03.12.2023 - 21:40
Una gran taula rectangular amb vint-i-dues cadires –cinc sempre són buides– sota la tutela d’un quadre de Felipe VI i un tapís amb l’escut de l’estat espanyol. A través de les finestres es veu la façana del Tribunal Suprem espanyol. Aquesta “sala de guerra”, al centre de Madrid, acull el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que s’ha convertit en el cor de la rebel·lió del món judicial contra el govern de Pedro Sánchez i la llei d’amnistia.
Aquesta setmana fa cinc anys que va caducar el mandat dels membres del CGPJ –elegits el 3 de desembre de 2013. Tot i l’anomalia democràtica que implica, l’òrgan de govern dels jutges, en compte d’assumir un perfil baix i esperar la renovació, ha decidit d’emparar-se en el blocatge del PP per rebentar la separació de poders i fer política de manera desacomplexada.
La primavera passada, la vocal Concepción Sáez –afí al PSOE–, va plegar perquè considerava que la situació del CGPJ era insostenible. “Estimo inútil jurídicament i políticament la meva continuïtat en aquesta situació radical i potser ja irreversible de degradació de la institució”, va escriure en una carta al president de l’organisme d’aleshores, Rafael Mozo.
Normalment, el ple del CGPJ és format per vint-i-un membres i un secretari general. Tanmateix, l’actual solament conserva quinze vocals –entre dimissions, decessos i jubilacions– i un president, Vicente Guilarte, que és el tercer del mandat després de Carlos Lesmes i Rafael Mozo. L’organisme és totalment controlat pel sector més ultra i espanyolista.
El PP té apadrinats el president i nou vocals, entre els quals hi ha subordinats directes dels populars, reservistes de l’exèrcit, apologetes de la monarquia i membres de l’Opus Dei. Aquesta influència es tradueix en una majoria sòlida i àmplia al ple per a imposar els seus designis polítics per sobre del bloc afí al PSOE i Sumar, que solament té sis vocals.
La guerra contra l’amnistia i la Moncloa
El CGPJ ha estat punta de llança en la guerra contra la llei d’amnistia i ha legitimat els discursos guerracivilistes del PP i Vox. A principi de mes, l’òrgan de govern dels jutges va aprovar una declaració institucional inèdita i molt dura, en què criticava Pedro Sánchez i els pactes d’investidura amb els partits independentistes. “El CGPJ expressa la seva intensa preocupació i desolació per allò que el projecte de llei d’amnistia implica de degradació, quan no d’abolició, de l’estat de dret a Espanya. […] Inevitablement haurà de produir conseqüències en perjudici de l’interès real d’Espanya”, deia el text.
Álvaro Cuesta, un dels vocals afí al PSOE, indignat amb la croada política de l’ala reaccionària del CGPJ, va denunciar que el ple era il·legal i no s’hi va presentar. La resta de vocals van signar una resposta conjunta contra l’actuació dels seus companys: “La declaració institucional, amb l’argument de protegir la independència dels tribunals, en fa malbé la imatge, perquè la seva independència és prou garantida, i només aconsegueix de situar l’òrgan de govern en un camp de batalla política en què no ha de baixar mai per respecte i obligada protecció de la imatge d’independència i imparcialitat d’aquells a qui governem.”
Ara, la pressió contra el govern espanyol no s’ha acabat pas ací. Aquesta setmana, el ple del CGPJ ha refusat el nomenament d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’estat, tot i que fa un any –quan va substituir Dolores Delgado– l’havia considerat vàlid per al càrrec. És la primera vegada que l’òrgan s’enfronta de manera oberta amb el govern espanyol per la designació del cap de la fiscalia. Aquesta vegada, fins i tot dins el bloc reaccionari, hi ha hagut desercions: el president, Vicente Guilarte, i Juan Martínez Moya.
En aquest cas, el posicionament del CGPJ no és vinculant, però representa un dels embats més forts de la rebel·lió judicial. En l’informe es diu que el fiscal general va incórrer en “desviació de poder”, quan va nomenar l’ex-ministra Dolores Delgado com a fiscal del Tribunal Suprem espanyol. Un ascens que el tribunal mateix va anul·lar. “No sembla que qui fa un ús tan espuri de les potestats més importants que es confereixen al fiscal general de l’estat pugui considerar-se idoni per a ser-ne nomenat”, diu l’informe sobre García Ortiz.
