Alçar la vista per mirar bé la revolució que protagonitzem

Internet és una revolució tecnològica, però ha generat una revolució social, cultural i econòmica, amb grans implicacions polítiques i per als mitjans

Vicent Partal
Vicent Partal
19.05.2022 - 21:10
Actualització: 20.05.2022 - 02:41
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El món, encara que coste de veure-ho a vegades, és una revolució permanent. De manera constant, la societat humana fa bots espectaculars que poden arribar a canviar en una sola generació la manera de viure de les persones. Aquesta ha estat una tendència general en la història humana, però és una tendència que d’ençà dels anys seixanta del segle passat s’ha disparat i sembla com més va més accelerada.

Després de la gran sotragada que va ser la Segona Guerra Mundial i l’aparició de la bomba atòmica, la reivindicació dels drets civils a tot el món –a la Txecoslovàquia envaïda, als Estats Units fracturats, al Vietnam ocupat, a la París del Maig, a l’Algèria que volien sotmesa…– va obrir camí a un final de dècada i uns anys setanta en què ideologies com el feminisme, l’ecologia i el pacifisme i fenòmens com totes les músiques de protesta, el canvi en les relacions sexuals, la psicoanàlisi, les drogues i la pràctica desaparició de la religió de la vida pública van transformar la manera de viure el món. En aquells mateixos anys, vam viure revolucions científiques enormes, immenses, la majoria de les quals –veure’ns a nosaltres mateixos caminant fora del planeta Terra, en la nostra veïna Lluna– van marcar per sempre més la humanitat. Enmig de tot això, una revolució poc cridanera al començament, però definitiva del tot, va començar a treure el cap: la informàtica, la tecnologia, internet.

Que la nostra vida avui és completament diferent de la que nosaltres mateixos teníem fa vint anys no ho pot qüestionar ningú. Com sempre, els qui ja han nascut en plena revolució ni tan sols la trobaran revolucionària. Però només cal enlairar-se un poc per entendre fins a quin punt –no sempre positiu, però bàsicament molt positiu– la tecnologia i concretament internet han alterat del tot la nostra manera de viure i han provocat una explosió de possibilitats mai vista abans.

Internet és una revolució tecnològica, sí. Molt brillant. Però internet ha estat la plataforma a partir de la qual s’ha desencadenat una revolució social, econòmica i cultural que té unes conseqüències enormes sobre la política i també sobre els mitjans.

En la història de la humanitat, aquesta correlació ha estat recurrent. La impremta de tipus fix, per exemple, era una revolució tecnològica, però amb la discussió sobre si la Bíblia tenia ànima va desencadenar la Reforma de Luter i amb això, la base d’allò que són, encara avui, les societats occidentals més avançades. La diferència en el cas d’internet –si ho voleu, una diferència egoista– és que aquesta és la nostra revolució, la que hem viscut nosaltres en persona, la que ara vivim. I, per tant, les seues conseqüències són les que nosaltres podem aprofitar, i hem d’aprofitar, per avançar.

És de tot això que us parlem des d’avui mateix a VilaWeb en un format nou per a nosaltres però que ens fa molta il·lusió. Una gran exposició al Palau Robert de Barcelona repassa fins el 25 de setembre la revolució d’internet al nostre país i el paper determinant que hi ha tingut VilaWeb.

Internet ha ajudat a recosir el nostre país

D’ençà del 1995, els Països Catalans hem viscut un procés de canvis socials i culturals vinculats a la xarxa que impressionen quan es repassen en conjunt. Aquesta nació nostra confederal per definició, dividida des del primer minut i per voluntat pròpia per l’existència de diversos estats –el Regne de València, les Mallorques insulars amb capital a Perpinyà, Andorra, els regnes perifèriques dels quals l’Alguer ens resta encara com a testimoni emocionant–, aquesta nació ocupada i maltractada de fa segles per dos poders globals i implacables no havia tingut mai un instrument tan eficaç i a l’abast de tothom per a recosir-se en la quotidianitat, per a recuperar-se i reconèixer-se com ha estat internet.

Evidentment, això no havia de ser així necessàriament. I molta gent ha intentat que no ho fos. És indiscutible que ha calgut un esforç molt gran de moltíssimes persones, de projectes diferents, d’iniciatives diferents, i entre tots, competint i col·laborant alhora, ho hem fet possible. Ho fem possible. Però ens permetreu que reivindiquem VilaWeb com una de les iniciatives més determinants. Per haver estat els primers. Però també per haver sumat vint-i-set anys d’adaptacions, de renovació constant i imparable i, al mateix temps, haver estat capaços –gràcies a tota la gent que l’ha fet possible durant aquest quart de segle– de fer un exercici permanent de coherència en la defensa dels usos positius de la tecnologia i en la denúncia dels negatius, en la defensa que les xarxes ens serveixen als catalans per a reimaginar-nos i per a construir un país que volem molt diferent d’això que tenim ara, en la defensa de la llibertat d’expressió, que com ens recordava Albert Camus és la defensa de la llibertat mateixa.

El món viu avui un moment molt complicat. Les dues primeres dècades del segle XXI han posat a prova tots els avenços del darrer quart del segle XX. Creix l’autoritarisme i el recurs a la violència, es neguen de manera molt descarada drets que semblaven consolidats, la mateixa tecnologia es fa servir per a fer créixer la desigualtat social en comptes d’aplanar-la o per espiar-nos i destruir la intimitat i la privacitat que han estat tan bàsiques en la nostra història. I el risc que els humans alterem tant la natura per a fer perillar la nostra pròpia existència ja no és una hipòtesi a demostrar sinó la realitat més punyent de les moltes que hem d’encarar.

Però tota revolució comporta una contrarevolució. I què esperàveu? Cada pam de llibertat guanyat en les revolucions del segle passat ens el contesten avui els poderosos. Com ha passat sempre en la història de la humanitat. Cada minut de goig que ens causen les revolucions que vivim, ens l’intenten ofegar. Com ha passat sempre en la història de la humanitat. Però gràcies a internet, la censura, un dels seus instruments essencials de control social, ha deixat d’existir. I el debat s’ha fet més plural que mai. I es poden crear coses com VilaWeb exactament des del no res. I gràcies a internet, gent que vivim en llocs allunyats geogràficament ens trobem cada matí en finestres com aquestes de VilaWeb a fer el cafè mentre llegim, mentre discutim, mentre ens discutim. I d’això naixen processos, situacions, iniciatives, que ja no són tecnològics sinó socials i que acaben desencadenant revolucions en els mitjans, com la que ha passat per damunt dels vells diaris de paper, i polítiques com la que protagonitza d’ençà de fa dotze anys, amb una persistència admirable, el moviment per la independència.

Per això, de tant en tant és bo aturar-se un moment i mirar més enllà de les urgències del dia a dia. I és el que us proposem amb “Revolució VilaWeb“.

 

 

PS. L’exposició es pot visitar des d’avui, divendres, fins el 25 de setembre i els subscriptors del diari poden visitar-la amb mi i amb altres membres de la redacció en una de nombroses visites guiades que anirem fent i que comencen avui mateix. Si us interessa de participar en cap d’aquestes visites, simplement escriviu a suport@vilaweb.cat

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Ortí
Jaume Ortí
19.05.2022  ·  22:10

Tot just he vist al TN com en Cruanyes parlava de l’exposició i lloava Vilaweb com un diari que aposta pel periodisme rigorós en l’àmbit dels Països Catalans i la promoció del català.

O sigui, el que hauria de fer TV3 i no fa.

Bé, tot periodista que es consideri català ho hauria de fer però la televisió pública catalana n’hauria de ser l’avantguarda que per això es va crear i per això la paguem.

Vaig a apuntar-me a una visita guiada.

Josep Usó
Josep Usó
19.05.2022  ·  22:18

És molt gran, la revolució d’internet. De fet, ha permés que qualsevol, jo mateix, puga fer arribar la seua opinió molt lluny. No de bades el poder la vol controlar. Faré tant com puga per anar a una visita guiada, si puc accedir a la Barcelona de frau Colau.

joan rovira
joan rovira
19.05.2022  ·  22:46

Les revolucions les comencen uns pocs i acaben sent de tots. Enhorabona, VilaWeb, per ser-hi!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.05.2022  ·  23:22

Enhorabona i endavant les atxes.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
20.05.2022  ·  01:42

La gran pena, és que tot i haver una revolució en marxa, Catalunya continua suportant el jou espanyol, i durant més de tres-cents anys som en el mateix punt que el 12 de Setembre de 1714. Ens hem guanyat un millor benestar, però no som lliures com ens plauria de ser. Tot i tenir una economia molt superior a la rests de l’estat, els nostres diners serveixen per millorar estacions de tren espanyoles que, vistes les seves concepcions només serveixen per perdre diners. I, aquí ho deixo, el que hauria d’escriure i no faré, serviria per omplir un llibre de noltes pàgines. Salut.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
20.05.2022  ·  05:57

Quina enveja, m’agradaria tant veure l’exposició. Gaudiu-ne força els que hi podeu anar!!!

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
20.05.2022  ·  06:49

Enhorabona per ser tant propers a la ciutadania i per molts anys més!!!

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
20.05.2022  ·  07:27

Moltes gràcies per tot l’esforç que feu. Enhorabona!

Jordi Torres
Jordi Torres
20.05.2022  ·  08:08

Aquesta exposició és una excel·lent notícia, Vicent. Felicitats per la feina feta. Ens apuntarem a una visita, per descomptat.

Victor Serra
Victor Serra
20.05.2022  ·  08:21

Moltes felicitats per la gran feina feta durant tots aquests anys. Esperant veure l’exposició.

Núria Feliu
Núria Feliu
20.05.2022  ·  08:34

Moltes gràcies, Vicent, per la feina que feu tot l’equip de VilaWeb. M’apuntaré per fer una visita a la “Revolució VilaWeb”.
Tens raó quan parles dels grans avenços tecnològics, són fantàstics, tothom sap de tothom, gairebé al moment, però a la vegada l’individu està més sol que mai. La societat camina cap a l’individualisme. (Habitatges petits, els avis a residències…)

I pel que fa a les noves tecnologies, personalment (sóc bastant gran), em topo moltes vegades amb el menys teniment de: ets gran i no en saps, malgrat que procuro estar al dia de totes les tecnologies. Com diu el senyor de l’anunci publicitari: sóc gran però no idiota. És la prepotència de la joventut.

Repeteixo moltes gràcies per tot i llarga vida a la Revolució VilaWeb

Pep Agulló
Pep Agulló
20.05.2022  ·  08:46

25 ANYS A LA CRESTA DE L’ONADA.
(LA PLATJA NO ERA SOTA LES LLAMBORDES…)

Quan vaig connectar amb VilaWeb em va interessar més com a pioners d’internet que no pas els articles polítics. Vaig començar a fer comentaris cap al 2013.

L’internauta era impagable.

PS. No és cap crítica a res. Si hagués hagut d’escriure el segons paràgraf de l’editorial, els referents dels anys 70, en què van eclosionar el marxisme i la psicoanàlisi, haurien de considerar-se importants per les implicacions polítiques, socials i culturals, però també perquè són dos paradigmes amb una pretensió de científiques que s’han enfonsat… Malgrat tot són dos sabers que han marcat la història.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
20.05.2022  ·  09:13

Senyor Marrasé, faig meu el seu comentari.

Fa uns dies que Vilaweb va amb el bombo i el plataret i no sé a que ve. Es un digital on hi estem subscrits de moment per llegir, opinar i comprovar cada dia que tením una eina pel país.
Aquí a casa, estem al 1714 i tením internet. Si, es una notícia mundial.

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
20.05.2022  ·  09:26

Amb Vilaweb he après molt, començant per la pròpia nació.Gràcies per haver-vos esforçat a construir aquesta empresa familiar i d’equip que ens agermana i ens proporciona l’avinentesa de conèixer-nos i també les nostres coses, des de la botànica, la història, i la política, fins poesia per desconectar de tot i arribar a l’essència de nosaltres: en Biel Mezquida.

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
20.05.2022  ·  09:26

Amb Vilaweb he après molt, començant per la pròpia nació.Gràcies per haver-vos esforçat a construir aquesta empresa familiar i d’equip que ens agermana i ens proporciona l’avinentesa de conèixer-nos i també les nostres coses, des de la botànica, la història, i la política, fins poesia per desconectar de tot i arribar a l’essència de nosaltres: en Biel Mezquida.

M. Claustre Cardona
M. Claustre Cardona
20.05.2022  ·  09:28

Doncs jo… vaig tenir coneixement de la revolució que començava perquè a un magacin de la Vanguardia un senyor que es diu Partal i la seva companya havien fet un article sobre internet. Fa molts anys, Vareu ser pioners!!

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
20.05.2022  ·  10:19

Felicitats per l’exposició, molts èxit i encerts pel futur!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.05.2022  ·  10:34

Subscric l’Editorial, com gairebé sempre, i anirem el Palau Robert. Vaig néixer en una època en que els veïns del meu carrer, als estius, a la posta de sol, treien una cadira de casa i s’asseien a la vorera i ja us podeu imaginar l’intercanvi “d’informació”, les anècdotes i les històries, … i tothom estava al corrent de la vida dels altres, passat pel filtre de l’humor, la ironia o de la tristesa. En aquella època conèixer una noia i tenir-hi alguna relació exigia ballar una mica bé, tenir certa gràcia, aproximar-s’hi, més ràpid o més lent, però sempre progressivament. També llegíem, almenys entre la meva colla, i comentàvem els llibres o les notícies que havíem llegit als diaris. Teníem posicions ideològiques molt ben sedimentades i prou arguments per enfrontant-nos a la generació dels pares amb l’art de la dialèctica. No us penseu que sigui nostàlgic, simplement el contrast abismal amb l´època de la revolució tecnològica, pels que hem viscut aquesta transició, és vertiginós. Parlem d’ara mateix: Qui coneix bé als seus veïns i hi manté una relació prou travada per demanar-se ajuda si cal?. Les apps per lligar són el mitjà utilitzat pels joves d’avui –i no tan joves- i el whatsapp és la vorera a la fresca d’abans. Llegeixen els joves avui?, tenen posicions ideològiques prou fermes?, tenen arguments per discutir amb les generacions precedents?. Els que venim de lèpoca de Dylan, Baez, Cohen però també Barbara, brel o Pau Riba, Sisa, Pi de la Serra, l’Orquestra Mirasol … hem podríem dir tants!, notem la caiguda en picat de la superficialitat intel·lectual i el sexisme de la música i els músics actuals. Tenim la sensació que la revolució dels anys 60 i 70 s’ha perdut, ha involucionat. Estic descrivint una tendència, suposo que ja ho enteneu, i és evident que hi ha de tot, també del contrari. Una imatge reveladora: al menjador laboral de la meva empresa s’hi parlava de tot i animadament, ara pots tenir algú davant que, mut, segueix una conversa per whatsapp amb algú que està assegut dues taules més endavant. No sé on ens portarà la revolució tecnològica, és possible que la vida sigui més fàcil però no crec que canviï la diferència de classes ni reparteixi millor la riquesa ni tregui privilegis als privilegiats. No estic tan segur que la censura desaparegui amb internet i menys el control social. Això és un comentari i ja no vull estirar més el fil. Felicitats a la revolució VilaWeb.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.05.2022  ·  11:46

Fare una visita guiada a l´exposició i felicitats Sr Partal i a tots els periodistes que treballen a VILAWEB. Internet fa que les distancies siguin més curtes

Salvador Molins
Salvador Molins
20.05.2022  ·  13:02

Avui la nostra revolució bull.
Dos catalans estan fent vaga de fam per la nostra llengua i per això avui comento això:

No, no i no, a la Llei “Cavall de Troia del castellà”

Una cosa és fer-te tu mateix una llei inútil que desvirtuï l’exitosa immersió lingüística en català, això ja és de rucs superlatius, i una altra cosa és que els Jutges dictadors espanyolitzadors, sicaris dels grupuscles enemics del català, ens imposin un 25% de castellà, fora del sentit comú i extralimitant-se fora de les seves funcions i competències, en el sistema de divisió de poders en veritables estats de dret democràtics. Una vergonya davant d’Europa i del món. Unes decisions i resolucions espanyoles illegals i amb peus de fang en l’àmbit internacional.

No podem permetre que un govern inconscient, el nostre actual presionat intel’ligentment pel PSOE-PSC/Illa els faci la feina bruta, faci la feina bruta dels que volen introduir per llei el castellà dins del sistema d’immersió lingüística en català, l’objectiu del qual és la protecció de la llengua catalana, la que necessita tot l’aprenentatge i el domini per part de tots els qui viuen i treballen a Catalunya.

El castellà no està de cap manera en perill per les seves connotacions de llengua forta fins i tot per la seva màxima presència en cinemes, internet, televisions, etc.

Aprovar aquesta Llei “Cavall de Troia del castellà” aplanarà el camí d’intromissió i atac continu de Jutges i enemics de la llengua i serem nosaltres mateixos qui n’haurem fet una llei.

És una bogeria la capacitat i la niciesa que tenim i podem arribar tenir els catalans de capacitat d’autodestrucció.

Ja ha avisat espaÑa que cap llei, i menys aquesta, aturarà aquest 25%.

Està clar que es tracta d’un atac combinat contra Catalunya i contra la llengua catalana, entre jutges, la mateixa espaÑa, govern espanyol, ministeris, “partidos”, i grupuscles organitzats en associacions de noms gens innocents, enemics de Catalunya i del català, disfressats de poble innocent (?), pares de comptades criatures que ofesos perquè als seus fills se’ls ensenyi en català volen sobreposar els seus suposats drets enfront i contra els drets i el bé de milions d’infants catalans.

Aprovar aquesta Llei “Cavall de Troia del castellà” no defensa la llengua, sols fa més gran el perill de la seva destrucció per part dels enemics de català i de la immersió lingüística en català, ajudats per lleis i jutges espanyolitzadors.

El concens proposat entre Aragonès i l’Illa és una trampa espanyolitzadora, aquests senyors només vetllen pel seu minso poder autonòmic i la possibilitat de fer-se’l seu en exclusiva.

Tot depèn de la signatura de Junts, per això tants cants de sirena per què signin. L’Illa no baixa de la seva exigència del castellà, s’entén, no? Aragonès necessita la signatura de Junts per repartir-se les culpes i no pagar-ne cap cost electoral. Us en recordeu d’unes passades eleccions en què els partits catalans van acordar no parlar d’immigració per no fer-se mal entre els mateixos, no perdre cap vot, ni teòricament fer mal al país?

En tot aquest afer d’aquesta Llei “Cavall de Troia del castellà”, el que menys compta, com sempre, ai las, és la llengua catalana, l’eterna víctima, la llengua i Catalunya.

ER cerca la signatura de Junts, sigui com sigui, com la “foto del consens” amb gent i cares desconegudes, conillets d’Índies de bona fe partidista, ER (Aragonès) sols vol repartir-se el cost electoral amb Junts, no ho fan pel català, ho fan per rentar-se la cara de la mala gestió del català que va començar en temps dels seus tripartits amb els socialistes del PSOE-PSC.

En resum, ara mateix, un cop ja molts catalans que estimen per sobre de tot la nostra llengua* ja han dit tot el que podien dir en defensa del sistema d’immersió lingüística en català, en defensa del català com a única llengua d’ensenyament, de l’acolliment d’alumnes immigrants acabats d’arribar en català, i de la conveniència de fer complir la immersió perquè garanteixi la competència lingüística de tots els catalans. Un cop ja han fet arribar la seva veu al govern, als partits, a Junts especialment, el Poble ja ha dit el que vol i com ho vol, ja no hi poden fer res més.

Ara tot, lamentablement o afortunadament, tot està en mans de Junts per Catalunya, de la seva abstenció i millor negació davant d’aquest despropòsit gegantí, veritable tragèdia per a la nostra llengua i el nostre sistema d’ensenyament, columnes bàsiques de Catalunya.

Tingue-m’ho clar, Junts, ER sols volen el vostre vot o fins i tot simulacre de vot per carregar-vos la meitat de la culpa electoral.

Llengua, Catalunya i la Independència són indestriables. Pels nostres avantpassats i pels nostres fills i néts, siguem dignes i clarividents, defensem la llengua, avui, ara, com ho estant fent dos honorables catalans que per aquest motiu estan en vaga de fam ja fa dies.

Ningú en parla, d’aquestes dues vagues de fam, quanta dignitat ells, quanta vergonya tots nosaltres, TV3, info Catalunya i el 33 cada dia haurien de començar els seus informatius parlant d’ells i de la seva causa.

Junts, no sigueu res de la Llei “Cavall de Troia del castellà”, és pensada, feta i consensuada contra la llengua, contra Catalunya i contra vosaltres.

I els suprems caps de Junts que ara feu coalició amb ER al fals govern del 52% no enterreu l’esperit de Junts, no l’enterreu més del que ja l’heu enterrat!

Davant dels atacs a la llengua i a la immersió i pel bé de la llengua i de Catalunya fem que totes les escoles compleixin el cent per cent de la immersió.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
20.05.2022  ·  15:51

Tot hi estar molt d’acord amb el relat de Vicent Partal, voldria dir primer, que no totes les revolucions socials han triomfat; el món àrab no se’n ha sortit. Segón, les noves tecnologies han retallat també moltes llibertats; tot pot ser espiat, tot pot ser falsejat, cada segon d’un treballador pot ser controlat, les empreses amb molts diners poden comprar informació. La informació no ens ha fet més lliures; ens ha fet més vulnerables i esclaus de les tecnologies; tothom viu accelerat per arribar a finals de més!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
20.05.2022  ·  17:21

Tot te clars i obscurs.
Internet permet arribar a gent que abans estava més protegida culturalment dins la família, dins el seu poble.

Internet està accelerant l’extinció de la llengua catalana, bàsicament per la deixadesa, volguda o negligent, de les administracions que haurien de vetllar per la nostra cultura.

Fa 50 anys, fora de les grans metròpolis, la llengua i la cultura catalana es transmetien de pares a fills, d’avis a nets, sense massa o nul·la pressió exterior.
Avui dia, la penetració dels diferents canals de comunicació tecnològics, està, ha modificat, el cor de la transmissió cultural dins la família. Domina el castellà o anglicismes.

Insisteixo, culpabilitzem a la negligència i deixadesa de les nostres administracions, dels mals anomenats partits catalanistes/independentistes, que s’han mostrat més preocupats en el poder personal, en la menjadora, que en la pròpia Catalunya.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.05.2022  ·  22:42

Enhorabona per l’exposició de la història de VilaWeb a Barcelona. Sou un símbol i referència d’allò tan important que podem seguir assolint. Cal crear consciència de la nació sencera. Baleàrics, valencians i catalans, més que cosins som germans. No podem deixar de pressionar als nostres polítics perquè s’impliquen per la independència. Submisos i sotmesos, no és la solució; és l’actitud dels esclaus, per molt que es disfresse

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies