Acréixer el conflicte, avui mateix, és la manera més sensata d’aturar la repressió

  • «El divendres negre de Llarena i la detenció de Puigdemont són una oportunitat nova i gran de fer les coses ben fetes.»

Vicent Partal
26.03.2018 - 05:00
Actualització: 26.03.2018 - 11:17
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘L’atac del govern de Madrid contra els líders catalans ha tornat a unir els separatistes, que estaven enemistats a Barcelona. La regió és ara amenaçada per les vagues. Tota l’economia espanyola depèn de l’estabilitat de Catalunya i això, al seu torn, afecta la Unió Europea. Lamentablement, Brussel·les fins ara no ha instat el primer ministre Rajoy a negociar amb Barcelona una solució política a aquesta crisi. Ara li toca a Berlín’.

Aquest és el final del comentari editorial que avui Thomas Urban publica al diari alemany Süddeutsche Zeitung, el diari de més tirada a Alemanya i que és considerat el gran rotatiu del centre-esquerra. El text original en alemany és ací.

I ací teniu també les portades de la resta de diaris principals del país. La del Frankfurter Allgemeine Zeitung i la de Die Zeit, els dos principals rotatius del centre-dreta. Us recomane que us fixeu en la composició i en allò que diuen. El primer parla de ‘escalada’ a Barcelona, hi incorpora una imatge de gent normal i corrent que planta cara a la policia i titula la portada ‘Allibereu el nostre president!’. El comentari editorial que l’acompanya és ‘En un carreró sense eixida’ i, tot i que no és tan contundent com el del seu competidor d’esquerres, es clou avisant que el conflicte català s’ha de resoldre, i no solament amb justícia i policia. Per la seua banda Die Zeit, molt significativament, titula la portada amb l’amenaça de vaga general (‘Generalstreik’).

Passa això. Avui a Alemanya. Passa que els mateixos diaris alemanys que a l’octubre van posicionar-se obertament contra el procés d’independència ara emproen cap a Madrid. No perquè hagen canviat d’opinió respecte de la República catalana, que segueixen sense voler-la, sinó perquè el gran maldecap per a ells i per a tot Europa, de sobte, ha canviat de dimensió i de significat. Espanya ha reaccionat amb el seu típic triomfalisme, però té motius per estar preocupada i molt més. L’actuació extremista de Llarena ha rebentat el bloc del 155 a Catalunya i ha recuperat l’independentisme. Però tant important com això és que ha cansat una part important de l’opinió pública i de la classe política europea, sembla que definitivament. De nou, no perquè hagen canviat de simpaties, sinó perquè no es pot entendre que un estat de la Unió no faça front a un gran problema polític fent servir la política. La mateixa gent d’ordre que ens deia a l’octubre que la independència no era convenient, ara li diu a Espanya que no és convenient fer servir eines pròpies d’una dictadura contra un moviment polític democràtic i pacífic, a l’Europa del 2018.

Això, però, no ha passat perquè sí. Heu de ser conscients que si ningú no hagués reaccionat a la detenció de Puigdemont amb contundència al carrer, les raons expressades i les paraules escrites serien molt diferents. Si no hi hagués un enfrontament visible i perillós, preocupant, i si tot plegat no amenaçàs l’estabilitat de la Unió Europea, els textos no s’escriurien així. La reacció de la premsa alemanya, dels polítics i dels periodistes de tants indrets d’Europa és una reacció interessada, és clar que sí, interessada sobretot perquè la situació no es complique encara més.

Aquests dies he hagut d’escriure diversos editorials i em perdonareu que, per això, torne a alguns dels seus arguments. Dissabte, després de la sessió d’investidura al parlament, vaig explicar que l’actuació de Llarena d’empresonar divendres cinc polítics catalans més, entre els quals Jordi Turull mentre era candidat a la presidència, i de forçar, en conseqüència, que la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, marxés a l’exili, era d’un extremisme tan forassenyat que feia un mal fora mida a la causa del govern espanyol. Simplement s’ha passat. Ha portat el perillós tren que Rajoy va posar en pendent ferroviària molt més lluny i a molta més velocitat d’allò que la societat catalana i que les societats espanyola i europea fins i tot estaven disposades a acceptar, em sembla. Ha despullat tant la cara autoritària de l’actual estat espanyol i l’arbitrarietat intolerable del sistema judicial, que ha fet impossible que, alguns que preferirien apartar la cara, puguen apartar-la. Perquè s’ha situat l’extrem més extrem que podia, en trepitjar totes les línies vermelles i deixar, doncs, la justícia espanyola en ridícul amb una interlocutòria totalment demencial.

Ahir, per això i a la vista de l’enorme reacció del carrer, vaig escriure en un altre editorial que aquest és el moment clau per a tombar l’estratègia de l’estat espanyol i que Catalunya té eines molt potents a les mans per a fer-ho: investir un govern immediatament, convocar la vaga general en el cas que Puigdemont siga finalment extradit, i mobilitzar completament el país de manera que cap mitjà de comunicació internacional puga evitar de parlar-ne. Vaig dir també que no entenc la reticència d’ERC d’investir el president Puigdemont encara a hores d’ara, tal com hauria d’haver-se fet ja el 30 de gener i com demanen JxCat i la CUP. Ara, però, molt menys, si tenim en compte la significació política que representaria per a  Alemanya el fet d’haver de lliurar a Espanya un president elegit democràticament pel seu poble per tal que siga sotmès a un judici polític sense garanties ni respecte pels seus drets. I afegiré que crec imprescindible que després de la investidura es forme ràpidament un govern del qual formen part quantes més forces polítiques millor.

El debat sobre si la presidència de Puigdemont és efectiva o no era massa interessat fa uns dies i ara crec que ja no té solta. Ratificar la presidència de Puigdemont de forma urgent al parlament és el gest políticament més potent imaginable, sobretot si va acompanyat d’una gran mobilització popular. Envia un missatge de força, contundent, que confirma a Espanya i a Europa que la negociació política és l’única eixida raonable de la crisi i que, si Madrid no canvia immediatament d’actitud, les conseqüències per a l’estabilitat d’Espanya i de la Unió Europea seran greus. Han passat gairebé dos mesos després de l’elecció avortada del 30 de gener i, d’ací unes setmanes, si és necessari i es creu convenient, Puigdemont ja dimitirà per deixar pas a un altre candidat, cosa que era prevista que fes llavors.

El divendres negre de Llarena i la detenció de Puigdemont són una oportunitat nova i gran de fer les coses ben fetes. Acréixer el conflicte, ara mateix, és la millor manera de frenar la repressió. Hem de ser ben conscients que, si avui se’ns torna a demanar que no ens mobilitzem, no es prenen decisions polítiques i, per tant, no es posa pressió per forçar una negociació entre Madrid i Barcelona, els presos passaran anys en la presó i els exiliats en l’exili. I el país no avançarà i s’haurà de resignar que el vagen foradant per dins, aplicant tantes mesures antidemocràtiques com vulguen. Si, contràriament, els ciutadans i els polítics catalans deixem clar al món que no estem disposats a acceptar la tirania de cap manera, passe allò que passe, i que la repressió és un camí impracticable perquè només provocarà més i més dificultats, s’acabarà imposant, no només a nosaltres sinó a tothom, la necessitat d’una eixida política dialogada, cosa que ja demanen els mitjans alemanys, i que per ella sola ja serà una gran victòria del moviment independentista i de la democràcia.

Perquè, forçat a negociar, Madrid només podrà negociar amb aquells qui ara ha volgut empresonar i exiliar. Els haurà de reconèixer, per tant. I haurà de reconèixer, doncs, que l’aposta per la violència ha fracassat. En conseqüència, ja no podrà posar límits a la taula de negociació, perquè n’haurà perdut la potestat. I en aquest punt, els nostres representants no haurien d’oblidar, sobretot, un detall molt important: que nosaltres tenim moltes vies possibles per arribar a la república, mentre que ells han reduït els camins per a mantenir unida Espanya a un de sol. I aquest gravíssim seu error pot causar, per ell sol, l’escac i mat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
26.03.2018  ·  05:33

Quin tip et fas d’escriure editorials, Vicent. En aquests moments se t’agraeix molt.
Subscric els arguments que exposes.

Roser Giner
Roser Giner
26.03.2018  ·  06:47

És així. Paraules buides no. Fets sí. Divendres va ser el dia negre, molt negre. Reacció al carrer. I ahir novament al carrer. El conflicte creix. ( Ep! Vigilem els infiltrats que ahir van actuar.)
I el poble, els de baix, hi som. Investidura Puigdemont ara.
Aturada general, és el que cal fer.

Josep Salart
Josep Salart
26.03.2018  ·  07:35

No podem quedar parats com si ja haguessim tombat l’estaca.

Tots al carrer!!

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
26.03.2018  ·  07:36

Dius: “Ratificar al parlament de forma urgent la presidència de Puigdemont és el gest políticament més potent imaginable”.
Cert, molt cert, però… això ja era així des de l’endemà del 21 de desembre. Quan Torrent va desconvocar el ple que ho hauria fet possible a finals de gener va rebentar la reposició de la Presidència usurpada per Espanya que, una vegada més, havien ratificat les urnes. No sé si Torrent es va arronsar davant de les amenaces de ponent o, simplement, va executar els cants de sirena d’ERC contra Puigdemont (recordem els anuncis de Junqueres, Rovira, Rufián o Tardà, amb el cridaner silenci de Forcadell). No va fer el que li corresponia fer! A partir d’aquell bloqueig, s’entrunyellen errors amb nyaps i Torrent, autor de l’embull, encara no ha dimitit. Al contrari, ahir s’adjudicava una funció que no li correspon i feia una crida per tal de concentrar al seu entorn el rebuig a la repressió. No sap distingir el seu càrrec institucional? Vol adjudicar-se un lideratge polític que no li pertany? El gener no va fer el que tocava ara vol fer el que no li toca. Torrent és ERC i ERC, d’ençà que rebutjar un front comú a les eleccions per respondre al 155, no està a l’alçada. Fa política de partit i no de país. Veurem quina la farà ara, però no crec que cobri seny i faci allò que li toca fer! La CUP ho va veure clar des del primer dia. Ara torna a brindar l’opció de fer-ho possible. Puigdemont, legítim president de la Generalitat de Catalunya! Si ERC negligeix amb un fet tan clar i, sobretot, tan aclaridor davant d’Espanya i de món, farà malbé el “Catalunya, catalans!” de Francesc Macià, el crit contra la prudència traïdora de Jordi Carbonell, la proclamació que “nosaltres som el somni” de Muriel Casals i el coratge de tantes i tantes persones que han vist clar que calar el cap davant dels jutges envalenteix la bèstia.
Ara i aquí, si Torrent no proposa d’immediat la candidatura de Puigdemont a la Presidència de la Generalitat arrossegarà Catalunya a una claudicació miserable!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
26.03.2018  ·  07:41

Un bon editorial. Salut.

LAURA VIETA
LAURA VIETA
26.03.2018  ·  07:47

Apreciats amics, quina Europa pot dir ara que Catalunya és una afer intern de Ñ?
És una patata calenta enorme a diferents països, i crec que no s’arriscaran pas a crear un conflicte intern a casa seva extradint injustament càrrecs electes. L’arbitrarietat s’ha acabat, probablement, si resta en mans de jutges europeus. Per tant la injustícia s’albirava al final del camí.
No defallim. Fem sal, tots al carrer.

Josep Usó
Josep Usó
26.03.2018  ·  07:54

De moment, la reacció d’ahir del poble va ser espectacular. Avui toca jugar al Parlament, però també al carrer. Fa tot l’efecte que el tren no té cap més remei que estimbar-se. Endavant les atxes.

Quim Calvo
Quim Calvo
26.03.2018  ·  08:31

Aturada de país indefinida!

Àlvar Manresa
Àlvar Manresa
26.03.2018  ·  08:36

Si ens ho volen prendre tot, no ens quedarà res que perdre……!!*!!.
Bon editorial…

Judith Albertí
Judith Albertí
26.03.2018  ·  08:38

Només insistir en que la mobilització sigui pacífica. No ens podem permetre el luxe de donar ales a la fabulació llarenesca de la violència per justificar la rebel·lió. I amb escenes com les d’ahir amb contenidors cremant els hi posem molt fàcil. Els qui són a la presó i a l’exili es mereixen un respecte, no els fem mal nosaltres mateixos. Control als trolls dins les manis i mobilitzacions. Recordem tot el què hem après en tantes mobilitzacions genials i pacífiques. Entenc la ràbia i la indignació, les ganes de rebentar, però aquest no és el camí. Així perdrem segur. Aïllem els violents!

PASQUAL CUENCA
PASQUAL CUENCA
26.03.2018  ·  08:44

Moltes gràcies Vicent per aquesta editorial. Compartit segur que per molta gent. A veure si erc, sobretot, accepta la proposta. No em puc imaginar que avui li dona l’esquena al MHP.

Ferran Jorba
Ferran Jorba
26.03.2018  ·  08:49

Gràcies, Vicent.

Anna M Noguer
Anna M Noguer
26.03.2018  ·  09:03

Tens tota la raó, Vicent. Em sembla que som la immensa majoria dels catalans que ara mateix estem d’acord amb el teu comentari.
Però el discurs d’ahir del MHP Torrent va ser, un cop més, molt decebedor. La pregunta és, doncs, com ho podem fer perquè ERC canviï de parer, per fer-los veure que com més ens arronsem més fàcil els ho posarem per a massacrar-nos.
Com es fa per fer veure un camí tan nítid a qui té, ara mateix, la clau de la resposta democràtica de tot el poble català?
La propera mobilització, potser l’haurem de fer davant d’alguna seu de partit.

Pep Agulló
Pep Agulló
26.03.2018  ·  09:06

Atenció el que diu la Judith Albertí perquè provocar aldarulls violents per defensar la democràcia donaria credibilitat a les mentides del sumari d’en LLarena que s’ha inventat que hi va haver violència per l’acusació de rebel·lia. Justament aquest argument, una mentida, inhabilita qualsevol credibilitat per l’extradició dels acusats en els 4 països europeus. Ara, ja veurem si la separació de poders és certa en aquesta Europa d’Estats.

Em quedo amb:” Fer créixer el conflicte, ara mateix, és la millor manera de frenar la repressió.” No cal afegir res més. Bon editorial Vicent.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

oriol valls
oriol valls
26.03.2018  ·  09:17

Concentració permanent davant del.Parlament exigint la investidura del president legítim, MHP Puigdemont.

Ramon Perera
Ramon Perera
26.03.2018  ·  09:18

Ha arribat l’altre juny.
S’acosta el moment de no poder més.
Fem com la mata de jonc.
Anar tombant l’estaca.
Anar fent sal.

Jordi Bibolas
Jordi Bibolas
26.03.2018  ·  09:20

Moltes gràcies Vicent. Ens donen força i esperança els teus pensaments.

Victor Serra
Victor Serra
26.03.2018  ·  09:22

Es molt clar que l’Estat espanyol vol provocar violència per justificar el relat de la rebelió. Un parany en el que no hem de caure de cap manera. No sé qui va cremar contenidors ahir, no si hi havia ultres o policies espanyols infiltrats a la manifestació. Fora bo d’esbrinar-ho i en el seu cas denunciar-ho abans que sigui tad.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
26.03.2018  ·  09:25

Estic d’acord amb Judith Albertí. Aquestes mateixes paraules ja les vaig dir jo ahir en altre article de WV

Josep Salart
Josep Salart
26.03.2018  ·  09:25

Ahir a l’autopista, un camioner txec que anava a Sevilla, ens deia: si pareu les mercaderies, pareu mitja europa. Ja sabeu que teniu l’altre clau amb les mercaderies del ports catalans i que, amb camió les portem cap Europa???

Ramon Perera
Ramon Perera
26.03.2018  ·  09:25

El segadors
Estellés
Ramon Muntaner
Llach
Sala-i-Martín

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
26.03.2018  ·  09:29

Simplement es tracta de fer ara allò que anàvem a fer el 27O si els polítics no hagueren, ni ens hagueren, frenat. La diferència és que aquest cop poden decidir acompanyar-nos investint Puigdemont, però ja no poden frenar-nos perquè han perdut el lideratge i l’ha recuperat la gent.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
26.03.2018  ·  09:42

Si Esquerra s’ajunta amb els comuns i no fa president Puigdemont s’han d’exigir eleccions. El Parlament no s’està mostrant a l’alçada i la divisió d’estrategia, interessada i partista, està fent molt mal ja que tots els diaris internacionals la tene en compte.

Jaume Mira
Jaume Mira
26.03.2018  ·  09:44

Em fan feredat els càlculs polítics que deuen estar fent els dirigents d’ERC.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
26.03.2018  ·  09:47

Després de tant de temps denunciant les maniobres i reticències d’ERC, tot sembla indicar que aquesta formació no té la capacitat per estar a l’alçada, més enllà dels buits discursos de repulsa dels seus representants.

El moment es massa transcendental per seguir al capdavant sense fer ni deixar que facin. Tant de bo despertin finalment a la realitat, però si no ho fan, cal més que mai que s’apartin. Ningú els retraurà no haver actuat, però sí se’ls jutjarà per impedir que altres facin el que cal.

Es el moment de posar tota la carn al foc, no podem malbaratar més oportunitats.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
26.03.2018  ·  09:48

ERC ES 155 i els votants d’erc uns traidors que volen mantenir la DICTADURA DEL 155.
Torrent vergonya, vergonya, i traidor, marxa a casa.
ELECCIONS JA I CAP GOVERN DE LA MERDA AUTONOMICA

Antoni Oller
Antoni Oller
26.03.2018  ·  09:55

Des de l’editorial de Partal immediatament posterior a la negativa d’ERC (per mitjà del seu home Torrent) a investir Puigdemont, he tingut claríssim i he anat defensant en comentaris aquí a VW, la necessitat de repetir eleccions. Què aportaria repetir eleccions?, molts diran que res de res; jo he cregut des de fa dos mesos que molt: reduir el pes polític d’ERC per permetre la investidura de Puigdemont. Per què és tan important Puigdemont? L’editorial d’avui de Partal ho mostra clarament per què! Al 21D vaig votar Puigdemont en lloc de la CUP, perquè a darrera hora vaig tenir la sensació que a nivell internacional (sobretot de l’opinió pública, no de les institucions, que aquestes ens voldrien fer desaparèixer) era una carta millor poder mantenir Puigdemont a les portades dels diaris europeus; ja n’havíem tingut mostres des del 28-O al 21-D. Ara mateix, segueixo pensant que hem de repetir eleccions per poder investir Puigdemont. Ara be, si s’aconseguís que l’investeixi el Parlament actual amb la seva composició, llavors no calen eleccions. Està claríssim el tema: què prefereix ERC? Investir Puigdemont i quedar-se amb els diputats que té actualment, o que es repeteixin eleccions i caiguin a nivells del PSC? Els crits anit a favor de la primera opció haurien de ressonar a l’aparell del partit!
Estic molt d’acord amb l’editorial d’avui en que cal posar la por de la inestabilitat europea al cor de les elits econòmiques alemanyes i per això hem de mantenir la mobilització. Però no puc passar de llarg de l’àmbit d’actuació intern. El rellotge a noves eleccions es va posar en marxa divendres, i per tant tenim dos mesos fins a noves eleccions. Vull pensar que els advocats de Puigdemont, tot l’equip (el Cuevillas, el Beckaert, el nou alemany que s’hi afegeixi), aconseguiran entretenir la justícia alemanya al menys durant dos mesos, i per tant, i a la llum dels crits d’ahir, missatge a ERC: o investiu Puigdemont JA o no aconseguireu que l’estat espanyol l’hagi inhabilitat abans d’unes noves eleccions, en les que ell seguirà allà, com una mosca collonera, i vosaltres us enfonsareu. Encara no ho teniu clar?

Montserrat Puig
Montserrat Puig
26.03.2018  ·  09:58

Totalment d’acord amb tu Vicent!

Però sembla que en Rajoy Torrent (ai perdó, volia dir Roger Torrent) no pensa com tu.

Haver donat tan poder a algú com aquest senyor i a qui l’ha anomenat és una llàstima i un error.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
26.03.2018  ·  10:04

Vicent diu:…que nosaltres tenim moltes vies possibles per arribar a la república mentre que ells han reduït a una sola la via per a mantenir unida Espanya. I aquest gravíssim seu error pot provocar, per ell sol, l’escac i mat.
Sí!!!!!, la fera ferotge s’autolesiona fins a morir i no badem que és a les nostres mans fer estat. Poble de Catalunya endavant.
Llibertat empresonats i exiliats i encausats.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
26.03.2018  ·  10:23

A banda de dir-li el nom del porc, cosa que ja hem fet abastament, em pregunto què més poden fer per que Roger Torrent vegi la llum d’una punyetera vegada.

No hi ha ningú que pugui fer-lo raonar ni que sigui una mica?

No té amics?, No té pares ni fills ni germans? No té veïns, coneguts ni saludats?

No té companys de partit? A ERC no hi ha ningú amb una mica de seny? O és que Roger Torrent no escolta ni als de ERC?

Sincerament no ho entenc.

maria serra
maria serra
26.03.2018  ·  10:23

Totalment d’acord Vicent, ara bé tan de parlar de xoc de trens, i ara per on , se’ls desvia direcció Alemanya

Salvador Llopis
Salvador Llopis
26.03.2018  ·  10:26

Un comentari “marginal”. Podría passar que encara que Espanya es vegi acorralada per la pressió europea; encara que fessim trontollar l’economia; encara que tot el món veiés el seu tarannà “democràtic”, Espanya no afluixés i seguís amb els seus procediments ancestrals. Cal comptar amb el seu orgull, el sentit de propietat, la hidalguia… etc.
Podría passar… Com s’han alliberat totes i cadascuna de les sedes colònies?

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
26.03.2018  ·  10:32

Si Torrent no desperta ni s’aparta, cal forçar noves eleccions.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
26.03.2018  ·  10:35

Segons les xarxes socials l’individu que ahir cremava contenidors era guardia civil i diversos ciutadans també van identificar un policia nacional.
S’ha de fer fotos dels violents i mirar de desenmascararlos

Xavier Rosell
Xavier Rosell
26.03.2018  ·  10:38

Gràcies Vicent.

El final es per emmarcar:

” ….que nosaltres tenim moltes vies possibles per arribar a la república mentre que ells han reduït a una sola la via per a mantenir unida Espanya. I aquest gravíssim seu error pot provocar, per ell sol, l’escac i mat.”

Teresa Puig
Teresa Puig
26.03.2018  ·  10:54

Estic totalment d’acord amb l’editorial.
No sé, m’agradaria malgrat que ho dubti, que ERC llegís aquests comentaris. Jo els he de dir:
Vostès parlen de respectar la sobirania del Parlament, i al Parlament hi ha un ventall d’opcions, però la majoria és l’opció republicana. Estic cansada que quan els resultats no els són favorables al seu partit, hagin de dir que consultaran a la ciutadania (ja ho van fer el 2003). i la pregunta és: no és la ciutadania la que ha votat i ha expressat el que volia? No és a la ciutadania a qui han d’escoltar?
Ahir al carrer es cridava que s’inventís Puigdemont, han d’esperar que els Comuns donin el vistiplau? A sant de què. Si ells volen seguir el camí dels del 155, allà ells, que ho facin, en tenen tot el dret. Però nosaltres no hem votat i hem rebut les patacades perquè ara els Comuns siguin tan imprescindibles.
Prou, senyors d’ERC, actuïn o la història els posarà al seu lloc i el nostre futur pot ser molt negre.
No hi ha res que em sàpiga més greu que no haver de respectar al president del Parlament, però no hi ha res més greu que aquest no respecti la voluntat de la majoria.

ernest ramos
ernest ramos
26.03.2018  ·  10:57

cal vigilar els infiltrats

i, per més endavant, quin premi deu tenir previst de donar, Madrid, al jutge Llarena ?

Montserrat Gasull
Montserrat Gasull
26.03.2018  ·  11:15

A mi m’acaben de passar un whattsap dient que a Barcelona, professionals del desordre,
i infiltrats del CNI estan cremant contenidors. No són gent pacífica. Són infiltrats provocant. S’ha d’estar alerta i observar quina mena de gent tenim al costat a les manifestacions.

Josep Mª Juanpere
Josep Mª Juanpere
26.03.2018  ·  11:23

Plenament d’acord. Recordem un comentari ABSOLUTAMENT CERT a la teva anterior editorial : Espanya només sap esclafar, i això a vegades els surt be, i altres no. NOMÉS NEGOCIEN LA DERROTA. I, si adamés ells són els que guanyen, incompleixen el pactat.
Només respecten ” los cojones” i “el valor”. Si ens plantem políticament, tenim més a guanyar que a perdre. Cal preparar-se i lluitar.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
26.03.2018  ·  11:28

A Salvador Llopis.

No crec que pugui passar. Si la comunitat internacional de forma concertada decideix forçar Espanya a negociar, a fe de Deu que tenen eines per aconseguir-ho.

Hi ha tres forces que empenyen el govern espanyol a la seva actitud intransigent contra Catalunya:
1) Perquè els hi demana el cos.
2) Perquè tenen por de l’oposició si no són més durs contra Catalunya que ells.
3) Perquè tenen por de l’opinió publica-publicada.

La comunitat internacional té tres eines molt potents per anular tot això:

1) Pot oferir pastanagues en forma de diners, càrrecs i concessions a les persones clau, tant del govern com de l’oposició com els que controlen els mitjans de comunicació.
2) Pot amenaçar amb garrotades fortes a cada una d’aquestes persones. Tant el govern com l’oposició com els que controlen els mitjans són especialment vulnerables a tota la merda que els serveis secrets dels països potents tenen sobre les seves corrupcions i robatoris.
3) Poden coaccionar a tot el país amb mesures tant potents com les que varen aplicar a Grècia deixant tots els bancs del país sense diners durant uns quants dies fins que s’agenollin. Per no parlar amenaçar amb el reconeixement de Catalunya, i el bloqueig comercial d’Espanya.

Però podem estar completament segurs que no faran absolutament res de tot això per defensar els drets humans dels catalans. Ni que Espanya ens estigués massacrant a tots amb afusellaments a la plaça pública.

Això només ho faran si tenen por que Catalunya pugui desestabilitzar l’economia espanyola, fer entrar en fallida el deute espanyol i que això pugui provocar una crisi de dimensions mundials.

Ramon MORATÓ
Ramon MORATÓ
26.03.2018  ·  11:31

Bons editorials Vicent, cal unitat d’acció per fer la mobilització permanent. Cal lligar les accions de CDR’s, ANC i Òmnium per poder ser efectius. I tan bon punt tinguem govern, començar un procés constituent participatiu que mostri al poble que el nou país és a les seves mans. Això pot obrir el camí a la incorporació de tots aquells que volen millorar la seva vida a banda del partit que votin.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
26.03.2018  ·  11:36

Cal esperar els moviments del parlament per tal de mobilitzar la població que està disposada a tot. El primer pas es investir un president que no acoti el cap a l’estat franquista, sinó anem a eleccions per obtenir el 50% + 1 vot. No podem iniciar la ofensiva amb les intitucions intervingudes i teledirigides desde la moncloa (cal tenir en compte que l’estructura del tots departaments té un organigrama piramidal).
Torno a repetir, cal mesurar els passos a seguir i sobretot cal organitzar-se amb la unitat de les 3 potes imprescindibles:

GOVERN INTERN + ACCIÓ EXTERIOR (ASSAMBLEA DE LA REPÚBLICA) + UNITAT POPULAR.

Cal un gover intern per configurar aquest trident imprescindible per fer efectiva la República.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
26.03.2018  ·  11:56

D’acord Vicent. El conflicte a l’estat espanyol se li ha escapat de les mans, començant per Rajoy i el seu govern; han creat un monstre mediàtic que els aplaudeix incondicionalment i que dialècticament els empeny a fer més i més atrocitats; i han creat un monstre judicial que fa el mateix. I ara aquests monstres estan fora de control i això té conseqúències que poden ser molt greus, no ja per a Catalunya sinó per a España i Europa. També han creat un monstre polític: un engendre antinatural, el bloc del 155 (PP-PsoE i C’s), on per cert C’s també està ja fora de control. Massa monstres i tots fora de control! Això ha deixat a España sense marge de maniobra, i això sempre és molt perillós: no poder frenar acostuma a ser mortal. Si ho mirem amb perspectiva potser és veurà més clar. Des que ETA va plegar els maldecaps de l’estat han augmentat en progressió geomètrica, perquè aquella decisió de ETA ha deixat a l’estat autoritari i franquista nu, amb les vergonyes a l’aire, i l’ha obligat a cometre error rera error, fins al punt de deixar el vaixell estatal navegant per un mar d’esculls on se li han obert diverses vies d’aigua que amenacen seriament de enfonsar-lo, molt “tocat”. Com diuen els juristes, la sentència del 2010 contra l’Estatut va deixar la Constitució tocada de mort en un aspecte essencial: l’equilibri territorial. I amb ella tota la pintura superficial de democràcia que havia permès dissimular el fons clarament franquista de les institucions, començant per la monarquia. I com deia Bea Talegon España ha fet crack: s’ha trossejat definitivament. O algú es creu que això té marxa enrera i que més de la meitat dels catalans ens tornarem a considerar espanyols?

Per tant tenim un conflicte molt greu, que ja no es pot dissimular, i la situació fora de control. Què cal fer? Que el conflicte es manifesti cada cop més i amb tota claretat, per exemple investir Puigdemont i presentar querelles per prevaricació i vulneració de drets essencials a tot arreu. I si cal, aturar el país, Catalunya.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
26.03.2018  ·  12:04

Recordo una conferencia en la que va participar en Francesc Homs fa uns anys i a la que, si ho recordo be, argumentava que el poble catala, per haver-se sentit trait tan sovint pels poderosos recolzats per l’Estat, donava massa importancia a la “puresa”, la “coherencia” dels seus candidats i massa poc a la seva competencia i capacitat. ERC i la CUP son, de maneres diferents, consequencies directes d’aquest enorme error de judici per part dels votants catalans. ERC esta plena d’incompetents (mireu si no la Marta Pascal o en Sergi Sabria en un debat que no estigui ple de gent que pensa exactament com ells) que es pensaveb que n’hi havia prou amb fer professo de puresa ideologica i jugar a l’etern joc dels passadissos per a fer-se una carrera a la politica – i per aixo ara que van maldades es evident que el problema al que s’enfronten els ve no ja gran sino enorme. Pel que fa a la CUP, el problema es que realment es creuen els ideals que prediquen (mentre que els liders d’ERC esta prou clar que no), pero en canvi van tant de “purs” que els costa moltissim arribar a pactes amb els altres que de fet volen el mateix, i aixi ens varen fer perdre algunes bones oportunitats durant la legislatura anterior, i ho varen fer un altre cop l’altre dia amb la investidura d’en Turull.

Es per aixo que els que mes han fet per la independencia (no els que mes n’han parlat, sino els que mes han fet) son precisament antics convergents com l’Artur Mas o en Carles Puigdemont, perque eren prou competents per a saber des del principi on es ficaven quan van apostar per la independencia (mentre que els d’ERC sembla que no ho van descobrir fins el dia que van comencar a desfilar cap a preso).

Un detall que algu em va fer veure no fa gaire. Quan al juny passat en Puigdemont va demanar als seus consellers que fessin un pas enrera si no es veien en cor d’enfrontar-se a la repressio de l’Estat, que llavors ja s’albiraba, alguns membres del PDECat van efectivament demanar de ser substituits – pero cap ni un d’ERC. Per que? Molt senzill: perque els membres del PDECat podien veure a que s’enfrontaven, mentre que molts dels d’ERC no eren prou capacos, prou competents per a veure-ho… I es per aixo que la repressio va agafar tants d’ells sense preparar, i sense saber com reaccionar… I el resultat ha estat aquest panic mesell que ara s’apoderat d’ells, i que ens esta fent tant de mal a tots…

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
26.03.2018  ·  12:29

Gràcies Vicent.
Pareix que el Reino orbament vol acabar amb tots els catalans, independentistes O no, demòcrates O no. Perque que val avuí una votació? Sembla que poca cosa. Com pot haver arribat fins aquest grau de degeneració?
Malgrat tot no crec que ho aconsegueixi, però li cal saber que quan ataca als catalans ataca Espanya, perquè fins avui segons el seu criteri Catalunya en forma part.
Si Catalunya és destruïda, Espanya es destruirà a si mateixa.
Ens empeny a la República, que és la nostra salvació, i podria ser també la salvació dels espanyols. El camí està mercat. Endavant.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
26.03.2018  ·  13:09

D’acord en tota la línia, Vicent. Per cert, el govern espanyol, simplement “se n’ha passat”. De rosca.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
26.03.2018  ·  13:58

PAU BOLDU

M’agradaria que dexés d’una vegada per totas d’insultar i ser tan goller amb els politics catalans i president del parlament. No oblidi que alguns dirigents son a la presó o a l’exili. L’unic que fa amb les seues intervencions, que son lamentablement disuasories per a promoure amb els seus budells rabiosos la divisió i ficar grescas per a favorir el 155 i el “a por ellos”. Dubto que vosté volgui res bo d’aquest pais fent-li el joc al estat espanyol.

Albert T
Albert T
26.03.2018  ·  14:21

Que passa aquí???
No em direu que un sol home, aquest tal Torrent, encara que sigui el suposat president del Parlament pot menystenir i anular la voluntat de tot un poble???
A veure si enfoquem bé els objectius que els botiflers ens estan fotent des de dins de casa nostra!!!

eva salas
eva salas
26.03.2018  ·  14:25

Per què triguem tant a fer l’investidura del nostre President? És insuportable;

si us plau amb calma i bones paraules exigiu-ho, els qui sigueu usuaris de les xarxes socials, amb bona educació i respecte. Estem trigant molt. Podem sortir de la foscor senzillament si fan la seva feina, senzillament si compleixen amb la seva obligació. Sense esperar; és la seva responsabilitat, els ho deuen als presos, li deuen al President i ens ho deuen a tots nosaltres.

Amb calma però sense pausa, que ho sàpiguen: els deixarem secs les properes eleccions, avui millor que demà, el nostre President.

Escriviu sense parar aquest missatge.

Josep Planas
Josep Planas
26.03.2018  ·  14:27

Sembla que l’associació de magistrats Jueces por la Democracia (JJpD) ha fet un comunicat de crítica a les pintades d’ARRAN a Das. -(Per cert al·lotes, informeu-vos, abans per saber on anar a pintar)- ¿Pretenen insinuar els jutges democràtics, que els magistrats prevaricadors que es dediquin a fer política partidista des de la seva privilegiada toga, haurien quedar amparats en una tergiversada interpretació del que ha de ser la independència judicial?… Mentre, el CGPJ, reunit d’urgència aquest diumenge, en lloc d’exigir l’alliberament dels presos segrestats per Llarena, demana sensatesa i calma als que discrepin amb la injustícia, a fi de que si protesten ho facin dins de la llei… ¿dins de una llei justa, o d’una llei injusta, senyors consellers?, perquè no hauríem de confondre demanar calma amb voler fer combregar la gent amb rodes de molí. (Signat, Josep Planas i Garriga)

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.03.2018  ·  14:50

És demencial que el Parlament no vulgui/pugui avançar tal com volem els catalans.
……..

Hauríen de ser capaços de saber fer veure al món que ja fa tres-cents anys que ens esquarteren físicament, culturalment i ens ‘”genociden”‘ de la nostra cultura, lleis i Patria.

Si no ho sabem fer, aquesta vegada, pot acabar TOT molt malament.. mai ho hem fet de manera asertiva.
Per què?
Per la síndrome d’Estokolm. Comprenem i ens fan pena els espanyolets adoctrinats des d’infants.

eva salas
eva salas
26.03.2018  ·  15:13

Diuen que els violents són policies nacionals i guàrdia civils disfressats.

Benvolgut Vicent, en sap alguna cosa?

Aïllem els violents. La violència és l’ingredient que necessita el bruixot Llarena per convertir Catalunya en un gripau.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
26.03.2018  ·  15:27

Cal exigir a ERC que es posicioni clarament amb la República o l’autonomia. Si es volen acostar als Comuns i renunciar a la República que parlin clar, els votants han de saber que s’està fent dels seus vots.

eva salas
eva salas
26.03.2018  ·  15:55

Força, Teresa Puig.

eva salas
eva salas
26.03.2018  ·  15:57

Força, Bartomeu Mestre!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.03.2018  ·  16:10

Si es confirmen o allarguen unes hores més, les contemporitzacions i contorsions d’ERC haurien de tenir una resposta contundent: concentració massiva davant de la seva seu per exigir explicacions, responsabilitat i/o canvi de rumb immediat, ipso facto.

Ramon Sans
Ramon Sans
26.03.2018  ·  16:21

¿NADIE RECUERDA CUANDO LOS ALEMANES NAZIS ENTREGARON A FRANCO AL PRESIDENT nº 123 de la Generalitat de Catalunya, LLUIS COMPANYS ???

¿ QUE FUE ACUSADO DE Adhesión a la rebelión militar ? ¿TORTURADO Y FUSILADO ? ¿ENTERRADO EN UNA TUMBA SIN NOMBRE ?

¿Y QUE ESPAÑA NO HA QUERIDO ANULAR ESA INJUSTICIA , NI LAS CORTES , NI EL GOBIERNO DEL PP , PSOE …???

LA JUSTICIA CONTINUIDAD DEL FRANQUISMO … RECORDEMOS A PUIGDEMONT PERO NO SOLO A ÉL.

Antoni Abel
Antoni Abel
26.03.2018  ·  17:24

Hores d’ara es una incògnita si alemanya lliurarà el nostre president a l’Estat repressor. Però el que no tindria de ser una incògnita es si el nostre parlament davant la situació a la que s’ha arribat investeix en Puigdemont de nou. Molt probablement no ho faran, i res m’ompliria més de satisfacció que equivocar-me.
Masses pors per part dels que ho tenen a les seves mans ERC i PDCAT, els opressors tant cofois d’haver sortit amb la seva, mentre la majoria dels més de 2 milions de catalans que vàrem fer-los confiança ens sentirem traïts una vegada més.
Personalment ho tinc molt clar, si tornen espifiar-la en el futur no tindran el meu suport, serè un futur abstencionista o votaré la CUP malgrat estar anys llum del seu ideari. Primer CAT. Puigdemont president.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
26.03.2018  ·  17:47

Josep Ramón Noy: No hi puc estar més d´acord. La bèstia s´els ha descontrolat…o potser és el que volien?
Fem com els judoques, utilitzem l´impuls del contrari per abàtre´l!
Endevant i república!!!

pasqual sala
pasqual sala
26.03.2018  ·  17:55

Estimat Vicent: puc estar d´acord amb tu però em preocupen els comentaris que susciten les teues editorials. crec que són interpretacions errònies. a mi, per exemple, no em provoquen actitud irades contra ERC ni el seu voltant. és més no em provoquen actituds irades i punt. però es corre el perill d´esmicolar l´independentisme i una escletxa per la qual penetren les hostilitats estranyes. Zoido, amb tota la baixesa que el caracteritza, ja s´ha apressat a evidenciar una violència que negaven els catalans, aprofitant els aldarulls d´ahir.
de vegades cal sentir a les persones amb experiència. Ernest Maragall ja va advertir de l´abjecció de les forces vives de l´estat. per tant, cal remarcar l´actitud pròpia de vosaltres, poble catala: a la catalana, amb dignitat.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
26.03.2018  ·  18:37

Potser concentracions diaries, masives o multiconcentracions o cadenes humanes a llocs iconics amb una mica de teatre fins i tots passant la gorra i sense moltestar massa al personal, i amb identificatius.. o llocs on l’Ajuntament o ajuntaments proposin.. Repartint folletons amb les reclames…

A les platjes Barcelones-Maresme amb mosaics humans visibles per tots els que arriven amb avio?

“Self-Determination Referendum”? “Republica ja! ara ara ara!”?

Sabem que volem o no? Segur que som prous?, mira que si perdem un referendum amb un resultat del 47,5%… us pelo a tots 🙂

Sergi Guitart
Sergi Guitart
26.03.2018  ·  18:45

Per cert, algu podria aclarir oficalment Puigdemont President de que? D’una autonomia encara a Spain, o de la Republica Catalana via RUI i DUI? Els politics i els mitjans parlen per confondre al personal (per si no ho esta prou), es un drama.. No saben parlar “clar i catala”?.. Mes que res per si ens ho pregunta un jutge alemany, o belga, o suis, o escoces.. Som els mes “xulos” i “guapos” d’Europa o que som?…

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.03.2018  ·  18:49

Llegeixo, amb esglaiada decepció, que no és fins dimecres que no es convoca un ple al Parlament, i encara sense que sigui, si ho entès bé, el ple de votació d’investidura…!

Sembla com si ens sobrés temps per regalar a l’enemic… Sembla que siguem sense entendre que l’enemic és un estat i que per tant té i gaudeix dels serveis d’uns aparells a sou que no depenen ni de cap estat d’ànim, ni de si fa sol o plou, ni de si és cap de setmana o dia feiner… Llur feina remunerada, sovint feta amb fervorosa vocació, no és altra que la repressió. Si a això hi sumem els poderosos mitjans de comunicació enemics i la trama d’acords que té l’estat amb altres estats, doncs tenim sumàriament perfilada la força de l’enemic. Nosaltres, davant d’això, contra això què tenim? Doncs la massa independentista, amb el seu estat d’ànim oscil.lant i el llast d’obligacions laborals i familiars a les que cada persona està lligada, alguns mitjans de comunicació afins cada dia més assetjats i el Parlament. Migradíssimes forces, comparativament. Atesa aquesta disparitat de “múscul”, no aprofitar l’embranzida d’ahir, no treure profit de la temperatura ambient és, al meu entendre, córrer riscos innecessaris. Hi veig una certa inconsciència temerària, la veritat.

Per altra banda, em pregunto encara per quins set sous no es pot fer aquest mateix dimecres la votació d’investidura. A què venen aquests infinits i enrevessats prolegòmens? La cosa hauria de ser més senzilla: o el bloc independentista consensua ja un únic candidat i el vota, o es presenten els tres i després del nombre que calgui d’eleccions surt elegit el que obté el nombre suficient de vots per ser investit.

No entenc res: si el país sencer, si tots som ja fora de la legalitat, quina rellevància té cenyir-se a no sé quines formes i reglaments? Estem en període d’excepcionalitat, que lògicament, naturalment requereix mesures excepcionals. Tan difícil és d’entendre? La legitimitat emana de nosaltres mateixos, del nostre dret històric a decidir sobre aquest país, sobre la seva organització social i tota la pesca que se’n deriva. L’Estatut d’autonomia està suspès (i no passava de ser una norma pactada amb Espanya, desfigurada i vulnerada fins a la nàusea per aquesta), i no reconeixem la potestat de la Constitució espanyola sobre les nostres vides. On és, per tant, el problema? Som LLIURES! Podem i hem de fer com bonament, lliurament ens sembli, peti qui peti.

Continuo pensant que el Parlament, amb les seves dilacions i giragonses NO ESTÀ SENT UN VERTADER REFLEX DEL SENTIR DE LA IMMENSA MAJORIA D’INDEPENDENTISTA. Segueix havent-hi un abisme, un divorci, una divergència… Algú m’ho sap explicar?!

Danny Norton
Danny Norton
26.03.2018  ·  20:10

És molt prometedor veure importants diaris alemanys apartar-se clarament de la posició oficial de la República Alemanya, d’Espanya i de la Unió Europea. I ho fan perquè veuen que el conflicte “ha crescut massa en dimensió i significat.” L’opinió pública europea està canviant, està prenent consciència i comença a fer molta pressió als seus estats, pressió que no es pot reduir amb violència.

No em puc creure que el Berlín d’avui doni carpetada al fitxer del president català i l’engegui a la presó espanyola com complint amb una tasca burocràtica i “no política”. Així varen ajusticiar el president Companys el 1940… ho repetiran ara?

Investim president en Puigdemont ara mateix!

Visca la República!

eva salas
eva salas
26.03.2018  ·  21:42

Jo no sé què serà vostè sr. Guitart. Però si sé què és Carles Puigdemont, és el President legítim de Catalunya. Ara, si té urgència d’alguna altra denominació pregunti a Rajoy que com sap sempré té una resposta, i com pitjor millor.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.03.2018  ·  22:22

Com deia algú d’entre els que comentem la jugada aquí, ERC semblaria haver pres la decisió “estratègica” de que la independència no interessa, si més no ara. Per a mi que encara estant enganxats al somni de la Segona República de reformar Espanya…

Sembla que retindran en Puigdemont a la presó… Els alemanys haurien pogut estar engarjolant tot un president de la Generalitat (d’haver estat investit el 30 de gener o ho d’haver-ho estat avui 26 de març). Si dimecres, o ves a saber quan, en Puigdemont acaba sent finalment investit, els teutons hauran engarjolat un simple candidat (que més d’un tindrà l’encrueliment de titllar de fugat), no un president amb tots els ets i uts.

Qui en serà responsable? Doncs un determinat partit que es fa dir republicà… Aviat ERC faria bé de dir-se ERE: Esquerra Republicana d’Espanya.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
26.03.2018  ·  22:32

eva salas 26.03.2018 | 21:42

Eva jo no faria tanta conyeta tal i com esta el tema, estas davant la justícia de 5 països.. El jutges pregunten: -Generalitat Autonòmica a Espanya ó Generalitat de la Republica Catalana Independent? (recorda que és el DOGCabans de contestar..)

No es pot anar pel món sense tenir una resposta clara i contundent a les preguntes i cal assumir les conseqüències de les respostes, per un mateix i per tots els que representes..

Josep M Armengou
Josep M Armengou
26.03.2018  ·  22:55

Gràcies, director.

eva salas
eva salas
26.03.2018  ·  23:13

Si vostè creu que el nostre President no té respostes doncs ja li he dit el que pot fer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes