I com caram es pensen que les podran retirar, les urnes?

«I no se n'adonen que si ho fan hauran de retirar-les totes vuit mil i les que puga haver-hi de més? Perquè si se'n descuiden una el resultat d'aquella sola urna serà el resultat del referèndum»

Vicent Partal
30.08.2017 - 05:18
Actualització: 30.08.2017 - 07:18
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PSOE va dir ahir que era partidari de retirar les urnes del referèndum del primer d’octubre, aplicant la teoria que si saps que una cosa es farà servir per cometre un delicte l’has de llevar abans el delicte no es cometa. Jo tenia un cert respecte per Margarita Robles, malgrat tot, però ahir li’l vaig perdre completament. No solament perquè la vaig veure arrenglerada amb la dreta més extrema, sinó sobretot perquè vaig sentir com negava els principis que sempre havia defensat. Per exemple, que has de jutjar els fets i no les intencions. Ja fa anys que vaig pronosticar que el PSOE acabaria en aquest pou tan profund on s’ha instal·lat. Em sap greu haver-la encertada tant.

Siga com siga, la polèmica és força interessant. El PP està completament desconcertat. No sap què fer. Al govern espanyol hi ha una divisió profunda sobre la manera d’actuar. I l’estat, els alts funcionaris, les plomes desbocades i les classes extractives viuen en estat de xoc des de dissabte, quan sembla que a l’últim van entendre que el país de fantasia que els venien Jorge Moragas i Alícia Sánchez-Camacho era simplement un bluf. L’espectacle de Xavier Albiol invocant el 155 quan el seu partit ja ha dit que no el podia aplicar ho explica tot. Quin descontrol i quin poc rigor…

Però si realment els ha passat pel cap de retirar urnes i això no és tan solament propaganda, aleshores és que han perdut el senderi. Perquè com pensen fer-ho? Qui hi enviaran, a retirar-les? Si comptaven amb els Mossos ja haurien de saber que ells mateixos han barrat el pas a qualsevol possibilitat després d’haver-los omplert de ‘merda’ –Trapero dixit– mentre el país els omplia de flors. I doncs què? Com pensen retirar-les, 8.000 urnes repartides per 948 municipis? Amb quina força pública? S’atreviran a enviar algú a endur-se-les sabent que les forces policíaques de Catalunya les defensaran i els votants també? Què faran quan se n’emporten una i n’aparega una altra, amb tota la premsa mundial mirant-s’ho? I no se n’adonen que si ho fan hauran de retirar-les totes vuit mil i les que puga haver-hi de més? Perquè si se’n descuiden una el resultat d’aquella sola urna serà el resultat del referèndum.

Però, sobretot, i després què? Què es pensen que passarà amb les relacions entre Catalunya i Espanya al cap d’una hora, d’un dia, d’un mes, d’un any, d’una dècada?

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Perera
Ramon Perera
29.08.2017  ·  22:06

El costat espanyol s’ha convertit en el regne de l’anècdota. Cada iniciativa que prenen es converteix en un acudit. Tothom parla i diu la seva: Xavier G. Albiol diu una cosa diferent de la que diu el portaveu del seu partit al Congreso de los Diputados; P. Iglesias no se sap que diu ja que canvia d’opinió com fulla moguda pel vent i al mateix temps difereix de lo que diuen els responsables del seu partit a Catalunya; diversos personatges parlen d’enviar l’exèrcit, etc.; no sé quin càrrec del PSOE diu que s’haurien d’enretirar les urnes, per allò de la guerra preventiva, etc.
Finalment, el president del govern espanyol, que és qui té la potestat per fer o no fer, té una opinió ben curiosa. Parafrasejant una coneguda dita gallega, sembla que digui: “No tinc manera d’impedir el referèndum català, però tenir-la sí que la tinc.”

Josep Usó
Josep Usó
29.08.2017  ·  22:48

Sembla mentida, però es veu que fins que no s’ho varen veure i escoltar en primera persona no en sabien res. I ara, quan ja en comencen a ser conscients que no tenen res a fer, cadascun diu la seua. Possiblement, ells en dirien una “brain storm”, per a veure quina de totes les pensades poden aplicar. El problema és que no hi ha cervell. Les propostes que van plantejant només demostren pànic. No n’hi ha cap que es puga prendre seriosament. I encara no s’ha acabat l’agost. Pot ser si es llegiren la Llei de Transitorietat entendrien alguna cosa; però sembla que no són massa aficionats a llegir. La proposta de la portaveu del PSOE és per emmarcar. En qualsevol cas, el temps que els queda és molt poc. Només 31 dies. Menys de 750 hores.

Jordi Espinet
Jordi Espinet
29.08.2017  ·  22:57

El que realment voldria fer la Robles és enterrar les urnes en calça viva –seguint l’ensenyament del González i el que li demana el cos–, no podent enterrar-hi els votants que les omplen. Espanya és Espanya, és digui Franco, Fraga, PP o PSOE. La decepció que ens produeix la seva esquerra és general i còsmica, perquè hi crèiem, en un moment determinat hi vam creure. Crèiem en la seva cultura, en les seves paraules, però han resultat ser uns negrers autènticament interessats només en la pela. Funcionen amb una mentalitat del segle XVIII.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.08.2017  ·  00:16

I, sobretot, que ara la veritat ja és massa evident com per tapar-la. Especialment davant dels espectadors habituals de Tele 5 de l’àrea metropolitana de Barcelona. La disparitat entre les bajanades que els expliquen des de Madrid i el que veuen amb els seus ulls quan surten al carrer és massa estrident com per a que puguin seguir pensant que tot plegat no va amb ells. El 17A els que es van espavilar en solitari van ser la Generalitat i els Mossos. El govern de Madrid va fer un paperot. Catalunya va demostrar ser un estat de facto, i un de molt ben preparat i coherent. A la manifestació de dissabte Felipe de Borbón i Mariano Rajoy es van trobar que hi sobraven, havien vingut a fer-se una foto i se la van fer, però no els va sortir gens complaent. I la manipulació de la foto per la premsa de Madrid va esbombar-se ràpidament per internet, desacreditant-los encara més. La postveritat havia deixat pas a la veritat. Abans de la tristor del 17A érem tots conscients que l’1O el resultat estava obert. Ara tinc molt clar que sortirà el “sí”: l’unionisme s’ha quedat definitivament sense arguments i nosaltres els tenim tots. Setembre serà un mes molt enervant, però us confesso que estic amb les piles ben carregades i olorant la flaira de la llibertat.

Ramon Folch
Ramon Folch
30.08.2017  ·  00:17

Potser no són les preguntes adients, poden fer la acció després de la declaració de independència, quan es convoquin eleccions constituïens.
Els partits independentistes es presentaran per separat i tirant-se els plats pel cap.
Els unionistes es presentaran junts (PP, PSOE, Cs, i pot ser algun més)
Hi heu pensat?

Jordi Carbonell
Jordi Carbonell
30.08.2017  ·  00:18

El PSOE, tal com vas vaticinar, ha perdut el nord. Ho evidencien les declaracions de Margarita Robles i la constant pluja de barbaritats de la delegació catalana del PSOE (PSC) per boca dels seus parlamentaris encapçalats pel senyor Iceta.

Aquest és un problema afegit que desorienta a l’electorat socialista i que ens pot perjudicar a l’hora del referèndum, És molt difícil de preveure si el portarà cap a l’abstenció o cap al no. Igualment costa saber quin serà el seu comportament després de la victòria del sí i la declaració d’independència.

El més alarmant, però, és la desori que ens mostra el govern del PP amb aquesta falta d’estratègia que, tret de l’atac per via judicial i la intoxicació permanent del mitjans de Madrid i alguns de catalans, els aboca a la improvisació constant.

Aquestes dues línies d’actuació són les que seguiran practicant amb la intenció desesperada de dividir l’electorat l’1 d’octubre i, si guanyem (que crec que sí) per confondre la ciutadania de Catalunya l’endemà.

La realitat no la volen admetre, condicionats com estan per la seva constant manipulació dels fets. Els problemes del dia després no s’els plantegen. L’orgull no els permet admetre la possibilitat de la derrota. Pensem com va anar la pèrdua de Cuba.

Josep Jallé
Josep Jallé
30.08.2017  ·  00:18

És escàndols promoure el jutjar les intencions i no els fets?. Be, escandalós no. Delictiu, en si mateix. El que estem vivint, i viurem en aquest dies propers, es la caiguda de caretes d’aquells demòcratas de toda la vida i dels seus hereus. Les relacions entre Espanya i Catalunya ja fa anys, segles, que sabem quines han estat. Qui ho vol saber. Extrapolar-ho és de bàsica. Perquè hi han ADN’s mesetaris i uns altres mediterranis, des que tenim coneixements històrics i, tot plegat, no ha canviat en el fons, formes apart. I, en els límits de les circumstàncies, ni en les formes. A hores d’ara ja els coneixem, ni que portessin les potetes emblanquinades, de blauet, rosades o liles.

Víctor Serra
Víctor Serra
30.08.2017  ·  00:19

Jo també sempre m’havia semblat que Margarita Robles era una persona intel.ligent i assenyada amb la que es posia parelar de tot. Però certament ho resumeixes molt bé en les tres darreres línees. Si retiren les urnes, de què hem de parlar l’endemà amb ells ? Ho ha pensat això la senyora Robles ? Trencant tota possibiltat de diàleg amb la majoria un cop més, no es poden arreglar els problemes.

Eduard Zanuy
Eduard Zanuy
30.08.2017  ·  00:20

Sencillament, tant si retiren urnes com si no ho fan, crec, espero no equivocar-me, que hem arribat al pronòstic que vas anunciar fa temps: Escac i Mat !

Francesc Font
Francesc Font
30.08.2017  ·  00:21

Una vella dita grega, clàssica grega, diu que: “Els déus tornen cecs aquells qui volen perdre”. No sóc religiós, però de vegades acabo creient en alguns déus

Roger Civera
Roger Civera
30.08.2017  ·  00:22

Per una part sommie que ja sóm a 1 d’octubre, però per altra vull viure tot aquest mes intensament. Passaran coses, però menys de les que segurament imagine, puix ja n’han passat moltes menys en els mesos passats de les que em pensava, tot i que per força n’han de passar.
Però sense dubte el més important és arribar a l’1 d’octubre i culminar tot per el que hem lluitat.

Montse Coll
Montse Coll
30.08.2017  ·  00:22

Realment, el que va passar dissabte, quan passi el temps i ho fiquem en perspectiva, veurem que ha tingut tanta o més importància que el 9N. Mirant-ho fredament, per part nostra va ser un acte de sobirania, de trencament de fet amb tots els polítics i institucions de Madrid. Per part seva, acostumats a viure en una bombolla, pensant que ficant tota l’artilleria institucional (la Cort política en ple) , això impressionaria tant que els obririem el pas gentilment. Només veient les cares que feien tots ells, reflectien l’amarg despertar d’un somni. De fet, quants més policies i més bon armament ficaven al davant dels manifestants (engabiats darrere les tanques), més augmentava la indignació i la cridòria. I és que ha arribat el moment que ni les armes ens impressionen.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
30.08.2017  ·  07:46

Home, Vicent! Que tu ets per nosaltres la guia més principal; recupera el control, si us plau. Davant tot aquest esvalotament que ens ha agafat a tots plegats i als dos bàndols. Que redimoni fas amb aquest increïblement absurd paràgraf de: ‘Però, sobretot, i després què? Què es pensen que passarà amb les relacions entre Catalunya i Espanya al cap d’una hora, d’un dia, d’un mes, d’un any, d’una dècada?’

L’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i fundacional, que es la base de tot, fins i tot més que la celebració o no del referèndum, es veu que significarà un terratrèmol en la escala de Richter, no del 10 sinó del 50.

Vaig de sorpresa amb sorpresa amb tots nosaltres (i mira que tinc anys i força experiències a sobre de les espatlles): aquesta susdita, Robles, es una política, oi? Que sen pot esperar? Es que potser ja hem perdut el mínim de seny vers el mon de la política?

Els vots per correu també compten i no precisen de presencia física davant una urna (que ja estaria ben amagada i a resguard de ser segrestada).

Pel que fa als nostres mossos d’esquadra, en la majoria i els seus comandaments ja estan ben definits a favor nostre. I en cas de força major brutal per a forçar-los a obeir ordres de ser ells qui retiren les urnes, sempre tenen el recurs d’apuntar-se a reconeixement mèdic com si es trobessin malalts incapacitats d’actuar en res.

El missatge d’eficàcia: Confiem en els nostres dirigents, son els mes adients per a prendre les decisions amb més probabilitat d’èxit.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
30.08.2017  ·  08:08

Cada dia que passa trobo més fascinant el moment polític que vivim! Realment la inoperància i manca de rigor tàctic dels espanyols els deixa en evidència davant tot el món. Nosaltres ni cas, anant fent que la setmana vinent s’accelera tot!

Albert Miret
Albert Miret
30.08.2017  ·  08:58

És curiós el que em passa al veure les reaccions d’un poder que ho és per una legalitat preparada des de fa molt de temps, però que en el fons sempre ha estat completament il·legitim. En poques paraules el que em passa és que haig de reconèixer que abans del procés, mentre em moria de ràbia veient com ens destruïen, en el fons del fons, i sense exterioritzar-ho mai, els feia amos d’una capacitat i una intel·ligència que ara veig clar que no tenien ni han tingut mai, al menys per la història que jo conec.
Imagino que això em passava per la inèrcia de l’esquerra d’on vinc, amb la creença empobridora de que tots érem iguals. Més tard, mirant d’introduïr-me en “el coneixement”, vaig comprendre que aquesta igualtat era una absurda mentida. No és cert que tots siguem iguals, sinó que sóm molt diferents, i que aquesta diferència és justament el que ens fa una societat rica, justa i el que ens fa anar endavant.
Crec que és per això per el que no els entenia, i em sembla Director que a tu també et passa una mica el mateix. “Com que tots som iguals, tots utilitzem els mateixos processos mentals per a prendre les nostres decisions”… i això no és veritat. Per això ens sorprén a cada moment el que fan i les seves absurdes estratègies que mai porten enlloc. Els processos mentals no son iguals. Ells estan acostumats a pensar com a reis i nosaltres com a esclaus, i vist des d’aquesta perspectiva, s’entén que s’hagin acostumat a pensar que el que ells decideixen, passa. Així de fàcil, i si per alguna cosa no passen, ho resolen per la força i punt. En canvi, nosaltres hem anat desenvolupant un sentit per a saber resoldre les dificultats que ens posaven des de temps immemorials. Crec que és per això que sempre trobem tant estranyes les seves conclusions, perquè ara ja no ens creiem que es mereixin cap dels mèrits que s’empenyen en fer-nos creure.

Josep Segura
Josep Segura
30.08.2017  ·  09:57

Seguint una mica el criteri de l’Albert Miret, crec que no fem prou esforços per posar-nos a la pell de l’adversari, no per sentiment d’empatia, sinó precisament per poder-s’hi confrontar amb millors armes (naturalment sempre en defensa pròpia). Jo ho he intentat, he atrapat mal de cap i he arribat a la conclusió de que al PP li interessa la independència de Catalunya. Explicat ràpidament: l’eliminació d’una part de territori estatal majoritàriament hostil al seu partit polític (amb resultats electorals tradicionalment pobres) i amb un nou repartiment d’escons al Congrés, significaria la consolidació al poder per part del PP a Espanya per molts anys. Aleshores, un atiament de la catalanofòbia comporta dos beneficis al PP : augment de vots a Espanya i augment de l’independentisme. A sobre, en aquest cas, el PSOE fa de tonto útil, ajudant el seu rival polític a guanyar, enterrant al mateix temps i per sempre el socialisme estatal a Catalunya.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.08.2017  ·  10:35

El deconcert els ve quan veuen que la primera i única linia de defensa, que fóra fer cumplir la seva legalitat amb els seus tribunals (multes inhabilitacions, empresonaments…), se’n va a l’aigua front les lleis de desconnexió del parlament. La por d’aquesta repressió s’ha esvaït perquè nosaltres juguem a la lliga de la democràcia. I en això s’hi veu fermesa i recolzament internacional.

Tot s’ho jugueran a la carta de boicotejar el referèndum perquè no sigui homologable. I això, que passa per requisar, impedir, tancar… les urnes, només ho poden fer funcionaris policials. De qui? guardia civil, policia judicial, ? mossos resulta molt improbable. En tot cas, suggereixo que els mossos retirin totes les urnes i les portin al jutge un cop finalitzada la votació i comptats tots els vots. Ho tenen molt magre…

Blanca Anguera
Blanca Anguera
30.08.2017  ·  11:11

Com diu Albert Miret:”Els feia amos d’una capacitat…que ara veig clar que no tenien”. Però per fi hem despertat i ara veiem els invents del TBO de l’esquerra caviar i de l’esquerra oportunista.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
30.08.2017  ·  11:16

Coneixeu aquella teoría, habitual en el mon del esport, que diu que quan ets a punt de guanyar és quan més costa acabar la feina, per por de perdre el que has lluitat? Doncs he de reconèixer que tinc díes d’aquests. Podeu dir-me “cagadubtes” tranquilament, sino ja m’ho dic jo mateix. I no hem refereixo al referèndum, que penso que ens en sortirem be malgrat tot, sino a la post declaració d’independència.
Però no os feu una idea equivocada de qui escriu això. Desde que tinc consciència d’identitat primer, i política després (i ja fa molts anys d’això, molts) que soc independentista i republicà. Per mi i per que tinc fills amb molta vida per devant, qualcevol “sacrifici” que hagi de fer per la causa és ben acceptat, és més, l’unic sacrifici (quasi una inmolació, diria jo) és seguir dins Espanya. Aclarit això (i perdoneu-me, ho volia deixar clar), tornare al fil del “cagadubtes”.
La reacció espanyola sembla clar que sera la negaciò, el no reconeixement, l’orgull ferit de la mentalitat covadonguesca… ja sabeu. Com a Cuba, deia en Jordi Carbonell. Sí, com a Cuba ells, però i nosaltres? Els nostres partits tindran clar que la demanda d’unitat que els fem, va molt més enlla de l’1 O? Aquesta transiciò “no traumàtica” que accepto amb el cap però a contracor, ens resultara un lastre per el futur? Caurem al parany de mimetitzar allò del que ens volem desfer? Podrem arribar al moment en que tots aquells que ara no estan per votar sí, ni tan sols per votar, veigin que a la nostra repùblica es viu molt millor, molt? I no hauríem de fer canvis radicals per aconseguir això?
Perque ells seguiran amb el mateix discurs i els mateixos altaveus, no tallarem les emissions de les seves televisions, oi? Els agraïria a bastament que ho fessin ells per allò de l’orgull ferit, però no crec. En definitiva, “cagadubtes”, ja os ho he dit, la por dels darrers minuts de partit…

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
30.08.2017  ·  11:52

Objectivament no crec que ningú estigui en condicions d’assegurar que “les forces policíaques de Catalunya les defensaran”. Em sembla una afirmació agosarada sabent les abismals diferències de lleialtats nacionals que hi ha dins d’aquest cos, però m’estimo més deixar les especulacions per altres.
També llegeixo aquesta frase: “si se’n descuiden una el resultat d’aquella sola urna serà el resultat del referèndum”. De debò? Potser sí que alguns han perdut de vista la realitat, per no dir el nord. A mi això no em sembla un exercici d’optimisme, com de vegades ha dit algú, sinó de pur voluntarisme.

TEO Vidal
TEO Vidal
30.08.2017  ·  16:15

Algú em pot explicar perquè el Mestre Vicent pot pensar i gosa escriure això?:
‘Perquè si se’n descuiden una el resultat d’aquella sola urna serà el resultat del referèndum.’

Vist des d’un estat veí on visc i he nascut no l’entenc, potser perquè vics i he nascut aquí on estic (tot i que ‘C N’ ÉS també Catalunya – descuidada per MOLTS) …

Carlos Madurga
Carlos Madurga
30.08.2017  ·  16:17

Només us dic que espero que, si només queda una urna de la que hagi de dependre el resultat, no estigui al meu barri, Llefià, Badalona, perquè les presons se’ns farien petites.

TEO Vidal
TEO Vidal
30.08.2017  ·  16:17

Afegitó:
‘‘Perquè si se’n descuiden una el resultat d’aquella sola urna serà el resultat del referèndum.’
Doncs les que qedin les escolliran bé!
o tornaran a posar les urnes tretes, un cop facejades!

Jordi
Jordi
30.08.2017  ·  17:08

Jo em faig les mateixes preguntes, en resum: quina mena de persones són que ens tractin aixi?

Josep Arroyo
Josep Arroyo
30.08.2017  ·  20:48

Deixe anar algunes preguntes. I si el dia 1 d’octubre l’estat espanyol no fa RES? O si fa alguna cosa a l’estil del 17 d’agost (és a dir, arribar tard i malament, actuar amb torpesa, i al final quedar en una situació molt pitjor que la inicial)? I si estem sobrevalorant la seua capacitat real? I si realment (per increïble que ens puga semblar) no ténen cap pla realista per a aturar el referèndum i la posterior proclamació de la independència? Fixeu-vos que açò ja dura (més o menys) 5 anys, i que ara hi som a 31 dies del referèndum, i qui sap si a 45 dies de la proclamació de la república, i res del que han fet ha aconseguit impedir arribar a aquest moment actual. És que de cop milloraran a última hora? Ja veurem…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes