N. Ahir es van saber noves informacions sobre com l’anomenada “policia patriòtica”, amb la col·laboració de mitjans com El Mundo i El Confidencial, va fabricar acusacions falses de corrupció contra dirigents de CiU, com ara Artur Mas i Xavier Trias. Acusacions que van ser filtrades, publicades i utilitzades en moments clau de diverses campanyes electorals, amb clares repercussions polítiques, com tots sabem. Xavier Trias, per exemple, va perdre la batllia de Barcelona a mans d’una Ada Colau que no va tenir cap prevenció a l’hora de convertir les manipulacions de la caverna policíaca i mediàtica del PP en l’eix de la seua campanya electoral.

Són fets d’una gravetat enorme perquè a la pràctica impliquen, ni més ni menys, que les eleccions a Catalunya han estat sistemàticament manipulades pels aparells de l’estat des de fa anys i, doncs, han destruït el procés democràtic. Però també perquè demostren que el procés cap a la independència ha estat entrebancat de manera molt eficaç, planificada i professional, de Madrid estant, fomentant la divisió interna a còpia d’espionatge, mentides mediàtiques i qui sap què més.

El gran salt endavant i com desactivar-lo

A Madrid ja n’eren conscients, aleshores, que el gran salt endavant de l’independentisme havia estat la incorporació en massa dels votants, i bona part dels quadres, de CiU i el PSC, els dos partits majoritaris durant dècades. Per tant, es van fixar com a objectiu estratègic la destrucció de tots dos partits. Els socialistes els destruiran des de dins, fent fora de la manera més indigna el president Pasqual Maragall i escorant el partit cap a unes posicions que l’allunyen de tot allò que havia estat i significat. I com que no van poder fer això amb CiU des de dins, probablement servint-se de Duran i Lleida, aleshores van activar una operació brutal i inaudita de desprestigi personal, que pretenia i pretén que els votants s’allunyen –moralment indignats a còpia de mentides– dels qui podien ser els líders del procés provenint de Convergència.

I en això va tenir un paper fonamental la corrupció. Entenguem-nos: la corrupció política és consubstancial al règim del 78 i afecta tots els partits que en participaven, Convergència també. Però, en aquest cas, la cosa és que es desplegà una campanya específica contra CiU que, més que voler lluitar de manera legítima contra la corrupció i posar-hi fi, volia posar fi de manera il·legítima a l’independentisme, tot afeblint-lo, com molt difícilment ara ja ningú no pot negar, sabent tot allò que sabem.

Tècnicament, manipular és sembrar en la consciència i en la ment de les persones idees, actituds, conceptes o aspiracions perquè serveixen els interessos, ocults o públics, dels manipuladors. Quin era l’interès en aquest cas és ben evident: frenar l’avanç del procés d’independència en conjunt, atacant una baula que ells pensaven que podria ser feble. La pregunta, tanmateix, és com és que aquest propòsit va tenir tant d’èxit.

I de respostes n’hi ha dues, si parlem en concret de CiU. La primera és que la corrupció dins CiU existia i per tant era creïble. Això no es pot amagar. Però tampoc no podem passar per alt la segona resposta. Si van funcionar tant les mentides també va ser perquè molta gent se les volia creure per atacar Convergència.

Per què nosaltres, no?

Fa molts anys que tinc en un dels prestatges de casa, sempre a mà i de manera destacada, els tres volums de la Història dels moviments nacionalistes d’Antoni Rovira i Virgili, en l’edició original. Tinc molt pocs llibres vells, jo, però aquests tres m’ajuden d’una manera molt especial a mantenir-me despert per a respondre una pregunta que fa anys que em persegueix: per què cent deu anys després –aquests volums es van publicar el 1912– els Països Catalans encara no som independents, amb la sola excepció, ja s’entén, d’Andorra?

Rovira va escriure aquells llibres partint d’una llarga llista de nacionalitats, sobretot europees, amb l’intent de convèncer els catalans que l’estat propi era l’única eixida raonable per al país. I, llegits des de la distància dels anys, hom no pot deixar de preguntar-se com és que, amb l’excepció de Catalunya i del que ell en diu Bascònia, la gran majoria dels casos que explica s’han arreglat per a bé. Albània, “la vella Sèrbia”, Irlanda, Armènia, Croàcia, Hongria, Eslovàquia o Eslovènia, per dir uns pocs dels països que Rovira estudia, han esdevingut amb els anys estats confortablement independents. I nosaltres per què no? Per què som gairebé el darrer país de la llista a aconseguir el resultat que tots cerquen?

El fet que Bascònia no ho haja aconseguit em fa pensar que potser hi ha alguna cosa relacionada amb la manera com l’estat espanyol ho encara, això, la violència extrema que exerceix, la cronologia dels fets, potser. Però també veig molt clar que nosaltres tenim un problema, que és aquesta obsessió malaltissa de competir ideològicament dins el camp independentista, cosa que fomenta el partidisme extremat, la batalla per l’hegemonia.

En relació amb això, em sembla fora de tota discussió que en amplis sectors de l’esquerra independentista ha pesat sempre més, i pesa encara més, la discrepància ideològica i de projecte –i la voluntat de derrotar i anorrear això que en diuen la dreta catalana– que no pas l’oportunitat i la possibilitat evident de guanyar tots junts.

En un altre país acusacions i manipulacions com les que s’inventava en una cova Villarejo i promocionava des del seu diari Pedro J. Ramírez simplement la gent no se les hauria empassades, així, a la primera. I sobretot els polítics no les haurien fetes servir per atacar els qui en definitiva eren i són els seus companys de projecte nacional. Per què? Doncs precisament perquè venien de l’enemic. Tan simple com això. Haurien demanat explicacions, és clar. Haurien lamentat que la corrupció passada fes creïbles les acusacions falses. Però haurien anteposat sempre la suspicàcia davant qui en definitiva ens vol derrotats a tots. Hauria prevalgut la desconfiança envers l’aparell estatal de la nació de la qual et vols independitzar. Però no ho sabem fer això, ací, i la guerra oberta entre independentistes que ja fa quatre anys que dura n’és una prova ben fefaent i lamentablement viva.

Mirant-ho del costat positiu, algú podria argumentar que al final en això també n’aprendrem i que com més clares siguen les maniobres i les manipulacions més n’aprendrà la gent i més immune hi serà en el futur. Aquesta teoria ve a dir que la confirmació de tota aquesta conxorxa de les cavernes policíaca, política i mediàtica ens prepara per a l’episodi següent, en què reaccionarem de manera diferent. No dic que no puga ser veritat –jo no ho veig clar, però no dic que no puga passar. Ara, les oportunitats perdudes per no haver entès aquella regla tan bàsica que diu que a l’enemic ni aigua i que això és un combat nació contra nació, aquestes ja no tornaran.

 

 

PS1. Aquesta vesprada s’inaugurarà al Palau Robert de Barcelona una gran exposició que porta per títol “Revolució VilaWeb”. Es podrà visitar a partir de demà, divendres, fins al 25 de setembre i els subscriptors del diari rebran avui mateix un correu en què els anunciem una de les activitats exclusives que ells podran fer, relacionada amb aquesta exposició.

L’exposició recorre els vint-i-set anys d’aquest diari i explica que VilaWeb és el principal exponent als Països Catalans d’una revolució tecnològica planetària, que ha passat a ser també una revolució social amb grans conseqüències mediàtiques i polítiques. Estic convençut que us sorprendrà i us agradarà molt, perquè tot això s’explica en un format molt espectacular, en què de segur que us trobareu perfectament reflectits molts de vosaltres.

PS2. Extraordinària aquesta anàlisi de Jordi Goula: Els Països Catalans sota l’aspiradora madrilenya. Molt recomanable.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.05.2022  ·  22:15

Els nostres polítics són, en general, de molt poca qualitat professional. I es mouen més per aconseguir un lloc remunerat i per conservar-lo que per cap altre interès. Ni tan sols han en són conscients que són objectius a abatre per l’enemic, tant si lluiten com si es rendeixen. En tot cas, sempre s’ha de ser optimista. Sembla que Espanya no es podrà sostindre massa més, tal i com van les coses.

Josep Almar
Josep Almar
18.05.2022  ·  22:37

De tota la merda que surt de les clavaguetes, surten amb molta pudor els cossos de seguretat, ministeris i polítics, premsa venuda al millor postor per difamar qui sigui…tot per destruir adversaris donant per fet que la justícia ja els hi donarà la raó.
De totes les converses filtrades, no he sentit cap dels jutges afins que afinen el que calgui.
No n’hi han, o no sortiran ?

joan rovira
joan rovira
18.05.2022  ·  22:57

Senzillament, perquè la seva acurada reflexió conté, al meu entendre, una confusió important. Hi ha interessos d’intermediaris disfressats d’una falsa retòrica política. Una trama colonial fomentada per la metròpoli en col•laboració amb les nacions sotmeses.

D’aquí, com apunta l’editorial, cal enfocar un nou marc de referència. També, l’objectiu, el propòsit i el procés per assolir-ho. Si, abans va ser per ajuntar-se; ara, en plena descolonització, és per a trobar-se com a subjectes amb drets socials i deures solidaris.

Per això, és tan rellevant el paper de la premsa com la dels diferents col•legis professionals per a desvincular-se dels interessos gremials, a l’aixopluc dels partits clientelars, per tal d’encapçalar una societat amb responsabilitat, tal com han fet la resta.

Quan abans fem aquest tomb mental abans avançarem en el (marc) dels PPCC, amb un (objectiu) de recuperar el que érem, un (propòsit) trobar-nos per a viure, mitjançant un (procés) democràtic per tal de compartir un nou paradigma planetari.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
18.05.2022  ·  23:33

Sr. Partal, això de la desunió no es pas nou de la nostre revolució.
Cal llegir MANUAL DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL, de Mark i Paul Engler, per exemple, on explica que a tots els moviments revolucionaris hi ha discordàncies i col.labiracionismes amb l’enemic. Tant sigui en el moviment pels drets civils als EUA, com el moviment Anriapartheid a Sud àfrica, com en la independència d’Irlanda i la lluita a Irlanda del Nord.

És a dir, el que ens passa no es exclusiu nostre.
Espanya simplement ha posat en pràctica la vella consigna atribuïda al César del divide i venceras.
Ells han fet servir tots els mitjans i se n’han sortit.
És clar que es un Estat que no ha escatimat recursos per aconseguir el seu propòsit.
I això no ho va fer també el Regne Unit contra Irlanda o la Índia. O França contra Algèria. O la mateixa Espanya contra Cuba.
Això és una guerra per si no ens hem assabentat encara.
I cal ser més contundents i sobre tot, tal com diu el llibre esmentat, encara necessitem patir més per sortir de la nostra zona de comfort per rematar la feina. Encara no estem prou malament.
Però de les derrotes també se n’apren. Més que de les victòries.
Tots els païssos que han aconseguit la independència van tenir la seva derrota. Van aprendre, és van organitzar i van triomfar.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.05.2022  ·  23:39

Respecte de la política i els fets constatats doncs … res de nou sota la capa del Sol, sota la catifa del poder.
Respecte de la tecnologia informativa, tot una avenç amb el VilaWeb, amb la transparència com una llum en el camí vers un món millor. Salut i felicitats!.

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
18.05.2022  ·  23:52

I al final, en tot aquest context, les teories conspiratives sobre la participació de l’Estat en els atemptats del 17A acaben resultant versemblants.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
19.05.2022  ·  00:40

Exactament. si les volien creure, o, simplement, els interessava políticament llençar porqueries contra”les dretes”

Al final, qui perd és Catalunya.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
19.05.2022  ·  00:49

Mai vaig votar Pujol ni CiU. Però també mai els vaig posar un veto absolut, pesi a la seva corrupció evident. Perquè Pujol i CiU eren corruptes però eren demòcrates; eren una dreta homologable a nivell europeu. El meu veto anava dirigit esencialment contra la dreta espanyola, PP i tutti quanti; senzillament perquè no eren denòcrates i no eren homologables a cap dreta europea. I segueixen sense ser-ho, evidentement. I per moltes discrepàncies importants que tingui amb les dretes, si són demòcrates puc arribar a col·laborar-hi pèr un fi important. Amb qui no puc col·laborar mai, perquè són enemics meus, és amb els autoritaris i feixistes, encara que siguin , o es diguin, d’esquerres. Senzillament perquè no són demòcrates, i no creuen ni practiquen les lleis més elementals de la democràcia! I lògicament no m’en fio gens ni ara ni mai, perquè de fet no respecten cap llei o norma ètica.

PS: Joan Vilarnau: més versemblants que mai!! Ja fa estona que tinc clar què va passar el 17 A.

Jaume Riu
Jaume Riu
19.05.2022  ·  01:27

VALOR DETERMINANT
El periodista Antoni Rovira i Virgili va morir en la primera meitat del segle passat i la seva Història de Catalunya o el seu treball de recerca publicat com a Història dels moviments nacionalistes, només han estat llibres que ens han seduït des dels prestatges de la biblioteca, i ens han obert els ulls només a uns quants centenars, potser milers de lectors, sense aconseguir cap efecte determinant en la història real de Catalunya.
Però ara, en la primera part del segle XXI, el periodisme de recerca és una eina de valor determinant per canviar la història de Catalunya, perquè qualsevol ho pot saber tot si s’ho proposa, gairebé en temps real, amb conseqüències explossives.
Cada dia es confirma més que ja no hi ha secrets d’estat. Ni els tripijocs més secrets de la Casa del rei no es poden amagar.
La magnífica anàlisi de Jordi Goula que informa dels efectes de l’aspiradora madrilenya sobre els Països Catalans, o l’editorial de Vicent Partal que descriu les conseqüències de la guerra bruta sobre les eleccions catalanes, tot això ens indigna en una primera reacció espontània, però la bona notícia és que ara ho sap tothom.
La informació des del periodisme d’investigació independent fa una força descomunal quan està a l’abast de tota la població, i és un valor determinant per fer de Catalunya -ara sí-, un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, en forma de república.
Recordem el periodista Pulitzer: “El crim només prospera en secret”

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
19.05.2022  ·  04:18

Gràcies, Vicent. Totalment d’acord amb l’editorial d’avui (com quasi sempre). Crec que la gent, així a l’engròs, és bàsicament estúpida (no hi ha nascut, però s’hi ha tornat). Ja deia Einstein allò de l’estupidesa infinita, i els catalans no sóm diferents, de fet sembla que a més ens falta un bull. Amistats canadenques, estudiants, el meu fill, tots estan sorpresos de veure com ens barallem entre nosaltres i en uns moments tan decisius per atènyer la independència. I això de creure’s les mentides que fabrica el país més a l’oest del qual, sí, ens volem independitzar, és per fer-s’ho mirar. Quan ho observes des de lluny, et fa aŀlucinar amb colors.

Salvador Molins
Salvador Molins
19.05.2022  ·  04:58

Divisió pràctica i càlculs partidistes no venen sempre de Madrid i d’Espanya.

Anar contra de l’altre partit o voler aprofitar-se de l’altre partit i per a què.

El primers perjudicats d’aquestes trampes partidistes són la llengua catalana, Catalunya i els catalans.

Ara mateix, entre ER i Junts, respecte de la “Llei Cavall de Troia” per fer entrar el castellà com a llengua d’ensenyament dins la immersió lingüística en català:

“També està sobre la taula la possibilitat que el pròxim ple validi el decret que preveu aprovar el govern. Aquesta fotografia asseguraria almenys la unitat d’ERC i Junts en una votació sobre la llengua encara que finalment no arribin a un acord sobre la llei.”

És una trampa, una altra trampa, l’una darrera l’altra i sense parar!

Com quan la CUP va signar el pacte de legislatura abans que Junts, és van deixar entabanar per Aragonès, però ells la CUP en són plenament responsables. No n’hi va haver prou que aleshores s’hi va sumar Junts per obra i gràcia de Jordi Sànchez, tots han esdevingut pobres figurants d’ER.

ER, amb cants de sirena, vol la signatura de Junts a favor de modificar la llei d’ensenyament, per no haver de pagar electoralment el nyap d’introduir el castellà com a llengua d’ensenyament.

Quan tinguin la signatura de Junts, ni que tan sols es comprometessin a canviar el color de les parets, serà aprofitada com la primera fotografia dels darrers de la llista, presentada com un gran consens, cap dels que maneguen les cireres no hi va voler posar la seva cara.

Quan tinguin la signatura de Junts tiraran el decret o la llei endavant, el mal ja estarà fet, hauran fet la feina bruta de Ciutadans, de Vox, del PSOE, del PP i dels Comuns, i llastimosament de la ER de Junqueras, d’Aragonès i de tots els seus acòlits. Pobre Catalunya!

I aquesta llei Cavall de Troia servirà per enfonsar encara més el català i no servirà per aturar el 25% d’imposició del castellà per sobre de tots els catalans

No caiguem en la trampa:
No voteu aquesta Llei Cavall de Troia pensada per destruir el primer valor de Catalunya i dels catalans.

Aquest és el primer pas. El segon és obligar tot Catalunya complir la immersió lingüística catalana per què tothom qui viu i treballa a Castalunya tingui ple domini del català.

Carme Garcia
Carme Garcia
19.05.2022  ·  06:37

Estem totalment manipulats, Tots tenim sospites dels polítics que parlen malement dels altres, perquè això demostra que no són una persona neta, quan tu necessites atacar els altres.
Un cas exagerat es en Rufian , Sol i Tardà, l’odi contra Junts es visceral i sempre anomenant-los convergents.
El problema sòm la gent, que sembla que ens sàpiga greu que ens diguin, “tu ets votant de dretes”, bè i que?, algú hauria de explicar realment quina diferencia hi ha en dreta i esquerra, hi hauria de haver debats del perquè ha de existir una dreta una esquerra ó
un centre. Potser si els polítics fossin persones formades, intel-ligents i cultes la cosa canviaria.

Albert Miret
Albert Miret
19.05.2022  ·  07:47

Cada dia de la meva vida m’he de tornar a avergonyir de la nostra classe política en general, per la seva manca absoluta de capacitat ni voluntat política. De la màfia castellana ja no m’estranya res, però de les contínues traïcions entre els ridículs partidets catalanets a canvi de mantenir-se en un poder de broma no governat per cap d’ells, sinó per uns carpetovetònics mestres de l’estafa i l’odi a tot allò que no entenen, és a dir, a tot. En realitat, la veritat és que Catalunya s’aguanta curiosament viva, perquè paga un lloguer de vint mil milions d’euros cada any per la seva parcel·la, però per cap altra raó. És el preu de l’esclavitud masoquista, i del símptoma d’Estocolm desenfrenat i d’una immigració espanyolitzada demogràficament desproporcionada i entrada amb calçador, amb una finalitat claríssima de la dissolució del que queda del poble català.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.05.2022  ·  08:17

INTERÈS DE PAÍS. ABANS EL SUÏCIDI QUE EL PACTE…

Estic completament d’acord amb l’editorial. L’aspecte ideològic ha primat sempre molt més que la voluntat d’aconseguir fites de llibertat de país: la independència.

És més, els arguments de l’enemic s’han utilitzat dins l’independentisme, per enfonsar l’adversari. Només recordar la campanya de mentides de l’Estat (tot ell és una claveguera) contra Mas i Trias que s’hi va apuntar una bona part de l’independentisme. Absolutament repugnant. O quantes vegades s’han deixat sols a joves independentistes davant la repressió per la seva ideologia “radical”.

Últimament, les paraules de la Marta Rovira en la persona de Laura Borràs, en l’ull de mira de la imputació per corrupció, es recolzen més en la presunció de culpabilitat dels togats espanyols que no pas en la d’innocència…

En les files de l’independentisme les delimitacions polítiques de les diferents posicions basculen entre l’anomenat eix social i l’eix nacional en una transversalitat que no s’entén en cap realpolitik perquè impedeix avançar en cap dels dos eixos (és una forma d’expressar-me, els dos eixos són un invent polític).

Recordem aquella coreografia de “amb convergència no hi ha independència”, per després buscar aliats en la famosa esquerra espanyola, que per espanyola odia a mort el dret a la nostra sobirania.

El més greu de tot plegat, és que aquest aspecte tan negatiu del partidisme, té tot el beneplàcit del votant que per això, entre altres coses l’ha votat.

El meu país és tan mesquí…però és el meu país.

Carles Serra
Carles Serra
19.05.2022  ·  08:25

Res de nou Vicent, només es novetat per aquells que no tinguin clar que aquesta espaÑa i una majoria de la seva societat és d’idologia FRANQUISTA, apart de corrupte.
El respecte res més afegir Vicent.
Arran de la situació del català i d’això que alguns li diuen govern de Catalunya; A Dinamarca, concretament a Tinder, organitza el festival Liet (festival de les llengües que no poden participar a Eurovision) va anar-hi a participar per voluntat pròpia un noi d’Igualada, ep!!! del cinturon rojo, per suposat que ningú; en Roger Argemí va donar presència amb el català, va tenir que fer front totes les despeses, va quedar el setè lloc, la màxima felicitació del “govern” de Catalunya, va venir per part de la presidenta del parlament la Sra.Borras, un tuit, que això és barato, no té gaires esforços i és gratuït; la representació Gallega, en Feijoo va fer front a tot el dispendi i mitjans de comunicació; aquesta és la realitat d’aquesta merda de polítics/govern que tenim tenim Vicent

Mònica Vidal
Mònica Vidal
19.05.2022  ·  08:51

Malauradament, Vicens, teniu raó! Em sorprèn, però, que des del propi diari que dirigiu hi ha gent que no només es vol creure les mentides contra ciu, sinó que hi milita.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
19.05.2022  ·  09:12

Certament aquestes notícies falses han fet molt de mal a Catalunya.

Tot i que és injustificable el seu ús per a qualsevol partit que s’anomeni demòcrata, és especialment greu pels suposats partits que es defineixen independentistes.

El que vull dir, deixar clar, que van trobar en la rancúnia envejosa del Gran Botifler Oriol Junqueras vers Jordi Pujol, un lloc preferent per a servir al feixisme espanyol.
A l’igual que diem que molts espanyols només tenen catalanofòbia, podem dir que la ER de Junqueras només tenia enveja, cap més objectiu, per sobre de qualsevol sentit de País Català. El junquerisme volia desplaçar al pujolisme a qualsevol preu, venent Catalunya a qui sigui si calia.
Per això vaig deixar de votar ER ja al 2017, quant ja es va fer evident la mala fe decla ER de Junqueras.
Per cert, mai he votat convergent, però els considerava una dreta homologable a les democràcies europees. Amb les seves taques, cert, com qualsevol partit, però res a veure amb la dreta-ultradreta PSOE-PP-C’s-VOX, que no es poden dir demòcrates.

També hi ha repartiment per a l’esquerra caviar, representada aquí pels Comuns, amb una Ada Colau que per tal de tenir la poltrona va acceptar els vots d’anticatalans com en Valls, va furgar i aprofitar les difamacions, i, el que és més greu, no ha tingut la honestedat de demanar disculpes a Jordi Pujol i a Trias. Dubto que la poguem dir demòcrata.

Ara tinc la esperança que obrin els ulls aquells votants, no venuts a cap menjadora, i deixin de votar la ER de Junqueras per així foragitar la cúpula i poder recuperar el que era ERC. Partit que havia estat assembleari i que ara és ultra jeràrquic.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
19.05.2022  ·  09:19

Actualment n’hi han que segueixen igual:
Cas Meritxell Borràs (més amics de la justícia española que de la Presidenta) i cas “señoritos paseando por Rusia” (esquitxant merda gratuïtament).

Ed Garrido
Ed Garrido
19.05.2022  ·  09:36

Esther Capella: “si la Laura Borras s ha saltat un semafor en vermell, cal que ho expliqui”. ER es l enemic de la nacio catalana.

Victor Serra
Victor Serra
19.05.2022  ·  09:43

De fet del llibre de Rovira i Virgili, nosaltres som els únics que estem molt pitjor. el que en diu Bascònia, són pràcticament independents de facto, encara que no ho siguin formalment. L’Estat espanyol és molt dolent i antidemocràtic, sí . Però és que nosaltres no hem sigut capaços d’aprofitar cap oportunitat històrica. Ni tant sols vàrem ser capaços d’obtenir el Concert Econòmic durant la transició, cosa que ens situaria en una posició de poder molt diferent.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
19.05.2022  ·  09:45

L’editorial parla d’amplis sectors de l’esquerra independentista..
Suposos que obeeix a un error.

Quan lluites durant vint-i-tres anys contra el peix al cove i per fi, trobes una oportunitat per marxar, t’ho creus. Vas a totes i de cop es frena tot perquè tornen a trobar el traïdor.

La culpa de tot, però de tot, és del simpatitzant d’ERC, que primerament es anticonvergent que independentista.

Aqui rau el problema per alliberar-nos, donat que necessitem els vots d’aquesta pobre gent que, a dia d’avui, no s’han assabentat que el seu partit es autonomista i pactista amb l’estat repressor.

Quan “toques el tema” amb un d’ells, ho veus: et parla del sexe de les foques d’Alaska, abans que de res més.

Exactament que el barratinaire dels anys 80.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
19.05.2022  ·  10:09

(soc Daniel Bonaventura)

Sí, jo també engegaria partits i entitats a fer la mà. Cal fer foc nou.

Però també contemplo convocar la taula del 52 %. Només de convocar-la, ja tindríem projecte. Més encara: el projecte sobiranista és convocar la taula del 52 %.

Els partits i entitats no la convoquen perquè són reformistes. Volen reformar Espanya. No creuen en Catalunya. Quanta misèria!

Algú té una idea viable per forçar una taula del 52%?

Una de les primeres campanyes que faríem: Colau, candidata d’Espanya.

Eduard Rogero
Eduard Rogero
19.05.2022  ·  10:14

Hem vist com el president Mas feia un pas al costat per no perjudicar l’independentisme, cosa que mai veurem per part d’esquerra.
Amb tots els motius que ha donat la dictadura centralista per anar tots a una contra un enemic fastigós la “esquerra” catalana només veu interessos burgesos antiquats per part de Junts.
La dèbil resposta electoral del projecte de Junts pel Si és la prova d’aquesta feblesa indepes-units.
Mai sumaran del tot per culpa de esquerra. Senten una aversió malaltissa contra la CIU d’en Pujol i tenen por de perdre la seva menjadora.
Amb tot el que han fet d’ençà que governen no haurien de rebre ni un vot independentista.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
19.05.2022  ·  10:19

Si partits com ER poden fer el que fan és perquè hi ha molta gent que hi està d’acord i els vota.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.05.2022  ·  10:25

1.- Un dels trets diferencials entre Catalunya i Espanya és que pels espanyols la “unidad de la patria” és un valor que té molt més pes que la democràcia i això és transversal, de manera que ho podem comprovar i veure en tots els territoris i partits polítics espanyols. En canvi pels catalans pesa molt més el model de societat que es desitja –la ideologia- que la independència del nostre país i això també és un fenomen que ha deixat una petjada molt perceptible en la nostra història. Queda perfectament reflectit en aquella famosa frase de José Maria Aznar: “Antes que España, se romperá Cataluña” i està escrit a la constitució: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los espanyoles” i qui ho garantitza això?, “las fuerzar armada”.
2.- Les diferències ideològiques pesen molt a Catalunya, segurament ho arrosseguem des del segle 19. Aquesta psicopatia política que patim ens ha creat molta confusió. Per exemple, un personatge tan intel·lectual, tan català i tan al·lèrgic a la pàtria com Raimón Obiols és el que va dir que si els catalans tinguéssim un botó que prement-lo fóssim independents, tots ho faríem i fa poc dies al més324 va dir: jo no sóc independentista però no vull cap dependència (???). CDC es va convertir en el primer i, durant molts anys, únic partit defensor dels valors del catalanisme, bàsicament perquè el PSC va abandonar aquest terreny i perquè Jordi Pujol tenia un nivell intel·lectual i una praxi –es diu que parlava com en Joan Capri- que entrava amb molta facilitat dintre de les llars i en això era imbatible.
3.-La corrupció és un fenomen que té la seva arrel en una transició mal transitada, que va consistir en un pacte amb l’antic règim per perpetuar-se en el que avui en diem l’estat profund. Tots els partits polítics del règim del 78 que han tingut responsabilitat de poder han tingut casos de corrupció i CDC no ocupa els primers llocs d’aquest “ranking”, però després de 25 anys de poder incontestable ha estat com una nevera desendollada, si obres la porta …
4.- L’estat espanyol ens coneix molt bé, fa molts anys que ens governa i sap que l’invent d’Espanya no s’aguanta sense Catalunya, sap que aquest equilibri és molt fràgil i els fa por, per això Franco va dir a Juan Carlos, en el llit de mort : “El día antes de morir, Franco me cogió la mano y me dijo: ‘Alteza, la única cosa que le pido es que preserve la unidad de España”.
5.- “Atado y bien atado” vol dir que no hi ha cap possibilitat, cap esquerda, on els catalans puguem decidir el què volem ser per vies democràtiques i pacífiques. Contra aquest anhel, que és en definitiva un plantejament polític com qualsevol altre, hi ha la Constitucion, el dret penal de l’enemic, les clavegueres i en darrer terme, no ho dubteu, l’exercit espanyol.
6.- No us perdeu aquest article de Salvador Cardús. És definitiu, no pot ser més clar ni més català. Si no podeu obrir l’enllaç https://www.ara.cat/opinio/europa-tampoc_129_4372433.html poseu el títol –A Europa, tampoc- al cercador de Google i el podreu obrir.

Lluis Molist
Lluis Molist
19.05.2022  ·  10:36

ERC…….COMUNS ( de comuna..cagadora) No teniu res a dir….? No demaneu disculpes, vosaltres sou coloboradors directes.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
19.05.2022  ·  11:15

Però deixeu el mur de les lamentacions diari i aixequem-nos d´una vegada!

Josep Pericas
Josep Pericas
19.05.2022  ·  11:36

Quan un fet és ben clar però, increïblement, hi ha persones que diuen que no ho veuen, és perquè no els interessa de veure-ho.

És comprensible en els espanyols (=castellans), que si admetessin que el que estan fent és esprémer econòmicament els PPCC, es quedarien sense la mamella. Si admetessin que ens estan trepitjant culturalment, renunciarien al seu somni “imperial”.

És comprensible en els dirigents dels Comuns, PSC, etc, que es beneficiaran dels càrrecs que ocuparan.

Ara, els votants de Comuns, PSC, PP, Ciudadanos, VOX…són els ximples de la història. Voten per enfortir l’estat que treballa contra ells: quina Sanitat, Educació, protecció social podrien tenir amb la independència. És clar que això és facilitat per un altre actor interessat, els mitjans de comunicació comprats.

Pere Solsona
Pere Solsona
19.05.2022  ·  11:58

De l’arbre caigut tothom hi fa llenya. Als del PSC els va anar molt bé totes las imputacions , encara que fossin mentida, al senyor Mas i als Senyor Trias. No només es van aprofitar els partits de dretes si no els autoanomenats progressistes
.

Pere Planella
Pere Planella
19.05.2022  ·  12:02

A dia d’avui encara no s’ha aclarit els atemptats del 17A fins on pot arribar la merda, tota la merda tapada sobre (secrectos de estado) sobre el 17A no hi ha cap secret d’estat ni res de res que ho pugui tapar, tampoc en cap moment s’ha aclarit per que ER va decidir que separats aniríem millor, per me inri cada dos per tres van sortint nous partits que nomes ofereixen portades de diaris per crear mes desunió, els que barem votar hi els que no ho van poder fer el 1-O no us deixeu entabanar per quatre politiQUILLOS de merda.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
19.05.2022  ·  12:02

El cost total de la repressió és és de 7.281.734.620 €.

Fem el càlcul, si us plau, del que ha costat en diferents monedes en tres-cents cinquanta anys de GUERRA TOTAL contra Catalunya.

PROU MONARQUIA CASTELLANA!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
19.05.2022  ·  13:01

Gràcies, Vicent, gràcies Vilaweb. Més enllà de tot partidisme polític- ideològic, sou la veu de la consciència
de País que volem ser. Cal guanyar-lo primer que res, assolínt la Independència, tots junts, dretes i esquerres. Després, ja parlarem des del millor que cadascú aporte.

Andrés Flores
Andrés Flores
19.05.2022  ·  14:14

“…a còpia d’espionatge, mentides mediàtiques i qui sap què més.”

Recordem les Rambles? Possiblement involuntàriament, doncs amb el nivell dels personatges que suren a les clavegueres és facilíssim que se’ls descontroles. Però cada vegada que neguen una investigació és que alguna cosa fa pudor!

Marc Avià
Marc Avià
19.05.2022  ·  15:16

Efectivament, a l’enemic ni aigua.

Roser Caminals
Roser Caminals
19.05.2022  ·  15:49

L’article no pot ser més encertat ni més objectiu. L’enemic extern ha sabut aprofitar al màxim les flaqueses–que el Vicent tan bé destria–del bloc intern.

Joan Royo
Joan Royo
19.05.2022  ·  16:49

Ara mateix a TV3 “Tot es mou” entrevista a la senyora Colau. Al TN ja li han dedicat un reportatge, estan en campanya. L’alcaldessa de les clavegueres no té ni un bri de vergonya. Algú ha demanat que Trias es torne a presentar, potser agranaria l’ajuntament de tanta porqueria espanyola.

Isaac Beà
Isaac Beà
19.05.2022  ·  17:16

Tota la crítica visceral (que no l’argumental) que trobem cap a ER en molts comentaris d’aquest diari hauria de tindre sempre present aquest editorial.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
19.05.2022  ·  19:51

Cansa, i molt, tenir de llegir expressions com ara que som un país covard, un país mesquí i altres perles. Aquests comentaristes no aclareixen si la covardia o la mesquinesa ens és innata o adquirida en l’esdevenidor del temps.
Jo crec, fermament, que els catalans no hem estat mai ni covards ni mesquins; repasseu la història i convindreu amb mi tal afirmació. El que si som és la vertadera imatge dels perepunyetes. Les decisions ensems no s’acaben mai de qüestionar. Cal polir i repolir qualsevol text per, finalment, adonar-nos de la presència de contradiccions en el text ja decidit. Potser en aquesta ultima consideració hi escau millor el mot torracollons. L’esperit col·loquial té un límit i, llavors el comentarista es recolza en la desqualificació del col·lectiu i, això, ja comença a cansar.

Jaume Ribera
Jaume Ribera
19.05.2022  ·  21:11

La tàctica espanyola ha estat clara des d’un principi involucrar als dirigents en un ciri ben muntat i vinga inhabilitacions judicis etc. i apa un de menys. El problema no és aquest el problema és la submissió i innocència del catalanets. Mentre els catalans no responguin adequadament aniran fent.

Ramon Tudela
Ramon Tudela
19.05.2022  ·  23:43

Qualsevol defensa de la corrupcio de CiU, la trobo absolutament ridicula.

Em sembla, fins i tot groller, voler disculpar-la en nom de no se sap massa be, quin catalanisme.
Pujol el 82, despres d’ arruinar a molts catalans amb el cas Banca Catalna, es va embolicar amb la senyera, sense l’estel, ell no hi creia, per salvar-se de la preso, si el Felipe, hagues tingut el que calia, ens hauriem estalviat mots anys de CiU, de privatitzacions, de poques inversions en sanitat i ensenyament publics, de massa suport a la privada, etc, es a dir de dreta pura i dura, que votaba a Madrid, amb qui fos, tot el que representes retallades de drets, siguen reformes laborals o el que sigue.
Despres venien aqui i tot era queixar.se, pero igual era pactar amb PP, que amb PSOE.
Moltes vegades no puc entendre ni els editorial ni alguns articles que sembla que visquessin en un altre mon o un altre temps, del que estem vivint

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies