24.05.2013 - 06:34
Davant d’una situació tan dramàtica com aquesta, que segur que ha fet plorar a tot França i tot Catalunya, ens podem preguntar com és que Bourquin no deixa la política per dedicar-se a qualsevol altra activitat que li doni més profit, perquè, és clar, amb només un ase no es va enlloc. La situació econòmica personal de Bourquin pot ser precària i patètica, però, el cas és que la Cambra Regional de Comptes del Languedoc-Roussillon ha trobat tot un seguit de despeses extravagants a càrrec de l’erari públic efectuades pel president del Consell Regional com ara 28 milions d’euros en comunicació —deurà ser que té moltes coses a dir—, 130.000 euros de xampany —home, ja podria ser cava— i licor, 50.000 euros pels funerals de Georges Frêche —el Septimaniae Imperator es mereixia un comiat molt superior al valor de la seva qualitat humana i política— i 31.600 euros per reformes de mobiliari del despatx personal de Bourquin a la seu del Consell Regional, perquè, és clar, quan s’ocupen determinats càrrecs no es pot treballar, ni menys encara rebre visites, amb només una taula i quatre cadires.
Convé, però, no ser malpensats i adonar-nos que tota aquesta despesa, que, a primera vista, pot semblar inconcebible i fora de lloc, no ha estat concebuda per al gaudi personal de Bourquin, sinó com a part del seu pla per transformar Montpeller en la metròpoli regional; bé, només regional, perquè a nivell nacional i internacional ja hi ha París.
Com tots sabem, aquest pla no és pas cap secret perquè en una entrevista al Midi-Libre del 17 de desembre de 2012, Bourquin va manifestar clarament que el seu propòsit era recaptar impostos a tot arreu de la Regió per invertir-los a Montpeller. En època de Frêche, és a dir quan Bourquin era vicepresident del Consell Regional, les inversions al departament de l’Hérault se’n duien la major part del pressupost regional mentre que al departament dels Pyrénées-Orientales només hi arribaven les escorrialles. Davant de tot això, hom no entén com és que entre els nord-catalans no hi ha un moviment sobiranista reivindicatiu tan potent com el que es dóna al Sud.
L’espoli fiscal que pateix el Principat, els espanyols sempre miren d’amagar-lo o de negar-lo, mentre que Bourquin no se n’amaga pas de la seva preferència per Montpeller al desenvolupament de la qual, s’han de sacrificar els interessos i necessitats de tots els departaments de la regió. D’altra banda, com tots sabem, el centralisme regional de Montpeller no és pas un caprici personal de Frêche o de Bourquin, sinó un element estructural del model francès. Els responsables del Festival Visa pour l’Image s’han trobat amb una retallada de 18.000 euros en subvencions del Consell Regional, simplement per la seva dèria de celebrar-lo a Perpinyà i no pas a Montpeller, que, com podem veure, és on cal fer les coses si no és que puguin fer-se a París.
Potser en el moment que el Sud s’hagi alliberat dels espanyols, el govern de la República Catalana podrà ser generós en subvencions amb el Visa pour l’Image a canvi, segurament, que passi a dir-se Visa per la Imatge i que es catalanitzi. Evidentment, quan les finances públiques franceses acabin petant, ja en parlarem de quantes subvencions es podran concedir des de Montpeller.
Xavier Deulonder i Camins (19-5-2013)
deulonder@mesvilaweb.cat
