Fragment: La literatura, de tant en tant, ve d’Orient

Us oferim un fragment de Pantxatantra, de Vixnuxarmà. És un nou títol de l’editorial Adesiara. Pantxatantra és l’obra més universal de la literatura índia i un dels grans clàssics de tots els temps. Conté cinc tractats sobre l’art del bon govern, a partir del gènere de la faula.

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, escriu:

«Sempre he pensat que els grans clàssics de les literatures orientals tenen una senzillesa i una mena de sensibilitat a les quals, encara que siguem lectors empedreïts, no solem estar gaire avesats a casa nostra. Són llibres que sovint ens enlluernen o, com a mínim, ens sorprenen gratament; són llibres que poden arribar a canviar-nos la vida tal com van canviar la vida de l’excels Goethe, el qual va deixar escrit que El núvol missatger, el meravellós poema de Kalidasa, havia marcat un abans i un després en la seva producció poètica.

Gràcies a Aleix Ruiz Falqués, traductor i estudiós del sànscrit i del pali (la ‘llengua canònica del budisme primitiu’) que ja va traduir per a Adesiara (2013) l’esmentat poema de Kalidasa, ens arriba ara el Pantxatantra o Cinc tractats sobre l’art del bon govern, una de les obres més universals de la literatura índia. Atribuït al braman Vixnuxarmà i datat als primers segles de l’era cristiana, aquest llibre és considerat l’iniciador del gènere de la faula a l’Índia i ha tingut al llarg de la història il·lustres epígons.

L’obra és un recull d’històries en cinc llibres o tractats, cadascun dels quals versa sobre un tema concret: ‘Divisió dels amics’, ‘Obtenció dels amics’, ‘Corbs contra òlibes’, ‘Perdre allò que s’ha guanyat’ i ‘Actuar sense examinar les circumstàncies’. Són, com es pot intuir fàcilment, qüestions ben vigents i alhora eternes, atès que, com afirma el traductor en la introducció que encapçala el volum, les històries del Pantxatantra ‘proporcionen tot el saber mundà per tal d’assolir les tres finalitats de l’ésser humà en aquesta vida: profit i guany materials (artha), plaer i benestar físic i mental (kāma) i mèrit o virtut moral (dharma)’. Sens dubte, és una lectura amena i deliciosa, perquè la literatura, de tant en tant, ve d’Orient.»