Avançament editorial: ‘Un matí del terratinent’, de Lev Tolstoi

Un matí del terratinent, de Lev Tolstoi, és un dels seus contes llargs, que ara es publica per primera vegada en català, en una traducció del rus de Miquel Cabal Guarro, a l’editorial Cal Carré. Arribarà a les llibreries dimecres, 15 de novembre.

En un matí, el terratinent aprèn més coses de la vida que durant els anys que ha estudiat a la universitat: contempla la misèria, l’apatia, els maltractaments, el treball enfervorit, les abelles que piquen o les il·lusions que fan tirar endavant.

Llegiu un fragment d’Un matí del terratinent, de Lev Tolstoi (Cal Carré).

L’editora de Cal Carré, Antònia Carré Pons, ens parla del llibre:

“Tolstoi és un dels més grans, això ho sap tothom. A Cal Carré ens complau publicar-ne un dels primers contes llargs (i un dels més bons) de la mà de Miquel Cabal Guarro, que també és un dels més grans.

Quan va publicar aquest conte, el 1856, Lev Tolstoi té vint-i-quatre anys, ha abandonat la universitat a dinou, però encara no ha viatjat per Europa, no ha llegit Els miserables, de Victor Hugo, ni ha conegut l’anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon. Encara no ha connectat amb les idees progressistes que recorren el vell continent, però les porta a la sang.

El príncep que protagonitza aquesta història deixa la universitat per tornar a les seves terres i treure de la misèria els seus camperols, que en aquells temps a Rússia encara són esclaus. Un matí de diumenge del mes de juny, el príncep Nekhliúdov visita alguns dels seus serfs per veure què necessiten. L’un li demana forques, l’altre es vol vendre un cavall, l’altre vol gra i estaques. En escriure Un matí del terratinent, el jove Tolstoi ja demostra que és un geni: en veiem els protagonistes com si els tinguéssim al davant, veiem els corcs de les isbes, en respirem el fum, n’olorem la misèria i vivim el recel dels pagesos que ja han aconseguit una certa seguretat. Tolstoi ens fa entendre l’ànima d’un idealista i també les dels que són tossuts i reticents al canvi.

Els clàssics són moderns: Tolstoi ens parla també de nosaltres, del present en què moltes persones s’ocupen de defensar les cadenes que les escanyen.”

Antònia Carré Pons