Així funciona l’Espanya del PP: el circuit de la cova

«Si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l'estat espanyol, que tinga clar que la primera cosa que hauria de fer és combatre l'espanyolisme i desarticular-lo»

Vicent Partal
21.04.2017 - 06:52
Actualització: 21.04.2017 - 08:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La detenció d’Ignacio González, ex-president de Madrid, i tot allò que ha vingut al darrere ens ha ofert aquestes darreres hores un retrat magnífic de l’Espanya actual i del projecte espanyol.

Primer de tot, és una confirmació que el PP controla i governa l’estat amb l’objectiu bàsic de nodrir i enfortir una trama de polítics i empresaris que en trauen profit directe: quan cal, per al partit, i, si et descuides, per a les butxaques de cadascú. Fa temps que molta gent diem que el PP s’hauria d’il·legalitzar, perquè les pràctiques demostrades ja fan, si més no, sospitar que no és que siga corrupte aquest o aquell, sinó que ho és el partit com a tal. I, tanmateix, crida l’atenció que el partit més corrupte d’Europa continue guanyant eleccions. Per a anar alimentant el circuit del ‘capitalisme del Bernabéu’, amb empreses regulades i inflades artificialment a còpia de contractes públics. Unes empreses que, alhora, esdevenen part de la trama i que es deixen utilitzar per a subvencionar amb opacitat un sistema mediàtic que, al seu torn, justifica i legitima les polítiques del PP i amenaça tothom qui no hi combrega –si convé, amb dossiers falsos fabricats per unitats de la policia!

Dic això dels mitjans perquè és, en part, l’explicació que el PP guanye eleccions. El PP engreixa artificialment, controla i dirigeix a l’ombra una porció important dels mitjans de comunicació espanyols –com es pot deduir del trist paper que han fet directius del grup Planeta en aquest cas. Els diners de les empreses regulades són un eix indispensable del circuit, car sostenen uns mitjans que no sobreviurien al mercat pur. La Razon és un diari amb una audiència ínfima, però el Canal de Isabel II el prioritzava desviant-hi uns ingressos en publicitat que no hauria obtingut mai per la via de la competició al carrer. El cinisme amb què el grup A3Media va ocultar la situació ahir als lectors i espectadors ho diu tot.

Entremig, hi ha un altre capítol important que ha tornat a eixir a la llum pública arran d’aquest escàndol: la manipulació de la justícia. En les converses enregistrades hem pogut sentir polítics que dissenyaven la manera d’eludir els tribunals, gràcies als individus que ells mateixos volien col·locar al capdavant de la justícia. La rebel·lió dels fiscals contra allò que ja era un escàndol massa gran ha impedit que s’aturassen escorcolls vinculats al cas, seguint només ordres polítiques. I amb això es torna a demostrar que una part del sistema judicial encara es rebel·la contra les maniobres més gruixudes i barroeres, però també que els de la cova no tenen ni límit ni decència a l’hora de manegar la justícia per als seus interessos privatius.

Davant aquest panorama, la pregunta clau és com pot ser que aquesta gent governe. Com és que amb tantes proves que tenim de l’existència d’aquest circuit delictiu continuen guanyant eleccions. És cert que en les campanyes electorals es gasten dinerals als quals els altres no poden aspirar. És veritat que tenen un poder immens en els mitjans que els permet de forjar escenaris favorables. I no es pot passar per alt que fer servir l’estat com si fos la pròpia empresa els atorga al capdavall uns avantatges molt notables. Però, així i tot: com pot ser que amb tanta indignació com suscita la monstruositat d’aquesta trama no aparega una oposició capaç de plantar-los cara i que defense un projecte decent de país?

La resposta, a parer meu, té dues cares. L’una és que el PSOE no és cap oposició. L’esquema que ara fa servir el PP el feia servir el PSOE, encara que sense tanta intensitat i amb una mica més de vergonya –en aquestes qüestions només. Però la segona és que l’espanyolisme, la gran ideologia de l’estat, vulguem reconèixer-ho o no, legitima amb una tremenda eficàcia el capitalisme del Bernabéu i la cova político-mediàtica que hi conviu. L’exaltació nacionalista, especialment contra bascs i contra els catalans de tots els països, funciona com la gran barrera sociològica i cultural capaç de criminalitzar amb eficàcia qualsevol projecte alternatiu. Com es va demostrar de sobres quan l’esquerra espanyola va renunciar a formar govern contra el PP, només per no haver d’avalar el referèndum de Catalunya.

