02.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 02.10.2023 - 21:56
El mes d’octubre ha començat amb una calor que és pròpia de l’estiu. En molts indrets els termòmetres han superat els trenta graus centígrads. Són unes xifres inusuals per a aquesta època, al començament de la tardor, i han agafat tothom de sorpresa. El diumenge primer d’octubre, la temperatura màxima del país es va registrar al País Valencià, a Xalans (la Vall de Cofrents), amb 36 ºC. A Catalunya, la calor també es va notar de valent: s’hi va batre el rècord registrat en un mes d’octubre en 49 de les 115 estacions meteorològiques automàtiques. A les Illes, la màxima va ser de 33 ºC a Porreres, Binissalem i Llucmajor, totes tres poblacions de Mallorca. I a Andorra, es va superar el rècord de temperatura màxima en les set estacions meteorològiques que fan servir per a estudiar els extrems climàtics. Ens hem d’acostumar a viure uns octubres més càlids, o és un fet esporàdic?
Els experts diuen que ara per ara no es compleixen les condicions perquè es pugui catalogar d’onada de calor. Ara, és un avís dels fenòmens meteorològics adversos que es poden presenciar els mesos i anys vinents. De fet, les dades i la predicció ens avisen que ens endinsem en un món més càlid, en què les temperatures extremes i la sequera guanyen protagonisme. “Han estat unes temperatures molt fora del que és normal. Sempre tenim anomalies, i més aquestes darreres dècades. És una prova més que l’estiu s’allarga”, explica Victòria Rosselló, cap de meteorologia d’À Punt. En la mateixa línia s’expressa el meteoròleg Àlex Van Der Laan: “Cada vegada tindrem un planeta més calent, amb temperatures més altes. Anem encaminem a situacions que seran pitjors.”
És previst que l’octubre sigui prop de dos graus més calorós que no és habitual. Això es desprèn de la previsió que ha fet el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF). Aquest augment de dos graus es manté fins al març de l’any que ve –el darrer mes que abasta la previsió.
L’octubre serà un mes plujós, segons Copernicus. En canvi, el novembre, el desembre, el gener, el febrer i el març es mantindran en la línia dels darrers anys. A final d’any serà més sec a la Mediterrània occidental.
A què es deu aquesta calor?
Segons Rosselló, hi ha dues raons que expliquen la calor d’aquest començament d’octubre: la tendència i l’estabilitat meteorològica. “La temperatura en conjunt va pujant, però la calorada que hem passat no és deguda a la temperatura global, sinó a una situació anòmala amb molta estabilitat. Som a l’octubre i a la Mediterrània hi ha tradicionalment les condicions de més inestabilitat, on plou més i baixen temperatures. Ara tenim un anticicló de bloqueig que no és típic en aquesta època de l’any”, diu.
També s’explica pel fet que venim d’un estiu molt càlid. El juliol, per exemple, va ser un mes extremadament calorós, en què es van batre uns quants rècords al país. Això va revelar una altra vegada com podrien ser habitualment aquests mesos en el futur per culpa del canvi climàtic. També es van assolir temperatures rècord al conjunt d’Europa, i al Regne Unit es van superar per primera vegada els 40 °C. Aquestes darreres setmanes ha plogut relativament poc: “Això fa que el terra sigui més eixut, absorbeixi més la calor de l’estiu i tardi més a refredar-se. Si hi ha anticicló, no poden entrar onades fresques. És una espècie de cercle viciós que fa que hi hagi temperatures com les que hem tingut”, explica Rosselló.
Per Van Der Laan, la clau per a entendre la calorada d’aquest cap de setmana és la subsidència, és a dir, el moviment de l’aire de les capes superiors de l’atmosfera fins a les capes inferiors. “La calor d’aquest cap de setmana no ha estat per masses africanes, comunes a l’agost i al setembre, que porten pols sahariana. Aquesta vegada les masses fins i tot eren atlàntiques, fruit d’un fenomen de subsidència”, diu. Divendres, abans de l’episodi, ho va explicar al seu bloc: “Aquest fenomen, quan és fort, pot provocar condicions de molta calor, i és el que passarà aquest diumenge 1 d’octubre. Aquest moviment aeri fa que l’aire es comprimeixi i s’escalfi a mesura que baixa. Això provoca un augment de la temperatura a la superfície terrestre. Quan la subsidència és forta, l’aire es torna més sec i estable, cosa que impedeix la formació de nuvolatge i permet que més radiació solar arribi a la Terra, la qual cosa també contribueix a l’escalfor.”
El meteoròleg també posa èmfasi en l’anticicló de les Açores. Situat al centre de l’Atlàntic Nord, és un lloc on incideix molt el sol, hi ha evaporació i l’aire calent puja. A dalt, els circuits de vent anomenats cèl·lules –la que ens afecta és la Hadley– dirigeix l’aire cap al nord amb l’objectiu de refrigerar-lo. Ara, segons Van Der Laan, l’anticicló cada volta és més a prop de la península, i això té efectes directes en el clima. “Segons els estudis, l’anticicló es fa més gran perquè la cèl·lula Hadley també creix. Si creix, l’anticicló té tendència a pujar. Cada cop ens porta més sequedat i menys precipitacions. Tenim un escalfament constant de l’aire.”
Els experts diuen que l’episodi d’aquest mes té una explicació concreta, però que forma part d’un context en què s’observa que la dinàmica meteorològica canvia constantment. Rosselló reconeix que hi ha fenòmens extraordinaris que no s’adeqüen a la nomenclatura actual, per la qual sovint costa de definir-los. “El nom no lleva que això siga un episodi extraordinari de calor en què s’han batut molts rècords i que obeeix al fet que la dinàmica atmosfèrica va canviant”, afegeix Rosselló.
El setembre més càlid de les darreres dècades a bona part de Catalunya
El setembre que hem deixat enrere ha estat càlid a tot Catalunya, sobretot en àrees del Pirineu i pre-Pirineu, i especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental i la Vall d’Aran, segons que ha anunciat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En aquests llocs, la temperatura ha igualat o superat de 2,5 graus la mitjana. “Si bé les adveccions d’aire càlid a principis i finals de mes expliquen aquestes anomalies, cal esmentar també que la precipitació ha sigut més modesta al Pirineu i Prepirineu i amb més dies sense núvols”, explica el SMC.
La calor més intensa va ser entre el 3 i 5 de setembre, per culpa de la massa d’aire càlid del nord d’Àfrica impulsada per la gota freda, que va causar els aiguats de l’Ebre i que pocs dies després va fer arribar molta pols en suspensió. “Es van superar els 35 °C a sectors de Ponent, del Bages i fins i tot del Garraf o el Baix Penedès”, afegeix el SMC.
El primer episodi d’aiguats de la tardor a Catalunya, causat per una gota freda situada al sud-oest de la península ibèrica, va deixar quantitats de pluja de més de 200 mil·límetres a punts del Montsià i del massís del Port entre el dissabte i el diumenge 2 i 3 de setembre. “Les tempestes intenses van quedar restringides a les terres de l’Ebre, ja que a la resta del Principat la pluja va ser minsa o inexistent, tot i els xàfecs que el dia 2 van caure a diversos sectors de Ponent i del Pirineu i que localment van deixar més de 10 mm”, diu el SMC.
