Per què ens importa als catalans el que passarà avui a Escòcia

Els catalans tenim moltes raons per a seguir de prop tot això que passarà a Escòcia en el camí cap a la independència

Vicent Partal
22.11.2022 - 21:40
Actualització: 23.11.2022 - 08:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest matí, a les 10.45 hora catalana, 9.45 hora escocesa, el Tribunal Suprem del Regne Unit dirà si creu que el parlament escocès té el dret de convocar un referèndum d’independència, previst ja oficialment el 19 d’octubre de 2023.

A diferència dels tribunals espanyols, el Suprem del Regne Unit és una cosa seriosa. Per això no hi haurà filtracions als diaris i ens assabentarem de la decisió puntualment i tots alhora. Per la mateixa raó, encara no s’ha sabut res de les deliberacions dels jutges, que han analitzat més de vuit mil pàgines de material escrit, presentat per totes dues parts.

Endevinar què decidiran, doncs, és impossible. Però els experts consideren que hi ha quatre possibles veredictes.

Un, el més favorable de tots –però improbable–, seria que els jutges considerassen que la llei del referèndum, que avui és un projecte de llei precisament en espera de la decisió judicial, escau plenament dins les competències del parlament escocès. Si el veredicte fos aquest, el referèndum es faria el dia previst.

El segon seria que el tribunal afirmàs que Escòcia necessita l’autorització expressa del parlament britànic per a poder fer el referèndum. És el que es va fer en l’anterior referèndum, el 2014, però aquesta vegada el Partit Conservador va contra la votació, de manera que si el veredicte fos aquest no hi hauria plebiscit i el govern escocès segurament convocaria unes eleccions en clau referendària, seguint una via ja coneguda pels catalans.

No es poden descartar, finalment, dues possibilitats: que el tribunal consideràs que no hi té res a dir i deixàs l’assumpte en el camp de la política; o bé que el tribunal cregués que no pot decidir res sobre això que encara és un projecte de llei i no una llei. Qualsevol d’aquests dos darrers veredictes, com és evident, complicaria més a curt termini la controvèrsia política que hi ha ara mateix entre Escòcia i el Regne Unit.

Però, passe què passe, i això ens interessa a nosaltres, el fet és que després de la treva judicial acceptada per totes les parts, a partir d’avui es revifarà l’enfrontament polític entre Escòcia i el Regne Unit. I passe què passe serà important també per a nosaltres. En el cas improbable que el tribunal reconega el dret del parlament escocès a fer el referèndum és evident que el paral·lelisme perjudicarà Espanya. I en cas que no siga així, haurem de veure què fan els escocesos i si podem aprendre’n res. Les eleccions en clau plebiscitària nosaltres ja les vam fer amb Junts pel Sí i la CUP. La cosa a seguir de prop no serà, per tant, l’escrutini, sinó allò que els escocesos puguen fer després per a efectiva la independència del seu país.

El fet que la Unió Europea, en aquest cas, siga més aviat favorable a la independència d’Escòcia i de la tornada a la Unió i la casualitat que el referèndum es faça, si es fa, mentre Espanya exerceix la presidència de torn de la Unió Europea, hi afegeixen clarament un grau més d’interès per a nosaltres. Més raons per a seguir de prop aquest procés d’independència que té tants paral·lelismes, també cronològics, amb el nostre.

 

PS. Avui fa cent anys exactes del naixement de Joan Fuster i per això VilaWeb us ofereix un seguit d’articles especials per a recordar-ne la figura i explicar de quina manera el seu llegat ens colpeix encara avui. Personalment, avui tindré l’oportunitat de fer una lectura anticolonial del seu llibre més transcendental, Nosaltres, els valencians. Serà a les set del vespre al Centre Octubre de València, en un acte organitzat per la Institució Alfons el Magnànim.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.11.2022  ·  22:12

Qualsevol semblança entre la justícia britànica i l’espanyola és casual. D’això no hi ha dubte.

Pere Solsona
Pere Solsona
22.11.2022  ·  22:37

El govern espanyol no acceptara el Passaport escocès com fa amb Kosovo.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
22.11.2022  ·  23:23

Em temo molt que en la situació actual a Anglaterra, el Parlament dirà que no. Això ens afecte segur. Veure’m

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.11.2022  ·  01:33

Alguna cosa em diu que si el tribunal anglès “fa un Madrid”, la independència d’Escòcia trigarà més o menys però serà inevitable. A més, a Escòcia l’SNP va per feina. No com aquí.
Sobre Joan Fuster, el millor homenatge, la victòria!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.11.2022  ·  05:40

És tradició continuar mirant que fa el veí. El poble català amb 2 milions de persones al carrer demanant la independència, no hauria de mirar ningú. Només necessita determinació per a voler-la.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
23.11.2022  ·  06:32

Ja us avance que a Londres diran que no.

S’imagineu la contrària, quin terratrèmol mundial que es produïria?

Fóra, tal i com està l’escaquer mundial, no només en termes de descolonialitzacions nacionals…sinó de molts d’altres ítems de descolonitzacions fossilitzades pel costum del patriarcat, del gènere, de l’art, del treball assalariat, les jerarquies, etc. que no sabem encara identificar l’arrel comuna de totes i encara som entrellucats com si estigueren en departaments hermètics sense vasos comunicants entre ells. Igual que feien els enciclopedistes divuitescos.

Fóra una mena de “Sra. Sturgeon: òbriga l’ampolla de Whisky…o la mascletà pot començar!”

Josep Blesa (València)

Jordi Torres
Jordi Torres
23.11.2022  ·  07:08

Con diu en Marcel Barbosa, no crec que ens haguem de lligar a cap altre procés d’independència, ni emocionalment ni estratègica. Ara mateix els que hem cremat més etapes en l’escenari d’independència “adversa”, som nosaltres, els catalans.

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
23.11.2022  ·  07:48

Una correcció petita – el govern escocès no convocarà eleccions plebiscitàries en cas de perdre al tribunal, farà servir les properes eleccions britàniques com a tal. Tots els partits independentistes (SNP, Verds, Alba) han acceptat la proposta i tindran un únic punt al programa electoral.
Té un avantatge – com que no podran mai formar part del govern britànic, ningú pot criticar als partits independentistes que no tinguin un programa electoral complet. I un inconvenient – que serà el govern britànic qui decideix quan es faran les eleccions (probablement al 2024).

Albert Miret
Albert Miret
23.11.2022  ·  08:58

Passi el que passi a Escòcia, els anirà sempre molt més bé que a nosaltres, perquè al seu govern no hi tenen cap traïdor imposat i perquè el sentit democràtic i de Justícia del Regne Unit, no existeix ni pot existir a espanya. A espanya, tots els poders pertanyen a la màfia europea, i tots sabem què es basa en l’omertà, els padrins de les quatre grans famílies incloses les monarquies, l’assassinat i la presó dels que no són obedients i la mentida en totes les seves formes. O sigui, que cap comparació és possible ni fiable.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.11.2022  ·  09:46

A Escòcia van tots els independentistes a una, no hi ha dins traïdors treballant pel govern colonial, com va fer aquí el Gran Botifler Oriol Junqueras.

A Escòcia, al Regne Unit, els jutges, tot i tenint la seva pròpia ideologia, sí actuen de jutges.
A regne d’espanya els jutges són els hereus o els nomenats per la dictadura franquista, i no actuen precisament com a jutges imparcials.

Al Regne Unit les forces policials són i estan en mans força més democràtiques.
Al regne d’espanya la PN o la GC són braços armats de la dictadura franquista, encara que al govern hi hagi un suposat gobierno d’esquerres.

Diferències molt, molt, importants.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.11.2022  ·  10:41

Certament l’experiència escocesa és molt interessant perquè en un país amb unes altres coordenades culturals, religioses i democràtiques es mostrarà la viabilitat -o la dificultat- de que, en l’entorn europeu, funcionin processos de secessió pacífics, acordats i ordenats.
A mi em sembla que no es fàcil perquè la secessió comporta canvis importants en els models polítics i, sobretot, en les correlacions de força i de poder tant al Regne Unit com a Europa.
Seria molt atractiu que els règims de base cultural teocràtica ( imperialista) acceptessin fer l’esforç per gestionar un nou model de convivència basat en la gestió de la diversitat dels pobles. El model actual és d’assimilació i eliminació dels petits.
Però, per dir-ho en poques paraules, canviar els models socials de domini és tant complicat com escombrar escales amunt.
Si en algun lloc això pot passar és a Escòcia. Però no serà fàcil.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.11.2022  ·  10:58

Com que el peix gros es menja el petit, no crec que Europa deixe d’estar condicionada per Espanya, siga i actue amb imparcialitat. Com més va més raons i consciència tenim de ser absorbits i homologats per un estat centrípet que ens xucla i anul·la integralment tant com pot. El dia que el PV, des de la base i els nostres governants, decidim restaurar nostra pertanyença històrica com Països de Parla Catalana Independents, Diferenciats, (clar, perquè dir PPCC és pecat) sense pegar cap tir, llavors sí caldrà fer una traca amb raó. Visca Espanya independent …. de nosaltres! I NOSALTRES D’ELLA!!!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.11.2022  ·  11:18

Passi el que passi Escòcia ho té més facil ja no tindran la repressió que vivim nosaltres. Però aixo ens pot ser util com a guia per tornar a la confrontació amb l´estat central per aconseguir la nostra llibertat com a nació que som

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
23.11.2022  ·  12:33

Junts pel Sí i la CUP tenien un únic punt al programa dient que declararien la independència immediatament si guanyaven les eleccions? Si no va ser així (no ho he comprovat) no consideraria les eleccions com plebiscitàries.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
23.11.2022  ·  13:44

Sr. Gaus, jo crec que si volem assolir la independència, l’única confrontació que cal fer és contra els nostres polítics. La confrontació amb l’estat central ja la vam fer i la vam guanyar l’1 d’octubre de 2017.

Els que impedesquen la victòria són els polítics que honoren l’establishment català pseudo-catalanista i pseudo-independentista. L’estat central existeix a Catalunya gràcies a aquesta colla de polítics nostrats. Doncs, abans de trobar enemics a fora, caldria trobar-los a dins. Pura lògica!

Ho sé. És molt dolorós acceptar que la molt entranyable Carme Forcadell siga un obstacle per la independència, com també ho és l’Oriol Junqueras, una persona que ama Catalunya i ama Espanya, ambdues, de debò. O en Jordi Cuixart que ama (políticament parlant) Ada Colau i abraça sense miraments i amb excepcional efusivitat Miquel Iceta. O l’abrandada Laura Borràs que finalment va claudicar, com la resta de la colla, davant l’estat central. O fins i tot, el meu molt admirat Carles Puigdemont que fa anys que diu que si passa això o això, vindrà a Catalunya sud a muntar un ciri que mai arriba, ni arribarà. O l’Anna Gabriel, per qui vaig comprar una entrada de fila zero d’un concert a Sallent i ajudar-la en el seu “terrible” exili, i que com la inexistent Marta Rovira (inexistent per l’independentisme) rendeixen (una ja ho ha fet, l’altra pròximament) acatament (pleitesía en castellà) al Tribunal Supremo del Reino de España.

En la meua opinió, l’únic independentista, tot i que no ho és, de tota aquesta colla s’anomena Gonzalo Boye. No té por d’anar a presó per les seues idees i conviccions. Tota la resta? Uns escolans i algú amb ínfules de ser mossén respectat per tothom.

Confrontació? Sí, per descomptat. Només cal dirimir contra qui. Contra la Cort del Regne d’Espanya o contra els catalans que la sustenten a Catalunya. Jo crec que per proximitat cal expulsar els segons.

Montse Milian
Montse Milian
23.11.2022  ·  13:52

M’hauria agradat estar a València aquesta vesprada.

Quina gran citació de Fuster: “Com es pot ser català sense ser valencià i sense ser mallorquí, i viceversa?”

Gerber van
Gerber van
23.11.2022  ·  13:52

Molts comentaristes tenen tota la confiancia en la democràcia de Gran Britania. Jo no en tinc tant, vist la seva política al segle 20 sobre Irlanda i Irlanda-Nord. La capa vernis de democràcia és molt prim. Veurem com respon GB si Escòcia ferà eleccions plebiscitaries contre la voluntat de GB.

Sturgeon té rao quant va dir com a reacció sobre el condemne del TS GB: ‘Que demostra que el Regne Unit es basa en la cooperació voluntària és un mite. Això defensa la independència.’

Josep Marrasé
Josep Marrasé
23.11.2022  ·  14:05

Companys, no perdeu ni un segon a voler comparar Escòcia i Espanya. Ni en civilitat ni molt menys en democràcia. Per l’amor de Déu, la sola intenció d’acarar els dos països ja constitueix una ofensa contra els escocesos. I no és qüestió, solament, de virtuts democràtiques, sinó de manera de veure el món amb la consideració obligada per els sers que hi viuen.
A l’estat espanyol la consideració humana ve determinada pel poder reconegut a un personatge, per principi. A altres països, també a Escòcia els litigis són motiu de debat i, si convé, s’arriba a l’audiència. En fi, que tinguem sort amb la deliberació corresponent a la celebració d’un referèndum a Escòcia.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.11.2022  ·  20:13

Em remet al meu comentari fet a les 20:04 a la reacció de Sturgeon.
Si l’UK pretenia ser la unió lliure de nacions britàniques, el seu TS ha deixat el mascle alfa amb les vergonyes a l’aire, tal com queden altres reunions coetànies -fetes al primers anys del 1700- basades en la violència i el rapte. Si no hi ha divorci, diguem dret d’autodeterminació, no hi ha democràcia per més maquillatge que hi posen.

Glòria Pallejà
Glòria Pallejà
23.11.2022  ·  22:27

“Només SÍ és SÍ” ho defenso no només com a dona, sinó també com a persona amb dret a decidir a quin Estat o Nació pertànyer… Comprenc ara per què la dreta (disfessada o no d’esquerres) se sotmet a la unitat nacional, és a dir, a la mentalitat masclista i dominant… Si s’admet que “només SÍ és SÍ”, les conseqüències són molt potents en molts camps…, ¿i qui s’atreveix a ser tan democràtic i a escoltar si qui tens davant vol seguir amb tu?????

Jordi Buïl
Jordi Buïl
24.11.2022  ·  01:12

Del tot d’acord amb en Juan Martín Alegria, de les 13:44.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes