09.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 10.07.2023 - 20:41
The Washington Post · Chris Velazco
Els ordinadors portàtils s’han tornat més prims, elegants i potents amb el temps, però els conceptes bàsics del disseny s’han mantingut pràcticament durant dècades. Tanmateix, cada vegada hi ha més excepcions a aquesta norma.
Enguany hem començat a veure un grapat de màquines fascinants que qüestionen alguns pressupòsits, com ara la idea que el portàtil només necessita una pantalla o cap pantalla en absolut. Com és usar algunes d’aquestes màquines aparentment estrafolàries?
Si el vostre portàtil convencional ja no us fa el pes, heu de saber tot això sobre alguns dels dissenys estranys que pretenen substituir-lo.
Dues pantalles: Lenovo YogaBook9i
Quan és tancat, el Lenovo YogaBook9i, de dos mil euros, sembla qualsevol altre portàtil modern i esvelt. Però la cosa esdevé estranya quan l’obrim per primera vegada: en comptes d’un teclat tradicional i un ratolí tàctil (trackpad) a la meitat inferior, hi trobareu una segona pantalla brillant.
En aquesta pantalla, hi podeu escriure directament –no us ho recomano–, o bé col·locar-hi un teclat Bluetooth inclòs a sobre i fer-lo servir com un portàtil més convencional. I què té de divertit, això? El veritable plaer d’usar una màquina com aquesta ve quan la sosteniu amb un suport plegable inclòs. De sobte, teniu dues pantalles de 13 polzades l’una sobre l’altra que podeu omplir amb el navegador web, documents de Word, eines d’edició de fotos i tot allò que necessiteu per a treballar.
Per als qui han de fer unes quantes tasques mentre es desplacen i anhelen la flexibilitat que ofereixen diverses pantalles, el Lenovo YogaBook9i és gairebé un plaer. L’he fet servir en aquesta estranya configuració en uns quants cafès de San Francisco mentre escrivia aquest article, i la capacitat de reorganitzar un munt de finestres, com ara notes, documents PDF i Adobe Lightroom, com ho puc fer en la meva configuració de múltiples pantalles a casa, ha fet que treballar sigui un joc d’infants. I quan ha calgut llegir documents llargs, podia girar la màquina de costat i veure aquests fitxers a les pantalles, ara verticals.
És clar que hi ha un inconvenient, i és una mica irònic, tot i les circumstàncies. El YogaBook9i pot destacar quan és recolzat com a màquina de múltiples pantalles per als maniàtics de la productivitat, però utilitzar-lo com un portàtil més convencional deixa una mica a desitjar. Per exemple, quan el teclat Bluetooth és a sobre de la pantalla inferior, no sembla mai que sigui ben fixat. Això vol dir que si mai heu usat el portàtil mentre us relaxàveu en un sofà, com solc fer sovint, és probable que vegeu que el teclat es desplaça.
I així com el YogaBook9i és prou intel·ligent per a mostrar un trackpad virtual a la pantalla inferior quan el teclat té la posició correcta, l’acabat brillant significa que el dit tendeix a enganxar-se al vidre mentre intenteu moure el cursor. Afortunadament, l’ordinador ve amb un ratolí Bluetooth, que voldreu fer servir tan sovint com sigui possible.
El YogaBook9i no és el primer portàtil de doble pantalla que veiem, però és, de llarg, el més polit i útil. Puc imaginar que els viatgers incansables i els maniàtics de la productivitat aprofitaran molt aquesta màquina, però per a aquells que no estiguin disposats a suportar-ne les rareses, potser seria més raonable d’optar per una segona pantalla lleugera que es connecti al seu portàtil actual.
Sense pantalles: el Sightful Spacetop
Bé, oblidem totalment les pantalles. I si el vostre ordinador tingués unes ulleres intel·ligents adjuntes? Aquesta és la visió del Sightful Spacetop, de dos mil euros, un nou “portàtil de realitat augmentada” de l’empresa emergent israeliana Sightful. La idea és senzilla: quan comenceu a treballar en un bar, us poseu aquestes ulleres i mireu allò que l’empresa assegura que és l’equivalent d’una pantalla virtual de cent polzades. Tant se val si porteu ulleres: Sightful Spacetop ofereix també lents de prescripció perquè no us hàgiu de posar lents de contacte.
Vaig provar l’Spacetop unes setmanes abans que Apple presentés el seu costós casc Vision Pro i em va sorprendre gratament com m’hi vaig adaptar ràpidament. Utilitzar el ratolí tàctil i escriure al teclat mentre els meus ulls es movien per diverses finestres d’aplicacions virtuals que flotaven en l’aire no em va requerir pas gaire temps d’adaptació, i quan va ser l’hora de tornar a interactuar amb el món real vaig descobrir que podia prémer un botó per apagar temporalment la vista virtual. Aviat vaig poder recrear la configuració exacta de pantalla que faig servir quan treballo a casa, fins al punt que em vaig sentir capaç de passar un dia de feina sense gaires complicacions. Tot això sona bastant impressionant, i ho és, però també té més d’un inconvenient. Vulgues o no, l’Spacetop és bàsicament un telèfon Android gegant amb unes ulleres de realitat augmentada adjuntes. Això vol dir que aquesta màquina té limitacions serioses: és pensada principalment per gestionar les tasques que es poden fer en un navegador web.
Dit altrament, els qui fan servir el portàtil per a jocs o edició de vídeo, que ho deixin estar. I fins i tot tasques com fer una trucada de vídeo semblaven una mica incòmodes, no perquè el Sightful Spacetop no les pogués gestionar, sinó perquè la càmera web us apunta des de sobre del teclat, i ofereix als vostres col·legues una vista magnífica de les vostres fosses nasals. Quant a la suposada pantalla virtual de “100 polzades”, en general funciona com s’anuncia, però les ulleres de realitat augmentada (desenvolupades per una empresa anomenada Xreal) ofereixen una visió força limitada d’aquest espai. D’ací ve que, tot i que pugueu omplir moltes més finestres d’aplicacions en aquesta pantalla virtual que en la pantalla d’un portàtil tradicional, no podeu veure gran cosa més que allò que veuríeu normalment sense haver de moure el cap.
Fins i tot si creieu que la vostra feina diària podria ser compatible amb una màquina com aquesta, hi ha poques possibilitats que tingueu l’oportunitat de comprovar-ho aviat. Tamir Berliner, director general i cofundador de Sightful, diu que l’empresa avalua amb cura els qui s’han inscrit a la llista d’espera per tenir-hi accés anticipat per assegurar-se que la primera fornada de màquines acabi en mans de gent que realment en pugui treure partit. Després d’haver-hi jugat una mica, estic prou convençut que les ulleres intel·ligents poden substituir de manera creïble la pantalla d’un portàtil convencional per a algunes persones; simplement no estic convençut que el primer intent de Sightful sigui la màquina amb què vulgui fer-ho.
