03.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 04.03.2024 - 12:24
La llei d’amnistia afronta una setmana decisiva, tenint en compte que dijous, 7 de març, expira la segona pròrroga perquè Junts i el PSOE assoleixin un acord sobre el text definitiu. D’ençà del 30 de gener, quan Junts hi va votar en contra al ple del congrés espanyol, la llei és encallada a la Comissió de Justícia, en què totes dues formacions continuen negociant a contrarellotge. Tanmateix, l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia, que veu legítima la llei –però amb alguna crítica al contingut actual– i fa miques el setge del PP i els jutges, pot ajudar a desllorigar la situació.
El PSOE és partidari de preservar el text que es va portar al ple a final de gener, en què es menciona que els delictes de terrorisme resten al marge de l’amnistia. En canvi, Junts vol esmenar l’articulat legal perquè no hi faci cap menció, especialment després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’apuntalar la causa per terrorisme instigada per Manuel García-Castellón i de perseguir Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg pel Tsunami Democràtic.
En aquest sentit, l’esborrany de la Comissió de Venècia no diu que no es puguin amnistiar els delictes de terrorisme. Tan sols critica que la primera versió de la llei, abans de ser esmenada a la Comissió de Justícia, mencionés com a amnistiables els delictes de terrorisme sense sentència ferma. L’organisme assenyala que no es poden fer diferències pel moment processal de la causa.
Això enforteix la posició de Junts, que aquests darrers dies ha negociat de manera discreta amb una delegació del PSOE, bo i aprofitant que el focus mediàtic era centrat en l’anomenat cas Koldo. Totes dues formacions han explorat solucions alternatives per salvar les diferències, però l’esborrany ha canviat la situació.
El negociador de Sumar, Jaume Asens, és qui ha estat més explícit sobre les converses, tot i que no en forma part de manera directa. Segons ell, l’acord entre Junts i el PSOE no es tancarà a últim moment i és imminent, “qüestió d’hores o dies”, segons que ha dit aquest cap de setmana: “El PSOE no votarà contra les esmenes de Junts i Junts no votarà en contra de la llei. Tothom ha flexibilitzat les posicions de partida i s’ha trobat un punt intermedi.”
Tanmateix, el secretari general de Junts, Jordi Turull, li va fer un toc d’atenció en públic i li va recordar que qualsevol novetat l’anunciaria el seu partit. “Del que diguin o especulin tercers sobre hipotètics acords de Junts, no ens en fem gens responsables”, va piular.
Sobre @JuntsXCat i l’estat de les negocacions de Junts amb d’altres
forces polítiques, si hi ha cap
novetat s’informarà des de Junts. Del que diguin o especulin tercers sobre hipotètics acords de Junts, no ens en fem gens responsables. https://t.co/Ty6g3iXmOU— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) March 2, 2024
Una nova pròrroga?
Aquesta setmana, mentre no hi ha acord, s’ha especulat que les parts de la negociació podrien demanar una segona pròrroga abans de debatre i votar el text a la comissió, tot i que és una situació que no agrada gens al govern espanyol. Dimecres, el portaveu de Sumar a la comissió, Enrique Santiago, va dir que no la descartava, tot i que necessitava l’aval dels lletrats del congrés espanyol, perquè el reglament de la cambra no la preveia.
Però la filtració de l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia ho clarifica molt més tot, tenint en compte que la publicació del document era un altre element que inclinava les parts cap a una nova pròrroga. La comissió es reunirà el 15 i 16 de març per aprovar el dictamen –una posició contra l’amnistia podria haver dinamitat per complet el procés–, que es farà públic de manera oficial els dies següents.
Dit això, el 23 de febrer, dies abans de la filtració, la comissió ja va aplanar una mica el camí de la negociació amb un informe que estudiava la legislació o la pràctica de cinquanta-sis estats de tot el món, però especialment els europeus, i analitzava quins eren els límits que es fixaven en cada cas a l’hora de promulgar una amnistia. I el resultat era que tan sols el Brasil i Quirguísia n’excloïen els casos de terrorisme.
La urgència de Pedro Sánchez
El govern espanyol viu la crisi més greu d’ençà de l’entrada de Pedro Sánchez a la Moncloa. L’anomenat cas Koldo, sobre comissions irregulars en la compra de material sanitari durant la pandèmia, ha esquitxat d’una manera o una altra l’ex-ministre José Luis Ábalos –ara diputat no adscrit–, la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán.
Aquest context turbulent, animat per filtracions a la premsa del sumari del cas, el capitalitza el PP amb peticions de dimissió i una comissió d’investigació. La formació d’Alberto Núñez Feijóo juga amb el vent a favor després de la desfeta del PSOE a Galícia i ara Sánchez, que ha demostrat tenir més vides que un gat, necessita una victòria parlamentària amb l’amnistia que li faci de cortina de fum.
Ábalos ha garantit que mantindrà la disciplina de vot del PSOE i donarà suport a l’amnistia, però amb la seva sortida del grup parlamentari, els socialistes tenen solament 120 diputats (147 amb els de Sumar, després del trencament amb Podem). Tornar a ajuntar les peces de la majoria absoluta, abans d’afrontar el pressupost, és imperatiu per a Sánchez, que abans de l’esclat del cas Koldo havia dit que tenia els fonaments per a governar fins el 2027.
