Escolteu els mestres: ara cal un “no” de país

Els professionals de l'ensenyament ens adverteixen de tots els errors comesos i reclamen un pas endavant de la societat en defensa de la llengua

Vicent Partal
05.12.2021 - 20:55
Actualització: 05.12.2021 - 21:55
VilaWeb
Fotografia d'arxiu de l'Institut Escola de Navàs

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan es va saber que l’estat espanyol imposava l’obligatorietat de fer un 25% de les classes en castellà a la comunitat autònoma que fa servir el nom de Catalunya, a VilaWeb vam demanar ajuda als nostres subscriptors per a trobar mestres que en volgueren parlar. Que volgueren parlar des de la pràctica del dia a dia, sobre el terreny, des del contacte amb la realitat. El resultat d’aquella crida és aquest dossier especial que podeu trobar ací i que podeu trobar també ací en format pdf, a VilaWeb Paper, per si el voleu desar: “Els mestres no es rendeixen”.

Trenta-tres mestres i dues escoles que han volgut expressar-se col·lectivament fan un repàs a la situació de la llengua catalana a les aules i proposen respostes a aquesta nova agressió. El dossier és ple de texts, tots ells directes, descarnats, sense contemplacions, que denuncien la farsa d’una immersió lingüística que no es compleix de fa molts anys en àmplies zones del país. I són texts que reclamen reaccions immediates a una situació que molts qualifiquen d’autèntica emergència. Però al mateix temps són texts esperançats perquè saben de la potència de l’escola, texts que creuen en el valor i en la utilitat de l’educació, que hi lluiten. A tots ells, i a tots aquells que han participat en aquest projecte amb la seua opinió, amb suggeriments o amb noms, els donem les gràcies.

És molt difícil de destacar frases concretes d’un dossier tan ple de conceptes importants. Però m’agradaria remarcar-ne algunes. M’ha impactat molt, per exemple, la gran lucidesa amb què Raquel Casas Agustí defineix tot això que passa quan afirma que “l’objectiu no és que es facin classes en castellà, que ja se’n fan, sinó que no se’n facin en català”. Una opinió que va directament a l’arrel del problema. Problema que l’escola Puig d’Esparreguera despulla també completament quan fa servir la paraula “opressió”, tot contraposant-la als usos i als conceptes pedagògics. Ens ho aclareixen així: “La llengua vehicular és una altra cosa. És la llengua de la comunitat a l’espai educatiu, d’acord amb el territori on es troba. Tan senzill i tan important com això. Malauradament, això no és una qüestió de percentatges, ni de pedagogia, ni de drets de la infància. Més aviat és qüestió d’opressió, d’una opressió més al país, que arriba, justament, aprofitant l’escola com a camp de batalla.”

Són molts els mestres que davant la nova agressió reclamen de desobeir. Una desobediència que transformen en gest voluntari i personal, però que tots volen que siga acompanyada pel govern. I una desobediència que no és tan sols per la llengua, sinó també per la greu intromissió al model escolar que, en definitiva, és una agressió a la societat completa. Ho diu amb claredat Eva Salvatella Sànchez quan afirma que “si com a mestres volem el millor per als nostres alumnes, només podem desobeir”. I quin mestre no vol el millor per als seus alumnes?

Tanmateix, aquesta desobediència no sembla que hi siga, a les previsions del govern, que ha reaccionat a la primera agressió contra una escola concreta, a Canet, tot deixant-la sola. I no apareix ni es reclama tan sols enfront de la recent decisió del Tribunal Suprem espanyol. L’escola La Masia, per exemple, la reclama també contra la incomprensible imposició de l’anomenat TIL per la conselleria valenciana d’Educació, en mans de Compromís! Una imposició que obliga totes les escoles a quotes de llengües a l’aula i que ha significat que escoles valencianes que pràcticament ho feien tot en català de fa anys ara es vegen obligades a fer més classes en castellà que mai.

Però si hi ha una cosa que destaca a tots els relats és la farsa en què s’ha convertit la immersió –expressió que fa servir amb propietat Estefania López quan constata: “A la meva escola, tot i que els exàmens oficials s’hi fan en català, entre el 40% i el 60% del professorat parla en castellà a la secundària obligatòria. I als cicles formatius, el percentatge dels professors que parlen en castellà puja al 90%.” Hi ha veus que reclamen, amb independència de la batalla a lliurar amb el Suprem espanyol, de prendre’s seriosament la situació actual i l’incompliment flagrant i tolerat de la llei d’educació de Catalunya.

Per això, Àngels Carulla Argilés reclama que “cal que el Departament d’Educació reforci sistemes d’inspecció per assegurar que els professors fan servir el català a les aules”. Una referència que Marc Avià complementa tot dient que “no pot ser que l’ús del català a les aules depengui de la tradició del centre ni del criteri personal del professor, perquè es genera un efecte crida entre els professors que prefereixen fer les classes en castellà en zones on és la llengua predominant, justament allò que el model d’immersió pretenia compensar.”

Seguint aquesta mateixa línia, Anna Pasqual afirma molt encertadament que “s’ha d’incidir en els centres educatius, on ja fa massa anys que no es valora això mateix i no se supervisa ni es compleix, en molts casos, l’ensenyament real en català, la qual cosa sentencia més la llengua a l’escola que cap tribunal espanyol”. Té raó. I Dani Cortijo ho rebla encara tot posant el dit a la nafra: “També hi ha professors que van començar a exercir amb la immersió i ara es jubilen sense haver fet ni una sola classe en català, i ho han fet amb total normalitat. Això transmet als nous docents que el català és opcional.” Efectivament.

I voldria cridar ací, una altra volta, l’atenció sobre un altre concepte gràficament insuperable, que ens regala Aitor Pérez Codorniu: la “desimmersió”. Ell ens explica que “hi ha situacions en què els nouvinguts que passen per l’aula d’acollida (una eina que ja no és moda per al departament, però que s’hauria de reformular en aquesta direcció i no solament per a períodes curts) perden coneixement del català quan arriben a l’aula ordinària. I òbviament també passa amb alumnes catalanoparlants. És la desimmersió“. A aquest extrem hem arribat.

Ara cal recuperar-nos i lluitar. Com diu Mikel Fernández Georges, aquest atac s’ha de veure i s’ha de viure “com una oportunitat per a retornar el català al centre del debat i fer que tant professors com alumnes reflexionin sobre el paper de la llengua”. Cal involucrar les famílies, com explica Ferran González Murciano, quan diu que “cal buscar el suport de les famílies fent-los entendre la importància de dominar català i castellà en finalitzar l’etapa de primària i com la nova situació, en part, els ho impedirà pel caprici d’unes poques famílies que no volen saber res del català”. I m’agradaria cridar l’atenció en aquest punt sobre una de les respostes que Òscar Escuder donava a Roger Cassany en aquesta entrevista que vam publicar ahir.
Diu Escuder: “Entre els residents a Catalunya que no fan servir mai el català, hi ha un 21% sense feina. I entre els que sí que el fem servir, un 11%. Però encara hi ha una tercera dada important que ho explica millor: del grup dels que sí que fem servir el català i tenim un 11% de desocupació, és indiferent si el català és la llengua primera o si s’ha après després. Això és important i ens diu una evidència: si domines més llengües, particularment les dues que conviuen aquí, tens més oportunitats i més opcions laborals. I a més ens diu que com a societat discriminem per capacitats, no per origen. Si no expliquem bé aquestes dades i ens quedem amb el 21% i l’11%, algú podria pensar que discriminem per origen i no per capacitats, però si ho expliquem bé ens adonem que és justament la contrària, perquè encara que el català no sigui la teva primera llengua, el sol fet de parlar-lo t’obre portes laborals. Per tot això és molt important la immersió i la immersió ben feta. Socialment, com a element cohesionador, és imprescindible. I una altra dada: tenim una enquesta de fa poc encarregada per la Plataforma per la Llengua i feta per GESOP que diu que el 82% de tots els ciutadans de Catalunya estan a favor de la immersió. I si analitzem només els ciutadans de Catalunya que són monolingües en castellà, més del 60% també es declara a favor de la immersió.” Quan abans em referia a la resposta d’Eva Salvatella, també parlava d’açò. Qui no vol el millor per als seus alumnes?

Finalment, molts mestres posen en relleu que aquesta és una batalla que va molt més enllà i tenen raó. La batalla per l’escola és inevitablement la batalla per la llengua, com la batalla per la nació és inevitablement la batalla per la llengua. I ho resumiré amb la resposta d’Alba Ortínez Martí quan ens recorda que “tampoc ens podem centrar només en la defensa del català a l’escola, perquè no abordem la globalitat del problema. Què passa amb el canal infantil de TV3? I el català a les grans plataformes? Si volem que els infants i joves parlin el català més enllà de l’aula, els calen referents”.

Ens calen referents, sí, molts més que no en tenim, per desgràcia. En això estic d’acord. Però que ningú menystinga que a la primera línia hi ha milers de mestres com aquests que han volgut parlar amb VilaWeb, als quals hem d’agrair la feina del dia a dia i als quals no podem de cap manera, ni un sol dia, deixar sols. Perquè són el primer i més important, el més definitiu, dels referents.

 

Si creieu que VilaWeb us ajuda a entendre el país i el món, us demanem que considereu l’oportunitat d’ajudar-nos. Feu-vos-en subscriptors

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mònica Batlle
Mònica Batlle
05.12.2021  ·  22:16

La millor feina, però, la podem fer i l’hem de fer al carrer.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.12.2021  ·  22:17

La immersió era per la cohesió social, no per la llengua … A la llengua li convenia més la doble línia com al País Basc, però s’entenia que la cohesió social es garantia més amb un model igual per a tothom … O així ho entenia jo.

Josep Usó
Josep Usó
05.12.2021  ·  22:18

Els mestres i els professors de Secundària hem estat molts anys lluitant en contra de tots aquells que sempre han pretès que el castellà és “més universal”. En realitat, aquells que estan malalts d’odi en contra del català ho estan també en contra de qualsevol mena de coneixement. El seu complex d’inferioritat és tan gros que només es queden tranquils destruint tot allò que poden. Ells no tenen res per oferir. Només fanatisme. Val a dir que fa molts anys que les administracions educatives es mostren del tot refractàries a la realitat. Ells viuen de papers. I el paper ho suporta tot. La part bona de tot plegat és que aquest decorat també ha caigut. Com a mínim estem davant de la realitat.

Carles Serra
Carles Serra
05.12.2021  ·  22:56

Per arribar aquest nivell de degradació del català, ha calgut molta negació per part dels responsables de cultura que hem tingut i dels “nostres” polítics en general, malgrat les cridés i denúncies sobre aquesta situació que ara sembla que alguns descobreixen.
Cal recordar el putu Lerruxista de Rufián criticant el grup Kone? ep!! aquest és un dels màxims portaveus d’ER, un partit que es defineix independentista; bé com el partit de CS, que es defineix progressista i de centre, O com ara el gobierno de espaÑa, que es defineix progresista y de izquierdas.
És la falsedat de les paraules, malgrat que els seus fets ho desmenteixen; però per això ja tenen els periodistes i mitjans de comunicació, que segueixen dient que ER és un partit independentista.
Algú tindrà força per convocar una manifestació a la Plaça Sant Jaume per denunciar/recriminar aquest govern de botiflers i traïdors?
Tenia esperança que l’ANC fes aquest gest, però RES, ni això.
Tenim un país fet merda, per això tenim un polítics de merda.

joan rovira
joan rovira
05.12.2021  ·  23:03

Algunes referències per a contextualitzar la situació administrativa dins la quotidianitat colonial, encara.

1. Denominació (canvien el nom amb el canvi de partit, però tot segueix igual com abans)
De 1977 a 1980: Conselleria d’Ensenyament i Cultura. Del 1980 a 2003: Conselleria d’Ensenyament.
Del 2003 a 2006: Conselleria d’Educació. 2006: Conselleria d’Educació i Universitats. Del 2006 a 2010: Conselleria d’Educació

2. Llistat dels consellers i conselleres dels partits autonòmics catalans. (De tots els partts colonials)
1977-1980: Pere Pi-Sunyer • 1980-1984: Joan Guitart • 1988-1992: Josep Laporte • 1992-1996: Joan M. Pujals • 1996-1999: Xavier Hernàndez • 1999-2003: Carme Laura Gil • 2003-2004 : Josep Bargalló • 2004-2006: Marta Cid • 2006: Joan Manuel del Pozo • 2006-2010: Ernest Maragall • 2010-2016: Irene Rigau • 2016-2017: Meritxell Ruiz • 2017: Clara Ponsatí • 2018-2021: Josep Bargalló. Josep Gonzàlez-Cambray: 2021-

3.
En quaranta-quatre anys només una consellera independent que està a l’exili!

PS.
a/ Si tots formen part del pacte de la transició colonial espanyola a Catalunya durant quaranta-quatre anys? Quin canvis es poden produir?
b/ Que diu la web d’educació: https://educacio.gencat.cat/ca/inici/
*res
c/ i l’oposició
*res

CONCLUSIÓ
Resultat del colonialisme implantat a Catalunya mitjançant la dissociació cognitiva política i informativa en simultaniejar dues percepcions de la societat catalana a canvi de la mentalitat retributiva dels responsables. Res que no es pugui superar amb la independència. Només calen individus, també a la política i la premsa, independents i lliures. Que s’expressin a cada àmbit de treball i per descomptat a les respectives organitzacions intermèdies que mantenen el sistema colonial a Catalunya en lloc del Primer d’octubre.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
05.12.2021  ·  23:07

A la Universitat tampoc van millor les coses. Hi ha’hagut un retrocés important aquests ultims anys.
És curiós, però en els anys de l’embat democràtic contra l’Estat, s’ha descuidat la llengua.
És un tot. Lluitant per la llengua, lluitem per la nació, perquè la nació es la llèngua.
I lluitant per la nació, es la unica manera de poguer conservar la llèngua.
Hem de canviar la dinàmica de la resistència, per la de l’atac, és a dir, de portar ells la iniciativa a portar-la nosaltres.
El poble ha de tornar al carrer per csnviar la dinàmica.
Per això es tan important sortir tots al carrer el dissapte 18 de decembre.
No només per l’ensenyament sinó també per plantar cara.

Oriol Roig
Oriol Roig
05.12.2021  ·  23:32

“Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”. Ovidi Montllor. Es pot dir amb mes paraules i mes alt, pero no mes clar.

Joan Rius
Joan Rius
05.12.2021  ·  23:55

Els nostres drets de minoria nacional estàn sent anorreats per l’Estat espanyol amb la col·laboració dels partits del 52%. No és un fet circumstancial; es tracta d’un genocidi nacional planificat per les elits espanyoles de qualsevol època i condició política, per imposar el seu poder sobre un territori que creuen els pertany.
D’altra banda, lluitar tots per la supervivència de la nostra nació, des de tots els àmbits de la societat i pacíficament, ens ha de dur a l’objectiu de lliurar-nos del tirà.
Demà, el dia de la cosntitución franco-borbònica, RES A CELEBRAR!
El dia 18 de desembre a inundar barcelona de manifestants.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
06.12.2021  ·  01:40

La responsabilitat és de tots, però entenc que la Generalitat en té molta. Si no es compleixen les lleis és perquè no es fan complir. Certament, no es pot anar sempre amb el garrot a la mà i la llei ha de ser acceptada, però el que és inadmissible és que les inspeccions a les escoles no funcionin, com sembla que és el cas. I això és culpa de l’administració catalana. No cal anar a buscar responsables a Madrid. I em diran que és un tema de pressupostos, però és mentida. Ni un sol cas, ni un, denunciat per una inspecció. Home, un inspector, un, el podem pagar, no? I si no, prioritzin senyors (i senyores) polítics, que prioritzar és fer política. Guanyin-se el sou d’una punyetera vegada, facin el favor.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
06.12.2021  ·  07:06

Sempre cal anar un pas més enllà i preguntar-se per què una cosa que fa anys que se sap, de sobte es posa de relleu ara.

Independentment de la famosa sentència, ja havien sortit els resultats de l’enquesta que indicaven que el català anava pel pedregar a les aules. Però és que no és una situació que s’hagi produït fa poc temps, sinó que qualsevol que parlés amb amics professors de primària i sobretot d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius, podia copsar per sí mateix. I no parlem de la Universitat. Tot això fa molts anys que les successives conselleries d’educació, universitats, cultura, presidència, etc ho saben perfectament.

Coneixent els nostres polítics, segur que tot té un objectiu de curta volada plantejat, com de costum, amb miopia absoluta, com ara justificar el vot d’ERC als pressupostos (gratis) a canvi del 6% de movistar en català, o marcar paquet dient que desobeiràs per veure si alguna ànima de càntir se’t creu i després deixar-la tirada (com amb el Tsunami o amb les protestes contra la repressió), però que sembli que tu hagis fet ja alguna cosa.

Mireu, hi ha una frase molt encertada que diu que les llengües no moren per la gent que no les aprèn, sinó per la gent que- coneixent-les- deixa de fer-les servir. Sovint en aquest fòrum poso l’exemple propi dels meus fills, per qui (en dos de tres que en tinc: l’altre és precisament mestre en una zona on el català és desconegut, i aquest sí que el fa servir en tota la seva vida diària, si pot) el català no passa de ser una llengua de relació amb els pares, tot i l’ensenyament íntegre en català, etc.

Per veure per què em passa a mi i li està passant al país el que cal entendre és que les llengües han de ser útils i tenir prestigi per tal que la gent les faci seves. I que això crea un efecte de retroalimentació positiva. El contrari també és cert: com menys es fa servir, pitjor. Fins entrar en una “espiral de la mort”.

De res serveix aprendre una llengua si no és útil pel que vols aconseguir. Tots els que vàrem fer el BUP dels anys 70-80 hem fet llatí, féssim la modalitat de batxillerat que féssim. Quan vàrem acabar, més o menys, hauríem pogut traduir trossos de “La Guerra de les Gàlies” (te’ls solien posar als exàmens), cosa que vol dir que si més no la sintaxi, la morfologia i algun vocabulari de llatí coneixíem.

Pregunteu-vos de quant llatí us en recordeu ara.

Un altre exemple: tinc un amic irlandès que evidentment no parla ni una paraula de gaèlic. Per qui no ho sàpiga, és obligatori a l’ensenyament primari i secundari a Irlanda. Tota la canalla ha d’acabar el batxillerat tenint-ne un mínim nivell. Per què aleshores no se’n recorda de res ?

Doncs simplement perquè no li cal, i perquè la llengua en sí ni te prestigi, tot i ser la llengua nacional, ni encara menys es fa servir per coses que puguin ser útils. Ell m’explicava que amb els amics, quan era més jove quedaven per parlar-lo tots una hora a la setmana més o menys. La resta, evidentment, en anglès.

Independentment de què passi a l’ensenyament, o revertim la situació del català en altres aspectes de la vida o s’haurà acabat, per molta immersió que es compleixi en aquesta pobra Catalunya autonòmica. Els meus fills no es relacionen en català amb amics, la gent l’ignora, els immigrants no l’aprenen i està perdent força a tot arreu perquè s’ha convertit en una llengua inútil i sense interès real.

No la necessites per anar al cine, ni pots consumir pràcticament cançons, ni vídeos, ni youtubers, o influencers o res de res mínimament atractiu en català.

No el necessites per entendre el llibre d’instruccions d’un cotxe, o un prospecte de medicament. Ni tan sols per llegir una capsa de galetes. No et cal. Ans al contrari: fa nosa per coses com escriure un contracte, obrir un compte bancari (mireu en quin idioma té la pàgina web per defecte al gens nostrada La Caixa) o contractar llum i telèfon (truqueu a ENDESA, o a VODAFONE i mireu en quin idioma us atenen).

Evidentment tampoc el necessites per anar a la Universitat, aconseguir una feina, fer un curs d’especialització o per lligar. I a sobre saps perfectament que si no el parles els catalanoparlants dimitiran automàticament de la seva llengua i es passaran al castellà per relacionar-se amb tu i per “no molestar” (mentalitat d’esclau, li’n dic jo).

Amb aquest panorama, ni que la immersió es complís al 100% i no tinguéssim directament l’estat i una part de la societat catalana en contra, continuaríem en una situació de diglòssia galopant.

Podríem dir que la solució és tenir un estat. Però tots sabem que tal i com estan les coses i mentre no fem net de les cúpules actuals dels partits i bona part de les organitzacions socials, la lluita per la llibertat no tornarà (d’altra banda tenir un estat, si els seus polítics són miops i estúpids tampoc no és garantia de gran cosa, per desgràcia: mireu la situació del català a Andorra, per exemple)

Si no podem tenir un estat, aleshores, almenys, estaria bé intentar revertir la situació començant per la cultura. Crear continguts audiovisuals, fomentar la música en català, el teatre, la literatura, la premsa, l’esport, etc. Totes les coses que la conselleria de Cultura ha negligit. No pot ser que TV3, per exemple, estigui cada cop més castellanitzada, que el seu director digui que renuncia a un canal infantil com era abans el Super 3 perquè ho tenim perdut davant Clan TV i altres, que hagi perdut el nord i sigui cada cop més una barreja de canal folklòric, eina de propaganda i “El Caso”. No pot ser que als teatres de Barcelona només s’estrenin musicals en castellà, que les grans companyies de teatre estiguin plegant una darrera de l’altra, etc

Ho fem alguna cosa en aquesta línia o com dic moltes vegades, la nostra generació- la dels boomers- veurà com la llengua desapareix definitivament.

Joan López
Joan López
06.12.2021  ·  07:22

Parlem sempre en català.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
06.12.2021  ·  07:59

I si a això no s’hi posa remei ben aviat preparem-nos a veure els patis de les escoles amb els nostres infants uniformats, formats militarment amb el braç alçat i cantant el cara al sol. Amb el vistiplau dels malanomenats polítics de torn. Bon dia i bona hora.☮️

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
06.12.2021  ·  08:56

Mentre siguem espanyols a “acatar”.
Abans “llibertat presos”, ara “escoles”, fins quan donarem voltes sense resoldre el problema?

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
06.12.2021  ·  09:00

Prou de despistar-nos amb repúbliques fraternals, revolucions de somriures, eixamplaments de bases, lluites compartides i altres estratègies “lliristes” dels partits funcionarials.
Per a Catalunya, per al català, és independència o mort.
I ja anem fent tard.

Joan E. Llin
Joan E. Llin
06.12.2021  ·  09:07

També seria interessant la dada del nombre de mestres que han estudiat magisteri perquè no tenien nota per estudiar altra cosa.
I això que tots els mestres volen el millor pels seus alumnes es de conte de fades.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
06.12.2021  ·  09:13

I si ens tornen a empresonar per parlar català…
Potser llavors els catalans que es passen al castellà ho entendran.
Potser llavors a les escoles que encara parlen castellà ho entendran.
Potser els espais públics ho entendran.
Potser les webs catalanes que cada dia són més castellanes ho entendran.
Sí, tanqueu-me a la presó, sis plau!

Pep Agulló
Pep Agulló
06.12.2021  ·  09:24

ESCOLTEM-LOS

Per defensar la nostra llengua ens cal l’autoritat que ens dona poder. Això comporta capgirar les ments dels catalans-es, deixar la plorera i ser del tot ferms, agressius amb l’enemic. Ens diran feixistes, supremacistes… allò que són ells no ens ha de fer recular.

Hem de ser una força imponent fins que els “quillos” parlin amb l’argot català.

Jordi Parera
Jordi Parera
06.12.2021  ·  09:24

Aixo es culpa de pares, politics i mestres wue no han fet prou o res per defensar el catala a l’aula. Pero l’efecte dels mestres es multiplicador. Quan un mestre deixa de fer servir el catala en primaria i secundaria perque es opcional, perque te pressio dels pares, perque es el mes facil… fer el contrari li comporta mes dificultats, mes esforç i una valentia que no te i aixi sumant moltes re dicions s’arriva a on som ara mateix. Aixo es en general ni passa a tot arreu ni tots han dimitit pero em sembla mentida com no sel’s atribueix aquesta responsabilitat compartida.
Moltes gracies als que remen contra corrent i s’esforcen malauradament no son la majoria.

Enric Roca
Enric Roca
06.12.2021  ·  10:08

Tot plegat ès ben clar.L’idioma a d’esser a primera linea política, l’adversari (El castellanisme imperial) fá temps qué el fa servir.Per descomptat qué cuánt començin a veure qué la societat dels Paisos Catalans (Concepte cultural i idiomatic i de moment poc mès) enarboren l’idiome politicament sense complexos…… dirán qué amb l’idiome no s’a de fer política,fot riure el cinic supremacisme castellanista imperial de PP, Ciudadanos, VOX…..i un fort sector PSOE, qué d”Españoles” en tenen molt poc i d’imperials castellans un munt.

Antoni Roca
Antoni Roca
06.12.2021  ·  10:40

Els contraris a la immersió i a l’ensenyament del català no sols han estat exteriors als centres, també n’hi ha hagut en alguns claustres i han fet mal. Alguns per peresa, d’altres per comoditat, uns altres per anticatalananisme més o menys dissimulat, uns altres per autoodi o per complex d’inferioritat… No, no han estat mestres o professors acabats d’arribar a Catalunya o provinents de les zones més castellanitzades del país, no, també han estat catalans catalanoparlants, de família catalana, d’arrels catalanes, que han torpedinat, en el seu àmbit laboral o personal, la normalitat de l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana. “Tant de català, tant de català… més anglès i més matemàtiques!”, vaig sentir dir en una ocasió a un professor catalanoparlant i català de naixement, que va ser contestat per un altre que era andalús: “els nostres alumnes poden aprendre matemàtiques i anglès en qualsevol escola del món; el català sols el poden aprendre aquí, i seran catalans, venguin d’on venguin, si parlen català”.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
06.12.2021  ·  10:52

Bla, bla,bla,bla. Mo!t parlar que si el 25%, que si l’immersió, que si l’opresió, que si no volen que es parli català, etc.. Res de tot això que dieu tindrà cap efecte de res i Espanya seguirà fent el mateix fins que ni pronuncieu, i en veu alta, la paraula que defineix el que està patint el Poble Català: GENOCIDI

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
06.12.2021  ·  11:06

Com quasi sempre, el senyor Miquel Gilibert argumenta de manera convincent sobre el tema de l’editorial del dia. Avui també carrega contra oels polítics que no han fet la seva feina, i deu tenir una part de raó. Però jo penso que la responsabilitat sobre la situació del català recau en tots i cadascú de nosaltres – per ser la nostra llengua -perque no hem valorat prou la seva importància. I això és el més important que hem de revertir. I el primer seria convèncer el nostre entorn que si la perdem esdevindrem un país sense ànima.

Daniel Gambús
Daniel Gambús
06.12.2021  ·  11:50

Quin és el problema? Si a la pràctica, resulta que -sobretot en els cicles educatius superior- la quota de castellà és -fins i tot- més del 50% en molts centres educatius, llavors, el que s’ha fe fer és cumplir la llei i reduir-la al 25%, i tots feliços. O se”m escapa alguna cosa?
Un altre tema, el que no es pot forçar és a la gent a que s’estimi el català i el fagi servir. Com fer que t’estimis el català com la teva llengua i la mimis i la utilitzis preferencialment? Sembla que hi ha una auto-estima pel fet i llengua catalana molt feble, oi?

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.12.2021  ·  12:16

Ho he dit en diverses ocasions, el perill del català no ve ara de la barbaritat del 25%, ve de la deixadesa des de fa anys per part de la Generalitat, de la Conselleria de Cultura, de no haver vetllat per que es compleixi la normativa d’immersió lingüística.

Cal lluitar contra el 25% imposat per 4 famílies filibusteres espanyolistes?
Totalment SI.

Però en aquests moments no seria un problema tan gros si s’hagués aplicat la immersió lingüística per part de les direccions de les escoles, el professorat i amb la tutela de la Generalitat.
La cosa és tan absurda que dir que ara només podrem fer el 75% en català seria tot un èxit.
Patètic i requereix demanar responsabilitats i cessaments.

La xorrada del 6% a Netflix que branda l’espanyolista de Gabriel Rufián, és només per a distreure la gent i vendre electoralment fum.
Una presa de pèl oi Junqueras? , alias el botifler.

Juanjo Monferrer
Juanjo Monferrer
06.12.2021  ·  12:24

Em sembla que avui s’està produint el seguit de comentaris a l’escrit editorial més important que recordo.
El tema s’ho val, oi? El tema i el moment.
És el moment d’una gran sacsejada de país per la llengua: català i només català en el nostre dia a dia, amb tothom, parlin com parlin, i en qualsevol circumstància. Cap més cessió.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.12.2021  ·  12:36

És veritat que en els temps que corren és molt més difícil protegir la llengua catalana en un oceà de plataformes i xarxes on la seva presència i el pes que té és ínfim respecte al castellà, on el català ha perdut referents i els nostres joves no el necessiten ans al contrari, l’esforç que han de fer per superar tants entrebancs no paga la pena. Es veritat que tenim un estat en contra de la nostra llengua, amb tots els aparells necessaris -sobretot els judicials- i els diners que calguin per mirar de minimitzar-la i convertir-la en residual, com el gaèlic a Irlanda. Però també és veritat, ho sabem i ho hem de dir molt alt que la Generalitat no ha aplicat mai la llei de Normalització Lingüística tal com es va aprovar al Parlament l’abril de 1983 sense cap vot en contra. Es a dir, els nostres polítics, des de fa una pila d’anys, els ha importat una merda la immersió a les escoles i la normalització de la llengua, tots, els de CDC, els post convergents, els independents associats a JuntxCat als d’ERC i no cal parlar de socialistes o comuns. Els mestres i els inspectors han fet allò que han volgut i, es clar, en aquest clima sempre guanya el més fort que és el castellà. Una sola família pot decidir la llengua de tota una escola i, sent com és que és il·legal, perquè la Generalitat té competències plenes en educació i la recent sentència del TSJC està basada en una llei derogada en el 2020 – lei Wert- el Departament d’Educació ha deixat sola l’escola i no ha donat la cara. Al darrer FAQS, entrevista a Juan José Millás, evidentment en castellà, el que va signar el documents “Más procés es más recortes” i “Ja n’hi ha prou, que no ens divideixin. Per un Govern per a tots”, i quan el periodista de l’Avui Jordi Panyella li fa una pregunta en català, ràpidament Cristina Puig li crida l’atenció perquè li parli en castellà. El problema principal som nosaltres, perdoneu, no els que llegim VilaWeb, sinó els que ens governen i governen la CCMA i el Govern sencer, ja no me’ls crec.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
06.12.2021  ·  13:05

Casa nostra no és casa nostra. Hi estem de lloguer. L’Espanya ocupa, ens ocupa. I els seus “ocupes”, posant els seus ous al nostre niu, fan fora els nostres. No tots per menysteniment, però ens tenen i som, per a ells, “obligada” part integral de la (seua) “madre Patria” Ja de ben gran he aprés, pel meu compte, a llegir i escriure com he pogut, mínimament, en la nostra llengua, sempre tinguda com “vulgar”, innecessària, (perillosa) en sentit despectiu, de segona categoria; “no espanyola”. Ben bé saben que no és la seua. I que cada llengua configura la PRÒPIA IDENTITAT DIFERENCIADA, ni millor ni pitjor, dels seus parlants. Per DIGNITAT, per AUTOESTIMA: Valencians, no ens deixem entabanar per qui ens vol assimilats al seu ordre, al seu poder. Nosaltres valencians, mallorquins …, parlem nostre català, al qual diem valencià, mallorquí… Tots plegats, la mateixa llengua, la que ens configura com PPCC en funció de nostra parla. Igual que a Andalusia, l’Aragó… parlen lliurement el castellà. Qui no respecta, no es fa mereixedor de ser respectat. Qui s’automenysprea o s’autoòdia, s’autoexclou. Què bo seria: “Cada u en sa casa i Déu en la de tots”.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
06.12.2021  ·  13:17

No és possible ni suportable compartir estat amb qui practica l’agressió constant, amb qui està convençut de la seva supremacia i fa servir el poder de l’estat pagat per tots en contra nostra arreu i tothora, malgrat que la música celestial inclosa a la constitució predique la igualtat dels pobles i els ciutadans que l’integren i allò de la llibertat i la justícia i bla, bla, bla… i que tothom hàgim d’acceptar i callar que és mentida rere mentida i que el que val, com sempre, són “los Principios Fundamentales del Movimiento” dit Nacional però escrit amb Z de Führer, Duce i Caudillo. Que on diu “el castellà és la llengua…” hi fiquen “el espaÑol” que ens du a la marginalitat planificada per imperials i botiflers i anorrea com a poble i nació.
Si tenim dignitat no acceptem diferències de tracte i nivell. Ni un pas enrere.

VICENÇ RICO
VICENÇ RICO
06.12.2021  ·  13:18

Es ben cert que hem arribat a aquesta situació, en bona part, per culpa nostra, per no tenir una actitut proactiva en defensa de la llengua i també per la desidia dels succesius governs. Pero el maleit 155 i, sobre tot, sobre tot, la existencia d’un partit politic creat exclusivament pera anar contra la nostra llengua, amb actitus permanents d’odi a Catalunya, han estat determinants.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
06.12.2021  ·  13:26

Com a mestra jubilada i amb experiència amb immersió en català és important la immersió lingüística ben feta, que quan els alumnes entrin a la classe ordinària se’ls parli en català, ara si pensem que aquí acaba tot anem molt equivocats, si la llengua només està present a l’àmbit acadèmic l’esforç queda en no res. Només el conjunt de la societat pot fer que la nostra llengua estigui present en tots els àmbits i sigui majoritari el seu ús. Els alumnes nouvinguts diuen sovint: “ perquè estudiem català si fora ningú no ens en parla”.
Si parlem sempre en català normalitzarem la llengua i us asseguro que tothom t’entèn. Conjurem-nos a fer-ho tots plegats.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.12.2021  ·  14:41

La situació extenuada de la nostra llengua mil·lenària no millorarà fins que el, encara vigent en la pràctica, “Decreto de Nueva Planta” sigui suprimit i condemnat.

Roser Caminals
Roser Caminals
06.12.2021  ·  17:28

Justament ahir jo proposava supervisar la feina a les escoles. Celebro que Àngels Carulla Argilés, una de les signants del manifest, reclami que “cal que el Departament d’Educació reforci sistemes d’inspecció per assegurar que els professors fan servir el català a les aules”.
S’ha d’endreçar el funcionament del sistema educatiu i elevar protestes contundents contra el govern, aliat del PSOE en aquesta campanya d’aniquilació cultural. Necessitem el carrer.
Però que ningú es pensi que tindrem llengua si no tenim estat.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
06.12.2021  ·  17:42

Com deia Germà Bel en un article “benvingut sigui aquest 25%”. Més enllà de la desobediència, la qual subscric, penso que s’hauria de fer complir si cal judicialment aquest 25% doncs, com diu el sr. Bel hi guanyaríem molt. Per què no aprofitar l’efecte “boomerang”? I posats a imaginar, per què no tres classes en català i una en castellà. És que la cosa pot anar gaire pitjor?

Ventura Passols
Ventura Passols
06.12.2021  ·  21:57

Com a titular està bé “els mestres no es rendeixen” però la realitat no és aquesta. Hi ha molts de centres de les comarques de Barcelona que entre els mestres fan servir el castellà. Aquests mestres han crescut amb la immersió lingüística i els hem fet catalanoparlants però no són ni molt menys militants de la llengua.
Per altra banda està molt bé pensar que els mestres hem d’ensenyar la llengua però sense preocupar-se del currículum ocult que hi ha a l’ensenyament, més concretament al departament. Si la ciutadania s’estima realment l’educació dels seus fills no s’hi val mirar només l’escola quan van mal dades amb el català. CiU es va obsessionar amb que els alumnes sabessin escriure bé el català. Quan va haver-hi canvi de tornes les esquerres no han fet mai cap proposta per la llengua
Ja n’hi ha prou de voluntarisme cal un pla de país per la llengua. Recursos per l’ensenyament públic, i implicació de tota la societat. No s’hi val estar a l’aula militant per la llengua i al menjador de la mateixa escola monitores que tant se’ls hi enfot, però el problema és que moltes afes no militen en la llengua, ni els clubs esportius…
Amb la mena de polítics que tenim no avançarem són com criatures es deixen enganyar pel PSOE encara es creuen que són els bon. I de gent tant estúpida ni en pot sortir cap mena de pla inteligent per recuperar la llengua.
Apa! Que els moqui la iaia!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes