03.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 04.11.2023 - 21:51
Pedro Sánchez encara no ha aconseguit el vot de Junts a la investidura, cosa que deixa oberta la porta a una possible repetició de les eleccions espanyoles, que es faria el mes de gener. Per això, tothom es demana a qui afavoririen unes noves eleccions, i aquesta qüestió té unes quantes respostes possibles, entenent en tot cas que són especulatives.
Perquè ningú no pot endevinar ara què votaria el cens electoral en unes circumstàncies que encara no s’han esdevingut. Però no tan sols això. Fins i tot, si ja hi fóssim, la prospecció aritmètica seria molt complicada, perquè el marge de decisió és tan petit que, demoscòpicament, es considera un empat.
Tanmateix, partint de dades reals, podem arribar a algunes idees, que encara que siguin especulatives tenen sentit.
Primer. No sembla que hi pugui haver grans diferències entre blocs respecte de les eleccions del juliol
Tots els sondatges postelectorals i la dinàmica política indiquen que no hi hauria sorpreses en aquest sentit ni tampoc grans transferències de vots del bloc Feijóo al bloc Sánchez.
De fet, una de les conseqüències que el PSOE hagi plantejat l’etapa posterior als comicis com un enfrontament de dos blocs absolutament oposats en tot és que això reforça les lleialtats de cadascú i impedeix el transvasament de vot. No és creïble que, en aquest ambient, votants moderats del PP optin per Sánchez.
Segon. Si no hi ha transvasament de vots, el PP i Vox tenen la majoria absoluta a la mà
El PP i Vox van guanyar les eleccions del juliol amb prou claredat per a obtenir la majoria absoluta. Si això no va passar, la causa cal anar-la a cercar en la distribució dels escons finals.
Els escons finals de cada demarcació són una espècie de loteria, perquè poden adjudicar-se per uns pocs centenars de vots, atès que es compten sobre les restes de la votació.
Un càlcul del repartiment dels darrers escons atorgats demostra que el PP i Vox, en realitat, van perdre les eleccions únicament per 11.439 vots. Si el PP s’hagués quedat el darrer escó de Girona, el darrer de Lleida i el darrer de Múrcia, i Vox el darrer d’Albacete, avui Feijóo ja seria a la Moncloa. Els van perdre per 363 vots, 3.503, 6.286 i 1.287, respectivament.
Però no és aquesta loteria i prou. El PP va obtenir 8.160.837 vots. Són més vots que no va rebre Mariano Rajoy en les eleccions del 2015 que el van portar al govern espanyol (7.917.462). També en percentatge: 33,06% el 2023 i 31,64% el 2015.
El resum és que el PP i Vox podrien guanyar molt fàcilment en una repetició de les eleccions.
Tercer. Sí que hi podria haver reequilibris dins els blocs, però això també afavoriria el PP, segurament
Dins els blocs sí que hi podria haver canvis significatius. Els experts consideren que el nerviosisme que causaria la nova convocatòria tendiria a traduir-se en un creixement del PP i del PSOE, a costa de Vox i a costa de Sumar, ERC o Bildu. Hi hauria una concentració natural de vot per a assegurar-ne la utilitat.
Això afavoriria els dos grans partits espanyols, però sobretot el PP. El PSOE és a massa distància perquè fos possible que guanyés tants escons a costa dels seus socis per a arribar a configurar una majoria absoluta.
En canvi, al PP li aniria molt bé, precisament, per a arreplegar aquests darrers escons que ara se li han resistit. Un paper menor de Vox serien bones notícies per al PP.
Quart. Podria passar que, novament, cap dels dos blocs tingués prou vots i tornessin a dependre de Junts
Si la possibilitat que el PP guanyi és la més clara, la segona més factible és que es repeteixi la situació actual i cap dels blocs no tingui prou vots, a causa del resultat de Junts.
Com se sap, ara Junts té set diputats i el PP en necessita quatre. Tret que hi hagués una debacle a Junts, el marge que té el partit de Puigdemont com a tercer bloc és important.
Ningú no pot saber tampoc com afectaria Junts forçar unes noves eleccions. Hi hauria una campanya ferotge en contra seva, però també podria ser que hi hagués una reconfiguració del vot entre ERC i Junts en favor del partit de Puigdemont. De fet, això és el que indiquen les enquestes publicades aquests dies –tot i que cal tornar a remarcar que som massa lluny de les possibles eleccions perquè siguin fiables.
Cinquè. La distància que ha de recórrer el PSOE és excessiva
El Partit Socialista va aconseguir 102 diputats en les eleccions del juliol, sis menys dels que tenia. Això el deixa molt lluny de qualsevol possibilitat d’aspirar a governar que no requereixi, com s’ha vist, una coalició de suports complicada, la qual ocasiona tensions en el partit i els seus votants.
De totes les hipòtesis que es poden exposar, doncs, la menys probable és la d’un tomb radical de l’electorat a favor dels socialistes.
