La número dos de la fiscalia corregeix els fiscals del Suprem i s’oposa a investigar Puigdemont per terrorisme

La tinenta fiscal del Tribunal Suprem espanyol, María Ángel Sánchez-Conde, ha manifestat per escrit que no s’ha d’obrir una causa per terrorisme contra Carles Puigdemont ni contra Ruben Wagensberg, segons que ha publicat l’agència Efe. Demana que la causa del Tsunami Democràtic no sigui instruïda al Tribunal Suprem, on correspondria d’investigar Puigdemont i Wagensberg perquè són aforats, i demana que quedi a l’Audiència espanyola, on va néixer sota la instrucció de Manuel García-Castellón. Pel que fa a la causa concreta contra Puigdemont i Wagensberg, demana que s’arxivi. El seu dictamen no és vinculant i la decisió final l’haurà de prendre la sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena. Allà, el jutge Juan Ramon Berdugo serà l’encarregat d’estudiar la qüestió i, després, argumentar davant la resta de magistrats si se’ls ha d’investigar per terrorisme, com els va demanar García-Castellón.

“Cap dels fets que s’assenyalen com a indicis, ni examinats en la seva significació concreta ni –com cal fer– preses completament, permeten d’inferir de manera raonable la participació de l’encausat aforat en la plataforma Tsunami Democràtic, més aviat al contrari, sembla que en descarten la intervenció”, diu l’informe, que afegeix: “L’examen amb detall dels indicis afirmats pel magistrat instructor revela que en realitat som davant de simples conjectures o sospites.”

Aquesta decisió es desmarca del criteri majoritari dels fiscals del Suprem, que van dir que hi havia prou indicis per a investigar Puigdemont per terrorisme. Ara bé, els dos presidents de la secció primera, Fidel Cadena –un dels fiscals del judici contra el procés– i Joaquín Sánchez-Covisa, tenien posicions contraposades: Cadena volia investigar-los per terrorisme i Sánchez-Covisa deia que no hi havia prou indicis. Arran de la discrepància dels dos fiscals en cap de la junta, el dictamen definitiu va quedar en mans de Sánchez-Conde, la superior jeràrquica.

Sánchez-Conde comparteix les tesis de Miguel Ángel Carballo, tinent fiscal de l’Audiència espanyola, i d’Álvaro Redondo, fiscal del Suprem, que també van dir que no veien indicis per a encausar per terrorisme Puigdemont. La decisió de Redondo va ser desestimada per la majoria dels fiscals del Suprem, una insubordinació gens habitual, però ara es veu reforçada pel criteri de Sánchez-Conde.

García-Castellón veu Puigdemont al capdamunt del Tsunami Democràtic

García-Castellón va argumentar en un escrit de més de cent pàgines que hi havia “indicis” de la participació de Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i deu persones més en la comissió de fets “susceptibles d’integrar un delicte de terrorisme”. Va situar Puigdemont en el “vèrtex més alt de l’organització” del Tsunami Democràtic i va dir que la seva posició com a “ex-president i líder de l’independentisme de Brussel·les estant li atorga una posició d’autoritat inqüestionable”.

Llavors es va basar en uns missatges de mòbil entre el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, i el periodista Jesús Rodríguez, però també en les anotacions de l’agenda del primer i els piulets de Puigdemont a favor de la plataforma Tsunami Democràtic.

García-Castellón va dir que, per a “l’aclariment dels fets”, calia fer diligències d’investigació que no podia dur a terme arran de la condició d’aforat, tant de Puigdemont com de Wagensberg, i va demanar al Suprem que assumís la investigació.