De manera que si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l’estat espanyol, que tinga clar que la primera cosa que hauria de fer és combatre l’espanyolisme i desarticular-lo. Si no és així, el circuit de la cova continuarà funcionant pels segles del segles, ben cofoi amb les declamacions rituals dels qui, esporuguits pel nacionalisme espanyol, no volen veure on hi ha l’arrel del problema.


 

[Bon Dia] –Un atemptat ha sacsejat el centre de París, hores abans del tancament de la campanya electoral i mentre els candidats intervenien en un dels debats televisats a France2. Hi ha mort un policia i també l’atacant. En unes eleccions amb un resultat tan ajustat com les de diumenge fa mal de dir quin impacte tindrà aquest atac en la votació, però d’entrada Marine Le Pen és qui se’n pot beneficiar més.

–La guerra del clic va tornar a irrompre ahir en les nostres pantalles. France24 va anunciar en un moment de la nit que havia mort un altre policia i al nostre país alguns digitals, més afeccionats a la guerra de les xifres exagerades que no pas al periodisme, de seguida van anunciar-ho sense esperar el contrast necessari. Fins i tot ho va dir TV3, cosa que em va sorprendre molt. Després es va confirmar que no havia mort i que la informació era falsa. La manera de treballar que tenen alguns comença a ser molt més que preocupant, vist que o no n’aprenen de l’experiència o tant els fa la realitat.

–Tal com era previsible, el PP valencià no acudirà a l’acte que el president Morera ha organitzat a les Corts Valencianes el 25 d’abril, per a protestar contra el maltractament dels valencians en el pressupost de l’estat. Sota l’impacte dels fets van signar la declaració de protesta, però ara o s’ho han repensat o els han obligats a repensar-s’ho. Vist des de l’angle positiu, això també deixa clar a quins interessos serveixen.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
20.04.2017  ·  22:19

Fa temps que penso el mateix, fins que no desapareixi Espanya feta des de d’alt, des de la oligarquia franquista-financera-mediàtica-politica-legislativa de l’IBEX35, que ho té tot lligat i ben lligat, els espanyols seran manipulats , embatumats i amordaçats, alguns amb la panxa plena i pocs vivint com Faraons.

Josep Usó
Josep Usó
20.04.2017  ·  22:43

És realment fort veure fins a quin punt tota la maquinària que controla Espanya està podrida. I amb quina eficiència usen l’argument, per a convèncer els seus súbdits, de “l’enemic exterior”. Des dels catalans fins als bascs, passant si cal per gibraltarenys. Això, només es pot aconseguir amb un sistema educatiu que permeta que els estudiants no aprenguen pràcticament res. I n’és una mostra la darrera modificació, per tal que es puga atorgar el “graduat d’ESO” amb dues assignatures suspeses, sempre que no siguen matemàtiques i llengua (castellana, per descomptat). Cal fugir d’aquesta cova de lladres. Resten162 dies, només.

Ramon Perera
Ramon Perera
20.04.2017  ·  23:36

A mi em fa vergonya el pensament, que alguna vegada ha corregut pels mitjans independentistes, de que la independència de Catalunya seria com un xoc que catalitzaria un canvi a Espanya. Em fa vergonya perquè nosaltres no som ningú per fer-ho ni tenim perquè anar a donar lliçons a ningú. Però em sembla que ni així. Tal com deixa entendre l’editorial, no es veu ningú que vulgui i, sobretot, pugui, canviar Espanya.

Marcel Pellejà
Marcel Pellejà
20.04.2017  ·  23:37

Heus ací l’essència espanyola…

Jaume Morrus
Jaume Morrus
20.04.2017  ·  23:37

Atado y bien atado’. Ja ho va dir aquell dictador que va morir al llit. Franquisme psicòtic.

I no sabem res del iceberg amagat. Perquè Indra tutela (en teoria) coses importants i, si mal no recordo, Sacytl (catalana) es la seva competència en temes de votacions.
Indra es sinònim d’infraestructures de telecomunicacions. Que Indra participés de la trama es molt indicatiu, molt cridaner i molt silenciat alhora.
Que el fiscal anticorrupció vulgui amagar una investigació ja es de república bananera.

No, si al final, en Deulofeu tindrà raó, i la seva matemàtica de la història es complirà.

Joan Ortí
Joan Ortí
21.04.2017  ·  01:37

El patriotisme que sempre han venut com a grandesa de pertanya a un estat gran i lliure, a hores d’ara està totalment esmicolat i no queda ni una engruna de principis espanyolistes que enalteixin l’orgull d’un estat, a excepció de la roja, els toros, la “Legión” i les banderes anticonstitucionals. Les clavegueres de l’Estat Espanyol cada vegada fan mes pudor i tot ell es un gran femer. Si a Espanya queda algú amb dignitat, el que ha de fer d’immediat, és il·legalitzar el PP.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
21.04.2017  ·  01:38

uè es pot esperar d’aquest estat que tolera, a vegada fins i tot
anima, a fer-ne un artifici per enriquir-se? Fins a quan els espanyols
que els voten ho seguiran fent? Personalment penso que han sabut
alimentar el fantasma dels desagraïts nacionalistes del País Basc i
els Països Catalans com els seus enemics i contra els qual cal fer
servir totes les armes, legals i no legals, per anorrear el seu
esperit de rebel·lia però sense arribar a l’extrem de fer-los
desaparèixer, no perquè tinguin cap tipus d’humanitat, que no
coneixen, sinó perquè així seguirem produint, pagant i callant que
ells podran seguir recollint els beneficis.

Davant de tanta indignitat, cal demanar a la justícia (espanyola,
perquè de moment no n’hi ha cap més a Espanya), que se li apliqui la
llei de partits i se l’il·legalitzi el PP per actuar contra els
interessos dels espanyols, dels bascos i dels catalans.

Apliquen la màxim d’aquell polític del PP que deia que ell ha entrat a
la política per “forrarse” i és això el que estan fent i aquesta
increments del seu capital són els que treuen dels nostres impostos.
Com és possible que encara hi hagi espanyols que els puguin votar sinó
és perquè estan abduïts per la cova mediàtica unionista? Hi ha
política espanyols que això ho trobin normal i no facin res per
canviar-ho? Veient aquest espectacle, esperem que la gent que encara
tingui dubtes sobre la necessitat de marxar d’aquesta mastodòntica
corrupció a tots els nivells , se sumim als qui volem crear una nova
república independent. Després de tres-cents anys d’aguantar-los i de
patir-ne les conseqüències, ja toca.

Josep Martín
Josep Martín
21.04.2017  ·  01:38

Espanya és una ideologia. No va ser una nació fins el 1800. Si es cerquen dades històriques queda claríssim que existien Navarra, Catalunya, Castella, Aragó que es va “federar” amb l’Estat català, Castella i a l’Atlàntic Portugal.
L’editorial defineix molt bé quina mena de ideologia va fer sorgir del no res l’estrany “concepte España”: la ideologia i necessitat de mantenir un Statu quo corrupte i una monarquia totalitària que tenia els seus favorits, amics i privilegiats.. corruptes, naturalment.
A Catalunya teniem la -Immunitas plebis- devant del Senyor.
Amb el 1714 ens va entrar la corrupció extrema. Que també alguns catalans han fet seva.

Actualment “El concepte España” és incompatible amb un cervell que aspira a la justícia i a la democràcia del poble.
Ningú, ni Podemos, pot fer canviar un país si prèviament no renuncia a aquesta trista ideologia “España”.

Eva Navarrete
Eva Navarrete
21.04.2017  ·  01:39

Fa temps que em preguntava el mateix: com pot ser que la gent els continuï votant? Vicent, m’has confirmat la sospita, gràcies, com sempre.

I fent la regla de tres, per dir-ho d’alguna manera, llavors, als de l’Iglesias i Cia, no veuen que els convé que marxem? Només sense catalans podran jugar una altra partida i tenir opcions de marcar algun gol! Als del Psoe vull pensar que també els convé, per posar la pilota en un altre terreny de joc, dretes-esquerres si encara aguanta, però encara deuen tenir fe que la truita es giri soleta, al capdavall són dues cares de la mateixa moneda, espanyolistes amb les mateixes arts com apuntaves.

Serà interessant de veure a què s’aferren uns i altres quan ja no hi hagi catalans al terreny de joc. Per mantenir aquesta llotja plena del Bernabeu, segur que encantats d’acceptar el Barça per molta ràbia que els faci!

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
21.04.2017  ·  06:51

Com pot ser que guanye el PP!?, jo també me’n faig creus, però la resposta és molt fàcil, se’n diu franquisme idològic i completament hereditari. N’hi ha per fer una tesi.

Pauli Morer
Pauli Morer
21.04.2017  ·  08:59

Voldria afegir per als que diuen que això es la conseqüència del franquisme, que es al revés, la ideologia autoritària i reaccionaria que permet que el PP guanyi, i que el PSOE en sembli una fotocòpia, i que no hi hagi partits democràtics de dreta fora de Catalunya i Euskadi, es la que va crear el franquisme, la que el va mantenir 40 al govern, i que va fer que la Transició no comportés, a la llarga, la condemna moral i la destrucció del franquisme, ja que la dreta espanyola n’era, i n’és, i l’esquerra “realment existent”, no pogués, ni volgués, fer-ho.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
21.04.2017  ·  09:02

Espanya és una de las capdavanteres de la corrupció i robatoris a nivell estatal. I sempre ha sigut així; només que abans no se sabia per les mancances dels mitjans de comunicació i absolutament “domats” (us sona això?), i d’un nivell més senzill de la gent en donar-se compte. I també per una fèrria acció dels dominants del sistema piramidal per mantenir-ho tot amagat.

Abans d’allargar-me més en explicacions m’avanço a dir que la lluita contra tot això esta en fer-ne una gran escampada a nivell de informació publica pels mitjans de comunicació honestos (encara en queda algun) i també per les xarxes. I comunicar-ho per tot arreu amb les possibilitats que tinguem cadascú per a que es transformi en vots en els moments adients.

I ara torno a les explicacions: el sistema piramidal era (i també és encara) que, en la cúspide, el capitost o els seus associats tenien autoasignada una absoluta patent de cors; els seguien en uns esglaons inferiors uns altres de la mateixa mena, que també podien fer tot el que volguessin, però, aquests ja amb uns límits:

1 – No perjudicar ni trepitjar cap dels interessos prioritaris dels personatges i estament/s superior/s

2 – Que tinguessin la suficient habilitat per a camuflar-ho tot fora de la vista o coneixement del públic.

Eren (son) les seves línies vermelles. Si algú se les saltava ja havia ‘begut oli’, els seus propis companys i superiors el destruïen absolutament. Serien els famosos ‘caps de turc’, ‘michelins’ que els destorbaven per tenir alguns escrúpols o pitjor encara, per no haver tingut la habilitat suficient per a camuflar els robatoris.

I recordem que el PSOE (A. Guerra) va dir: “Cambiaremos España de una manera que no la reconocerá ni la madre que la parió”. Sí, senyor; això ho deien mentre no tenien el poder del govern…

Albert Miret
Albert Miret
21.04.2017  ·  09:13

Completament d’acord amb en Vicent, no puc deixar de dir que preferiria que això els servis de consell per quan ja siguem fora. La desgràcia més grossa que ens podria passar ara és que il.legalitzessin el PP i posessin al seu lloc un “gobierno” d’angelets perversos que fingissin una segona “transición”, per tres coses.
1/ L’extrema dreta , que ara forma part del propi govern i la mantenen mig domada allà a dintre, es posaria a fer terrorisme directament i sense cap obstacle. Tinguem en compte que amb tant de temps”governant” han tingut temps de fabricar una trama que, com explica en Vicent, inclou quasi tots els poders de l’Estat, per no dir tots.
2/ Un “gobierno” d’angelets perversos que formessin un “gobierno especial para una segunda transición” (mentida que ja ens ha robat quaranta anys de la vida de tots), si ho fessin mitjanament creïble, podrien enganyar a molta gent amb síndrome d’Estocolm (que en tenim per tirar-nos-els pel cap), i posar rodes a la manca de projecte dels “ambigus” de torn, que estan mig amagats a l’espera d’aprofitar-se d’alguna cosa que els pugui sortir gratis, com sempre.
3/ Si això ho planteja un català, avortarà directament qualsevol projecte (inexistent de moment), d’algunes bones persones d’intentar sanejar aquesta claveguera d’Estat que tenen actualment. Jo, els donaria tot el recolzament, però des de la República de Catalunya, no pas ara quan encara per a ells som una puta colònia d’empestats demòcrates.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
21.04.2017  ·  09:39

Ja podem anar obrint una ampolla de bon cava ecològic!! Pel que es pot llegir la caverna mediàtico-econòmica de l’altiplà veí ha començat a sacrificar els seus fills, ni Saturn els hagués devorat amb més crueltat i menyspreu!! Que vagin fent, ja ens va bé, nosaltres a la nostra

Joan Aguilà
Joan Aguilà
21.04.2017  ·  09:42

Anàlisi impecable d’en Vicent. Vivim en un sistema podrit que sobreviu a base la intoxicació mediàtica de la població per part d’uns mitjans d’un ultraespanyolisme tronat. La pregunta és com es pot canviar això i quan temps pot costar canviar les percepcions dels espanyols per tal que es pugui regenerar a fons el sistema polític. Em temo que unes quantes generacions, si és que això arriba a passar mai. Massa temps. Nosaltres no ho veure’m. La unica sortida és crear la república catalana i fer el nostre propi camí.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.04.2017  ·  09:53

El nacionalisme espanyol es comença a definir el segle XVIII i es concreta el segle XIX. El franquisme encarna perfectament aquests valors que penetren en la societat espanyola com una forma de reafirmació nacional davant d’un valors imperials que ja no té. El neofranquisme els projecta en el segle XXI. La corrupció i el caciquisme en formen part d’aquesta Espanya oficial espoliadora, supremacista, violenta, genocida, centralista, cruel, arrogant, ignorant i mentidera… i que per tot això té els vots de millons de súbdits. Un règim autoritari amb pell de democràcia.

Pel que fa a que no hi ha oposició per part del PSOE, només citar que en el llibre “El sueño de la transición” del general Fernández-Monzón explica con Carrero Blanco (ho llegiu bé) va fer de mitjancer amb Brandt i Heinemann perquè el futur líder del PSOE fos Felipe González (defensor de la unitat d’Espanya) en detriment de l’històric Llopis exiliat. Tot ben lligat.

Josep Planas
Josep Planas
21.04.2017  ·  10:48

Canviar l’estat espanyol desarticulant l’espanyolisme des d’Espanya? És un oxímoron. Els catalans només tenim sortida declarant la independència. Aquests darrers dies m’ho confirmava en llegir Els darrer dies de la Catalunya Republicana d’Antoni Rovira i Virgili. En tenir l’estat català, quin serà l’estat que els quedarà als espanyols? Ja s’ho faran, però nosaltres havent de negociar ens cal tenir-ho clar.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
21.04.2017  ·  11:51

Comparteixo aquesta diagnosi de traç gruixut sobre l’Espanya política i crec que li cal una sacsejada semblant a la que va tenir quan va perdre alguna de les darreres colònies, com ara en el 1898. En l’hipotètic cas que els catalans volguéssim, tampoc no podríem influir massa. És més fàcil que influeixin les seves maneres de fer en els nostres afers polítics que no al inrevés. Al menys és el que sembla que ha passat també aquí.
Per tant, el millor que podem fer és fer sols el nostre camí, desprendre’ns tant com puguem, de la nostra corrupció i engegar un futur més encoratjador. Pel que fa als espanyols que facin els que els hi sembli millor, que de ben segur que ho sabran fer, un cop vegin que la culpa del que passa no és dels nacionalismes externs, sinó del seu que l’utilitzen uns pocs per omplir-se les butxaques.

Ramon Cambrils MORATÓ
Ramon Cambrils MORATÓ
21.04.2017  ·  12:26

L’espanyolisme ranci i soberbi ja el veiem amb els Àustries, per bé que en les formes ho amagaven, en l’estructura latifundista i el seu caciquisme no. Tenien la millor llana i en lloc de posar les estructures per produir la roba, venien la llana a la “pérfida Albión” i els compràven la roba o els teixits ja manufacturats. La qüestió, no escalfar-se el cap i cobrar rendes, que és més fàcil. L’or i els beneficis de les Amèriques els van fer més mal que bé: amb tants recursos qui vols que espavili? Aquesta mentalitat dels “Grans d’Espanya” continua i s’adapta al moment que toqui viure.
Crec que la única manera que l’espanyolisme perdi força serà quan es trobin que ja no hi som, que hem marxat. En aquest moment la seva productivitat caurà, i si no canvien, quin futur els espera? Habent perdut la colònia catalana quina excusa els quedarà?

Pep Agulló
Pep Agulló
21.04.2017  ·  13:14

El problema és que aquests valors tan rancis del nacionalisme espanyol que he esmentat de l’Espanya oficial: corrupte, espoliadora, supremacista, violenta, genocida, centralista, cruel, arrogant, ignorant i mentidera… són assumits per una gran majoria de la societat espanyola en la mida que són l’ariet contra Catalunya i Euskadi. La fòbia contra Catalunya ho tapa tot: deute, crisis, corrupció. Quan ja no els quedin aquestes “colonies” qui serà el proper enemic? Ho patiran els súbdits, i llavors tot esclatarà. La nostra independència serà la tomba d’aquests valors i d’aquest Estat.

Orestes Mas
Orestes Mas
21.04.2017  ·  14:02

Totalment, absolutament d’acord en cada coma, cada paraula, cada frase.

Només unes petites aportacions:

1) Dius “polítics i empresaris que en trauen profit directe: quan cal, per al partit, i, si et descuides, per a les butxaques de cadascú”. Jo diria que és al revés: el sistema polític de dalt a baix està pensat per saquejar l’estat i xuclar-ne al màxim els seus recursos. Quan ja no van poder quedar-se l’or de l’imperi perquè aquest va anar desapareixent coincidint bàsicament amb l’adveniment dels borbons, han anat incrementant gradualment la succió de les mamelles econòmiques de l’estat. Per tant: PRIMER s’omplen les butxaques (llegiu els articles del CCN sobre els “pelotazos” de les radials de madrid, per posar només un exemple) i, DESPRÉS, greixar les maquinàries dels partits que ho fan possible.

2) Els mecanismes pels quals el PP es manté al poder són els mateixos que va descriure Lakoff en parlar del partit republicà dels EUA i que, traslladats al cas espanyol jo els traduïria, efectivament al foment de l’espanyolisme, però també a la particular visió del catolicisme espanyol, sempre excloent i creient-se dipositaris de veritats absolutes (centinela de occidente), i dels ímprobes esforços per procurar tenir un poble el més ignorant possible.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
21.04.2017  ·  21:01

Ssi la gent llegiíssin tots els diris, i no només aquestes bazòfies patriòtiques financiades per la caspa i conchavades amb l’ficialisme, apòstates de l’humanisme i de la decència, potser el panorama s’aclariría. Pero molta gent ha acabat acostumant-se, gairebé genèticament, a pensar que amb qualsevol cosa que canvíi a Ezpañña les coses els aniràn més malament. Sobretot si a aquesta pùrria estafadora que ara domina Ezpañña no se la liquida totalment (la qual cosa significaría condemnar a l’ostracisme a centenars de milers d’ezpañols entre embaucadors i embaucats, inexperts (per dir-ho suaument), o venuts pel plat de llentíes. Hi ha d’haver una sotragada politico-social de nivell 8 per amunt si volem que es produeixi la transformació que més de la meitat dels catalans desitgem, i per ara els signes dels temps no l’anuncien. Poc a poc s’anirà avançant, pero la gran majoría tenim més pressa.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes